Arqueologia digital

La arqueologia digital és un conjunt de métodos que permeten la recuperació de senyas danyats, degradats o que són irrecuperables en els métodos actuals per una mala conservació, un incorrecte almagasenage o que els sistemes han quedat obsolets.

Des de que un conjunt de senyes es crea i s'almagasena, fins que torna a existir un accés a aquella informació, poden transcórrer periodos de temps molt llarcs, i pot ser que el soport físic a on està guardada eixa informació no siga el més adequat per a eixe propòsit. Quan açò succeïx, la font pot sofrir una série de problemes, com per eixemple degradació física, superació de la tecnologia i molts uns atres, que poden reduir la capacitat de recuperació d'aquelles senyes.

Causes de la pèrdua d'accés a les senyes

Degradació física

Les causes d'esta degradació són molt variades, pero habitualment es reduïxen al conjunt següent:

• L'almagasenage es realisa en condicions d'alta temperatura.
• L'ambient que guarda el soport físic té massa humitat
• El soport d'almagasenage està en contacte en materials magnètics (si és magnètic), gaseós corroents (magnètic i òptic)...
• Ha ocorregut algun desastre (inundacions, rajos, terremots...)
• Hi ha hagut un us excessiu.
• L'unitat té defectes de fabricació

Pèrdua de funcionalitat

A on trobem entre atres problemes, l'antiguetat de les unitats, quan operen en tecnologies obsoletes, lo que comporta que:

• els nous sistemes no soporten hardware tan antic,
• les peces s'estropegen per la seua antiguetat i per això mateixa costa substituirlas,
• els nous sistemes operatius poden no tindre funcionalitats d'accés o de qualsevol atre tipo que s'haguera necessitat en anterioritat a el hora d'accedir a les unitats.

Pèrdua de capacitat d'interpretació

A on, a pesar de que es pot accedir a les senyes i llegir-los:

• El sistema de codificació es desconeix.
• Les senyes estan sifrats i no hi ha documentació a on es faça referència a la clave
• l'informació s'ha comprimit abans de codificar en algoritmes de compressió que es desconeixen.

Pèrdua de capacitat de visualisació de l'informació

A on, a pesar de que es pot accedir, llegir i interpretar les senyes :

• Els sistemes que s'utilisaven per a mostrar l'informació ya no s'utilisen (p.i. displays especials)

Recuperació

El método de recuperació de les senyes que contenen les unitats depén del motiu que nos impedix la recuperació per mig dels procediments habituals. És dir, no aplicarem el mateix sistema de recuperació per a unes senyes danyades físicament que per a unes senyes a on es desconeix el sistema de compressió.

Fixant-nos en este últim cas a on existix pèrdua de capacitat d'interpretació, o be pèrdua de funcionalitat, les alternatives de recuperació passen per cedir el material a tercers que tinguen màquines capaces d'accedir als vells materials (en el cas de problemes per hardware, bàsicament), encara que serà molt difícil conseguir les màquines que complixquen esta funció. Este procediment moltes voltes es basa en tècniques d'emulació. Estes tècniques es basen en la traducció de l'informació obtinguda de les cintes dels cuales ya no es té programario, als formats actuals. Esta traducció, pot ser a diferents nivells i de distintes formes, depenent del tipo d'informació (còdic, text, instruccions etc.) que continga la font.

Si parlem de recuperació de senyes que han sofrit deterioració física, trobem una problemàtica més concreta i en métodos d'acció específics.

Recuperació de senyes en cintes magnètiques

Les cintes magnètiques són encara el soport físic més comú d'almagasenat, llegat des de décades passades, per això existix una problemàtica singular per a este tipo de cintes que es pot combatre d'una forma prou sistemàtica.

Síndrome sticky-shed

El síndrome sticky-shed (a voltes traduït com «de cinta pegajosa» o «de coberta pegajosa») és un efecte que es produïx per una exposició prolongada en ambients humits. Consistix que el recobriment magnètic de la cinta pert cohesió i es desprén quan pansa pels cabezales reproductors, causant pèrdues de senyes. La solució a açò és tan simple com aplicar 72 hores de calor (de 45 a 55 °C) a la cinta per a que es evapore el material pegajoso. Fa falta remarcar que este método solament servix per a poder fer una còpia de seguritat, ya que la cinta no queda permanentment estabilisada.

Pèrdua de lubricación i flexibilitat

L'us molt prolongat o l'evaporament natural si les cintes estan mal guardades són les causes més comunes de la pèrdua de lubricación. Es pot tractar aplicant lubrificants específics.

Acumulació de pols

El mal almagasenament de les cintes o be l'us continuat poden provocar que les cintes adquirixquen pols en la seua superfície. Açò podria resultar problemàtic quan esta cinta passa pels cabezales i estos "arrastren" la pols. Este fet pot conduir a danys en la cinta, com rayados o llectures fallanques.

Cintes someses a desastres

En desastres naturals els procediments varien significativament. Per eixemple, en desastres a on la cinta es mulla, es deu secar immediatament en el cas de que l'aigua no estiga contaminada. Pero si ho està, serà necessari mantindre-la mullada fins que es puga portar a terme el procés de descontaminación. Normalment, este procés es basa en netejar les cintes en aigua destilada, fins que tots els components contaminants s'hagen eliminat de la superfície. Si se secaren les cintes abans de poder eliminar estos elements, podrien produir-se corrosió o cristalisació molt negatives en les cintes.