Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat, periodiste, llingüiste i polític.
Naiximent: 26 de novembre de 1882
Lloc de naiximent: Tarragona, Catalunya, Espanya
Defunció: 5 de decembre de 1949
Lloc de defunció: Perpinyà, França

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, Catalunya, Espanya, 26 de novembre de 1882 - † Perpinyà, França, 5 de decembre de 1949) fon un advocat, periodiste, llingüiste i polític espanyol d'ideologia catalanista, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president del Parlament de Catalunya en l'exili.

BiografiaEditar

Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any 1900 per a estudiar Dret, carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en l'any 1916. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.

Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a Montpeller i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en França des d'una perspectiva personal en Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català (en valencià, Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català), escrit en 1939, que tingué vàries reedicions.

ObraEditar

Narrativa breu

  • Episodios. Barcelona: L'Avenç, 1909.
  • Teatro de la natura. Sabadell: La Mirada, 1928.

Poesia

  • La collita tardana. México, D. F.: Catalònia, 1947.
  • La collita darrera. Poesia inèdita. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2019.

Infantil i jovenil

  • Historia de Catalunya. Barcelona: L'Ocell de Paper, 1933.
  • L'11 de Setembre del 1714 [Ilustracions de Josep Obiols]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1934.

Teatre

  • Nova vida. Tarragona: E. Pàmies, 1905.

Crítica lliterària o ensaig

  • La Representació proporcional en el sufragi universal. Barcelona: Libr. Española, 1910.
  • Història dels moviments nacionalistes. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 3 vol., 1912-1914.
  • La nacionalització de Catalunya. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 1914.
  • La guerra de les nacions: historia documentada. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 5 vol., 1914-1925.
  • Debats sobre el catalanisme. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 1915.
  • El Nacionalismo catalán: su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres. Barcelona: Minerva, 1916.
  • El nacionalisme. Barcelona: La Revista, 1916.
  • Les valors ideals de la guerra. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 1916.
  • Nacionalisme i federalisme. Barcelona: Zoco. Catalana de Ed., 1917.
  • La crisi del règim: crònica documentada dels darrers esdeveniments de la política espanyola. Barcelona: Editorial Catalana, 1918.
  • Història de Rússia: des dels temps primitius fins als temps actuals. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
  • Història nacional de Catalunya. Barcelona: Edicions Pàtria, 7 vol., 1922-1934.
  • Els camins de la llibertat de Catalunya. Barcelona: La Publicitat, 1922.
  • Guifré I. Barcelona: Barcino, 1926.
  • Defensa de la democràcia. Barcelona: Fundació Valentí Almirall, 1930.
  • Catalunya i la República. Barcelona: Llibr. Catalònia, 1931.
  • La Constitució interior de Catalunya. Barcelona: Barcino, 1932.
  • Els sistemes electorals. Barcelona: Barcino, 1932.
  • El principi de les nacionalitats. Barcelona: Barcino, 1932.
  • El Corpus de Sang (estudi històric). Barcelona: Barcino, 1932.
  • Les muralles de Tarragona. Tarragona: Ajuntament, 1933.
  • Resum d'història del catalanisme. Barcelona: Barcino, 1936.
  • Pi i Maragall i Proudhon. Barcelona: Norma, 1936.
  • Els darrers dies de la Catalunya republicana. Buenos Aires: Edicions de la Revista de Catalunya, 1940. Edició en castellà: Los últimos días de la Cataluña republicana, traducció, pròlec i notes d'Andreu Navarra, Valéncia: Base, 2016 ISBN: 9788415706717
  • Els corrents ideològics de la Renaixença catalana. Barcelona: Barcino, 1966.
  • Catalunya i Espanya [a càrrec de Jaume Sobrequés i Callicó]. Barcelona: La Magrana, 1988.
  • La Renaixença [Ilustraciones de Madaula]. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1990.
  • L'Estat català. Estudi de dret públic [a càrrec de Xavier Ferré Trill]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2016.

CitesEditar

Quan el domini geografic d'un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d'esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] es completa i fondament pancatalaniste. (…) L'arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l'idioma. Perque l'idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l'ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l'idioma s'arribarà a la futura unitat politica.
El nacionalismo catalán (1917), per Antoni Rovira i Virgili

Enllaços externsEditar