Anar al contingut

Bataceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
batáceas (Bataceae)

Artícul bo


Les batáceas (Bataceae) són una família de fanerógama dicotiledóneas pertanyent a l'orde Brassicales. Inclou un sol gènero: Batis, que agrupa a sol dos espècies de subarbusts halofíticos en fulls carnosas, opostes i en diminutes estípulas caedizas. Són natives de les costes tropicalés d'Amèrica (B. maritima) i Australasia (B. argillicola). Abdós espècies són perennes i són arbusts de menuda altura que alcancen de 10 a 70 cm. Les florés són unisexuales i es disponen en inflorescèncias en mechós denses. Les flors pistiladas o femenines no presenten periant i es fusionen entre sí per a formar un frut compost.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbustos o subarbusts monoicos o dioicos, en raïls fibrosas i talles postrats o ascendents, suculents. Les fulls són simples, opostes, decusadas, sésiles, de lineares a claviformes, suculentes, de color vert-groguenc; en estípulas caedizas.[1]

Les inflorescèncias masculines són axilars o terminals, en forma de mechó, còniques. Les florés es troben dispostes en les aixelles de les bràcteas i poden o no tindre pedúncul. Les flors són bracteadas, són més chicotetes i estan parcialment incorporades a l'inflorescència en el mechó femení, mentres que són irregulars en el cas de les flors masculines. Estes últimes són cigomórficas, presenten periant diferenciat en cáliz i corola, format per quatre peces (sàpia-hos i pétals) cada u. L'irregularitat en la simetria floral està determinada pel periant. El cáliz és gamosépalo, cupuliforme o campanulado, en dos llavis (bilabiado). La corola està formada per quatre pétals en forma de garra i units entre sí (gamopétala). El androceo està constituït per quatre estams insertos en la base del cáliz, alternant en un número igual d'estaminodios. Les anteras són versàtils i en dehiscencia llongitudinal, en un breu apèndix apical format pel conectivo.[1]

Les #inflorescència femenines són axilars, en les flors subtendidas per bràctees, les quals s'agreguen en cons. Les flors femenines carixen de periant. L'ovari és súpero, en dos carpelos fusionats entre sí, sésil, en quatre lóculos, en un òvul per lóculo, anátropo i en placentación basal. Els lóculos es dividixen, secundariamente, per un fals septo. Cada pistil du dos estigmes sésiles.

Els fruts són drupáceos, composts, solitaris o units parcialment en la base, formant un sincarpo carnoso. El pericarpo dels fruts és esponjoso o coriáceo. La llavor presenta la testa membranosa i el embrió recte.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

La família Bataceae és monogenérica i està representada per dos espècies: Batis maritima, que presenta una distribució en les costes tropicals i subtropicales d'Amèrica i illes del Pacífic, des de Califòrnia fins a Perú i les illes d'Hawái i Galápagos; en l'Atlàntic de Florida a Brasil i les Antilles. Batis argillicola es llimita a les costes del sur de Nova Guinea i nort d'Austràlia. Abdós espècies creixen en ambients salinos inundables propencs a l'mar. En Mèxic, B. maritima forma part important de la vegetació halófila relacionada en el manglar.


El manglar, del com forma part Batis maritima, és un ecosistema fràgil, a on les principals fonts de destorbament són la construcció d'infraestructura turística, immobiliària, d'acuicultura i els errors derivats del canvi de la dinàmica hidrològica d'estuaris complets. En estudis realisats en la estany de Mecoacán (Tabasco, Mèxic) es va comprovar que, en les àrees a on el manglar va ser parcialment talat, per cada unitat de manglar remoguda, una cantitat similar de sol va ser coberta per Batis maritima, la qual es pot establir i créixer en eixe lloc donant peu a la regeneració ràpida del lloc.[2] Atres investigadors també han informat els efectes positius de B. maritima en la regeneració del manglar en el Carib colombià, per ser estructures efectives per a retindre propágulos i favorir la seua permanència. De fet, en eixe ecosistema B. maritima funciona com una espècie nodriça que protegix del sol, de la pèrdua excessiva d'humitat i del calfament excessiu a les plántulas i propágulos durant el procés d'establiment.[3] En un estudi sobre la dispersió i establiment d'espècies de mangle, es varen realisar proves de camp durant el periodo de major precipitació i fructificación, i es va obtindre un 92 % de retenció dels propágulos en masses de B. maritima, la qual va constituir el principal lloc de anclaje; superant notòriament a atres estructures, tals com a branques i neumatóforos, en eixa funció.[4]

