Aureli López

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Aureli López i Muñoz»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Aureli López
Aureli Lopez.jpg
Naiximent 30 de novembre de 1943
Paterna, Valéncia
Activitat Escritor
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XX
Obres principals La Pilota Valenciana

Aureli López i Muñoz (Paterna, 30 de novembre de 1943), és un professor i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Aureli López naixqué en la població valenciana de Paterna, en la comarca de L'Horta de Valéncia.

De professió és Agent Comercial Colegiat. És professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat des de l'any 1980.

És fundador i pertany a l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, d'a on és President en l'actualitat.

s'ha especialisat en el deport valencià per excelència, la Pilota valenciana. Té publicats, com a autor: "La Pilota Valenciana" (el deport d'un poble viu); "Pensaments Lliures"; "Pilota Valenciana" (Quaderns de divulgació nº6 de Lo Rat Penat); "Joc de Carrer I" (Nova modalitat de pilota valenciana, en reglaments per a la seua pràctica. A solicitut de la Junta Central Fallera); "Joc de Carrer II"; "Des de Dins" (2ª part de Pensaments Lliures).

I en obra de diversos autors: "Lliggam"; "Miquel Adlert, homenage"; "A espentes del silenci"; "Revista de la RACV-Al voltant de la Llengua nº 1-2"; "Cresol" (bolletí de l’Aellva); "Ausias des de la Valéncia dels 90"; "El pensament valencianiste de Miquel Adlert".

Ha dirigit "Lo Rat Revista" (del nº 5 al 33). És vicepresident de l'Ateneu Cultural de Paterna. És president del club Paterna de Pilota Valenciana. Creà i dirigix el programa diari de pilota valenciana "Cavallers, va de bo!", en Play Radio Valencia (107.7FM), emissora de Valéncia, a on també protagonisa el programa, junt en Vicent Ramon Calatayud, "Charrant, charrant" per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.

Yo se qui soc[editar | editar còdic]

En l'any 2000, el cantant valencià Vicent Savall va incloure en el seu disc Senzillament... Amor el tema Yo se qui soc, adaptació d'un poema d'Aureli López Muñoz, en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al poble valencià, les seues gents, la seua cultura, la seua Llengua Valenciana, ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.

YO SE QUI SOC

Vicent Savall

Yo se qui soc

d'a on soc i qui vullc ser

i tinc ben clar

qué es lo que dec de fer.

Porte en el cor

perfums de serra i mar.

Soc valenciá ben certament

i vaig pel mon

cantantli a tota veu

a un poble gran...

al poble meu.


Li cante a March,

a Joanot Martorell,

i a aquell Azraq

que fora El Blau primer.

A Joan Roïç,

de dones valedor,

a Jaume Roig i al Duc Anfons.

A Lluïs Vives

que un dia vaig trobar

anant per Bruixes

junt a un canal.


La meua terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La meua patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La meua patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La meua llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


Sabem qui som

com som i qui volem ser,

oberts al mon

pero en desig sincer

de ser com som

donant la ma primer

i el franc abraç

d'homens sancers.

Units farem un poble

cult i fort.

Units serem

un poble gran.


Vingau germans

Valencia es mare i vol

sentirmos junts de cor,

de cap i mans.

Anem construint

creant riquea al sol

¡Vingau, germans!

¡Valents, vingau!

Tenim llacor de regne secular,

sembrant el blat

tindrem el pa.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Obra[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l'estudiada, publicada i documentada per la secció de Llengua i Lliteratura de la RACV (Normes d'El Puig), pero són molts anys de lluita fraticida i en “l'hora del compromis” (¡ara, mare!) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la Llengua Valenciana in-de-pen-dent.
Revista Cresolet d'AELLVA. Bolletí nº 18, octubre 2002. Aureli López. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
Les cases dels nostres pobles..." de Xavier Casp o "La casa vella" d'Anfos Ramon haurien d'anar en els poemaris jovenils escolars... per a lligar canvis generacionals i sentiments colectius.
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Que mal se duen la veritat, la franquea i els diners
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar.
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Si la democràcia és la raó de la força dels vots, els valencians de nació, oberts i enriquits per un llarc mestiçage, estem veent cóm nos furten jorn a jorn la força de la raó de la pròpia llengua i cultura.
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Sempre he cregut que s'ha de predicar en l'eixemple. Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d'Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d'a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que va regentar el Pare Fullana en l'Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l'aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran cantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d'aventar les cendres vives.
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Estudis i treballs sobre clàssics valencians, teories sobre ciència i idioma o documents fonamentals sobre la nostra història són ignorats o amagats per qui més hauria de mostrar-los - Generalitat, Universitats, Mijos de comunicació... -. Em referixc a publicacions d'Artur Ahuir, Voro López, Alícia Palazón, Joan Costa, Enric Pallàs, Gómez Bayarri, Toni Fontelles, Lleopolt Penyarroja... tractant d'Ausias March, Roïç de Corella, la Bíblia valenciana, Joanot Martorell... ¿Fins a quan i quan mane qui?
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)
Només se fa vell qui no té ilusions ni proyectes; qui sap defendre i raonar les idees que viu i creu, transmet tota la força de la millor joventut: vejau al Pare Guinot.
Brots. Aforismes, per Aureli López (Valéncia, 2003)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]