Anar al contingut

Android

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Android Gingerbread Easter egg.jpg
Android
Per a l'organisme sintètic vore Androide.

Android és un sistema operatiu mòvil basat en el núcleu Linux i uns atres components software de còdic obert. Està dissenyat para dispositius mòvils en pantalla tàctil, com teléfons inteligents, tabletas, rellonges inteligents Wear OS, automòvilés en uns atres sistemes a través d'Android Auto, a l'igual els automòvils en el sistema Android Automotive i televisors Android TV

Ademés del seu núcleu de còdic obert (AOSP), molts fabricants distribuïxen Android en capes de personalisació com One UI o MIUI, i la comunitat manté ROMs alternatives com LineageOS o GrapheneOS. Des de Android 12, el disseny Material You (Material 3) adapta automàticament els colors del sistema al fondo de pantalla.

Inicialment va ser desenrollat per Android Inc., que va ser adquirit per Google LLC en 2005.[1] Android va ser presentat en 2007 junt en la fundació del Open Handset Alliance (un consorci de companyies d'hardware, software i telecomunicacions) per a alvançar en els estàndarts oberts dels dispositius mòvils.[2] El còdic font principal de Android es coneix com Android Open Source Project (AOSP), que es llicencia principalment baix la Llicencia Apache.[3] Android és el sistema operatiu mòvil més utilisat del món, en una quota de mercat superior al 90 % a l'any 2018, molt per damunt d'iOS.[4][5][6][7]


Segons els documents secrets filtrats en 2013 i 2014, el sistema operatiu és un dels objectius de les agències d'inteligència internacionals.[8]

Història

[editar | editar còdic]

En juliol de 2005, la multinacional Google compra Android Inc. El 5 de novembre de 2007 es crea l'Open Handset Alliance, un conglomerat de fabricants i desenrolladors d'hardware, software i operadors de servici.[2] El mateix dia s'anuncia la primera versió del sistema operatiu: Android 1.0 Apple Peu. Els terminals en Android no estarien disponibles fins a l'any 2008.[9] Les unitats venudes de teléfons inteligents en Android s'ubiquen en el primer lloc en els Estats Units, en el segon i tercer trimestres de 2010,[10][11][12] en una quota de mercat de 43.6 % en el tercer trimestre.[13] A escala mundial va alcançar una quota de mercat del 50.6 % durant el quart trimestre de 2011, més del doble que el segon sistema operatiu. (iOS d'Apple, Inc.)


Té una gran comunitat de desenrolladors creant aplicacions per a estendre la funcionalitat dels dispositius. A principis de 2018 se superaven ya els dos millons d'aplicacions disponibles en Google Play Store, la tenda d'aplicacions oficial de Android; a estes caldria agregar les disponibles en atres tendes no oficials, com Aptoide[14][15] Google Play és la tenda d'aplicacions en llínea administrada per Google, encara que existix la possibilitat d'obtindre software externament. La tenda F-Droid és completament de còdic obert aixina com les seues aplicacions, una alternativa al software privativo. Els programes estan escrits en el llenguage de programació Java.[16] No obstant, no és un sistema operatiu lliure de malware, encara que la majoria d'això és descarregat de llocs de tercers.[17]

L'anunci del sistema Android es va realisar el 5 de novembre de 2007 junt en la creació de l'Open Handset Alliance, un consorci de 78 companyies de hardware, software i telecomunicacions dedicades al desenroll d'estàndarts oberts per a dispositius mòvils.[18] Google va lliberar la majoria del còdic de Android baix la llicencia Apache, una llicència lliure i de còdic obert.[19]

L'estructura del sistema operatiu Android es compon d'aplicacions que s'eixecuten en un framework Java d'aplicacions orientades a objectes sobre el núcleu de les biblioteques de Java en una màquina virtual Dalvik en compilació en temps d'eixecució fins a la versió 5.0, després va canviar a l'entorn Android Runtime (ART).

Les biblioteques escrites en llenguage C inclouen un administrador d'interfaç gràfic (surface manager), un framework OpenCore, una base de senyes relacional SQLite, un Interfaç de programació d'API gràfica OpenGL ES 2.0 3D, un motor de renderizado WebKit, un motor gràfic SGL, SSL i una biblioteca estàndar de C Bionic. El sistema operatiu està compost per 12 millons de llínees de còdic, incloent 3 millons de llínees de XML, 2.9 millons de llínees de llenguage C, 2.2 millons de llínees de Java i 1.77 millons de llínees de C++.

