Anex:Cronologia de l'univers primerenc

La cronologia de l'univers enjorn traça la formació i la posterior evolució del Univers des del Big Bang (fa 13.799 ± 0,021 mil millons d'anys) fins als nostres dies. Una época representa un punt en el temps a partir del com la naturalea o les circumstàncies canvien significativament, marcant aixina l'inici d'una nova era o edat.

Les époques d'esta llista es medixen des del moment del Big Bang.

Els primers 20 minuts

Época de Planck

c. 0 segons (13,799 ± 0,021 mil millons d'anys): Inicia l'época de Planck, el temps més antic significatiu. Ací, es dona el Big Bang, a on l'espai i el temps ordinaris es desenrollen a partir d'un estat primigeni, possiblement una partícula virtual o fals buit, descrit per una teoria quàntica de la gravetat o "Teoria del tot". Tota la matèria i energia de l'univers visible estan contingudes en un punt calent i dens, una singularitat gravitacional d'una milmillonésima part del tamany d'una partícula nuclear. Este estat s'ha descrit com un desert de partícules. Aparte d'alguns detalls escassos, les conjectura dominen el debat sobre els primers moments de l'història de l'univers, ya que actualment no es dispon de cap mig eficaç per a realisar proves tan arrere en l'espai-temps. Les WIMP (sigles en anglés per a Weakly Interacting Massive Particles. En espanyol Partícules Massives Débilmente Interactuantes) o la matèria obscura i l'energia obscura poden haver aparegut i haver segut el catalisador de l'expansió de la singularitat. L'univers infantil es gela a mida que comença a expandir-se. És casi completament pla, en variacions quàntiques que escomencen a causar llaugeres variacions de densitat.

Época de la Gran Unificació

c. 10⁻⁴³ segons: Inicia l'época de la gran unificació, en a on l'univers, encara infinitesimal, es gela a 10³² kelvin. La gravetat se separa i comença a operar en l'univers i el restant de forces fonamentals s'estabilisen en la força electronuclear, també coneguda com a Gran Força Unificada o Gran Teoria Unificada (en anglés GUT: Grand Unified Theory), mediada pels hipotètics bosones X i I, que permeten a la matèria primitiva en esta etapa fluctuar entre els estats de bariones i leptones.^[1]

Época electrodébil

c. 10⁻³⁶ segons: Inicia l'época electrodébil, en a on l'Univers es gela a 10²⁸ kelvin. Com a conseqüència, la força nuclear forta es diferencia de la força electrodébil, lo que podria provocar l'inflació de l'univers. Una àmplia gama de partícules elementals exòtiques resulta de la desintegració dels bosones X i I, que inclouen els bosones W i Z i els bosones de Higgs.
c. 10⁻³³ segons: l'espai experimenta inflació, expandint-se per un factor de l'orde de 10²⁶ en un temps de l'orde de 10⁻³³ a 10⁻³² segons. L'univers es gela significativament des d'aproximadament 10²⁷ fins a 10²² kelvin.^[2]
c. 10⁻³² segons: Conclou l'inflació còsmica. Les partícules elementals familiars es formen ara com una sopa de gas calent ionizado cridada plasma de quark-gluón; els components hipotètics de la matèria obscura freda (com els axiones) també podrien haver-se format en este temps.

Época dels quarks

c. 10⁻¹² segons: Transició de fase electrodébil, en a on les quatre interaccions fonamentals familiars de l'univers modern ara operen com a forces distintes. La força nuclear dèbil es convertix en una força de curt alcanç en separar-se de la força electromagnètica, permetent que les partícules de matèria adquirixquen massa i interactuen en el Bosón de Higgs. La temperatura seguix sent massa alta per a que els quarks es combinen en hadrones i persistix el plasma de quarks i gluones (época dels quarks). L'univers es gela fins a 10¹⁵ kelvin.
c. 10⁻¹¹ segons: La bariogénesis podria haver tingut lloc, en la matèria guanyant ventaja sobre l'antimatèria a mida que s'establixen les constitucions de barión a antibarión.

Época dels hadrones

c. 10⁻⁶ segons: Inicia l'época hadrónica que a mida que l'univers es gela fins a aproximadament 10¹⁰ kelvin, es produïx una transició quark-hadrón en la que els quarks s'unixen per a formar partícules més complexes donant com a resultat als hadrones. Este confinament de quarks inclou la formació de protones i neutrons (nucleones), els components bàsics dels núcleus atòmics.

Época leptónica

c. 1 segon: Comença l'época leptónica i l'univers es gela a 10⁹ kelvin. A esta temperatura, els hadrones i antihadrones s'aniquilen entre sí, deixant tras de sí leptones i antileptones sent la possible desaparició dels antiquarks. La gravetat rig l'expansió de l'univers i els neutrinos es desacoplan de la matèria creant un fondo còsmic de neutrinos.

