Bárcidas

Els Bárcidas varen ser una família noble de l'antiga ciutat de Cartago; molts dels seus membres varen ser feroços enemics de la República romana, com per eixemple Aníbal, l'astut general que va derrotar als romans en Cannas.

‘’Bárcida’’ és una forma adjectival falcada pels historiadors (com ‘’ramésida’’ o ‘’abbasí’’). El renom real era ‘’Barca’’ o ‘’Barques’’, que significava ‘’’raig’’ (vejau ברק, Baraq en cananita i hebreu, برق, barq en àrap, i paraules similars en atres llengües semíticas), equivalent per lo tant al epítet o sobrenom Cerauno, comú entre molts comandants grecs contemporàneus.

Context

Durant el III a. C., els Bárcidas eren una de les famílies principals de l'oligarquia al mando de Cartago. Donant-se conte de que l'expansió de la república romana en el mar Mediterrànea amenaçava el poder mercantil de Cartago (una talassocràcia), varen lluitar en la primera guerra púnica (264-241 a. C.) i es varen preparar per a la segona (218-201 a. C.).

Els Bárcidas varen fundar vàries ciutats en la península ibèrica. Tals varen ser Akra Leuke, fundada per Amílcar Barca i ya desapareguda, i unes atres que encara existixen, com les actuals Cartagena (fundada per Asdrúbal el Bell baix el nom de Qart Hadasht, més vesprada coneguda per la seua denominació romana, Carthago Nova, o ‘’nova Cartago’’) i Maó, (fundada per Magón Barca, del nom de la qual prové el de la ciutat), que es varen sumar a atres ciutats de fundació cartaginesa (per eixemple, Eivissa). Segons alguna llegenda, el nom de Barcelona duria també causa dels Barca, pero no hi ha proves concloents i no s'ha demostrat presència cartaginesa en el pla de Barcelona.

Membres de la família

Erro al crear miniatura:

Moneda cartaginesa representant a Asdrúbal Barca (245-207 a. C.), germà menor d'Aníbal Barca (circa 247-182 a. C.).

Erro al crear miniatura:

Moneda cartaginesa representant —possiblement— a Aníbal com Hércules.

Els membres coneguts dels Barca inclouen als següents.

El patriarca, Amílcar Barca (275-228 a. C.), va complir servici com a general cartaginés en la primera guerra púnica i la conseqüent guerra dels Mercenaris (240-238 a. C.). Es diu que va fer al seu fill Aníbal pronunciar un jurament sagrat sobre un altar erigit als deus prometent que «jamai seria amic de Roma». Despuix de la victòria romana, va expandir les possessions colonials en Iberia (actuals Espanya i Portugal), a on es va ofegar creuant un riu, provablement el Xúquer. Amílcar i la seua dòna, de nom desconegut, varen tindre sis fills: tres hòmens que creixerien per a ser líders militars famosos pels seus propis mèrits, i tres dònes que es varen casar en aliats dels Bárcidas.

• La seua filla major (de nom desconegut), es va casar en Bomílcar i va ser la mare d'Hanno.
• La seua segona filla (de nom desconegut), es va casar en Asdrúbal el Bell.
  • Asdrúbal el Bell (circa 270-221 a. C.), el gendre d'Amílcar, va seguir a est en la campanya contra l'aristocràcia gobernant en Cartago al tancament de la primera guerra púnica, i en el subsegüent procés conquistador en Iberia. Despuix de la mort d'Amílcar (228 a. C.), Asdrúbal el Bell li va succeir en el mando i va estendre el recent adquirit imperi per mig d'una habilidosa diplomàcia. Esta va ser consolidada en la fundació de Qart Hadasht, establint-la com la capital de la nova província cartaginesa en Iberia, i la firma d'un tractat en els romans fixant el riu Ebre com la frontera entre els dos poders. Va ser mort per un assessí celta.
• La seua filla menor (de nom desconegut) es va casar en Naravas, un cap númida. El seu supost nom, Salambó, és en realitat el títul d'un llibre de Gustave Flaubert.
• Aníbal (247-182 a. C.), fill major d'Amílcar, va ser un dels millors i més famosos generals i estrategues de l'Antiguetat i, presumiblement, el major enemic de la República romana. Va guanyar la famosa batalla de Cannas (216 a. C.), pero va perdre la crucial batalla de Zama (202 a. C.). Va guanyar fama popular per travessar els Alps en 60 000 soldats i 38 elefants de guerra.
• Asdrúbal Barca (245-207), el segon fill d'Amílcar, va defendre les ciutats cartaginesas en Iberia quan Aníbal va eixir cap a Itàlia en el 218 a. C. Va ser derrotat i mort en la decisiva batalla del Metauro, en Itàlia, mentres conduïa reforços per al seu germà en el 207 a. C.
• Magón Barca (243-203 a. C.), el tercer fill d'Amílcar, va estar present en la majoria de batalles del seu famós germà i va jugar un paper clau en moltes d'elles, a sovint comandando les forces que donaven el ‘’espente decisiu’’.

Vore també

• Magónidas

Bibliografia

• Lancel, Serge (1999). Hannibal, Wiley-Blackwell. ISBN 0631218483.
• AA. VV. (1991). Història de Barcelona 1. La ciutat antiga (en català), Barcelona: Enciclopèdia catalana. ISBN 84-7739-179-3.