Averroes

Averroes

Averroes (àrap أبو الوليد محمد بن أحمد بن محمد بن رشد, ʾAbūl-Walīd Muḥammad ibn ʾAḥmad ibn Muḥammad ibn Rušd; Còrdova, Al-Ándalus, Imperi almorávide, 14 d'abril de 1126–Marrakech, Imperi almohade, 11 de decembre de 1198) va ser un filòsof, mege, polímata i andalusí musulmà, mestre de filosofia i lleis islàmiques, matemàtiques, astronomia i medicina. Autor de més de 100 llibres i tractats,les seues obres filosòfiques inclouen numerosos comentaris sobre Aristóteles, pels que va ser conegut en el món occidental com «El Comentariste» i «Pare del Racionalisme».

Averroes va provindre d'una família d'estudiosos de dret. El seu yayo va ser cadí principal de Còrdova baix el règim dels almorávides i el seu pare va mantindre el mateix càrrec fins a l'arribada de la dinastia almohade en 1146. El propi Averroes va ser nomenat cadí de Sevilla i va servir en les corts de Sevilla, Còrdova i Marroc durant la seua carrera.

Ademés d'elaborar una enciclopèdia mèdica, va escriure comentaris sobre l'obra d'Aristóteles; d'ahí que va ser conegut com «el Comentador». En la seua obra Refutació de la refutació (Tahafut al-tahafut) defén la filosofia aristotèlica front a les afirmacions d'Al-Ghazali de que la filosofia estaria en contradicció en la religió i seria, per lo tant una afronta a les ensenyances del islam. Jacob Anatoli va traduir les seues obres de l'àrap al hebreu durant el XIII.

A mitan de el XII, una ona de fanatisme integriste islàmic va invadir Al-Ándalus despuix de la conquista dels almohades, i Averroes va ser desterrat i aïllat en Lucena i Cabra, prop de Còrdova, i es varen prohibir les seues obres. Mesos abans de la seua mort, no obstant, va ser reivindicat i cridat a la cort en Marroc. Moltes de les seues obres de llògica i metafísica s'han perdut definitivament com a conseqüència de la censura. Gran part de la seua obra solament ha pogut sobreviure a través de traduccions en hebreu i llatí, i no en el seu àrap original. El seu principal discípul va ser Ibn Tumlus, qui li havia succeït com a mege de cambra del quint califa almohade Al-Nasir.

En Occident, va ser conegut pels seus extensos comentaris sobre Aristóteles. Els seus pensaments varen generar controvèrsia en la cristiandad llatina i varen desencadenar un moviment filosòfic cridat averroísmo basat en els seus escrits. La teoria de Averroes sobre l'unitat de l'intelecte es va convertir en una de les doctrines averroístas més conegudes i controvertides. Les seues obres varen ser condenades per l'Iglésia Catòlica en 1270 i 1277. Encara que debilitat per les refutació de sant Tomás d'Aquino, el averroísmo llatí va continuar atraent seguidors fins a el XVI.

Biografia

Muhamad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn Rushd va créixer en una família coneguda pel seu servici públic, sobretot en lleis i religió. El seu yayo Abu al-Walid Muhammad va ser cadí principal de Còrdova i iman de la mesquita aljama baix el govern dels almorávides. El seu pare, Abu al-Qasim Ahmad, no va ser tan conegut com el seu yayo, pero també va ser cadí fins al control almohade de la ciutat en 1146.