Época fotònica

c. 10 segons: Inicia l'época fotònica a on la majoria dels leptones i antileptones s'aniquilen entre sí. Com a resultat de l'aniquilació d'electrons i positrones, queda un chicotet número d'electrons no emparellats causant la desaparició dels positrones.
c. 10 segons: Univers dominat per fotons de radiació a on les partícules de matèria ordinària s'acoplen a la llum i la radiació, mentres que les partícules de matèria obscura comencen a formar estructures no llineals com halos de matèria obscura. Degut a que els electrons i protones carregats dificulten l'emissió de llum, l'univers es convertix en una boira lluenta supercaliente.
c. 3 minuts: Nucleosíntesis primordial a on comença la fusió nuclear formant-se núcleus de liti i hidrogen pesat (deuteri) i núcleus d'heli a partir de protones i neutrons.
c. 20 minuts: Cessació de la fusió nuclear a on la matèria normal està composta per un 75% de núcleus d'hidrogen i un 25% de núcleus d'heli a on els electrons lliures comencen a dispersar la llum.

L'era de la matèria

Equivalència de matèria i radiació

c. 47.000 anys (z=3600): Equivalència de matèria i radiació; al principi d'esta era, l'expansió de l'univers es desaccelerava a un ritme més ràpit.
c. 70.000 anys: Domini de la matèria en l'Univers, l'inici del colapse gravitatorio en començar a disminuir la llongitut de Jeans a la que pot formar-se l'estructura més menuda.

Edat Obscura Còsmica

c. 370.000 anys (z=1.100): La "Edat Obscura" és el periodo comprés entre el desacoplament, quan l'univers es torna transparent per primera volta i la formació de les primeres estreles. La recombinació són els electrons es combinen en els núcleus per a formar àtoms, principalment hidrogen i heli. La distribució d'hidrogen i heli en este moment permaneix constant a mida que el plasma electró-barión s'aprima. La temperatura descendix a 3000 kelvin. Les partícules de matèria ordinària es desacoplan de la radiació. Els fotons presents en el moment del desacoplament són els mateixos fotons que veem en la radiació còsmica de fondo de microones (CMB).

c. 400.000 anys: Les ones de densitat comencen a imprimir senyals de polarisació característiques.
c. 10-17 millons d'anys: La "Edat Obscura" comprén un periodo durant el qual la temperatura de la radiació còsmica de fondo es va gelar des d'uns 4000 kelvin fins a uns 60 kelvin. La temperatura de fondo es va situar entre 373 kelvin i 273 kelvin, permetent la possibilitat d'aigua líquida, durant un periodo d'uns 7 millons d'anys, des d'uns 10 a 17 millons despuix del Big Bang (corriment al roig 137-100). Loeb (2014) va especular que, en principi, la vida primitiva podria haver aparegut durant esta finestra, que va denominar "l'Época Habitable de l'Univers Primerenc".^[3]^[4]^[5]
c. 100 millons d'anys: Colapse gravitatorio, ací, les partícules de matèria ordinària cauen en les estructures creades per la matèria obscura. Comença la reionización a on les estructures no llineals més chicotetes (estreles) i més grans (cuásares) comencen a prendre forma, la seua llum ultravioleta ioniza el gas neutre restant.
200-300 millons d'anys: Comencen a lluir les primeres estreles, sent moltes d'elles estreles de la Població III (encara que també es contabilisen algunes estreles de la Població II en esta época), que són molt més grans i calentes i tenen un cicle vital prou curt. A diferència de les generacions posteriors, estes estreles no contenen metals. Comença la reionización, en l'absorció de certes llongituts d'ona de la llum per l'hidrogen neutre, lo que crea els canals de Gunn-Peterson. El gas ionizado resultant (especialment electrons lliures) en el mig intergaláctico provoca certa dispersió de la llum, pero en una opacitat molt menor que abans de la recombinació per l'expansió de l'univers i a l'aglomeració del gas en galàxies.
200 millons d'anys: Es forma HD 140283, l'estrela "Matusalén", que és l'estrela més antiga observada en l'Univers, encara que no confirmada. Ya que es tracta d'una estrela de la Població II, s'ha sugerit que la formació estelar de segona generació podria haver començat molt pronte.^[6] l'estrela més antiga coneguda (confirmada) és SMSS J031300.36-670839.3, es forma.

