Anex:Desastres migambientals
Aparència
Esta pàgina és un llistat dels desastres migambientals específicament causats per l'home.
- Artícul principal → Desastre migambiental.
Desastres ambientals per categories
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]
- Salinitat en Austràlia.
- Salinisació del Creixent Fèrtil.
- el dust Bowl en Canadà i Estats Units en 1934-1939.
- l'extermini de cheus en China, que va provocar la multiplicació de núvols de langostas, que podrien ser una de les causes d'una hambruna que va matar a varis millons de persones.
- Abelles africanizadas, conegudes coloquialment com "abelles assessines".
- Mal maneig del Mar de Aral.
- "Lechero brutes" en Nova Zelanda.
- Eliminació de bardices en Anglaterra.
Biodiversitat
[editar | editar còdic]- Extinció de la megafauna americana.
- Extinció de la megafauna Australiana.
- Deforestación de l'Illa de Pasqua.
- Destrucció dels boscs primaris.
- Conills en Austràlia (espècie invasiva).
- Solenopsis invicta (espècie invasiva).
- Grafiosis.
- Reducció en el número de bisonte americà.
- Introducció de la perca de l'Nilo en el llac Victoria en Àfrica, diezmando les espècies natives de peixos.
- el dic de tancament Saemangeum.
- Agrilus planipennis.
- Amenaces mig ambientals de la Gran Barrera de Coral.
- la Matança d'elefants de Zakouma en 2006.
- Espècies invasivas de Nova Zelanda.
- Perduda de Biodiversitat en Nova Zelanda.
- Rets fantasmes (rets de peixca abandonades).
- Varat del buc SS Makambo en illa Lord Howe (600 km a l'est d'Austràlia).
- Peixca de taburons.
- Disminució dels buitre en l'Índia pel medicament cridat Diclofenac, donant com resultat un aument de gossos galliponters en un possible aument del risc de contraure ràbia.
Carbó
[editar | editar còdic]- Derrame de fancs de carbó en Martin County.
- Derrame de fancs de carbó en Tennessee.
- Montanya de rebujos miners.
Salut humana
[editar | editar còdic]- L'introducció de la pesta bubónica (plaga de Justiniano) des d'Àfrica a Europa en el VII resultant en la mort de més del 60% (100 millons) de la població.
- Introducció de la pesta bubónica (la pesta negra) des d'Àsia central a Europa en el XIV resultant en la mort d'un 60% de la població (200 millons) i recurrent fins al sigle XIX.
- Introducció de malalties infeccioses per part d'europeus, causant la mort dels primers habitants del continent americà durant la colonisació europea d'Amèrica.
- Accident radiològic de Goiânia, va ocasionar la mort de 4 persones pel desguaix d'una màquina mèdica que contenia una font de radiactivitat en Brasil.
Industrials
[editar | editar còdic]Coordenades dels desastres migambientals industrials (en anglés) trobats en esta pàgina, mostrats en Google. Completat les descripcions de Wikipedia llistades més avall per a cada ubicació.
- Malaltia de Minamata, enverinament per mercuri en Japó entre els anys cinquanta i xixanta).
- Malaltia de Ontario, en Canadà.
- Malaltia de Itai-itai, deguda a l'enverinament en cadmi en Japó.
- Love Canal, lloc d'abocada tòxica.
- Desastre de Seveso (en 1976), l'explosió d'una planta química va causar l'exposició a 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD) més alta en una zona residencial.
- Desastre de Bhopal (3 de decembre de 1984, en Índia), una fuga d'isocianato de metilo produïx la mort de 22.000 persones (seguix generant morts) i vàries malalties genètiques que continuaran per generacions reflectides en els nous naixcuts, causades per la negligència i corrupció, ignorant els estàndarts de seguritat d'Índia per Warren Anderson, CEO de l'Unió Carbide, una companyia nortamericana ara subsidiària de Dow Chemicals.
- Derrame de químics de Sandoz cap al riu Rin en 1986.
- Explosió de AZF en Toulouse (2001).
- Explosions en la fàbrica petroquímica de Jilin de 2005.
- Els Estanys de alquitrán de Sídney i els llocs dels Forns de Coke en la ciutat de Sídney, Nova Escòcia, Canadà, coneguts com el lloc més gran de rebujos tòxics en Norteamérica.