Segons els seus biógrafs tradicionals, l'educació de Averroes va ser "excelent", començant els seus estudis en hadiz (tradicions del profeta Mahoma), jurisprudència, medicina i teologia. Va deprendre jurisprudència maliquí de mà del-Hafiz Abu Muhammad ibn Rizq i hadiz en Ibn Bashkuwal, un pupil del seu yayo. El seu pare també li va proporcionar coneiximents de jurisprudència. El camp de la medicina li va ser instruït gràcies a Abu Jafar Jarim al-Tajail, qui segurament li ensenyara ademés filosofia. De la mateixa manera, coneixia les escritures del filòsof Ibn Bajjah, més conegut com Avempace, i potser inclús ho coneguera i tutorizara personalment. Acodia a reunions regulars de filòsofs, meges i poetes en Sevilla, concorreguts per filòsofs com Ibn Tufayl, Ibn Zuhr o el futur califa Abu Yusuf Yaqub. Aixina mateix, va estudiar la teologia kalam de l'escola Ashariyyah, que més alvance ell mateixa criticarà. El seu biógraf de el XIII, Ibn al-Abbar, va escriure que estava més interessat en l'estudi de les lleis i els seus principis que en el hadiz, especialment el khilaf, disputes i controvèrsia de la jurisprudència islàmica. Ibn al-Abbar també menciona la seua dedicació a les "ciències dels antics", en referència a la filosofia i ciència de l'antiga Grècia.

Trayectòria

En 1153 Averroes esta en Marrakech, la capital del califato almohade, per a realisar observacions astronòmiques i per a recolzar el proyecte almohade de construir noves institucions educatives. Esperava trobar algun tipo de lleis físiques sobre els moviments astronòmics en lloc de les lleis matemàtiques que eren les úniques conegudes en l'época, encara que la seua investigació no va donar els seus fruts. Durant la seua estància en Marrakech, va conéixer a Ibn Tufayl, un renombrado filòsof, autor de Hayy ibn Yaqdhan, qui també era mèdic en la cort califal. Averroes i Ibn Tufayl varen començar una amistat a pesar de les seues diferències filosòfiques.

En 1169, Ibn Tufayl va presentar a Averroes davant el califa almohade Abu Yaqub Yusuf. Segons les cròniques de l'historiador Abdelwahid al-Marrakushi, el califa li va preguntar a Averroes si el cel havia existit des de sempre o havia segut creat. Preocupat per la resposta que poguera donar, ya que podria donar peu a una controvèrsia i posar-ho en perill, va decidir no contestar. El califa llavors va desenrollar les idees de Platón, Aristóteles i filòsofs musulmans relacionades en el tema i les va discutir en Ibn Tufayl. Esta mostra de coneiximent va tranquilisar a Averroes, explicant les seues idees sobre l'assunt, lo que va impressionar al califa. Averroes també va quedar impressionat pel mateix, relatant que el califa tenia unes "grans ganes de deprendre, cosa que no imaginava".

Despuix d'esta primera trobada, Averroes va quedar baix protecció del califa fins a la seua mort en 1184. Quan el califa es queixava a Ibn Tufayl de la complexitat per a comprendre les obres d'Aristóteles, Ibn Tufayl li va recomanar que instara a Averroes a escriure sobre això; est va ser el principi dels voluminosos comentaris del filòsof sobre Aristóteles, els primers comentaris del qual varen ser escrits en 1169, lo que li va dur a ser conegut com el Comentador.

Eixe mateix any, Averroes va ser nomenat cadí de Sevilla i en 1171 ho va anar de la seua ciutat natal, Còrdova. Com cadí resoldria casos i realisaria fetuas (opinions llegals) basades en la llei islàmica, la sharia. La producció dels seus escrits va créixer de manera exponencial durant esta época, a pesar de les seues moltes obligacions i els seus viages dins de l'Imperi almohade, recorreguts que va aprofitar per a investigar de nou sobre astronomia. En 1179 va ser nomenat de nou cadí de Sevilla. En 1182 va succeir al seu amic Ibn Tufayl com a mege de la cort i eixe mateix any seria nomenat cadí cap de Còrdova, un lloc prestigiós que va ocupar prèviament el seu yayo.

En 1182 el califa Abu Yaqub va morir i va ser succeït per Abu Yusuf Yaqub al-Mansur. Al principi, Averroes va estar baix el favor real, encara que finalment en 1195 la seua fortuna va canviar. Se li varen adjudicar varis delictes i va ser acusat per un tribunal en Còrdova. Dit tribunal condenava les seues obres i va ordenar la crema de les mateixes i va exiliar a Averroes de la ciutat fins a la propenca Lucena i Cabra. Alguns biógrafs atribuïxen este canvi a un possible insult al califa en els seus escrits, encara que investigacions més recents ho relacionen en motius polítics. La Enciclopèdia de l'Islam explica que el califa es va distanciar de Averroes i es va acostar a postures més ortodoxes dels ulemas, que s'oponien a Averroes i el respal dels quals era necessari per al califa en l'objecte de combatre als regnes cristians.