300 millons d'anys: Poden haver començat a formar-se els primers objectes astronòmics a gran escala, com protogalaxias i cuásares. Mentres les estreles de la Població III seguixen ardint, té lloc la nucleosíntesis estelar, estes estreles ardixen principalment fusionant hidrogen per a produir més heli en lo que es denomina seqüència principal. En el temps, estes estreles es veuen obligades a fusionar heli per a produir carbono, oxigen, silici i atres elements pesats fins a aplegar al ferro de la taula periòdica. Estos elements, en ser dispersats en els núvols de gas veïnes per les supernovas, donaran lloc a la formació de més estreles de la Població II (pobres en metals) i jagants gaseosos.
320 millons d'anys (z=13,3): Es forma HD1, la galàxia més antiga coneguda i confirmada espectroscópicamente.^[7]
380 millons d'anys: Es forma UDFj-39546284, actual récort del cuásar no confirmat més antic conegut.^[8]
420 millons d'anys: Es forma el cuásar MACS0647-JD, un dels cuásares més lluntans coneguts.
600 millons d'anys HE 1523-0901, es forma l'estrela més antiga trobada que produïx elements de captura de neutrons, marcant un nou punt en la capacitat de detectar estreles en un telescopi.^[9]
630 millons d'anys (z=8,2): GRB 090423, l'explosió de rajos gamma més antiga registrada sugerix que les supernovas poden haver ocorregut molt primerenc en l'evolució de l'Univers.^[10]
670 millons d'anys: Es forma EGS-zs8-1, la galàxia en explosió estelar o ruptura de Lyman més distant observada. Açò sugerix que l'interacció entre galàxies està tenint lloc en una fase molt primerenca de l'història de l'Univers, ya que les galàxies en brots estelars solen estar associades a colisions i fusions de galàxies.
700 millons d'anys: Es formen les galàxies. Les galàxies més chicotetes comencen a fusionar-se per a formar galàxies més grans. En esta época també poden haver començat a formar-se classes de galàxies, com els blázares, les galàxies Seyfert, les radiogalaxias i les galàxies nanes, aixina com els tipos regulars (galàxies elíptiques, espirals barradas i espirals). Es forma UDFy-38135539, el primer cuásar distant observat des de la fase de reionización. Es forma la galàxia nana z8 GND 5296. Es forma la galàxia o possible protogalaxia A1689-zD1.
720 millons d'anys: Possible formació de cúmuls globulars en el halo galàctic de la Via Làctea. Formació del cúmul globular NGC 6723 en el halo galàctic de la Via Làctea.

740 millons d'anys: Es forma 47 Tucanae, el segon cúmul globular més lluent de la Via Làctea.
750 millons d'anys: Es forma la galàxia IOK-1, emissora de llum Lyman alfa. Es forma la galàxia GN-108036, 5 voltes més gran i 100 voltes més massiva que la Via Làctea actual, lo que ilustra el tamany alcançat per algunes galàxies molt pronte.
770 millons d'anys: Es forma el cuásar ULAS J1120+0641, un dels més distants. És una de les primeres galàxies en presentar un forat negre supermasivo, lo que sugerix l'existència d'objectes tan grans poc despuix del Big Bang. La gran fracció d'hidrogen neutre en el seu espectre sugerix que també pot haver-se format recentment o estar en procés de formació estelar.
800 millons d'anys: La major extensió del camp ultraprofundo del Hubble. Formació de SDSS J102915+172927 sent una inusual estrela de població II extremadament pobra en metals, composta principalment d'hidrogen i heli. HE0107-5240, una de les estreles de població II més antigues, es forma com a part d'un sistema estelar binario. Es forma LAE J095950.99+021219.1, una de les galàxies emissores Lyman alfa més remotes. Els emissors Lyman alfa es consideren els progenitors de galàxies espirals com la Via Làctea. Es forma el cúmul globular Messier 2.
870 millons d'anys: Messier 30 es forma en la Via Làctea. Despuix d'haver experimentat un colapse del núcleu (cúmul), el cúmul té una de les densitat més altes entre els cúmuls globulars.
890 millons d'anys: Es forma la galàxia SXDF-NB1006-2.
900 millons d'anys: Es forma la galàxia BDF-3299.
910 millons d'anys: Es forma la galàxia BDF-521.

Época de la galàxia

1.000 millons d'anys (12,8 billons d'anys, z=6,56): Formació de la galàxia HCM-6A, la galàxia normal més lluntana observada. Formació del cuásar hiperluminoso SDSS J0100+2802, que alberga un forat negre en una massa de 12.000 millons de masses solars, un dels forats negres més massius descoberts tan pronte en l'univers. S'especula que HE1327-2326, una estrela de població II, es va formar a partir de restants d'estreles anteriors de la Població III. Llímit visual del Camp Profunt del Hubble. La reionización s'ha completat i l'espai intergaláctico ya no mostra llínees d'absorció de l'hidrogen neutre en forma de canals Gunn–Peterson. La dispersió de fotons per electrons lliures seguix disminuint a mida que l'univers s'expandix i el gas cau en les galàxies i l'espai intergaláctico és ara molt transparent, encara que els núvols d'hidrogen neutre que queden provoquen boscs Lyman-alfa. L'evolució de les galàxies continua a mida que es formen i desenrollen galàxies d'aspecte més modern, encara que les galàxies espirals i elíptiques barradas són més rares que en l'actualitat. Ya que l'Univers encara és menut, les interaccions entre galàxies es fan habituals, formant-se galàxies cada volta més grans a partir del procés de fusió de galàxies. Les galàxies poden haver començat a agrupar-se creant les estructures més grans de l'Univers fins al moment i apareixen els primers cúmuls i supercúmulos de galàxies.
1.100 millons d'anys (12,7 billons d'anys): Edat del cuásar CFHQS 1641+3755. En el halo de la Via Làctea es forma el cúmul globular Messier 4, el primer en el que s'han resolt les seues estreles individuals. Entre les numeroses estreles del cúmul es forma PSR B1620-26 b. Es tracta d'un jagant gaseós conegut com "Planeta Génesis" o "Matusalén". És l'exoplaneta observat més antic de l'Univers i orbita al voltant d'un púlsar i una nana blanca.
1.130 millons d'anys (12,67 billons d'anys): Messier 12, cúmul globular, es forma
1.300 millons d'anys (12,5 billons d'anys): Es forma WISE J224607.57-052635.0, una lluminosa galàxia infrarroja. PSR J1719-1438 b, conegut com Planeta Diamant, es forma al voltant d'un púlsar.