En la costa de Jalisco (Mèxic) les poblacions de Batis maritima es troben formant manchones i en numeroses ocasions els individus que la conformen són del mateix sexe, si ben abdós sexes compartixen la mateixa àrea. Es desconeixen els mecanismes de polinisació i de dispersió d'esta espècie. Es varen observar avespas chicotetes que visiten a Batis maritima, lo que fa supondre que estos himenòpters són els seus possibles polinisadorés.[5][1]

Evolució, filogenia i taxonomia

[editar | editar còdic]

Dins de l'orde Brassicales el fòssil més antic prové del Turoniense (Cretácico Superior), aproximadament 89,5 millons d'anys abans del present. L'edat del grup troncal de les brasicales, o siga, l'edat de les brasicales i els seus parents extints pertanyents al mateix linaje que es va desprendre del restant de les plantes actuals, s'ha estimat en 90 a 85 millons d'anys, i la del grup corona, edat en la que se supon varen iniciar la seua divergència les brasicales actuals, en 71-69 millons d'anys.

Filogenia

[editar | editar còdic]

Les batáceas estan relacionades filogenéticamente en casi totes les famílies d'angiosperma que produïxen glucosinolatos, les que es troben dispostes en el clado de les brasicales. Estos composts són glicósidos del oli de mostaça i este oli, a la seua volta, és un éster del àcit isotiociánico, el qual conté un grup químic R—N=C=S que li conferix una olor penetrant i un sabor fort.[6][7][8]

Les sinapomorfias de les brasicales, aquells caràcters que es varen originar en el seu ancestro comú i que són per lo tant compartits per tot el grup, són la venación terciaria dels fulls reticuladas, l'inflorescència racimosa, la placentación parietal, la producció de glucosinolatos a partir de l'aminoàcit fenilalanina i la presència de tipos celulars especialisats en la epidermis.[8]

Tenint en conte tant les senyes morfològiques com l'informació molecular, s'ha comprovat que dins del clado monofilético de les brasicales, les batáceas es troben íntimament relacionades en les salvadoráceas, una família de distribució asiàtica i africana, i en les koeberliniáceas, distribuïdes en Amèrica del Nort i Amèrica del Sur. Esta tríade de famílies es relacionen més vesprada en el denominat "núcleu de les brasicales", un grup de sèt famílies estretament vinculades entre sí i que inclou a les brasicáceas. Les sinapomorfias del clado format per les batáceas, salvadoráceas i koeberliniáceas són el número cromosòmic bàsic x = 11, les flors tetrámeras (els verticilos estan formats per quatre peces) i el gineceo constituït per dos carpelos.[8] [9]

Història taxonómica

[editar | editar còdic]

