Brachiosaurus altithorax
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Brachiosaurus altithorax ("fardacho braç de tórax alt"), castellanizado com braquiosaurio, és l'única espècie coneguda del gènero extint Brachiosaurus de dinosauri saurópodo braquiosáurido, que va viure durant el Jurásico Superior, fa aproximadament 154 a 153 millons d'anys, en lo que és hui Norteamérica. Va ser descrita per primera volta per Elmer S. Riggs en 1903 a partir de fòssils trobats en el riu del Gran Canó, ara Riu Colorat de l'oest de Colorat, en sediment de la famosa Formació Morrison, Estats Units. Brachiosaurus té el coll extremadament llarc, un cràneu menut i gran tamany general, tots els quals són traces típiques dels saurópodos. No obstant, Brachiosaurus té proporcions que són diferents de la majoria dels saurópodos, sent les pates davanteres més llargues que les pates atrasseres, característica a la que fa referència el seu nom, i la seua coa era més curta en proporció al seu coll que atres saurópodos del Jurásico.
Brachiosaurus és el gènero que dona nom a la família Brachiosauridae, que inclou a atres saurópodos similars. Gran part de lo que es coneix sobre Brachiosaurus es basa de fet en Giraffatitan brancai, una espècie de dinosauri braquiosáurido de la Formació Tendaguru de Tanzània que va ser descrit originalment pel paleontòlec alemà Werner Janensch com una espècie de Brachiosaurus en 1914. Investigacions posteriors mostren que les diferències entre l'espècie tipo de Brachiosaurus i el material Tendaguru són lo suficientment significatives per a que el material d'Àfrica dega ser colocat en un gènero propi. Vàries atres espècies potencials de Brachiosaurus s'han descrit des d'Àfrica i Europa, pero es creu que cap d'ells pertanyia a Brachiosaurus.
Brachiosaurus és un dels saurópodos més rars de la Formació Morrison. L'espècimen tipo de B. altithorax seguix sent l'eixemplar més complet, i es pensa que solament deu haver un grapat d'atres espècimen que pertanyguen al gènero. Brachiosaurus és considerat com un alt ramoneador, que provablement haguera dentellejat o pessigat la vegetació de la copa dels arbres possiblement tan alt com 9 metros per damunt del sol. A diferència d'atres saurópodos, la representació de parar-se sobre les seues pates atrasseres en la película Parc Jurásico, és inadequada. Brachiosaurus s'ha utilisat com un eixemple d'un dinosauri que era provablement ectotérmico pel seu gran tamany i la seua necessitat d'alimentació, pero investigacions més recents han demostrat que hauria segut de sanc calenta.cita requerida
Descripció
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que tots els dinosauris saurópodos, Brachiosaurus era un animal cuadrúpedo en un cràneu menut, coll llarc, una coa relativament curta, musculosa i prima, extremitats columnars.[1] El cràneu tenia un hocico ample i robust i en una gran mandíbula, en dents en forma de espátula. De la mateixa manera que Giraffatitan, Brachiosaurus tenia un arc d'os sobre el hocico i en frente de els ulls que redonejaven la fenestra nassal, encara que este arc no era tan gran com en el seu parent.[2] Tenia grans sacs d'aire conectats al sistema pulmonar que estaven presents en el coll i el tronc, incloent les vèrtebres i costelles, reduint en gran medida el pes.[3][4] Inusualment per a un saurópodo, les extremitats anteriors eren més llargues que les extremitats atrasseres. El húmer,os del braç, de Brachiosaurus és relativament llauger pel seu tamany,[5] que medix 2,04 metros de llongitut en l'espècimen tipo.[6] El fèmur, os de la cuixa, del espècimen tipo medix solament 2,03 metros de llarc.[6] A diferència d'atres saurópodos, Brachiosaurus sembla haver tingut llaugerament tombada l'articulació del muscle,[5] i la caixa toràcica era inusualment profunda.[6] Açò feya que el tronc estiguera inclinat, en la part davantera molt més alta que les caderes, ademés el coll ix del tronc en un àngul pronunciat. En general, esta forma s'assembla a una girafa més que qualsevol atre animal viu.[7]