1.310 millons d'anys (12,49 billons d'anys): Es forma el cúmul globular Messier 53 a 60.000 anys-llum del centre galàctic de la Via Làctea.
1.390 millons d'anys (12,41 billons d'anys): Es forma S5 0014+81, un cuásar hiperluminoso
1.400 millons d'anys (12,4 billons d'anys): Edat de l'Estrela de Cayrel, BPS C531082-0001, una estrela de captura de neutrons, entre les estreles de Població II més antigues de la Via Làctea. Es forma el cuásar RD1, primer objecte observat que supera el corriment al roig 5.
1.440 millons d'anys (12,36 billons d'anys): Es forma el cúmul globular Messier 80 en la Via Làctea, conegut pel gran número de "ressagats blaves".
1.500 millons d'anys (12,3 billons d'anys): Es forma el cúmul globular Messier 55.
1.800 millons d'anys (12 billons d'anys): Es registra l'explosió de rajos gamma més energètica, GRB 080916C, de 23 minuts de duració. Es forma la galàxia Baby Boom. Terzan 5 es forma com una chicoteta galàxia nana en curs de colisió en la Via Làctea. La Via Làctea consumix una galàxia nana que transporta l'Estrela de Methusaleh. L'estrela més antiga coneguda de l'Univers es convertix en una de les moltes estreles de la població II de la Via Làctea.
2.000 millons d'anys (11,8 billons d'anys): SN 1000+0216, es produïx la supernova més antiga observada i possible formació d'un púlsar. Es forma el cúmul globular Messier 15, conegut per tindre un forat negre intermig i l'únic cúmul globular observat que inclou una nebulosa planetària, Pease 1.
2.020 millons d'anys (11,78 billons d'anys): Es forma Messier 62 que conté un elevat número d'estreles variables (89) moltes de les quals són estreles RR Lyrae.
2.200 millons d'anys (11,6 billons d'anys): Es forma en la Via Làctea el cúmul globular NGC 6752, el tercer més lluent.
2.400 millons d'anys (11,4 billons d'anys): Es forma el cuásar PKS 2000-330.
2.410 millons d'anys (11,39 billons d'anys): Es forma el cúmul globular Messier 10. Es forma Messier 3 que és un prototip del cúmul de tipo I de Oosterhoff, considerat "ric en metals". És dir, per a ser un cúmul globular, Messier 3 té una abundància relativament alta d'elements més pesats.
2.500 millons d'anys (11,3 billons d'anys): Es forma Omega Centauri, el major cúmul globular de la Via Làctea.
2.600 millons d'anys (11,2 billons d'anys): Es forma el sistema planetari HD 130322, conegut com el primer sistema d'exoplanetes observat.
3.000 millons d'anys (10.800 millons de billons d'anys): Formació del sistema planetari Gliese 581. Es formen Gliese 581 c, el primer planeta oceànic observat i Gliese 581 d, un planeta super-Terra, possiblement els primers planetes habitables observats. Gliese 581d té més potencial per a formar vida ya que és el primer exoplaneta de massa terrestre propost que orbita dins de la zona habitable de la seua estrela mare.
3.300 millons d'anys (10,5 billons d'anys): Es forma BX442, la galàxia espiral de gran disseny més antiga observada
3.500 millons d'anys (10,3 billons d'anys): Es registra la supernova SN UDS10Wil.
3.800 millons d'anys (10 billons d'anys): Es forma el cúmul globular NGC 2808 i 3 generacions d'estreles es formen en els primers 200 millons d'anys.
4.000 millons d'anys (9,8 billons d'anys): Es forma el cuásar 3C 9. La galàxia de Andrómeda es forma a partir d'una fusió galàctica i comença a colisionar en la Via Làctea. Possible formació de les estreles Barnard i nana roja. Es registra l'explosió Beethoven GRB 991216. Es forma Gliese 677 Cc, un planeta en la zona habitable de la seua estrela mare, Gliese 667.
4.500 millons d'anys (9,3 billons d'anys): Feroç formació estelar en Andrómeda que la convertix en una lluminosa galàxia infrarroja.