Tongada de Dalvik per ART

[editar | editar còdic]

Fins a la versió 4.4.3 Android utilisa Dalvik com a màquina virtual en la compilació just a temps (JIT) per a eixecutar Dalvik dex-code (Dalvik eixecutable), que és una traducció de Java bytecode. Seguint el principi JIT, ademés de l'interpretació de la majoria del còdic de l'aplicació, Dalvik realisa la compilació i eixecució nativa de segments de còdic seleccionats que s'eixecuten en freqüència (chafades) cada volta que s'inicia una aplicació. Android 4.4 va introduir el ART (Android Runtime) com un nou entorn d'eixecució, que compila el Java bytecode durant l'instalació d'una aplicació. Es va convertir en l'única opció en temps d'eixecució en la versió 5.0.[20]

Archiu:HTC Android T-Mobile G1.jpg
HTC Dream o T-Mobile G1, el primer dispositiu llançat comercialment en Android (2008).

Etimologia

[editar | editar còdic]

Tant el nom Android («androide» en espanyol) com Nexus One fan alusió a la novela de Philip K. Dick ¿Somien els androides en ovelles elèctriques?, que posteriorment va ser adaptada al cine com Blade Runner (1982). Tant el llibre com la película se centren en un grup de androides cridats replicantes del model Nexus 6.[21]

El logotip és el robot Andy.

Adquisició per part de Google

[editar | editar còdic]

En juliol de 2005, Google va adquirir Android Inc., una chicoteta companyia de Pal Alt, Califòrnia fundada en 2003.[1] Entre els cofundadores[22] de Android que es varen anar a treballar a Google estan Andy Rubin (cofundador de Danger),[23] Rich Miner (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),[24] Nick Sears (alguna volta VP en T-Mobile),[25] i Chris White (qui va encapçalar el disseny i el desenroll de l'interfaç en WebTV).[26] En aquell llavors, poc se sabia de les funcions de Android Inc. fòra de que desenrollaven software per a teléfons celulars.[1] Açò va donar peu a rumors de que Google estava planejant entrar en el mercat dels teléfons celulars. També en eixe any es va crear la mascota de Android: "Andy", com un androide vert simbolisant la traducció lliteral de Android Inc. La dissenyadora del proyecte va ser Irina Blok.

En Google, l'equip liderat per Andy Rubin va desenrollar una plataforma per a dispositius mòvils basada en el núcleu Linux que va ser promocionat a fabricants de dispositius i operadors en la promesa de proveir un sistema flexible i actualizable. Es va informar que Google havia alineat ya una série de fabricants de hardware i software i va senyalar als operadors que estava obert a diversos graus de cooperació per la seua banda.[27][28][29]


L'especulació sobre que el sistema Android de Google entraria en el mercat de la telefonia mòvil es va incrementar en decembre de 2006.[30] Reportes de BBC i The Wall Street Journal varen senyalar que Google volia els seus servicis de busca i aplicacions en teléfons celulars i estava molt empenyorat en això. Mijos impresos i en llínea pronte varen reportar que Google estava desenrollant un teléfon en la seua marca.[31]

En setembre de 2007, «InformationWeek» va difondre un estudi de Evalueserve que reportava que Google havia solicitat diverses paleses en l'àrea de la telefonia mòvil.[32][33]

Open Handset Alliance

[editar | editar còdic]

El 5 de novembre de 2007 l'Open Handset Alliance, un consorci de vàries companyies entre les que estan Texas Instruments, Broadcom Corporation, Nvidia, Qualcomm, Samsung Electronics, Sprint Nextel, Intel, LG, Marvell Technology Group, Motorola, i T-Mobile; es va estrenar en la finalitat de desenrollar estàndarts oberts per a dispositius mòvils.[2] Junt en la formació de l'Open Handset Alliance, la OHA va estrenar el seu primer producte, Android, una plataforma per a dispositius mòvils construïda sobre la versió 2.6 de Linux.

El 9 de decembre de 2008, es va anunciar que 15 nous membres s'unirien al proyecte Android, incloent PacketVideo, ARM Holdings, Atheros Communications, Asustek, Garmin, Softbank, Sony Ericsson, Huawei, Toshiba, Vodafone i ZTE.[34][35]

El 24 de febrer de 2014, Nokia va presentar els seus teléfons inteligents corrent Android 4.1 Jelly Bean (encara que corrent una versió pròpia, prenent la base de AOSP). Es tracta dels Nokia X, X+ i XL.