Tamany i massa
[editar | editar còdic]Degut a que es coneix material molt més complet de Giraffatitan "Brachiosaurus" brancai que de B. altithorax, la majoria de les estimacions del tamany de Brachiosaurus són en realitat de la forma africana. Hi ha un element adicional d'incertitut per al Brachiosaurus de Norteamérica degut a que l'esquelet més complet que es coneix pot ser d'un eixemplar subadulto.[5] En els anys, la massa de B. altithorax s'ha estimat en 35,0 tonellades per Paul en 1988,[7] 43,9 tonellades per Foster en 2003,[8] 28,7 tonellades per Taylor en 2009[5] i, més recentment, en 56,3 tonellades mètriques per Benson en 2014.[9] Estan els casos en que també els autors varen proporcionar estimacions per a Giraffatitan, i varen trobar que el gènero és una miqueta més llauger 31,5 tonellades per Paul en 1988,[7] 39,5 tonellades per Mazzetta en 2004,[10] 23.3 tonellades per Taylor en 2009,[5] i 34 tonellades mètriques per Benson en 2014.[9] La llongitut del Brachiosaurus s'ha estimat en 26 metros.[11]
Postura del coll
[editar | editar còdic]En contrast en la majoria d'atres saurópodos, els braquiosáuridos tenien l'esquena inclinada cap a la zona cabal, per les seues llargues pates davanteres. Per lo tant, si el coll eixia del cos en llínea recta, est apuntaria cap a dalt.[5][12][13][14] L'àngul exacte depén de cóm es reconstruïxca la cintura escapular, i per açò els omóplatos són colocats en la caixa toràcica.[12][13][14] La movilitat del coll de Brachiosaurus ha segut interpretada com considerablement reduïda per Stevens i Parrish,[12][13][14] mentres que atres investigadors com Paul, Christian i Dzemski han advocat per l'idea d'un coll més flexible.[7][15]}
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]
El gènero Brachiosaurus, i la espècie tipo B. altithorax, es basen en un esquelet parcial postcraneal de Fruita, en la vall del riu Colorat en l'oest de Colorat.[16] Este espècimen va ser arreplegat de les roques de la conca Brushy de la Formació Morrison[17] en 1900 per Elmer S. Riggs i el seu equip per una expedició del Museu Field Columbian, ara Museu Field d'Història Natural, de Chicago.[6] L'espècimen està catalogat actualment com FMNH P25107.[5] Riggs i el seu equip estaven treballant en la zona com a conseqüència de la correspondència favorable entre Riggs i S.M. Bradbury, un dentiste en els voltants de Grand Junction, que també era coleccioniste aficionat de fòssils. En 1899, Riggs havia preguntat a les localitats rurals en l'oest dels Estats Units en relació en troballes fòssils, i Bradbury, va informar que s'havien arreplegat ossos de dinosauris en la zona des de 1885.[16] Riggs i el seu assistent de camp H. W. Menke varen trobar l'espècimen FMNH P 25107,[6] el 4 de juliol de 1900[18] en la Pedrera 13, en un menut tossal més vesprada coneguda com el tossal Riggs, la qual està marcada en una placa. S'han reportat descobriments de fòssils adicionals de Brachiosaurus en el tossal Riggs, pero atres fòssils trobats en el tossal han segut objecte de vandalisme.[18][19] Riggs va publicar un informe breu en 1901, indicant la llongitut inusual de l'húmer en comparació al fèmur, el tamany i les proporcions similars a una girafa, aixina com el menut tamany de la coa, pero no va publicar un nom per al nou dinosauri.[20] Les publicacions de Riggs de 1901 i 1903 varen sugerir erròneament que l'espècimen va ser el més gran dinosauri conegut.[6][20] Riggs en la seua publicació de 1903 va nomenar a Brachiosaurus altithorax[6] i va fer una descripció més detallada en una monografia en 1904.[21] El nom del gènero es deriva dels térmens grecs brachion/βραχιων que significa "braç" i sauros/σαυρος que significa "fardacho", perque Riggs es va donar conte de que la llongitut dels braços era inusual per a un saurópodo.[6] L'epítet "altithorax" va ser elegit degut a que la cavitat toràcica és inusualment ampla i profunda, i esta prové de les paraules en llatí altus que significa "profunt", i la grega thorax/θώραξ, que significa "peto, coraza,