5.000 millons d'anys (8,8 billons d'anys): Població I més antiga o estreles similars al Sol, en una saturació d'elements pesats tan elevada, apareixen nebuloses planetàries en les que es solidifican substàncies rocoses i estos vivers donen lloc a la formació de planetes terrestres rocosos, llunes, asteroides i cometes gelats.
5.100 millons d'anys (8,7 billons d'anys): Colisió de galàxies i es formen els braços espirals de la Via Làctea, lo que dona lloc a un important periodo de formació estelar.
5.300 millons d'anys (8,5 billons d'anys): Es forma 55 Cancri B, un "Júpiter calent", primer planeta observat orbitando com a part d'un sistema estelar. Es forma el sistema planetari Kepler 11, el més pla i compacte descobert fins a la data. Es considera que Kepler 11 c és un planeta oceànic jagant en atmòsfera d'hidrogen-heli.
5.800 millons d'anys (8 billons d'anys): Es forma 51 Pegasi b, també conegut com Belerofonte que és el primer planeta descobert en òrbita al voltant d'una estrela de seqüència principal.
5.900 millons d'anys (7,9 billons d'anys): Es forma el sistema planetari HD 176051, conegut com el primer observat per mig d'astrometría.
6.000 millons d'anys (7,8 billons d'anys): Moltes galàxies, com NGC 4565, es tornen relativament estables i les elíptiques són el resultat de colisions d'espirals i algunes, com IC 1101, són extremadament massives.
6.000 millons d'anys (7,8 billons d'anys): L'Univers seguix organisant-se en estructures més àmplies. Les grans parets, làmines i filaments que formen els cúmuls i supercúmulos de galàxies i els buits es cristalizan. Cóm es produïx esta cristalisació és encara una conjectura. Certament, és possible que la formació de superestructures com la Gran Muralla d'Hércules-Corona Boreal es produïra molt abans, potser en la mateixa época en que varen començar a aparéixer les galàxies. En qualsevol cas, l'univers observable adquirix un aspecte més modern.
6.200 millons d'anys (7,7 billons d'anys): Es forma 16 Cygni Bb, la primera jaganta gaseosa observada en una òrbita estelar única en un sistema estelar trinario, en llunes en òrbita considerades habitables o a lo manco capaces d'albergar aigua.
6.300 millons d'anys (7,5 billons d'anys, z=0,94): GRB 080319B, esclat de rajos gamma més lluntà observat a simple vista, registrat. Terzan 7, cúmul globular ric en metals, es forma en la galàxia elíptica nana de Sagitari.
6.500 millons d'anys (7,3 billons d'anys): Es forma el sistema planetari HD 10180 (major que els sistemes 55 Cancri i Kepler 11).
6.900 millons d'anys (6,9 billons d'anys): Es forma la jaganta taronja Arturo
7.640 millons d'anys (6,16 billons d'anys): Es forma el sistema planetari Mu Arae. Són quatre planetes en òrbita al voltant d'una estrela groga, Mu Arae c és un dels primers planetes terrestres observats des de la Terra.
7.800 millons d'anys (6,0 billons d'anys): Formació del casi bessó de la Terra, Kepler 452b, en òrbita al voltant de la seua estrela mare Kepler 452.
7.980 millons d'anys (5,82 billons d'anys): Formació de Mira o Omicron ceti, sistema estelar binario. Formació del sistema estelar Alfa Centauri, estrela més propenca al Sol. Es forma GJ 1214 b o Gliese 1214 b, un possible planeta similar a la Terra.
8.200 millons d'anys (5,6 billons d'anys): Tau Ceti, una estrela groga propenca es forma a on cinc planetes evolucionen a partir de la seua nebulosa planetària, orbitando al voltant de l'estrela. Tau Ceti i es considera un planeta en vida potencial ya que orbita en la vora interior calenta de la zona habitable de l'estrela
8.500 millons d'anys (5,3 billons d'anys): GRB 101225A, el "Esclat de Nadal", considerat el més llarc en 28 minuts, registrat

Acceleració

8.800 millons d'anys (5 billons d'anys, z=0,5): Acceleració, en quí comença l'era dominada per l'energia obscura, despuix de l'era dominada per la matèria durant la qual l'expansió còsmica es ralentisava.^[11]
8.800 millons d'anys (5 billons d'anys): Es forma el cúmul estelar obert Messier 67, també es confirmen tres exoplanetes en òrbita al voltant d'estreles del cúmul, inclós un bessó del Sol.
9.000 millons d'anys (4,8 billons d'anys): Es forma Lalande 21185, una nana roja en l'Orsoa Major.
9.130 millons d'anys (4,67 billons d'anys): Es forma Pròxima Centauri, completant el sistema trinario d'Alfa Centauri.

Époques de la formació del Sistema Solar

Artícul principal → Formació i evolució del sistema solar.

