Altura (música)

Altura (música)

En música, la altura és una de les quatre qualitats essencials del sò, junt en la duració, l'intensitat i el timbre. Dita qualitat determina si un sò és agut o greu, la qual dependrà de la freqüència en que es repetixca l'ona sonora. A major repetició de l'ona, més agut serà el sò i a menor repetició, més greu serà el mateix. Per esta raó, les notes musicals estan determinades per un número de freqüència. En psicoacústica l'altura és un paràmetro utilisat per a determinar la percepció del to d'un sò.

L'altura dels sons depén de la freqüència de vibració en el cos sonor. Els sons aguts són el resultat d'un major número de vibracions sobre sons greus, el número dels quals de variació és menor.

Les ones sonores s'originen sempre pel moviment vibratorio d'algun cos en contacte en un mig en el qual el sò és possible, siga la caixa d'harmonia o resonància d'un piano o el diafragma d'un tambor. En els instruments de vent, el cos vibrant és una columna d'aire. La freqüència es medix en hercios, el número de voltes que vibra una ona sonora en un segon. Quant més alta siga la freqüència de l'ona sonora, major serà l'altura del sò, o siga més agut.

Existixen diversos subcontenidos dins d'altura: les variacions d'ella, contínua i gradual, els registres, si és fixa o variable, determinada o indeterminada.^{cita requerida}

El llindar inferior de l'oït humà es troba entre els 16 i 20 Hz, i el superior entre els 16 000 i 20 000 Hz, segons l'oït de cada persona. Els sons que es troben per baix del llindar inferior o per damunt del superior no són registrats per l'oït, per llimitacions naturals de l'aparat auditiu humà. Es diuen ultrasons als sons que es troben per damunt del llindar superior, i infrasonidos als que es troben per baix del llindar inferior. Un cor mixt es mou entre 82.4 i 1046.5 Hz i un piano de coa entre 27.5 i 4186 Hz (valors referits a freqüències fonamentals).

Vore també

• Teoria musical
• Duració musical
• Intensitat musical

Referències

• De Vaig Candar, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Graznido, 2002.
• De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real musical, 1990.
• Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.

• Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
• Zamacois, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].