Brecha de Fulda
La Brecha de Fulda o Pas de Fulda[1][2][3] (en anglés: Fulda Gap, en alemà: Fulda-Lücke), era un àrea entre la frontera entre els estats alemans de Hesse i Turingia (part de l'antiga frontera interalemana) i Frankfurt. Cridada aixina per la ciutat de Fulda, es va convertir en una zona d'importància estratègica durant la Guerra Freda perque conté 2 corredors de terres baixes a través dels quals els tancs podrien haver passat en un atac sorpresa dels soviètics i els seus aliats del Pacte de Varsòvia per a creuar el riu Rhin.[4] El primer de tals corredors, al nort, pansa al sur de Knüllgebirge i després continua al voltant del flanc nort de les montanyes Vogelsberg. L'atre corredor, al sur, pansa per les valls de Fliede i Kinzig, en Vogelsberg al nort i les montanyes Rhön i Spessart al sur.[5]
La Brecha de Fulda correspon aproximadament a la ruta per la que Napoleón va decidir retirar els seus eixèrcits despuix de la derrota en la batalla de Leipzig en 1813.[5] Napoleón va conseguir derrotar a un eixèrcit bavar-austríac en la batalla de Hanau i d'allí va mamprendre la tornada a França.
A partir de 1815, l'àrea semblava tindre una importància estratègica mínima, ya que es trobava profundament dins de les fronteres de la Confederació Alemana i el posterior Imperi Alemà, i la planificació militar alemana va presumir que qualsevol guerra es perdria efectivament molt abans de que un enemic s'adinsara tan llunt en la pàtria. La ruta va tornar a ser important al final de la Segona Guerra Mundial quan l'eixèrcit d'Estats Units la va utilisar en el seu alvanç cap a l'est a fins de març i principis d'abril de 1945.[5] L'alvanç nortamericà va tindre poques conseqüències per a la posició estratègica d'Alemània (que de fet era desesperada en eixe moment), pero va permetre als nortamericans ocupar vastes franges de territori que la Conferència de Yalta de febrer de 1945 havia assignat a la Zona d'ocupació soviètica. Açò a la seua volta va fer molt per a obligar als soviètics a honrar el seu compromís per a permetre l'accés dels aliats occidentals a Berlín a canvi de la retirada nortamericana d'este territori en juliol de 1945.
Durant la Guerra Freda, els estrategues d'abdós costats de la Cortina de Ferro (també conegut com "El teló d'acer"), varen comprendre l'importància de la Brecha de Fulda i, en conseqüència, varen assignar forces per a defendre-la i atacar-la. Açò es deu a que la Brecha de Fulda va oferir una de les dos rutes òbvies per a un hipotètic atac de tancs soviètics contra Alemània Occidental des d'Europa Oriental (especialment des d'Alemània Oriental), sent l'atra ruta a través de la planura del nort d'Alemània. Una tercera ruta, menys provable, implicava viajar a través de la vall del riu Danubio a través de la neutral Àustria. El concepte d'una gran batalla de tancs a lo llarc de la Brecha de Fulda es va convertir en un element predominant de la planificació de la guerra de l'OTAN durant la Guerra Freda, i armes com a tubos nuclears i artilleria de missils, el canó sense reculada nuclear / llançador tàctic Davy Crockett, Municions especials de derrocament atòmic, el helicòpter d'atac AH-64 Apache i l'avió d'atac terrestre A-10 varen evolucionar en tal eventualitat en ment.
La Brecha de Fulda era menys adequada per al moviment mecanisat de tropes que la planura del nort d'Alemània, pero oferia una via d'alvanç directe al cor de l'eixèrcit nortamericà en Alemània Occidental, Frankfurt. La ciutat no solament era el cor financer d'Alemània Occidental, sino que també albergava un gran aeròdrom (conegut com Rhein-Main Air Base i Aeroport de Frankfurt) que va ser designat per a rebre reforços nortamericans en cas de guerra.
En la caiguda de la Cortina de Ferro en 1989, la reunificación d'Alemània en 1990 i la posterior retirada de les forces soviètiques, la Brecha de Fulda va perdre la seua importància estratègica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Military Review - Edició hispanoamericana.65(7-8)
- 74-76.
- ↑ Evolució de l'art de la guerra durant les guerres de la revolució francesa i l'imperi napoleònic : l'apogeu de Napoleón com a conductor militar : campanyes de 1805-1806 ; 51, Escola Superior de Guerra Tte Grl Luis María Campos, p. 193.
- ↑ La Vanguardia.(37.954)
- ↑ «Fulda Gap» (en anglés). Encyclopaedia Britannica. Consultat el 31 d'octubre de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The Fulda Gap» (en anglés). The Blackhorse Association. Consultat el 31 d'octubre de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brecha de Fulda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.