9.200 millons d'anys (4,6-4,57 billons d'anys): Supernova primigènia, possiblement desencadenant de la formació del Sistema solar.
9,2318 mil millons d'anys (4,5682 billons d'anys): Es forma el Sol, esta nebulosa planetària inicia l'acreció de planetes.
9.23283 mil millons d'anys (4.56717–4.55717 billons d'anys): Quatre planetes jovianos (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú) evolucionen al voltant del Sol.
9.257 millons d'anys (4.543-4.5 billons d'anys): Sistema Solar de Huit planetes, quatre terrestres (Mercurio, Venus, Terra, Mart) evolucionen al voltant del Sol. Per l'acreció, molts planetes més menuts formen òrbites al voltant del proto-Sol, algunes en òrbites conflictives. També comença el Bombardeig Pesat Enjorn. Comencen el Supereón precámbrico i l'Eón hadeano en la Terra. Comença en Mart l'era prenoáquica. Comença el Periodo Pre-Tolstoyano en Mercurio i un gran planetoide choca contra Mercurio despullant-ho de la envoltura externa de corfa i mant originals, deixant expost el núcleu del planeta; el contingut en ferro de Mercurio és notablement alt. És possible que moltes de les llunes galileanas es formaren en esta época, incloses Europa i Titán, que podrien albergar algun tipo d'organisme viu.
9.266 millons d'anys (4.533 billons d'anys): Formació del sistema Terra-Lluna despuix del impacte jagant d'un hipotètic planetoide Theia (planeta). L'atracció gravitatoria de la Lluna ajuda a estabilisar l'eix de rotació fluctuante de la Terra. Comença el periodo prenectariano en la Lluna
9.271 millons d'anys (4.529 billons d'anys): Gran colisió en un planetoide del tamany d'un plutón establix la dicotomia marcianana en Mart i la formació de la cuenca polar nort de Mart.
9.300 millons d'anys (4,5 billons d'anys): El Sol es convertix en una estrela groga de la seqüència principal i la formació de la Núvol de Oort i del Cinturó de Kuiper, des d'a on una corrent de cometes com el cometa Halley i el Hale-Bopp comença a travessar el Sistema Solar, colisionant a voltes en planetes i en el Sol.
9.396 millons d'anys (4.404 billons d'anys): Pot haver existit aigua líquida en la superfície de la Terra, provablement pel calfament per efecte hivernàcul dels alts nivells de metà i diòxit de carbono presents en l'atmòsfera.
9.400 millons d'anys (4,4 billons d'anys): Formació de Kepler 438 b, un dels planetes més semblats a la Terra, a partir d'una nebulosa protoplanetaria que rodeja a la seua estrela mare.

9.500 millons d'anys (4,3 billons d'anys): L'impacte massiu d'un meteorit crea la Conca Aitken del Pol Sur en la Lluna, també es forma una enorme cadena de montanyes situades en el llim sur llunar, a voltes cridades "montanyes Leibnitz".
9.600 millons d'anys (4,2 billons d'anys): l'abultamiento de Tharsis, zona de vulcanisme generalisat, es torna actiu en Mart i basant-se en l'intensitat de l'activitat volcànica en la Terra, els magma de Tharsis poden haver produït una atmòsfera d'1,5 bars de CO₂ i una capa global d'aigua de 120 m de profunditat aumentant l'efecte hivernàcul dels gasos en el clima i afegint-se a la capa freàtica marciana. Edat de les mostres més antigues de la Lluna María.
9.700 millons d'anys (4,1 billons d'anys): La resonància de les òrbites de Júpiter i Saturn desplaça a Neptú cap al cinturó de Kuiper, provocant un destorbament entre asteroides i cometes. Com a conseqüència, un bombardeig intens tardà assota el Sistema Solar interior. Formació del cràter Herschel en Mimes, una lluna de Saturn. L'impacte d'un meteorit crea la Hellas Planitia en Mart, la major estructura inequívoca del planeta. Anseris Mons, un massiç aïllat (montanya) en les terres altes del sur de Mart, situat en l'extrem noreste de la Hellas Planitia, s'eleva com a conseqüència de l'impacte del meteorit.
9.800 millons d'anys (4 billons d'anys): HD 209458 b, primer planeta detectat pel seu trànsit, es forma. Messier 85, galàxia lenticular, pertorbada per l'interacció de galàxies d'a on resulta una complexa estructura exterior de closques i ondulacions. Les galàxies Andrómeda i Triàngul experimenten una trobada propenca i els alts nivells de formació estelar en Andrómeda mentres que el disc exterior de Triàngul es distorsiona.
9.861 millons d'anys (3.938 billons d'anys): Periodo important d'impactes en la Lluna i es forma el Mare Imbrium.
9.880 millons d'anys (3,92 billons d'anys): La conca de Nectaris es forma a partir d'un gran impacte, els eyectas de Nectaris formen la part superior de les Terres Altes Llunars, densament craterizadas i comença el Periodo Nectárico en la Lluna.
9.900 millons d'anys (3,9 billons d'anys): Es forma el cràter Tolstoj en Mercurio. Es forma en Mercurio la conca de Caloris, que dona lloc a la "Terra Estranya". L'activitat sísmica desencadena una activitat volcànica global en Mercurio. Es forma el cràter Rembrandt en Mercurio. Comença el Periodo Caloris en Mercurio. L'Argyre Planitia es forma per l'impacte d'un asteroide en Mart, rodejada de massiços escarpados que formen patrons concèntrics i radials al voltant de la conca i vàries cadenes montanyoses, inclosos els monts Charitum i Nereidum, s'eleven al seu pas.
9.950 millons d'anys (3,85 billons d'anys): Començ del periodo Imbrio tardà en la Lluna. Aparició més primerenca del conjunt de materials Procellarum KREEP Mg.
9.960 millons d'anys (3.84 billons d'anys): Formació de la Conca Orientale a partir de l'impacte d'un asteroide en la superfície llunar i la colisió provoca ondulacions en la corfa, donant lloc a tres traces circulares concèntrics coneguts com Montes Rook i Montes Cordillera.
10.000 millons d'anys (3,8 billons d'anys): Com a conseqüència dels impactes del bombardeig intens tardà sobre la Lluna, grans depressió mareales foses dominen la superfície llunar i comença un important periodo de vulcanisme llunar (fins a 3 Gyr). Comença l'Eón arcaic en la Terra.
10.200 millons d'anys (3,6 billons d'anys): Es forma l'Alba Mons en Mart, el major volcà en térmens de superfície.
10.400 millons d'anys (3,5 billons d'anys): Primers rastres fòssils de vida en la Terra (estromatolitos).

