Anex:Cònsuls del Baix Imperi romà
Les següents taules llisten els cònsuls romans del Baix Imperi coneguts agrupats per sigles. Cada any s'elegia a dos senadors per a ocupar sengles llocs epónimos de cònsul ordinari i un número variable de cònsuls substituts. Es marca en NN quan es desconeix el nom del consular i la repetició del càrrec en números romans a partir de la primera iteraació.
IV
[editar | editar còdic]V
[editar | editar còdic]VI
[editar | editar còdic]
En l'any 566, el càrrec de cònsul va ser convertit en un dels títuls honorífics dels emperadors orientals.[4] El consulat va ser finalment abolit per León VI el Sabio (r. 886-912) com a part de les seues reformes de la seua cónsules romanos del Bajo Imperio.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Fonts primàries
[editar | editar còdic]- Baiterus (1837). «Consulars Triumphalesque Romanorum ad Fidem Optimorum Auctorum», M. Tullii Ciceronis opera quae supersunt omnia, ac deperditorum (en Latin), Turici: Typis Orelli, Fuesslini et Sociorum.
- Plantilla:Cite document
- (2006) «Part 8: List (fasti) of the consuls to 354 AD», Cronógraf del 354, The Tertullian Project.
- Sigonii (MDLVI). Fasti Consulars ac Triumphi Acti a Romulo Rege usque ad Tu. Caesarem. Eisusdem in Fastos et Triumphos, Aneu Est in Universam Romanam Historiam Commentarius (en Latin), Venetiis: Apud Paulum Manutium, Aldi F..
- Sigonii, Caroli (MDCIX). Fasti Consulars ac Triumphi Acti a Romulo Rege usque ad Tu. Caesarem. Eisusdem in Fastos et Triumphos, Aneu Est in Universam Romanam Historiam Commentarius (en Latin), Hanoviae: Apud Claudium Marnium & heretes Ioan. Aubrii.
Fonts secundàries
[editar | editar còdic]- Alföldy, Géza (1977). Konsulat und Senatorenstand unter donen Antoninen (en alemà), Bonn: Habelt Verlag.
- Bagnall; Cameron, {{{nom2}}}; Schwartz, {{{nom3}}}; Worp, {{{nom4}}} (1987). Consuls of the later Roman Empire, American Philological Association.
- Broughton, Thomas Robert Shannon; Patterson, {{{nom2}}}. The magistrates of the Roman republic, American Philological Association.
- (1986).Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik.63
- 201–215.
- (1991).Rome:
- 45–74.
- Degrassi, Attilio (1952). I fasti consolari dell'impere romà dal 30 avanti Crist al 613 dope Crist (en italià), Roma.
- (1975).Història.24
- 324–344.
- (1974).Classical Quarterly.24(2)
- 290–311.doi:10.1017/S0009838800032821.
- (1978).Classical Quarterly.28(2)
- 407–426.doi:10.1017/S0009838800034959.
- (1981).American Journal of Ancient History.6(1)
- 51–68.
- Klein (1881). Fasti consulars inde a Caesaris nece usque ad imperium Diocletiani (en Latin), Lipsiae: In Aedibus B.G. Teubneri.
- Leunissen (1989). Konsuln und Konsulare in der Zeit von Commodus bis Severus Alexander (en alemà), Amsterdam: Verlag Gieben.
- (1971) «Fasti Consulars (260-400)», Prosopography of the Later Roman Empire, pp. 1041-1045.
- Martindale, J.R. (1980). «Fasti Consulars (395-527)», Prosopography of the Later Roman Empire, pp. 1242-1245.
- Martindale, J.R. (1992). «Fasti Consulars (527-541)», Prosopography of the Later Roman Empire, p. 1457.
- Menen, Inge (2011). Power and status in the Roman Empire, AD 193-284 (en anglés), Brill. ISBN 9789004203594.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Consuls of Roman Empire» (en anglés). Consultat el 15 de març de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Waldron, Byron. “Decies et Maximiano VII: A Proposed Revision to Consular Dating during the Rise of Constantine”. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 A partir de l'any 324, el nom "Flavio" es va convertir en un títul honorífic otorgat a oficials d'alt ranc. El PLRE otorga el nom a casi tots els cònsuls posteriors a Constantino I, pero en realitat este ya no va funcionar com un nom personal, convertint-se en alguna cosa equivalent a "Senyor" o "Sir". Per motius de simplicitat, la llista ometrà dit/títul nomene a menos que es referixca a algun membre de la dinastia constantiniana. Latomus.47
- 23-33.
- ↑ 3,0 3,1 Les convencions de nomenclatura varen canviar significativament a partir de el III. Despuix del Edicte de Caracalla (212) tots els habitants lliures de l'Imperi varen rebre la ciutadania romana i, per conseqüència, un nom romà. Per açò una enorme cantitat de persones varen escomençar varen adoptar els noms de "Marco Aurelio", puix, segons la tradició, un lliberte devia adoptar el nom del seu mestre. En este mateix temps varen escomençar a sorgir varis individus de noms "Juliol" i "Flavio" (com Maximino el Tracio o Constancio I). Estos no eren membres dites gents, sino que eren descendents de famílies qeue varen rebre la ciutadania durant estes dinasties. El praenomen va desaparéixer per a el III, ya que es va tornar comú usar un mateix nom per a tots els membres d'una família. Tota distinció entre praenomen, nomen i cognomen va desaparéixer per a el V, en la majoria d'individus sent coneguts per un sol nom. Salway, Benet (1994). “What's in a Name? A Survey of Roman Onomastic Practice from c. 700 B.C. to A.D. 700”. Journal of Roman Studies 84: 124–145. doi:.
- ↑ Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell (ed.). History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en anglés), Universitat de Califòrnia, pp. 335-336.
- ↑ Riedel, Meredith L. D. (2018). Leo VI and the Transformation of Byzantine Christian Identity: Writings of an Unexpected Emperor, Cambridge University Press, pp. 99-100. ISBN 9781107053076.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cónsules del Bajo Imperio romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.