- Descàrrega de rebujos de plom en el port d'Esperance, en l'Oest d'Austràlia.
- Descàrrega de cianur, metals pesats i àcit en el Riu Alamosa, Colorat des de la mina Summitville, causant la mort de tota la vida marina en un radi de 17 milles.
- La descàrrega de 20,000 galons del químic letal (metam sodium (en anglés), nom comercial de Vapam) dins del naixents Ric Sacrament prop de Dunsmuir, causant la mort de tota la vida marina en un radi de 38 milles.
- La lliberació de CFC resultant en el agrandament del Forat de la capa d'ozon.
- La lliberació de Diòxit de Sulfur després d'un incendi en la planta Al-Mishraq, una planta Iraquí.
- el desastre de Phillips de 1989.
- Vila Parisi (Brasil).
- Problemes a la salut en Aamjiwnaang First Nation per indústries químiques.
- Problemes mig ambientals en Assut de les Tres Goles en China.
- Derrame de fancs contenint cendres la planta de carbó fòssil de Kingston.
- Gran Boira de 1952 en Londres.
Mineria
[editar | editar còdic]Indústria del petròleu
[editar | editar còdic]- Problemes mig ambientals en la Delta del Níger relacionat al petròleu.
- Campos petrolers de Llac Agre.
- Controvèrsia en l'explotació del refugi Àrtic un proyecte d'explotació sobre una reserva natural.
- Deepwater Horizon derrame de petròleu en el golf.
- fluix de fanc en Sidoarjo ocasionat per una exploració de gas de Lapindo Brantas en 2006; Este de Java, Indonèsia.
Indústria nuclear
[editar | editar còdic]- Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki de l'el 6 i el 9 d'agost de 1945, varen ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi del Japó. S'estima que cap a finals de 1945, les bombes havien matat a 166 000 persones en Hiroshima i 80 000 en Nagasaki,7 totalisant unes 246 000 morts, encara que solament la mitat va fallir els dies dels bombardejos. Entre les víctimes, del 15 al 20 % varen morir per lesions o malalties atribuïdes al enverinament per radiació.8 Des de llavors, algunes atres persones han fallit de leucèmia (231 casos observats) i distints càncers (334 observats) atribuïts a l'exposició i a la radiació lliberada per les bombes.9 En abdós ciutats, la gran majoria de les morts varen ser de civils.
- Accident de Chernóbil de 1986 en Chernóbil, Ucrània, "va matar per lo manco 4056 persones i va produir danys a la propietat per $7 billó de dólars".[1] La pluja radiactiva de l'accident es va concentrar prop de Bielorússia, Ucrània i Rússia i per lo manco 350000 persones varen ser forçades a relocalizarse llunt d'estes àrees. Després de l'accident, "traces de depòsits radioactivos varen ser trobats casi en tots els països de l'hemisferi nort".[1]
- Accident nuclear de Fukushima I: Seguit al terremot, tsunami, i falles en el sistema de refrigeració de la central nuclear Fukushima I i els incidents en centrals nuclears l'11 de març del 2011 en Japó, es va declarar una emergència nuclear. Esta va ser la primera volta que una emergència nuclear va ser declarada en Japó, i 140,000 residents en un àrea de 20km de la planta varen ser evacuats.[2] Explosions i fòc varen resultar en perillosos nivells de radiació, també va provocar que la bossa de valors colapsara i pànic a comprar en els supermercats.[3]
- Accident de Tokaimura en 1999 pel mal maneig del combustible nuclear, resultat de la negligència dels operadors.
- Fem nuclear de Mayak l'explosió d'un tanc d'almagasenament (en Cheliábinsk, Unió Soviètica, 29 de setembre de 1957), varen morir més de 200 persones i 270,000 varen ser expostes a perillosos nivells de radiació. Al voltant de 30 comunitats varen ser remogudes dels Mapes soviètics entre 1958 i 1991.[4]
- Incendi de Windscale, en Regne Unit, 8 d'octubre de 1957. El fòc va encendre les piles de plutoni i va contaminar les granges lleteres de les afores.[5]
- Accident del Submarí Soviètic K-431, 10 d'agost de 1985 (10 persones varen morir i 49 varen sofrir danys per radiació).[6]
Accident del submarí soviètic K-19, 4 de juliol de 1961. (8 morts i més de 30 persones varen ser sobre expostes a radiació).[7]
- Proves nuclears de Moruroa and Fangataufa en l'oceà Pacífic.