L'esquelet trobat en Fruita no va ser el primer descobriment de Brachiosaurus, a pesar de que va anar el primer en ser reconegut com un nou gènero de saurópodo, el primer verdader descobriment va ser en 1883, quan el cràneu d'un saurópodo va ser trobat prop de Garden Park, Colorat, en la Pedrera Felch 1, i va ser enviat a Othniel Charles Marsh durant la famosa "guerra dels ossos".[5] Despuix Marsh va incorporar el cràneu a la seua restauració de l'esquelet de Brontosaurus.[5][23] En el temps "eixe cràneu" l'espècimen USNM 5730 va passar a formar part de les coleccions del Museu Nacional d'Història Natural.[5] En la década de 1970 quan Jack McIntosh i David Berman estaven treballant en el tema del verdader cràneu del Apatosaurus, revaluaron el cràneu de Garden Park i varen determinar que este era més similar al d'un Camarasaurus.[24] I va ser descrit i reconegut com un espècimen de Brachiosaurus en 1998 per Kenneth Carpenter i Virginia Tidwell, com una forma intermija entre Camarasaurus i Giraffatitan, quan encara es considera com B. brancai.[25] Degut a que no hi ha fòssils que coincidixquen entre este cràneu i l'espècimen FMNH P 25107, no es pot determinar en confiança l'assignació a l'espècie,[5][25] per lo que es classifica com Brachiosaurus sp.[25]
La preparació de FMNH P25107, el holotip de Brachiosaurus va començar en l'autumne de 1900 poc en acabant de que va ser arreplegat per Elmer Riggs per al Museu Field d'Història Natural, Chicago. Quan la preparació de cada os va ser terminada, va ser posada en exhibició en una vitrina en el pabelló 35 del Palau de Belles arts de la Exposició Mundial Colombina de Chicago, primera casa del Museu Field. Tots els ossos estaven en l'exhibició abans de 1908 quan el Apatosaurus recentment montat del Museu Field va ser revelat. No obstant, no es va intentar cap montage degut a que solament s'havia segut recuperat el 20% de l'esquelet. En 1993, els ossos de l'holotip varen ser molejats i copiats, i els ossos que faltaven varen ser esculpidos basats en el material del Giraffatitan en Berlín. Este esquelet de plàstic va ser montat i, en 1994, es va posar en exhibició en l'extrem nort del Stanley Field Hall, la principal sala d'exposicions de l'actual edifici del Museu Field. Els ossos reals de l'holotip es varen expondre en dos grans caixes de vidre en cada extrem del montage. El montage es va mantindre fins a 1999, quan va ser traslladat al B Concourse de la Terminal One d'United Airlines en el Aeroport Internacional O'Hare per a deixar espai per al recent adquirit Tyrannosaurus rex del museu, "Sue".[26] Al mateix temps, el Museu Field va montar un segon mòle plàstic de l'esquelet, dissenyat per a l'us exterior i ha estat en l'exhibició fòra del museu en el terrat del nanovatio des de llavors. Els únics ossos verdaders actualment en exhibició són l'húmer i dos dorsals en la sala del Mesozoico de l'Exhibició el Planeta que Evoluciona del Museu Field.[27]
Descobriments adicionals de material de Brachiosaurus en Norteamérica han segut infreqüents i consistixen en un grapat d'ossos. S'ha descrit material de Colorat,[5][28][29][30] Oklahoma,[5][31] Utah,[5][28] i Wyoming,[5][8] i s'ha mencionat material no descrit de varis atres llocs.[5][17] Un d'estos eixemplars, un escapulo-coracoides de la pedrera de Dry Taula, Colorat, és un dels eixemplars en el centre de la qüestió Supersaurus/Ultrasauros dels anys 80 i 90 de el XX. En 1985, James A. Jensen va descriure els restants d'un saurópodo desarticulat de la pedrera com a pertanyents a varis tàxons, incloent els nous gèneros Supersaurus i Ultrasaurus,[32] este últim renombrado Ultrasauros poc despuix perque un atre saurópodo ya tenia el nom.[33] Estudi posterior va mostrar que el material de "Ultrasauros" pertanyia en la seua majoria a Supersaurus, encara que el omóplato no. Degut a que l'holotip de Ultrasauros, una vèrtebra de l'esquena, va ser un dels espècimen que en realitat eren de Supersaurus, el nom Ultrasauros és un sinònim de Supersaurus. El omóplato és ara assignat a Brachiosaurus, pero l'espècie és incerta.[5][29] Ademés, el Ultrasauros de Dry Taula no era tan gran com s'havia pensat, les dimensions de l'os coracoides del muscle indiquen que l'animal era més menut que l'espècimen original de Riggs de Brachiosaurus.[5][29]