Les dos espècies de Batis, conjuntament en la família Gyrostemonaceae, varen ser incloses tradicionalment en l'orde "Centrospermales",[10] similar a l'actual orde Caryophyllales, sobre la base d'algunes homplasias mal interpretades, ya que presenten el mateix hàbit de creiximent i una similar adaptació a hàbitats costers que les quenopodiáceas, una família típicament inclosa en el mencionat orde. No obstant, a partir d'eixe primer intent d'ubicació taxonómica del gènero, la posició taxonómica de Batis va ser repetidament qüestionada per diversos autors, que la varen associar a les següents famílies i órdens: Chenopodiaceae, Coniferae, Ephedraceae, Phytolaccaceae, Amaranthaceae, Polygonaceae, Gyrostemonaceae, Salicaceae, Podostemaceae, Urticaceae, Empetraceae, Verbenaceae, Hamamelidaceae, Juglandaceae, Fagales, i Rhoedales (Brassicales).[11][12][13][14] Bataceae ha segut també dispost, conjuntament o no en Gyrostemonaceae, en un orde propi i independent, cridat Batales o Batidales, de modo de resaltar les diferències d'eixes espècies sobre les restants famílies de Centrospermales.[15][16][17][18] Cap a 1970 es va demostrar que Bataceae i Gyrostemonaceae no compartixen les mateixes característiques bioquímiques i micromorfológicas de les restants famílies de Centrospermales.[19] El descobriment de que abdós famílies presenten glucosinolatos i certs tipos celulars atípics va dur a alguns investigadors a associar a abdós en l'orde Capparales.[20][21] lo que, inclús, va ser respalat més vesprada per l'anàlisis del genoma del cloroplasto.[7][22] No obstant, en eixos estudis no existix cap evidència, molecular o morfològica, que indique una estreta associació entre Bataceae i Gyrostemonaceae. De fet, Batis està associada en Salvadoraceae i Koeberliniaceae en un clado separat, mentres que Gyrostemonaceae es dispon en el núcleu de l'orde Capparales (actualment denominat Brassicales) conjuntament en Resedaceae.[23]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Donades les investigacions filogenético expostes, el Grup per a la Filogenia de les Angiosperma (APG), en les seues publicacions de 1998, 2003 i 2009, va acceptar a les batáceas com una família independent inclosa dins de l'orde Brassicales.[24][25][26]

Les batáceas es distinguixen de les salvadoráceas i de les koeberliniáceas degut a que presenten flors unisexuales i cigomórficas, mentres que les mateixes són hermafroditas i actinomórficas en les atres dos famílies.[14]


Les batáceas estan conformades per un únic gènero, Batis, en dos espècies. Batis argillicola és un arbust monoico, de 20 a 70 cm d'altura.[27] Batis maritima es reconeix per ser una planta postrada o erecta, en sexes separats (dioico), que en freqüència forma masses denses en les afores dels esteros.[1]

Importància econòmica

[editar | editar còdic]