- Pluja radioactiva de la prova nuclear de Castle Bravo en el Atolón Bikini en les Islas Marshall.
- Salut dels Downwinders.
- Accident de Three Mile Island en Pennsilvània en 1979.
Aire/terra/aigua
[editar | editar còdic]Proliferació de bosses de plàstic.
Aire
[editar | editar còdic]- el Smog de Donora de 1948 en Donora (Pennsilvània, Estats Units).
- la Gran Boira de 1952 en Londres, que va matar a 4000 londinenques.
- la Tormenta d'arena de Melbourne de 1983.
- la Boira terrera del Surest Asiàtic de 1997.
- la Boira terrera de Malàsia de 2005.
- la Boira terrera del Surest Asiàtic de 2006.
- l'Asma de Yokkaichi en Japó.
- Problemes de salut deguts al Incinerador de Jinkanpo Atsugi en Japó.
- Incendis petrolers de Kuwait.
Terra
[editar | editar còdic]- el Dust Bowl de Canadà i Estats Units.
- Sols contaminats en Mapua, Nova Zelanda per les operacions d'una fàbrica de químics agrícoles.
- Basin F, un femer d'Estats Units per a rebujos contaminants líquits de l'indústria química de l'armada i el seu arrendatari Shell Chemical Company.
- Escàndal de rebujos tòxics en Costa d'Ivori en 2006.
Aigua
[editar | editar còdic]Aigua dolça
[editar | editar còdic]- Derrame de químics de Sandoz, va contaminar severament el riu Rin en 1986.
- Enverinament en seleni de fauna per escorrentías agrícoles usades per a crear el Kesterson National Wildlife Refuge, i les seues terres humides artificials.
- el derrame de petròleu de l'estació elèctrica de Jiyeh en la regió mediterrànea.
- Efectes de l'aigua contaminada del Berkeley Pit (mina de coure a cel obert) en Estats Units.
- Ignició i incendi per contaminació (13 voltes des de 1868 a 1969) del riu Cuyahoga en Ohio (Estats Units).
- Descarrilament en el riu Cheakamus que va contaminar el riu en soda càustica.
- Drenado i desenroll del Everglades.
- Contaminació del Estero Salat en Equador.
Mar
[editar | editar còdic]- Blanqueig de coral
- El sec artificial d'Osborne front de costa de Fort Lauderdale (Florida, Estats Units).
- Descàrrega de municions convencionals i químics en el Dic de Beaufort, una sanga de mar entre Irlanda del nort i Escòcia.
- Contaminació del Mar Menor, Múrcia, Espanya per la falta de control en l'us dels fertilisants nitrogenats que causen contaminació en les masses d'aigua superficials i subterrànees.
- Rebujos marins.
- Problemes migambientals de la Gran barrera de coral.
- Nurdles, pellests plàstics típicament de 5mm de diàmetro.
- Friendly Floatees.
- la Gran taca de fem del Pacífic.
- Malaltia de Minamata, enverinament per mercuri en Japó.
- Presència de mercuri en peixos.
- Acidificació de l'oceà pels gasos d'efecte hivernàcul antropomórficos.
Explosió en el pou Ixtoc I
Vore també: Anex:Derrames de petròleu
Vore també
[editar | editar còdic]- Desastre natural
- Ecofagia, consum d'ecosistemes.
- Tràfic de residus perillosos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Benjamin K. Sovacool. The costs of failure: A preliminary assessment of major energy accidents, 1907–2007, Energy Policy 36 (2008), p. 1806.
- ↑ «[1]». Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «Blasts escalate Japan's nuclear crisis». World News Austràlia.
- ↑ Samuel Upton Newtan. Nuclear War I and Other Major Nuclear Disasters of the 20th Century 2007, pp. 237–240.
- ↑ Benjamin K. Sovacool and Christopher Cooper. Nuclear Nonsense: Why Nuclear Power is no Answer to Climate Change and the World's Post-Kyoto Energy Challenges, William and Mary Environmental Law and Policy Review, Vol 33:1, 2008, p. 109.
- ↑ The Worst Nuclear Disasters
- ↑ Strengthening the Safety of Radiation Sources p. 14.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Desastres medioambientales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.