Nomen

Placa funerària romana

El nomen dels romans és l'equivalent al nostre llinage. S'heretava de pares a fills i designava a tots els descendents d'un antepassat comú: Juliol, Sergio, Servilio, Tuli, etc. És dir, senyalava la gens a la que pertanyia l'individu. Este terme prové del verp llatí nosco, el significat del qual és conéixer. En el cas de que el pare fora desconegut o illegítim, el nomen s'obtenia per via materna.

Tipos

Nomen patricio

Este element era fonamental dins del trianomina, sent el component més rellevant per a determinar l'estatus social i el prestigi. Depenent de la gens, una persona podia eixercitar un paper important en àmbits importants com en la religió o la política, per la relació que mantenien el nomen i els orígens de la ciutat de Roma i les seues famílies fundadores. La majoria dels nomen que coneixem provenen d'este grup social, ya que varen ser els qui més registres escrits varen deixar per a les posterioritat

Per eixemple:

• Cayo Juliol César (de la família dels Juliol, o gens Julia).
• Lucio Cornelio Sila (de la família dels Cornelios, o gens Cornelia).

Nomen plebeu

En el cas dels plebeus, el nomen funcionava com un víncul d'identitat colectiva i solidària, per pertànyer a un grup social més baix.

Nomen dels no ciutadans

Ademés, els no ciutadans com libertos i esclaus, adoptaven tant el praenomen com el nomen del seu amo o antic amo, en la finalitat de distinguir-los d'atres membres no ciutadans. Açò podia variar si es decidia privar-los del seu nom previ.

El cas de les dònes

El nomen de les dònes provenia directament del seu pare, com a eixemple:

Julius/Julia o Valerius/Valeria

Si hi havia més d'una filla en la família, es distinguien per orde de naiximent per mig de denominacions com Julia Maior, Julia Minor o també de forma com Julia Prima. Julia Secunda etc...

Este sistema es va mantindre des dels orígens de Roma fins al periodo imperial, moment en el que les dònes varen començar a usar també un cognomen, i inclús, transmetre el seu nomen als seus descendents.

La seua identificació

Lo comuna és trobar-les en contexts epigràfics d'época romana, a on la seua identificació és senzilla, ya que este element del nom no se sol abreviar. Degut a que la seua funció era ser la marca principal de diferenciació entre els ciutadans romans i el restant de la població

Vore també

• Noms romans
• Praenomen
• Cognomen
• Agnomen

Bibliografia

• Amela (2020) El nomen pompeiius en Hispania (pp 91-109)
• Kantola, U., & Nuorluoto, T. (2016). Female Tria Nomina and Social Standing in Clapix Republican and Early Imperial Periods. Arctos, 50, (pp.79-105.)
• Solin, Heikki (2012). "names, personal, Roman". Oxford Classical Dictionary
• Ashley, Leonard R N; Hanifin, Michael J F (1979) (pp 10-21)
• Corbier, P. (2004). Epigrafia Llatina. Granada: Universitat de Granada. (pp. 37-45.)