Material referit
[editar | editar còdic]Taylor en 2009 enumera una série de espècimen referits a Brachiosaurus. Estos inclouen distints materials, per eixemple, un húmer de Potter Creek i una miqueta de material de Dry Taula, este últim parcialment descrit com Ultrasauros per Jensen, que clarament no són braquiosáuridos en orige, o a lo manco no clarament referible a Brachiosaurus.[5] Pel contrari, una vèrtebra cervical i el cràneu mencionat anteriorment poden pertànyer a B. altithorax o a un braquiosáurido encara desconegut d'Amèrica del Nort.[5] La cervical va ser trobada prop Jensen, Utah, per Jensen[28] i si pertany a Brachiosaurus, és una d'un grapat de vèrtebres del coll conegudes per a braquiosáuridos nortamericans. No hi ha cap material inequívoc en el cràneu, el coll, la regió dorsal anterior, tronc davanter, la porció distal dels membres o peus.[5] Més recentment, Carballido et al. en 2012 varen informar sobre un esquelet postcraneal casi complet d'un saurópodo jovenil d'aproximadament 2 metros de llarc de la Formació Morrison en la Conca de Bighorn, al nort-central de Wyoming. Este espècimen es va considerar originalment que pertanyia a un diplodócido, pero els autors ho varen reinterpretar com un braquiosáurido, provablement B. altithorax.
Hi havia un ampli material referit a "B." brancai en les coleccions del Museu d'Història Natural de Berlín, algunes de les quals varen ser destruïdes durant la Segona Guerra Mundial. Atres materials varen ser transferits a una atra institució en tota Alemània, alguns dels quals també varen ser destruïts. És provable que apareguen més espècimen entre el material arreplegat per l'expedició Tendaguru del Museu Britànic d'Història Natural.[34] Molt o tot este material pertany provablement a Giraffatitan, encara que alguns poden representar un nou braquiosáurido.[35]
Separació de Giraffatitan
[editar | editar còdic]En descriure el material del braquiosáurido de Tendaguru en 1914, Janensch va enumerar una série de diferències i similituts entre ells i B. altithorax.[36] En atres tres publicacions en 1929,[37] 1950[38] i 1961,[39] Janensch va comparar les dos espècies en més detall, enumerant 13 característiques compartides.[5] D'estes, no obstant, solament quatre semblen ser vàlides, mentres que sis pertanyen a grups més inclusivos que Brachiosauridae, i el restant són difícils d'evaluar o es referixen a material que no és Brachiosaurus. En 1988, Gregory Paul va publicar una nova reconstrucció de l'esquelet de "B." brancai, destacant una série de diferències en proporció entre est i B. altithorax. La principal és una diferència en la forma en que varien les vèrtebres del tronc, són prou uniformes en B. altithorax, pero varien àmpliament en el material africà. Paul creïa que els elements de les extremitats i cintures d'abdós espècies eren molt similars, i per lo tant va sugerir separar-los no en el gènero, sino solament en el nivell del subgénero.[7]
Giraffatitan va ser elevat a nivell de gènero per Olshevsky sense comentaris.[33] Un estudi detallat de tot el material, incloent els ossos de l'extremitat i de la cintura, per Michael Taylor en 2009 va trobar que hi ha diferències significatives entre B. altithorax i el material de Tendaguru en tots els elements coneguts d'abdós espècies. Taylor va trobar 26 caràcters osteológicos distints, una diferència major que l'existent entre, per eixemple, Diplodocus i Barosaurus, i per lo tant va argumentar que el material africà deuria ser colocat en el seu propi gènero, Giraffatitan, en l'espècie G. brancai. Una diferència important entre els dos gèneros és la forma general del cos, en Brachiosaurus tenint un tronc 23% més llarc i una coa 20 a 25% més llarga i també més alta.[5]