Despuix d'uns anys, Averroes va retornar a la cort de Marrakech i va tornar a gojar del favor califal. Va morir poc despuix, l'11 de decembre de 1198.

Filosofia del coneiximent

La noética de Averroes, formulada en la seua obra coneguda com a Gran comentari, part de la distinció aristotèlica entre dos intelectes, el nous pathetikós (intelecte receptiu) i el nous poietikós (intelecte agent), que va permetre deslligar la reflexió filosòfica de les especulacions mítiques i polítiques.

Averroes es va esforçar en aclarir cóm pensa el ser humà i cóm és possible la formulació de veritats universals i eternes per part de sers peridors.

El filòsof cordovés es distancia d'Aristóteles en subrallar la funció sensorial dels nervis i en reconéixer en el cervell la localisació d'algunes facultats intelectivas (imaginació, memòria...).

Averroes situa l'orige de la intelección en la percepció sensible dels objectes individuals i concreta el seu fi en l'universalisació, que no existix fòra del ànima (el principi dels animals): el procés consistix en sentir, imaginar i, finalment, captar l'universal.

Eixe universal té, per lo demés, existència en cuanto que ho és per allò que és particular. En qualsevol cas, és l'intelecte o enteniment el que proporciona l'universalitat a lo que partix de les coses sensibles.

Aixina les coses, en la seua obra Tahâfut expon la necessitat de que la ciència es adecue a la realitat concreta i particular, puix no pot existir coneiximent directe dels universals.

La concepció de l'intelecte en Averroes és canviant, pero en la seua formulació més àmplia distinguix quatre tipos d'intelecte, és dir, les quatre fases que travessa l'enteniment en la génesis del coneiximent: material (receptiu), habitual (que permet concebre-ho tot), agent (causa eficient i formal del nostre coneiximent, intrínsec a l'home i que existix en l'ànima) i adquirit (unió de l'home en l'intelecte).

Averroes distinguix, ademés, entre dos subjectes del coneiximent (més pròpiament: els subjectes dels inteligibles en acte): el subjecte per mig del qual eixos inteligibles són verdaders (les formes que són imàgens verdaderes) i el subjecte per mig del que els inteligibles són un ent en el món (intelecte material). Conseqüentment, el subjecte de la sensació (pel qual és verdadera) existix fòra de l'ànima i el subjecte de l'intelecte (pel qual este és verdader), dins.

Transcendència

A pesar de la condena de 219 tesis averroístas per part del bisbe parisenc Étienne Tempier en 1277 a causa de la seua incompatibilitat en la doctrina catòlica, moltes d'estes varen sobreviure en la lliteratura posterior de mà d'autors com Giordano Bruno o Giovanni Pique della Mirandola. Aixina, trobem en estos autors una defensa de la superioritat de la vida contemplativa-teòrica front a la vida pràctica (en llínea en lo defés per Aristóteles en la seua Ètica Nicomáquea, X o en i una reivindicació del caràcter instrumental-polític de la religió com una doctrina destinada al govern de les masses incapaces de donar-se una llei a sí mateixes per mig de la raó. La llei religiosa, havia dit Averroes en la seua Tahafut al-tahafut (تهافت التهافت), proporciona la mateixa veritat que el filòsof alcança indagant en la causa i la naturalea de les coses; no obstant, això no implica que la filosofia actue en modo algun en els hòmens cults com a substitut de la religió: «els filòsofs creuen que les religions són construccions necessàries per a la civilisació (...)». L'existència de la religió és també necessària per a l'integració del filòsof en la societat civil.