Archiu:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG
Eric Schmidt, Andy Rubin i Hugo Agrane, en conferència de prensa 2012 per a anunciar tableta Nexus 7 de Google

Historial d'actualisacions

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Historial de versions de Android.

Android ha rebut numeroses actualisacions des del seu llançament inicial en 2008. Estes actualisacions del sistema operatiu base solen corregir errors i afegir noves funcions. Fins a Android 9, cada versió es desenrollava baix un nom en clau d'una darreria en orde alfabètic (Cupcake, Dònut, Eclair, etc.). La reiterada aparició de noves versions que, en molts casos, no apleguen a funcionar correctament en el hardware dissenyat per a versions prèvies, fan que Android siga considerat un dels elements promotors de l'obsolescència programada.

En 2019, en el llançament de Android 10, Google va abandonar públicament esta convenció en favor d'una nomenclatura purament numèrica, encara que els noms de darreries se seguixen utilisant internament com a noms en clau de desenroll (per eixemple, Android 16 es coneix internament com «Baklava» i Android 17 com «Cinnamon Bun»).

La versió estable actual és Android 16, llançada el 10 de juny de 2025. Android 17 es troba en fase beta des de principis de 2026 i s'espera la seua versió estable entorn al segon trimestre d'eixe any, dins del nou calendari de publicacions bianuals de AOSP que Google va adoptar en 2026 (en lliberacions de còdic font en Q2 i Q4).

L'aparició freqüent de noves versions que en molts casos no funcionen correctament en hardware dissenyat per a versions prèvies ha dut a que Android siga considerat un dels elements promotors de l'obsolescència programada en dispositius mòvils.

Android ha segut criticat en repetides ocasions per la fragmentació que sofrixen les seues terminals, degut a que molts fabricants no proporcionen actualisacions constants. En 2011 Google va anunciar una iniciativa per la que els fabricants es comprometrien a aplicar actualisacions durant a lo manco 18 mesos despuix de l'eixida al mercat de cada terminal, pero el proyecte mai va aplegar a concretar-se i va anar finalment abandonat.

Per a mitigar este problema, Google ha desenrollat distintes estratègies a lo llarc dels anys. La principal és la plataforma actualizable Servicis de Google Play (compatible en Android 4.4 i posteriors), que separa del sistema operatiu base el major número possible d'aplicacions i components com Maps, el teclat, YouTube, Drive o la pròpia Play Store, per a poder actualisar-los de forma independent del firmware del fabricant. A esta estratègia es va sumar en 2017 el Proyecte Treble, que va reestructurar Android per a separar el còdic del fabricant del marc del sistema operatiu, i posteriorment les Actualisacions del Sistema Google Play (Project Mainline), introduïdes en Android 10, que permeten actualisar mòduls crítics del sistema directament a través de la Play Store sense necessitat d'una actualisació completa del firmware.

Més recentment, Google ha escomençat a comprometre's, junt en fabricants com Samsung, a oferir fins a sèt anys d'actualisacions de seguritat i de versió en alguns dispositius de gama alta, com la serie Pixel 8 en avant.

Característiques

[editar | editar còdic]

Característiques i especificacions actuals:[36][37][38]