Classificació
[editar | editar còdic]Brachiosaurus és el gènero epónimo de Brachiosauridae, família a la que li dona nom.[21] A través dels anys, una série de saurópodos han segut assignats a Brachiosauridae, com Astrodon, Bothriospondylus, Dinodocus, Pelorosaurus, Pleurocoelus, i Ultrasaurus,[40] pero la majoria d'ells es consideren actualment com a dubtosos o de colocació incerta.[1] Un anàlisis filogenético dels saurópodos publicats en la descripció de Abydosaurus va trobar que el gènero formaria un clado en Brachiosaurus i Giraffatitan (inclós en Brachiosaurus).[41] Un anàlisis més recent que es va centrar en un possible braquiosáurido asiàtic va trobar que este formaria un clado que inclou Abydosaurus, Brachiosaurus, Cedarosaurus, Giraffatitan, i Paluxysaurus, pero no Qiaowanlong, el saurópodo que s'estudiava.[42] Gèneros relacionats inclouen Lusotitan i Sauroposeidon.[1] Brachiosauridae està situada en la base de Titanosauriformes, un grup de saurópodos, que també inclou als titanosaurios.[42]
D'acort en el diagnòstic revisat per Taylor, Brachiosaurus altithorax es diagnostica com una plétora de traces distintives moltes dels quals es troben en la part posterior de les vèrtebres dorsals.[5] Entre les traces distintives que ho coloquen en la família Brachiosauridae són una relació entre la llongitut de l'húmer al fèmur llongitut d'a lo manco 0,9 (és dir, l'os del braç superior és a lo manco casi tan llarc com l'os de la cuixa), i un eix del fèmur és molt aplanada (relació ≥1.85).[5]
Filogenia
[editar | editar còdic]Cladograma de Brachiosauridae despuix de D'Emic (2012).[43]
Espècies
[editar | editar còdic]Brachiosaurus altithorax
[editar | editar còdic]FMNH 25107 és el holotip tant del gènero Brachiosaurus com de l'espècie B. altithorax, consistix d'un húmer dret, un fèmur dret, un iliaco dret, un coracoides dret, un os sacre, les últimes 7 vèrtebres dorsals, 2 vèrtebres cabals, i vàries costelles.[5][6][20] Riggs descriu al coracoides a l'esquerra del cos,[6][21][20] pero posteriors estudis ho coloquen a la dreta.[5]
En 1969, durant un estudi de Kingham, Brachiosaurus altithorax, junt en espècies assignades ara a atres gèneros, es varen moure del gènero. Kingham va trobar que "B." atalaiensis, "B." brancai i B. altithorax són referibles a Astrodon creant moltes noves espècies de Astrodon aparte del tipo. La visió de Kingham de la taxonomia dels braquiosáuridos no ha segut acceptada per molts atres autors.[43]
Espècies reasignadas
[editar | editar còdic]- "B." atalaiensis: Originalment descrita per de Lapparent i Zbyszewski,[44] la referència d'este material a Brachiosaurus va ser posada en dubte per Upchurch, Barret i Dodson,[1] que ho va enumerar com un braquiosáurido sense nom, i colocat en el seu propi gènero Lusotitan per Antunes i Mateus.[45] De Lapparent i Zbyszewski varen descriure una série de restants pero no varen designar un espècimen tipo. Antunes i Mateus varen seleccionar un esquelet postcraneal parcial, MIGM 4978, 4798, 4801-4810, 4938, 4944, 4950, 4952, 4958, 4964-4966, 4981-4982, 4985, 8807, 8793-87934 com lectotipo. Este espècimen inclou 28 vèrtebres, cheuronés, costelles, possible un omóplato, humero, ossos de la gobanella, la pelvis parcial esquerra, ossos de la cama i part del turmell dret. Les espines neurales baixes, la cresta deltopectoral prominent de l'húmer, un lloc d'inserció muscular en l'os del braç, l'húmer allargat molt llarc i esvelt i l'eix llarc del ilion inclinat cap a dalt indiquen que Lusotitan és un braquiosáurido.[45]