El principal us de Batis maritima es basa en la seua característica de créixer, cobrir i protegir terrenys baixos i inundables, en els quals molt poques espècies poden créixer. S'utilisa, per eixa raó, com a planta ornamental i cubresuelo en tals llocs. La particular tolerància a sals d'estes espècies permet no solament regar-les en aigua dolça sino també en aigua d'mar.[28] Les cendres d'esta planta s'utilisaven en la manufactura de vidre i sabó.[29] Presenten ademés aplicacions medicinals, ya que li les ha utilisat per al tractament de la soriasis, eczemas i atres patologies de la pell, ademés de reumatisme, gota i atres desórdens circulatoris.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 [enllaç trencat] enllaç irrecuperable
  2. ↑ (1989).«Zonation in mangrove and salt marsh vegetation at Estany de Mecoacan, Mexico».Biotropica.21(2)
    107-114.
  3. ↑ (2004).«Funció de Batis maritima en la regeneració del manglar en Riohacha Guajira, Carib Colombià».Acta Biològica Colombiana.Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat Nacional de Colòmbia.Bogotà:9(2)
    75.ISSN 1900-1649.doi:10.15446/abc.Consultat el 24 de març de 2020.
  4. ↑ (2003).«Dispersió i establiment de les espècies de mangle del riu Ranchería en el periodo de màxima fructificación».Revista De l'Acadèmia Colombiana De Ciències Exactes, Físiques I Naturals.27(102)
    93-103.ISSN 0370-3908.
  5. ↑ (2002).«Els manglars de Mèxic: una revisió».Fusta i Boscs.Institut d'Ecologia.Xalapa, Veracruz:(Número especial)
    27-51.Consultat el 27 de març de 2020.
  6. ↑ Rodman, J. I. (1981). «Divergence, convergence, and parallelism in phytochemical characters: the glucosinolate-myrosinase system», (en anglés), Nova York: Praeger, pp. 43–79.
  7. ↑ 7,0 7,1 (1993).«Nucleotide sequences of the rbcL gene indicate monophyly of mustard oil plants».Annals of the Missouri Botanical Garden.80(3)
    686-699.doi:10.2307/2399854.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 (1996).«Molecules, morphology, and Dahlgren’s expanded order Capparales».Systematic Botany.21
    289–307.
  9. ↑ Kubitzki, K. (2003). «Salvadoraceae», (en anglés), Berlín, Alemània: Springer, pp. 342-344.
  10. ↑ (1817) , Pariu, pp. 193.
  11. ↑ Uphof, J. C.(1930).«Biologische Beobachtungen an Batis maritima L.».Österreichische botanische Zeitschrift.79(4)
    355-367.ISSN 1615-6110.doi:10.1007/BF01256563.Consultat el 29 d'abril de 2016.
  12. ↑ Johnson, D. S.(1935).«The development of the shoot, male flower and seedling of Batis maritima L.».Bulletin of the Torrey Botanical Club.62(1)
    19-31.doi:10.2307/2480828.
  13. ↑ Eckardt, T.(1959).«Dones Blütendiagramm von Batis P. Br.».Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft.72(1)
    411-418.ISSN 0365-9631.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ronse De Craene, L. P.(2005).«Floral developmental evidence for the systematic position of Batis (Bataceae)».American Journal of Botany.92(4)
    752-760.ISSN 1537-2197.doi:10.3732/ajb.92.4.752.Consultat el 25 de març de 2020.
  15. ↑ Eckardt, T. (1964). Melchior, I. (ed.). (en alemà), Berlín, Alemània: Gebrüder Borntraeger, pp. 192–193.
  16. ↑ Chant, S. R. C. (1978). «Batidales», Heywood, V. H. (ed.). (en anglés), Oxford, Regne Unit: Oxford University Press, pp. 76–77.
  17. ↑ Cronquist, A. (1981). (en anglés), Nova York: Columbia University Press.
  18. ↑ Takhtajan, A. (1997). (en anglés), Nova York: Columbia University Press.
  19. ↑ Mabry, T. J.(1977).«The order Centrospermae».Annals of the Missouri Botanical Garden.64(2)
    210-220.doi:10.2307/2395333.
  20. ↑ (1968) «Sulfur compounds in plants», (en anglés), Nova York: Appleten-Century-Crofts, pp. 59-144.
  21. ↑ Dahlgren, R. M. T. (1977). «A commentary on a diagrammatic presentation of the angiosperms in relation to the distribution of character states», (en anglés), pp. 253-283.
  22. ↑ (1998).«Parallel evolution of glucosinolate biosynthesis inferred from congruent nuclear and plastid gene phylogenies».American Journal of Botany.85(7)
    997-1006.doi:10.2307/2446366.
  23. ↑ «The Tree of Life Web Project» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2008. Consultat el 27 de març de 2020.
  24. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group(1998).«An ordinal classification for the families of flowering plants».Annals of the Missouri Botanical Garden.85(4)
    531-553.
  25. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group(2003).«An Update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II».Botanical Journal of the Linnean Society.141(4)
    399-436.ISSN 1095-8339.doi:10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x.
  26. ↑ (2009).«An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III».Botanical Journal of the Linnean Society.161(2)
    105-121.ISSN 1095-8339.doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.Consultat el 25 de maig de 2017.
  27. ↑ Paczkowska, G.. Department of Biodiversity, Conservation and Attractions. Govern d'Austràlia Occidental (ed.): «Batis argillicola P. Royen» (en anglés). FloraBase. The Western Austràlia Flora. Western Australian Herbarium. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2020. Consultat el 27 de març de 2020.
  28. ↑ (1996).«Growth, water use and salt uptake of four halophytes irrigated with highly saline water».Journal of Arid Environments.32(2)
    141-159.doi:10.1006/jare.1996.0013.
  29. ↑ Neal, M. C. (1965). (en anglés), Honolulu: Bernice P. Bishop Museum Press, pp. 339.
  30. ↑ Liogier, H. A. (1990). , Sant Joan, Puerto Rico: Iberoamericana d'Edicions, Inc..

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bataceae&oldid=583270»