Disseny de dispositiu La plataforma és adaptable a pantalles de major resolució, VGA, biblioteca de gràfics 2D, biblioteca de gràfics 3D basada en les especificacions de l'OpenGL ES 2.0 i disseny de teléfons tradicionals.
Almagasenament SQLite, una base de senyes llaugera, que és usada per a propòsits d'almagasenament de senyes local.
Conectivitat Android soporta les següents tecnologies de conectivitat: GSM/EDGE, IDEN, CDMA, EV-DO, UMTS, Bluetooth, Wi-Fi, LTE, HSDPA, HSPA+, NFC i WiMAX, GPRS, UMTS i HSDPA+.
Mensageria SMS i MMS són formes de mensageria, incloent mensageria de text, ademés del servici de Firebase Cloud Messaging (FCM) sent la nova versió de Google Cloud Messaging (GCM) baix la marca Firebase en els nous SDK per a realisar el desenroll de mensageria en el núvol molt més senzill.
Navegador web El navegador web inclós en Android està basat en el motor de renderizado de còdic obert WebKit, emparellat en el motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador per defecte d'Isse Cream Sandwich obté una puntuació de 100/100 en el test Acid3 el navegador de android ara ha deixat d'existir sent remplazado per Chrome cita requerida
Soport de Java Encara que la majoria de les aplicacions estan escrites en Java, no hi ha una màquina virtual Java en la plataforma. El bytecode Java no és eixecutat, sino que primer es compila en un eixecutable Dalvik i s'eixecuta en la Màquina Virtual Dalvik, Dalvik és una màquina virtual especialisada, dissenyada específicament per a Android i optimisada per a dispositius mòvils que funcionen en bateria i que tenen memòria i processador llimitats. A partir de la versió 5.0, s'utilisa l'Android Runtime (ART).[39]
Soport multimèdia Android soporta els següents formats multimèdia: WebM, H.263, H.264 (en 3GP o MP4), MPEG-4 SP, AMR, AMR-WB (en un contenidor 3GP), AAC, HE-AAC (en contenidors MP4 o 3GP), MP3, MIDI, Ogg Vorbis, WAV, JPEG, PNG, GIF i BMP.[38]
Soport per a streaming Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descàrrega progressiva de HTML (HTML5 <video> tag). Atobó Flash Streaming (RTMP) és soportat per mig de l'Atobó Flash Player. Es planeja el soport de Microsoft Smooth Streaming en el port de Silverlight a Android. Atobó Flash HTTP Dynamic Streaming estarà disponible per mig d'una actualisació d'Atobó Flash Player.
Soport per a hardware adicional Android soporta càmares de fotos, de vídeo, pantalles tàctils, GPS, accelerómetros, giroscopis, magnetómetros, sensors de proximitat i de pressió, sensors de llum, gamepad, termómetro, acceleració per GPU 2D i 3D.
Entorn de desenroll Inclou un emulador de dispositius, ferramentes per a depuració de memòria i anàlisis del rendiment del software. Inicialment l'entorn de desenroll integrat (IDE) utilisat era Eclipse en el plugin de Ferramentes de Desenroll de Android (ADT). Ara es considera com a entorn oficial Android Studio, descargable des de la pàgina oficial de desenrolladors de Android.
Google Play Google Play és un catàlec d'aplicacions gratuïtes o de pagament en el que poden ser descarregades i instalades en dispositius Android sense la necessitat d'un PC.
Multi-tàctil Android té soport natiu per a pantalles capacitivas en soport multitáctil que inicialment varen fer la seua aparició en dispositius com el HTC Hero. La funcionalitat va ser originalment desactivada a nivell de núcleu (possiblement per a evitar infringir palesos d'atres companyies).[40] Més vesprada, Google va publicar una actualisació per al Nexus One i el Motorola Droid que activa el soport multitáctil de forma nativa.[41]
Bluetooth El soport per a A2DF i AVRCP va ser agregat en la versió 1.5;[42] l'enviament d'archius (OPP) i l'exploració del directori telefònic varen ser agregats en la versió 2.0;[43] i el marcat per veu junt en l'enviament de contactes entre teléfons ho varen anar en la versió 2.2. Els canvis varen incloure:[44]
Videollamada Android soporta videollamada a través d'Hangouts (antic Google Talk) des de la seua versió HoneyComb.
Multitarea Multitarea real d'aplicacions està disponible, és dir, les aplicacions que no estiguen eixecutant-se en primer pla reben cicles de rellonge.
Característiques basades en veu La busca en Google a través de veu està disponible com "Entrada de Busca" des de la versió inicial del sistema.
Tethering Android soporta tethering, que permet al teléfon ser usat com un punt d'accés alámbrico o inalàmbric (tots els teléfons des de la versió 2.2, no oficial en teléfons en versió 1.6) o inferiors per mig d'aplicacions disponibles en Google Play (per eixemple PdaNet). Per a permetre a una PC usar la conexió de senyes del celular Android es podria requerir l'instalació de software adicional.

Carregar mentres està apagat

[editar | editar còdic]

En conectar o desconectar la potència de càrrega i al accionar breument el botó d'encés o el botó d'inici, tot mentres el dispositiu està apagat, un medidor de bateria visual l'apariència de la qual varia entre els proveïdors apareix en la pantalla, permetent a l'usuari evaluar ràpidament l'estat de càrrega d'una compensació sense tindre que iniciar-ho primer. Alguns mostren el percentage de bateria.[45]

Vore també

[editar | editar còdic]
Archiu:Latas.JPG
Mascota de Android feta en llandes, en Nova York