- "B." brancai: Janensch base la seua descripció en el "Esquelet S" de laformació Tendaguru,[36] pero més vesprada es va donar conte de que comprenia dos individus parcials: S I i S II.[37] Ell al principi no els va designar com una série sintipo, pero en 1935 va fer S I, MB.R.2180, el lectotipo. Taylor en 2009, sense donar-se conte d'esta acció, va propondre el més gran i més complet S II, MB.R.2181, com el lectotipo.[5] Inclou, entre atres ossos, vàries vèrtebres dorsals, l'escàpula esquerra, abdós coracoides, abdós esternales, abdós húmers, abdós cúbitos i ràdios, una mà dreta, una mà esquerra parcial, abdós pubis i el fèmur dret, la tíbia i el peroné. Més vesprada, Taylor es va donar conte de que Janensch havia designat en 1935 l'esquelet més menut S I com el lectotipo.[46][47] Una revaluación de la relació entre el material de braquiosáurido africà i americà indica que un nom genèric separat està justificat per al material de Tendaguru, per lo que "B. brancai" s'ha traslladat al seu propi gènero Giraffatitan.[5][7]
Espècies inválidas
[editar | editar còdic]- "B." fraasi: erigit per Janensch en 1914, pero després sinonimizado en "B." brancai;[37] Este material pertany ara a Giraffatitan.[5]
- "B." nougaredi: Esta espècie es coneix a partir de restants fragmentarios descoberts en l'est d'Argèlia, en el desert del Sahara. El material conegut del tipo consistix d'un sacre i alguna cosa del metacarp esquerre i falanges. Es varen trobar en el lloc de descobriment pero no es varen arreplegar ossos parcials de la gobanella esquerra, ossos de la nina, os de l'espinella dreta i fragments que varen poder provindre de metatarsianos.[48] De Lapparent, qui va descriure i va nomenar el material en 1960, va reportar que la localitat de descobriment estava en la série de Taouratine del Jurásico Superior, assignant les roques a esta edat en part per la presunta presència de Brachiosaurus.[48] Este material es va trobar desunit en un àrea de varis centenars de metros,[48] i provablement no represente una sola espècie.[49]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Upchurch, P., Barrett, P.M. & Dodson, P. (2004): "Sauropoda." Pp. 259-322 in Weishampel, D.B., Dodson, P. and Osmolska, H. (eds.): The Dinosauria, Second Edition. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 978-0-520-24209-8
- ↑ Foster, J. (2007). "Brachiosaurus altithorax." Jurassic West: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World. Indiana University Press. pp. 205–208.
- ↑ “Vertebral pneumaticity, air sacs, and the physiology of sauropod dinosaurs” (2003). Paleobiology 29: 243–255. doi:.
- ↑ “The evolution of vertebral pneumaticity in sauropod dinosaurs” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23: 344–357. doi:.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 “A re-evaluation of Brachiosaurus altithorax Riggs 1903 (Dinosauria, Sauropoda) and its generic separation from Giraffatitan brancai (Janensh 1914)” (PDF) (2009). Journal of Vertebrate Paleontology 29 (3): 787–806. doi:.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 “Brachiosaurus altithorax, the largest known dinosaur” (1903). American Journal of Science 15 (88): 299–306.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Paul, G.S. (1988). “The brachiosaur giants of the Morrison and Tendaguru with a description of a new subgenus, Giraffatitan, and a comparison of the world's largest dinosaurs” (pdf). Hunteria 2 (3).
- ↑ 8,0 8,1 Foster, J.R. (2003). Paleoecological analysis of the vertebrate fauna of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Rocky Mountain region, U.S.A., Albuquerque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science.
- ↑ 9,0 9,1 “Rates of Dinosaur Body Mass Evolution Indicate 170 Million Years of Sustained Ecological Innovation on the Avian Stem Lineage” (2014). PLoS Biology 12 (5): i1001853. doi:.
- ↑ Mazzetta, G.V. (2004). “Giants and bizarres: body size of some southern South American Cretaceous dinosaurs”. Historical Biology 2004: 1–13. doi:.
