Arx (Roma)
Arx és una paraula llatina que significa "ciutadella". En l'antiga ciutat de Roma, el arx va estar localisat en el espolón del nort de la Tossal Capitolina, i a voltes nomenat com Arx Capitolina.
Història
[editar | editar còdic]En Roma, tradicionalment els centinelas es guarnicionaban en el Arx per a observar les senyals que es mostraven en el Janículo si s'acostava un enemic.[1] Una bandera roja seria issada i una trompeta bufada.[2][3] El Arx no va anar regularment guarnicionado, aixina i tot, i no tindria que ser considerat com fortín. Aixina i tot, en el sege gal de Roma (387 BC), el Arx va estar considerat el punt de l'última retirada, la captura del com era sinònim en la captura de la ciutat. Per lo tant, tenia un poder simbòlic més allà de la seua importància en l'estratègia militar, i era un lloc central en la religió arcaica romana.
Durant el periodo regio, a alguns membres de l'èlit se'ls va permetre viure en el Arx, entre ells el llegendari dirigent Titus Tatius. Despuix del 384 a. C., el Senat va prohibir totes les vivendes privades de la Tossal Capitolina, inclós el Arx. La casa de Marcus Manlius Capitolinus, un campeó patricio de la plebe que va ser condenat per buscar la realea, va ser demolida en este moment i més vesprada es va convertir en el lloc del Temple de Juno Moneta.
En el Arx s'ubicava el auguraculum, espai obert a on els augures realisaven els rituals que determinaven si els deus aprovaven qualsevol empresa que estiguera a la mà, negocis públics o accions militars. Este auguraculum va ser la pedra a on el monarca elegit, durant el regne romà, estava assentat pels augurs en la seua cara cap al sur.[4]
Els temples principals en el Arx inclouen el de Juno Moneta (344 a. C.), a on es trobava la casa de moneda; Concòrdia (217 a. C.); Honor i Virtut; i Vediovis. Júpiter, no obstant, era el deu del Arx.[5]
Atres arces
[editar | editar còdic]Els romans també es referien a la ciutadella d'atres ciutats com un arx (arces en plural). Les excavacions en Cosa, Toscana, realisades en 1948–54 i 1965–72, varen descobrir el arx de l'assentament. Frank E. Brown i el seu equip varen estudiar el lloc extensament quan varen començar les excavacions de Cosa en 1948. La ciutadella era un tossal fortificada sobre la que es varen construir varis temples, inclós el cridat "capitolium" de Cosa.
En Lavinium, al sur de Roma, es creu que Castello Borghese és el possible lloc del arx de l'era romana construït en la ciutat portuària.
El arx de Londinium estava ubicat en el noroest de l'actual City de Londres, al sur del Cripplegate. Va ser construït al voltant de 120 i desmantellat en l'época de Diocleciano.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cassius Va donar 37.28.
- ↑ Livy 4.18.6 and 39.15.11; Festus 103; Macrobius 1.16.15; Servius, note to Aeneid 8.1.
- ↑ Varro 6.92.
- ↑ William Ramsay, "An Elementary Manual of Roman Antiquities", (Griffin, 1859, from Harvard University), p. 64.
- ↑ Jerzy Linderski, "The Augural Law", Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.16 (1986), p. 2226, note 312, and 2291.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arx (Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.