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Google Buys Android for Its Mobile Atarassana» (en anglés). Bloomberg. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2011. Consultat el 20 de febrer de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «[1]», Open Handset Alliance. Consultat el 17 de febrer de 2012 (en anglés).
  3. ↑ «Els acorts entre Google i els fabricants». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 1 d'octubre de 2014.
  4. ↑ «Android Vs. iOS: What’s The Most Popular Mobile Operating System In Your Country?». Consultat el 30 de giner de 2014.
  5. ↑ «[2]», CNN. Consultat el 30 de giner de 2014.
  6. ↑ «[3]». Consultat el 23 d'abril de 2014.
  7. ↑ «Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1». Consultat el 12 de maig de 2014.
  8. ↑ «Kantar - Vendes de smartphones: Android, imparable» (en és). és.kantar.com. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2017. Consultat el 23 d'agost de 2017.
  9. ↑ «El història de Android». malavida.com. Consultat el 17 d'agost de 2015.
  10. ↑ «Android hits top espot in U.S. smartphone market». Consultat el 4 d'agost de 2010.
  11. ↑ Gabriel Madway. «[4]». Consultat el 4 d'agost de 2010.
  12. ↑ «Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#; Nielsen Wire». Blog.nielsen.com. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2010. Consultat el 29 d'octubre de 2010.
  13. ↑ «Google's Android software dominates U.S. smartphone market». Mercurynews.com. Consultat el 7 de giner de 2012.
  14. ↑ «[5]». Consultat el 14 de juliol de 2010.
  15. ↑ David Murphy. «Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right?». pcmag.com. Consultat el 24 d'agost de 2010.
  16. ↑ «[6]», CNET News. Consultat el 13 de novembre de 2010.
  17. ↑ «[7]», securitybydefault.com. Consultat el 27 d'abril de 2011.
  18. ↑ «[8]», Android Phone Fans. Consultat el 3 de setembre de 2009.
  19. ↑ «Android Overview». Open Handset Alliance. Consultat el 23 de setembre de 2008.
  20. ↑ «ART». -. -. Consultat el 7 de juny de 2016.
  21. ↑ «Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blog - NYClaves.com».
  22. ↑ «Android Owner: Here's the Owner of Android OS | Who Owns Android?» (en en-us). BackDroid. Consultat el 2022-09-08.
  23. ↑ «[9]», New York Claves. Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  24. ↑ «[10]», The Boston Globe. Consultat el 24 d'octubre de 2008.
  25. ↑ «[11]», Nokia. Consultat el 5 d'abril de 2009.
  26. ↑ «[12]». Consultat el 23 d'abril de 2009.
  27. ↑ «Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly». Engadget. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  28. ↑ «Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market». The Wall Street Journal. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  29. ↑ «Google admits to mobile phone pla». directtraffic.org. Google News. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  30. ↑ «», The Record. «And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?»
  31. ↑ «Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors». Linux Insider. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 7 de novembre de 2007.
  32. ↑ «[13]», InformationWeek. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  33. ↑ «Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio». mocoNews.net. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2007. Consultat el 7 de novembre de 2007.
  34. ↑ «[14]», Reuters, Thomson Reuters. Consultat el 13 de decembre de 2008.
  35. ↑ «Google's Android Gains More Powerful Followers». McGraw-Hill. Consultat el 13 de decembre de 2008.
  36. ↑ «What is Android?». Android Developers. Consultat el 3 de setembre de 2009.
  37. ↑ «[15]», Engadget. Consultat el 12 de novembre de 2007.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Android Supported Mija Formats». Android Developers. Consultat el 1 de maig de 2009.
  39. ↑ «Android de». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2012. Consultat el 7 de giner de 2012.
  40. ↑ «[16]», CNET News. Consultat el 3 de setembre de 2009.
  41. ↑ «Nexus One gets a software update, enables multitouch». Engadget. Consultat el 2 de febrer de 2010.
  42. ↑ «Android 1.5 Platform Highlights». Android Developers. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 3 de setembre de 2009.
  43. ↑ «Android 2.0 Platform Highlights». Android Developers. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2009. Consultat el 27 d'octubre de 2009.
  44. ↑ «Android 2.2 Platform Highlights». Android Developers. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2010. Consultat el 23 de maig de 2010.
  45. ↑ «How to change offline charging animation for Android devices» (en anglés). Appuals.com.

Al procés de lliberació de les restriccions impostes per software en els teléfons inteligents, rellonges inteligents i tabletas, és dir als dispositius en sistema operatiu Android, se li denomina Android rooting.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Android&oldid=983996»