- ↑ Holtz, T.R. Jr. (2008) Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-Dona't Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages Supplementary Information
- ↑ 12,0 12,1 12,2 “Neck posture and feeding habits of two Jurassic sauropod dinosaurs” (1999). Science 284: 798–800. doi:. PMID 10221910.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Stevens, K. A. and Parrish, M. J. (2005). "Digital reconstructions of sauropod dinosaurs and implications for feeding." In The sauropods: evolution and paleobiology (eds. J. A.Wilson & K. Curry-Rogers), pp. 178–200. Berkeley, CA: University of Califòrnia Press.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Stevens, K. A. and Parrish, M. J. (2005). "Neck posture, dentition and feeding strategies in Jurassic sauropod dinosaurs." In Thunder Lizards: The Sauropodomorph dinosaurs" (eds. V. Tidwell & K. Carpenter). Bloomington, IN: Indiana University Press.
- ↑ “Flexibility along the neck of the ostrich (Struthio camelus) and consequences for the reconstruction of dinosaurs with extreme neck length” (2007). Journal of Morphology 268: 701–714. doi:.
- ↑ 16,0 16,1 Glut, D.F. (1997). «Brachiosaurus», Dinosaurs: The Encyclopedia, McFarland & Company, pp. 213–221. ISBN 978-0-89950-917-4.
- ↑ 17,0 17,1 Turner, C.E. (1999). «Biostratigraphy of dinosaurs in the Upper Jurassic Morrison Formation of the Western Interior, USA», Gillete, David D. (ed.) (ed.). Vertebrate Paleontology in Utah, Salt Lake City, Utah: Utah Geological Survey, pp. 77–114. ISBN 978-1-55791-634-1.
- ↑ 18,0 18,1 Chenoweth, W.L. (1987). «The Riggs Hill and Dinosaur Hill sites, Taula County, Colorat», Averett, W. R. (ed.) (ed.). Paleontology and Geology of the Dinosaur Triangle, Grand Junction, Colorat: Museum of Western Colorat, pp. 97–100. OCLC 680488874.
- ↑ Lohman, S.W. (1965). Geology and artesian water supply of the Grand Junction area, Colorat, Reston, Virginia: U.S. Geological Survey.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Riggs, E.S. (1901). “The largest known dinosaur”. Science 13 (327): 549–550. doi:. PMID 17801098.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Riggs, E.S. (1904). “Structure and relationships of opisthocoelian dinosaurs. Part II. The Brachiosauridae”. Geological Séries (Field Columbian Museum) 2 (6): 229–247.
- ↑ θώραξ, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital Library
- ↑ Marsh, O.C. (1891). “Restoration of Triceratops” (pdf). American Journal of Science 41 (244): 339–342. doi:.
- ↑ McIntosh, J.S. (1975). “Description of the palate and lower jaw of the sauropod dinosaur Diplodocus (Reptilia: Saurischia) with remarks on the nature of the skull of Apatosaurus”. Journal of Paleontology 49 (1): 187–199.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Carpenter, K. and Tidwell, V. (1998). "Preliminary description of a Brachiosaurus skull from Felch Quarry 1, Garden Park, Colorat." Pp. 69–84 in: Carpenter, K., Chure, D. and Kirkland, J. (eds.), The Upper Jurassic Morrison Formation: An Interdisciplinary Study. Modern Geology, 23:1-4.
- ↑ «Expect Awe-Struck Travelers», The Field Museum. Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ The Field Museum. "Captions from Selected Historical Photographs (caption number GN89396_52c)." The Field Museum Photo Archives. pdf link [1] archivat en Wayback Machine.. Accessed 2009-Aug-27.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Jensen, J.A. (1987). “New brachiosaur material from the Clapix Jurassic of Utah and Colorat”. The Great Basin Naturalist 47 (4): 592–608.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Curtice, B., Stadtman, K., and Curtice, L. (1996) "A re-assessment of Ultrasauros macintoshi (Jensen, 1985)." Pp. 87-95 in M. Morales (ed.), The Continental Jurassic: Transactions of the Continental Jurassic Symposium, Museum of Northern Arizona Bulletin number 60.
- ↑ Curtice, B. (2001). «The demise of Dystylosaurus edwini and a revision of Supersaurus vivianae», McCord, R.D. (ed.). Western Association of Vertebrate Paleontologists and Southwest Paleontological Symposium - Proceedings 2001 (vol. 8), pp. 33–40.
