Anàlec estructural
En química, un anàlec estructural, també conegut com a anàlec químic o simplement anàlec, és un compost que té una estructura similar a la d'un atre compost, pero que diferix d'ell sobre un component determinat.[1][2][3]
Pot diferir en un o més àtoms, grups funcionals o subestructura, que són reemplaçats per atres àtoms, grups o subestructura. Es pot imaginar que es forma un anàlec estructural, a lo manco teòricament, a partir de l'atre compost. Els anàlecs estructurals solen ser isoelectrónicos.
A pesar d'una gran similitut química, els anàlecs estructurals no són necessàriament anàlecs funcionals i poden tindre propietats físiques, químiques, bioquímiques o farmacològiques molt diferents.[4]
En el descobriment de fàrmacs, es crea i prova una gran série d'anàlecs estructurals d'un compost principal inicial com a part d'un estudi de relació estructura-activitat [5] o s'examina una base de senyes en busca d'anàlecs estructurals d'un compost principal.[6]
Els anàlecs químics de drogues illegals són dissenyats i venuts per a eludir les lleis. A estes substàncies se'ls sol cridar drogues de disseny. Per açò, en Estats Units es va aprovar la Llei Federal d'Anàlecs (Federal Analogue Act) en 1986. Este proyecte de llei prohibia la producció de qualsevol anàlec químic d'una substància de la LlistaI o la Llista II que tinga efectes farmacològics substancialment similars, en l'intenció de consum humà.
Eixemples
[editar | editar còdic]Anàlec de neurotransmissor
[editar | editar còdic]Un anàlec de neurotransmissor és un anàlec estructural d'un neurotransmissor, normalment un fàrmac. Alguns eixemples inclouen:
- Anàlecs de catecolaminas (Fenilefrina, salbutamol, fentermina, etc.)
- Anàlecs de serotonina (Melatonina, sumatriptán, yohimbina, etc.)
- Anàlecs de GABA (Àcit valproico, pregabalina, gabapentina, etc.)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998).Journal of Chemical Information and Computer Sciences.38(6)
- 983–996.doi:10.1021/ci9800211.
- ↑ A. M. Johnson; G. M. Maggiora, {{{nom2}}} (1990). Concepts and Applications of Molecular Similarity, New York: John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-62175-1.
- ↑ (2003).QSAR & Combinatorial Science.22(9–10)
- 1006–1026.doi:10.1002/qsar.200330831.
- ↑ (2002).Journal of Medicinal Chemistry.45(19)
- 4350–4358.doi:10.1021/jm020155c.
- ↑ (2006).Drug Discovery Today.11(1–2)
- 43–50.doi:10.1016/S1359-6446(05)03703-7.
- ↑ (2008).Current Opinion in Drug Discovery & Development.11(4)
- 559–68.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análogo estructural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.