10.600 millons d'anys (3,2 billons d'anys): Comença el Periodo Amazónico en Mart a on el clima marcianà s'aprima fins a la seua densitat actual i l'aigua subterrànea almagasenada en la corfa superior (megaregolito) comença a congelar-se, formant una grossa criosfera que recobrix una zona més profunda d'aigua líquida que formen gèls secs composts de diòxit de carbono congelat i comença el periodo Eratosténico en la Lluna i la principal força geològica en la Lluna es convertix en la craterización per impacte.
10.800 millons d'anys (3 billons d'anys): Es forma la conca Beethoven en Mercurio i a diferència de moltes conques de tamany similar en la Lluna, Beethoven no té múltiples anells i els eyecta enterren la vora del cràter i a penes són visibles.
11.200 millons d'anys (2,5 billons d'anys): Comença el Proterozoico.
11.600 millons d'anys (2,2 billons d'anys): Últim gran periodo tectónico de l'història geològica marciana. Es forma el Valls Marineris, el major complex de canons del Sistema Solar. Encara que s'ha sugerit l'existència d'activitat termokárstica o inclús erosió hídrica, es creu que el Valls Marineris és una falla d'esgarre.

Història recent

11.800 millons d'anys (2 billons d'anys): La formació d'estreles en la Galàxia de Andrómeda es ralentisa. Es forma l'Objecte de Hoag a partir d'una colisió de galàxies. Es forma l'Olympus Mons, el major volcà del Sistema Solar.
12.100 millons d'anys (1,7 billons d'anys): Galàxia elíptica nana de Sagitari capturada en una òrbita al voltant de la Via Làctea.
12.700 millons d'anys (1,1 billons d'anys): Comença el Periodo Copernicano en la Lluna, est és definit per cràters d'impacte que posseïxen sistemes de rajos lluents ópticamente inmaduros.
12.800 millons d'anys (1 billons d'anys): Comença l'Era Kuiperiana (1 Gyr - present) en Mercurio; el Mercuri modern, un planeta fret i desolat que es veu influït per l'erosió espacial i els extrems del vent solar. Interaccions entre Andrómeda i les seues galàxies companyeres Messier 32 i Messier 110. La colisió de la galàxia en Messier 82 forma el seu disc espiral estampat i hi ha interaccions galàctiques entre NGC 3077 i Messier 81; la lluna de Saturn Titán comença a evolucionar les traces reconeixibles de la seua superfície que inclouen rius, llac i deltes.
13 mil millons d'anys (800 Ma): Copernicus (cràter llunar) es forma per l'impacte en la superfície llunar en la zona del Oceanus Procellarum, té paret interior de terrat i 30 km d'ample, muralla inclinada que descendix casi un quilómetro fins al mare circumdant.
13.175 millons d'anys (625 Ma): Formació del cúmul estelar de les Híades, est consistix en un grup aproximadament esfèric de centenars d'estreles que compartixen la mateixa edat, lloc d'orige, contingut químic i moviment en l'espai.
13.150-21.000 millons d'anys (590-650 Ma): Es forma el sistema estelar Capella.
13.200 millons d'anys (600 Ma): La colisió de galàxies espirals dona lloc a la creació de les Galàxies Antennae. La Galàxia Mola colisiona en NGC 5195 formant un sistema de galàxies conectat en l'actualitat. HD 189733b es forma al voltant de l'estrela progenitora HD 189733 i és el primer planeta que revela el clima, els constituents orgànics i inclús el color (blau) de la seua atmòsfera.
13.345 millons d'anys (455 Ma): Es forma Vega, la quinta estrela més lluenta del veïnat galàctic de la Terra.
13.600-13.500 millons d'anys (300-200 Ma): Es forma Siri, l'estrela més lluenta del cel terrestre.
13.700 millons d'anys (100 Ma): Es forma el cúmul estelar de les Pléyades.
13.730 millons d'anys (70 Ma): Es forma l'Estrela Polar, Polaris, una de les estreles navegables més importants.
13.780 millons d'anys (20 Ma): Possible formació de la nebulosa de Orión.
13.788 millons d'anys (12 Ma): Es forma Antares.
13.792 millons d'anys (7,6 Ma): Es forma Betelgeuse.

