Batalla de Nemea
Plantilla:Campanya Guerra de Corinto La '___protected_title_0___' (394 a. C.) també coneguda en l'Antiga Atenes com a '___protected_title_1___',[1] va ser una batalla de la guerra de Corinto entre Esparta i les ciutats aliades d'Argos, Atenes, Corinto i Tebas. La batalla va transcórrer en territori corintio, en el llit sec del riu Nemea.
La batalla va ser una victòria espartana decisiva que, junt en la batalla de Coronea d'eixe mateix any va servir per a donar a Esparta la ventaja en els primers combats en el territori de la península grega.
Preludi
[editar | editar còdic]Les hostilitats de la guerra de Corinto varen començar en 395 a. C. en saquejos en el noroest de Grècia, que finalment varen dur a un choc entre Esparta i Tebas en la batalla de Haliarto, que va acabar en victòria tebana. Despuix d'esta batalla Atenes, Tebas, Corinto i Argos es varen unir per a formar una aliança contra Esparta, en les seues forces dirigides per un consell en Corinto.[2]
En 394 a. C., el consell va reunir les seues forces en Corinto. Un eixèrcit espartano comandado per Aristodemo, el guardià del rei chiquet Agesipolis I, va ser enviat al nort des de Esparta per a enfrontar-se als aliats. L'eixèrcit aliat, mentrestant, esperava en Corinto, mentres que el consell debatia sobre quí deuria estar al mando. Ans que s'aplegara a una decisió, l'eixèrcit espartano va aplegar al seu territori, cremant i saquejant tot lo que es trobava al seu pas. Els aliats varen eixir a la trobada dels espartanos, i els dos eixèrcits es varen trobar prop del llit sec del riu Nemea.[3]
La batalla
[editar | editar còdic]L'eixèrcit espartano estava compost por entre uns díhuit mil i dèneu mil hoplitas, més una série de tropes llaugeres associades. Dels hoplitas, sis mil eren espartanos, en els restants provinents dels atres estats de la Lliga del Peloponeso: tres mil eleos, trifilios, acroreos i lasionios; mil cinccents sicionios; tres mil epidaurios, trecenios, hermioneos i halieos. També va haver siscents ginets lacedemonios, uns trescents arqueros cretenses, i a lo manco uns quatrecents honderos marganeos, letrinos i anfidolos.
En el bando aliat hi havia uns vintiquatre mil hoplitas, més les tropes llaugeres associades. Tebas, Atenes i Argos aportaven cada una al voltant d'un quarto de les tropes: sis mil atenienses, sèt mil argivos, cinc mil beocios, tres mil corintios i tres mil eubeos. De la cavalleria aliada, huitcents eren beocios, siscents eren atenienses, uns cent calcideos i cinquanta locrios ozolos.[4]
Els espartanos i els seus aliats es varen alinear per a la batalla en els espartanos a la dreta i els aliats a l'esquerra. La coalició no tenia molt clar cóm colocar-se: els atenienses volien alinear-se a la dreta, pero al final varen accedir a les demandes dels beocios de prendre el costat esquerre, mentres que ells s'anirien a la dreta. Açò significa que els atenienses s'enfrontarien en els espartanos, i els demés aliats s'enfrontarien als aliats de Esparta.
A mida que les dos falanges s'acostaven, abdós es varen desplaçar a la dreta (açò era alguna cosa molt comuna en les batalles de hoplitas, degut a que duyen l'escut en el braç esquerre, per lo que els hòmens es movien cap a la dreta per a conseguir la protecció de l'escut del soldat al seu costat al mateix temps que la del seu propi). Este desplaçament suponia que quan es varen trobar els eixèrcits, abdós sobrepassaven al flanc esquerre del seu enemic. Conseqüentment, el flanc dret d'abdós eixèrcits va resultar victoriós, mentres que els flancs esquerres varen ser derrotats.
Els espartanos, una volta varen derrotar als atenienses, es varen girar per a enfrontar-se als soldats de l'ala dreta dels aliats, que estaven perseguint als aliats espartanos. La falange espartana va alcançar primer als argivos, després als corintos, i finalment als beocios, infligiendo greus pèrdues a tots ells. En terminar la batalla els espartanos havien causat 2800 baixes, mentres que havien sofrit solament 1100.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Fine, John Van Antwerp. (1983). The Ancient Greeks: A Critical History (en anglés), Harvard University Press. ISBN 0-674-03314-0.
- Diodoro Sículo, Library
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Hutchinson, Godfrey (2014). Sparta: Unfit for Empire (en en), Frontline Books, p. 43. ISBN 9781848322226.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica 14.82.1-3
- ↑ Jenofonte, Helèniques 4.2.9-15
- ↑ Jenofonte, Helèniques 4.2.17 197-198
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca 14.83.1-2
- ↑ Jenofonte, Helèniques 4.2.16-23
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Nemea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.