Atres tesis que trobem en Averroes són:

• Que el món és etern.
• Que l'ànima està dividida en dos parts, una individual peridora (intelecte passiu) i una atra divina i eterna (intelecte actiu).
• L'intelecte actiu és comú a tots els hòmens.
• L'intelecte actiu es convertix en intelecte passiu quan es troba unit a l'ànima humana. Quan la facultat imaginativa de l'home rep les imàgens que li proporciona l'activitat dels sentits, les transmet a l'intelecte passiu. Les formes, que existixen en potència en tals imàgens, són actualisades per l'intelecte actiu, convertint-se en conceptes i juïns. Per això va ser combatut per teòlecs cristians.

A fi de salvar l'incompatibilitat de les tesis averroístas en la doctrina cristiana, Siger de Brabant va propondre la doctrina de la doble veritat, segons la qual hi ha una veritat religiosa i una veritat filosòfica i científica. Esta doctrina seria adoptada per la majoria de defensors europeus del averroísmo.

Obres principals

• Compendio del Almagesto, Mukhtasar al-Majistī, text d'astronomia matemàtica
• Tahafut al-tahafut (تهافت التهافت, Refutació de la refutació o La destrucció de la destrucció, Destructio destructionis en llatí)
• Kitab fasl al-maqal (Sobre l'harmonia entre Religió i Filosofia)
• Bidayat al-Mujtahid (Distinguit juriste)
• Els comentaris al «Corpus aristotelicum», que comprenen:

• • Els comentaris menors (Yawami) a la Isagoge de Porfirio, al Organon, Retòrica, Poètica, Física, De Coelo et Món, De generatione et corruptione, Meteorològics, D'Anima, Metafísica, De partibus animalium, De generatione animalium i Parva Naturalia, d'Aristóteles.
  • Comentaris mijos (Taljisat) a la Isagoge de Porfirio. el Organon, Retòrica, Poètica, Física, De Coelo et Món, De generatione et corruptione, Meteorològics, D'Anima, Metafísica i Ètica nicomaquea, d'Aristóteles.
  • Comentaris majors i menors (Tafasir) als Segons Analítics, Física, De Coelo et Món, d'Anima i Metafísica d'Aristóteles.

• Exposició de la República de Platón
• Els Comentaris a Ptolomeo, Alejandro de Afrodisias, Nicolás de Damasc, Galeno, al-Farabi, Avicena i Avempace
• El tractat De Substantia Orbis
• Tres importants escrits teològics: Fasl al-Maqal, Kasf´al-Manahiy i Damima

Medicina

Averroes, que va servir com a mege de la cort almohade, va escriure varis tractats de medicina. El més célebre és Kitab al-kulliyyat fi-l-tibb (Llibre de les generalitats de la medicina), latinizado en Occident com el Colliget, escrit sobre 1162, abans del seu nomenament en la cort. El títul d'este llibre és contrari al al-Juz'iyyat fi-l-tibb (Les particularitats de la medicina), escrit pel seu amic Ibn Zuhr, ya que abdós varen colaborar a propòsit per a que les seues obres es complementaren. La traducció llatina del Colliget es va convertir en un llibre de referència sobre medicina en Europa durant sigles. Atres títuls que han sobrevixcut són Sobre sentimentalisme, Les diferències de temperament i Herbes medicinals. Ademés, va escriure resums de les obres del mege grec Galeno (f. 210) i un comentari sobre el Poema de la medicina d'Avicena.

Resum del Kitab fasl al-maqal

Tractat decisiu que determina la naturalea de la relació entre religió i filosofia

• La llei obliga a fer estudis de filosofia
  • Si els estudis teològics del món són filosòfics, i la llei obliga a realisar dits estudis, llavors la llei obliga a fer filosofia.
  • La llei obliga a realisar estos estudis.
  • Estos estudis deuen realisar-se de la millor manera, a través del raonament demostrativo.
  • Per a dominar este instrument, el pensador religiós deu portar a terme un estudi preliminar de llògica, de la mateixa manera que un advocat té que estudiar el raonament llegal. Açò no és més herético en un cas que en l'atre. I la llògica té que ser depresa dels mestres de l'antiguetat, independentment del fet de que no siguen musulmans.
  • Despuix de la llògica devem procedir a filosofar correctament. També ací devem deprendre dels nostres predecessors, igual que en matemàtiques i en lleis. Per lo tant està mal prohibir l'estudi de la filosofia antiga. El perill que puga presentar és accidental, tal com el perill de prendre medicina, prendre aigua o estudiar lleis.
  • Per a cada home la llei ha previst un camí cap a la veritat segons la seua naturalea, a través de métodos demostrativos, dialèctics o retòrics.