13.800 millons d'anys (Sense incertituts): Actualitat.^[12]

Vore també

[[Archiu:{{#switch:Astronomia|20px|Vore el portal sobre Astronomia]] Portal:Astronomia. Contingut relacionat en Astronomia.
[[Archiu:{{#switch:Exploració espacial|20px|Vore el portal sobre Exploració espacial]] Portal:Exploració espacial. Contingut relacionat en Exploració espacial.
[[Archiu:{{#switch:Sistema solar|20px|Vore el portal sobre Sistema solar]] Portal:Sistema solar. Contingut relacionat en Sistema solar.
[[Archiu:{{#switch:Història|20px|Vore el portal sobre Història]] Portal:Història. Contingut relacionat en Història.
[[Archiu:{{#switch:Ciència|20px|Vore el portal sobre Ciència]] Portal:Ciència. Contingut relacionat en Ciència.

Referències

↑ Cheng, Ta-Pei; Li, {{{nom2}}} (1983). Gauge Theory of Elementary Particle Physics (en Anglés), Oxford University Press, p. 437. ISBN 0-19-851961-3.
↑ Guth, A.H. (1985). Phase transitions in the very early universe (en Inglés), Hawking, Gibbon, Siklos.
↑ “The Habitable Epoch of the Early Universe” . International Journal of Astrobiology 13 (4): 337-339. doi:10.1017/S1473550414000196. Bibcode: 2014IJAsB..13..337L.
↑ “The Habitable Epoch of the Early Universe” . International Journal of Astrobiology 13 (4): 337-339. doi:10.1017/S1473550414000196. Bibcode: 2014IJAsB..13..337L.
↑ Much-Discussed Views That Go Way Back – Avi Loeb Ponders the Early Universe, Nature and Life (2 de decembre de 2014).
↑ Cowen. “Nearby star is almost as old as the Universe”. Nature News. doi:10.1038/nature.2013.12196.
↑ Simion, Florin. «Scientists have spotted the farthest galaxy ever» (en inglés).
↑ Wall, Mike (12 de decembre de 2012). «Ancient Galaxy May Be Most Distant Ever Seen» (en inglés). Space.
↑ Collaborative. “Discovery of HE 1523–0901”. Astrophysical Journal Letters 660: 117-120. CaltechAUTHORS.
↑ «GRB 090423 goes Supernova in a galaxy, far, far away» (en inglés). Zimbio.
↑ “Dark Energy and the Accelerating Universe” . Annual Review of Astronomy and Astrophysics 46 (1): 385-432. doi:10.1146/annurev.astre.46.060407.145243. Bibcode: 2008LLAURA&A..46..385F.
↑ «How Old is the Universe?» (en inglés). Space (8 de juny de 2017).

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Cronologia de l'univers primerenc.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología del universo temprano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Cheng, Ta-Pei; Li, {{{nom2}}} (1983). Gauge Theory of Elementary Particle Physics (en Anglés), Oxford University Press, p. 437. ISBN 0-19-851961-3.

[2] Guth, A.H. (1985). Phase transitions in the very early universe (en Inglés), Hawking, Gibbon, Siklos.

[IJA-2014October-3] “The Habitable Epoch of the Early Universe” . International Journal of Astrobiology 13 (4): 337-339. doi:10.1017/S1473550414000196. Bibcode: 2014IJAsB..13..337L.

[ARXIV-20131202-4] “The Habitable Epoch of the Early Universe” . International Journal of Astrobiology 13 (4): 337-339. doi:10.1017/S1473550414000196. Bibcode: 2014IJAsB..13..337L.

[NYT-20141202-5] Much-Discussed Views That Go Way Back – Avi Loeb Ponders the Early Universe, Nature and Life (2 de decembre de 2014).

[nature-6] Cowen. “Nearby star is almost as old as the Universe”. Nature News. doi:10.1038/nature.2013.12196.

[7] Simion, Florin. «Scientists have spotted the farthest galaxy ever» (en inglés).

[Space-20121212-8] Wall, Mike (12 de decembre de 2012). «Ancient Galaxy May Be Most Distant Ever Seen» (en inglés). Space.

[h152309-9] Collaborative. “Discovery of HE 1523–0901”. Astrophysical Journal Letters 660: 117-120. CaltechAUTHORS.

[10] «GRB 090423 goes Supernova in a galaxy, far, far away» (en inglés). Zimbio.

[Frieman-11] “Dark Energy and the Accelerating Universe” . Annual Review of Astronomy and Astrophysics 46 (1): 385-432. doi:10.1146/annurev.astre.46.060407.145243. Bibcode: 2008LLAURA&A..46..385F.

[spacepd-12] «How Old is the Universe?» (en inglés). Space (8 de juny de 2017).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]