Bandeirantes
Bandeirantes és el nom donat als sertanistas de l'época colonial brasilera que, des de principis d'el XVII, varen penetrar en l'interior d'Amèrica del Sur en busca de riquees minerals, especialment or i argent, que abundaven en l'Amèrica espanyola, indígenes per a esclavizar o exterminar quilombos. Varen contribuir en gran mida a l'expansió territorial de Brasil més allà dels llímits imposts pel Tractat de Tordesillas, ocupant el centre oest i sur de l'actual territori brasiler.[1] També varen descobrir or en Mines Gerais, Goiás i Mate Grosso.[2]
Segons Carvalho Franco, la majoria dels bandeirantes eren descendents de primera i segona generació de portuguesos en São Paulo, i els capitans de les banderes eren de variats orígens europeus. No només hi havia descendents de portuguesos, sino també de gallecs, castellans i cristians nous, aixina com alguns casos de filiació genovesa, vasca, sarracena, napolitana i toscana, entre uns atres. [3] Constituïen una minoria[4] els segments de tropa d'indis (esclaus i aliats) i caboclos (mestizos indi-blancs),[4] normalment alcançant un màxim del vint per cent del contingent total,[5] i realisar les tasques secundàries de la tropa, com el manteniment dels suministraments i el conte dels animals de matança.[5] Informa Afonso d'Escragnolle Taunay, citant una carta del jesuíta Just Mancila, que la segona bandera, la de Nicolau Barreto, en 1602, estava formada per 270 portuguesos, un número elevat tenint en conte que São Paulo tenia pocs habitants: "En l'any 1602, Nicolau Barreto va eixir de São Paulo per a buscar i dur indis, en el pretext de buscar mines, i va dur en la seua companyia 270 portuguesos i tres clercs". [6]
Partien de la Capitania de Sant Vicente (despuix San Pablo), principalment de ciutats que actualment es troben en l'Estat de São Paulo, raó per la qual São Paulo va passar a ser conegut com el "Estat Bandeirante".[7] El nom bandeirante prové de la paraula portuguesa bandeira («bandera»), ya que s'agrupaven usant banderas que els distinguien; en sentit figurat després varen ser cridades bandeiras les pròpies bandes armades, i també es varen cridar bandeiras les incursions paulistes en territoris reclamats per Portugal.
La vila de São Paulo o Sant Pablo era llavors distinta de les demés poblacions portugueses en Amèrica, perque no es trobava en el llitoral, sino enclavada sobre el altiplano que s'alcançava despuix de pujar la Serra de la Mar. Aixina, aïllats del comerç i sense alternatives econòmiques, els habitants varen passar a atacar a tribus autòctones per a fer-els esclaus i vendre'ls principalment en regions productores de sucre, a sovint en coalició en atres tribus enemistades en les primeres que participaven del seu negoci. Les seues activitats secundàries eren la mineria i l'agricultura que en el temps varen passar a dominar el panorama econòmic.
Els bandeirantes eren ètnicament diversos, en freqüència mestiços, mulatos i mescles d'abdós, i era comuna que adoptaren costums del lloc com la poligàmia informal, mantenint múltiples esposes i fills natius fora del matrimoni cristià. A partir d'el XVII, parlaven una llengua franca cridada general pauliste, derivada de l'idioma dels indis tupíes. Els tupíes participaven en les seues expedicions en gran número, puix podien aplegar a representar fins al 80 i el 90 % de la força d'una bandeira.
Per les seues accions violentes contra poblacions lugareño (especialment contra els indígenes d'orige guaraní, els qui pese a tindre un antic orige comú en els tupíes després havien passat a ser els seus majors rivals i enemics), els bandeirantes varen ser condenats pels sacerdots de la Companyia de Jesús, que es varen tornar els seus enemics i en els qui varen entrar en combat armat moltes voltes. Els jesuïtes varen armar i varen entrenar militarment als indígenes de les reduccions en defensa contra els paulistes, conseguint frenar-les per un temps en la Batalla de Mbororé.
Mentres que en l'historiografia espanyola i la dels països limítrofs en Brasil els bandeirantes són considerats com una espècie de pirates de terra, en Brasil els bandeirantes són reconeguts per haver dut les fronteres de l'Amèrica Portuguesa molt més allà de les establides en el Tractat de Tordesillas, per lo que varen definir els llímits actuals del territori brasiler.
Fernão Dias País Lemme
[editar | editar còdic]El bandeirante Fernão Dias va nàixer en São Paulo en 1608 en una família acomodada i va passar gran part dels seus primers anys de vida com a agricultor en Pinheiros abans de convertir-se en inspector d'ingressos en 1626.[8]
Expansió dels bandeirantes cap al sur
[editar | editar còdic]Els bandeirantes es varen expandir cap al Sur tant per la progressiva ocupació del territori com per les guerres, lluites o batalla.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Um Governo d'Engonços: Metrópole i Sertanistas na Expansão dos Domínios Portuguesos aos Sertõés do Cuiabá (1721-1728)» (en pt-br). www. academia. edu. Consultat el 2016-03-12.
- ↑ Afonso d'I. Taunay (1976). Relats Sertanistas (en pt-br), Universidade de São Paulo.
- ↑ Carvalho Franco, Francisco d'Assis (1989). Dicionário de Bandeirantes i Sertanistas do Brasil (en pt-br), Editora Itatiaia Llimitada - Editora dona Universidade de São Paulo.
- ↑ 4,0 4,1 Alden, Dauril (1996). The Making of an Enterprise: The Society of Jesus in Portugal, Its Empire, and Beyond, 1540-1750 (en en-us), Stanford University Press.
- ↑ 5,0 5,1 Taunay, Afonso d'Escragnolle (1924-1950). História geral dones bandeiras paulistes (en pt-br), Typ. Ideal..
- ↑ Taunay, Afonso d'Escragnolle (2004). São Paulo nos Primeiros Anos, São Paulo no Século XVI (en pt-br), Editora Pau i Terra, p. 418.
- ↑ «Revolução Constitucionalista de 1932» (en pt-br). www. al. sp. gov. br. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ «Fernão Dias: quem foi i biografia resumida». www. historiadobrasil. net. Consultat el 2025-06-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandeirantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.