• La filosofia no conté res que s'oponga a l'islam
  • La veritat demostrativa i la veritat de les escritures no poden estar en conflicte.
  • Si l'aparent significat de les Escritures està en conflicte en les conclusions de la demostració, llavors deuen ser interpretades alegóricament, és dir, metafòricament.
  • Sobre estes qüestions tan difícils, l'error comés per un juge calificat en la matèria és perdonat per Deu, mentres que l'error per part d'una persona no entesa en la matèria no és perdonat.

• Les interpretacions filosòfiques de les Escritures no deurien ser ensenyades a les majories. La llei proveïx atres métodos per a ensenyar-los.
  • El propòsit de les Escritures és ensenyar les ciències teòriques i pràctiques i la pràctica i les actituts correctes.

• • Quan s'usen símbols, cada tipo de persones, demostrativas, dialèctiques o retòriques deuen tractar d'entendre el sentit interior simbolisat o el restar-li al contingut en l'aparent sentit, segons les seues capacitats.
  • Explicar-li el sentit intern a persones que no estan capacitades per a entendre, és destruir la seua fe en el sentit aparent sense reemplaçar-ho per una atra cosa. El resultat és descreencia en alumnes i professors. És millor per a l'estudiós professar l'ignorança, citant el Corán sobre els llímits de l'enteniment humà.
  • Els métodos apropiats per a ensenyar a la gent estan indicats en el Corán, com sabien els primers musulmans. Les parts populars del Llibre són maravelloses en respondre a les necessitats de tot tipo de ments.

Averroes en la lliteratura

Averroes és un personage recurrent en diverses obres de la lliteratura universal. És mencionat en la quarta vora del Infern en la Divina comèdia (1306) de Dante Alighieri. És el protagoniste del conte La busca de Averroes, inclós en el llibre El Aleph (1949) de Jorge Luis Borges. És el protagoniste de la novela L'esperit de Còrdova (1994) d'Ikram Antaki, a on el filòsof judeu Maimónides i el propi Averroes mantenen diàlecs en els que discutixen el llegat acumulat entre la cultura àrap i judeua. A través d'estos diàlecs, la novela expon les seues idees principals sobre temes com les matemàtiques, la religió i l'humanisme. També apareix com un dels personages en la novela Dos anys, huit mesos i vintihuit nits (2015) de Salman Rushdie.

Eponimia

• El cràter llunar Ibn-Rushd du este nom en la seua memòria.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Filosofia|20px|Vore el portal sobre Filosofia]] Portal:Filosofia. Contingut relacionat en Filosofia.
• Averroísmo
• Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
• (8318) Averroes

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Averroes.

Averroes en Viquidites.

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
• Judería.net [1] archivat en Wayback Machine. Pàgina multilingüe, dedicada a la Judería de Còrdova i a Averroes en prop d'un miller d'imàgens i texts traduïts a l'anglés, hebreu, espanyol i àrap.

• Abu’L Walid Muhammad Ibn Rushd Al-Qurtubi (Averroes), en anglés.
• Veu Averroes en Philosophica: Enciclopèdia filosòfica online
• Documental sobre Averroes del Jazeera subtitulat en espanyol
• Averroes en la Biblioteca Virtual de Polígrafos de la Fundació Ignacio Larramendi
• Averroes: Sobre l'harmonia entre religió i filosofia (el títul és Examen crític i solució del problema de concòrdia entre la llei religiosa i la filosofia), en francés, en anotacions en el mateix idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011).
• Obres de Averróis en la Biblioteca Nacional de Portugal