- ↑ Bonnan, M.F. (2004). “First occurrence of Brachiosaurus (Dinosauria, Sauropoda) from the Upper Jurassic Morrison Formation of Oklahoma”. PaleoBios 24 (2): 12–21.
- ↑ Jensen, J.A. (1985). “Three new sauropod dinosaurs from the Upper Jurassic of Colorat”. The Great Basin Naturalist 45 (4): 697–709.
- ↑ 33,0 33,1 “A revision of the parainfraclass Archosauria Cope, 1869, excluding the advanced Crocodylia” (1991). Mesozoic Meanderings 2: 1–196.
- ↑ Maier, G. (2003). African dinosaurs unearthed. The Tendaguru Expeditions." Bloomington, IN: Indiana University Press.
- ↑ Taylor, M. (18 Nov. 2009): CT-scanning the Archbishop. Sauropod Vertebrate Picture of the Week (Blog) post at http://svpow.wordpress.com/2009/11/18/ct-scanning-the-archbishop/.
- ↑ 36,0 36,1 “Übersicht über der Wirbeltierfauna der Tendaguru-Schichten nebst einer kurzen Charakterisierung der neu aufgefuhrten Arten von Sauropoden” (1914). Archiv für Biontologie 3: 81–110.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 Janensch, W. (1929). "Material und Formengehalt der Sauropoden in der Ausbeute der Tendaguru-Expedition." Palaeontographica (Suppl. 7) 2:1–34.
- ↑ Janensch, W. (1950). "Die Wirbelsäule von Brachiosaurus brancai." Palaeontographica (Suppl. 7) 3:27–93.
- ↑ Janensch, W. (1961). "Die Gliedmaßen und Gliedmaßengürtel der Sauropoden der Tendaguru-Schichten." Palaeontographica (Suppl. 7) 3:177–235.
- ↑ Lambert, David (1990). «Brachiosaurids», The Dinosaur Data Book, New York: Avon Books, p. 142. ISBN 978-0-380-75896-8.
- ↑ Chure, D. (2010). “First complete sauropod dinosaur skull from the Cretaceous of the Americas and the evolution of sauropod dentition”. Naturwissenschaften 97 (4): 379–391. doi:. PMID 20179896. PMC:2841758.
- ↑ 42,0 42,1 Ksepka, D. T. (2010). “The illusory evidence for Asian Brachiosauridae: new material of Erketu ellisoni and a phylogenetic appraisal of basal Titanosauriformes” (pdf). American Museum Novitates 3700: 1–27. doi:.
- ↑ 43,0 43,1 D'Emic, M. D. (2012). “The early evolution of titanosauriform sauropod dinosaurs”. Zoological Journal of the Linnean Society 166 (3): 624–671. doi:.
- ↑ “Els dinosauriens du Portugal” (1957). Mémoire Service géologique Portugal 2: 1–63.
- ↑ 45,0 45,1 Antunes, M. (2003). “Dinosaurs of Portugal”. Comptes Rendus Palevol 2 (1): 77–95. doi:.
- ↑ Janensch, W. (1935-1936). "Die Schädel der Sauropoden Brachiosaurus, Barosaurus und Dicraeosaurus aus donen Tendaguru-Schichten Deutsch-Ostafrikas". Palaeontographica (Suppl. 7) 2: 147-298
- ↑ “Correction: A re-evaluation of Brachiosaurus altithorax Riggs 1903 (Dinosauria, Sauropoda) and its generic separation from Giraffatitan brancai (Janensch 1914)".” (2011). Journal of Vertebrate Paleontology 31 (3). doi:.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 de Lapparent, A.F. (1960): "Els dinosauriens du "continental intercalaire" du Sahara central" ("The dinosaurs of the "continental intercalaire" of the central Sahara.") Mémoires de la Société Géologic de France, Nouvelle Série 88A vol.39(1-6):1-57. [in French; a translated version [2] archivat en Wayback Machine., by Matthew Carrano (pdf, no figures), is available through the Polyglot Paleontologist]
- ↑ “Osteology of the Clapix Jurassic Portuguese sauropod dinosaur Lusotitan atalaiensis (Macronaria) and the evolutionary history of basal titanosauriforms” (PDF) (2013). Zoological Journal of the Linnean Society 168: 98–206. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachiosaurus altithorax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.