Anar al contingut

Budisme en Corea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Budisme en Corea
Erro al crear miniatura:
Seokguram.

El Budisme en Corea (en Hangul: 한국불교, Hangukbulgyo) es distinguix d'atres formes de budisme en els seus intents de corregir lo que considera com inconsistencias en el budisme Mahayana. Els primers monges budistes en Coreja creïen que la tradició que varen rebre d'atres països eren internament inconsistentes. Per a solucionar açò, varen desenrollar un nou tractament holístico al budisme. Este tractament és característic a tots els pensadors coreans i ha devingut en una molt particular forma del budisme, cridat Tongbulgyo ("Budisme interpretat"), variant que buscava harmonisar totes les disputes (un principi cridat hwajaeng, 和諍) entre pensadors coreans.[1] Els pensadors budistes coreans varen redefinir les idees dels seus antecessors en una forma distinta de budisme.

En la seua situació actual, el budisme coreà consistix, majorment, del linaje Seon, primordialmente representat per la Orde de Jogye i la Orde de Taego. Este linaje té una forta relació en atres tradicions Mahayanas que tenen el sagell de les ensenyances del budisme Chan, molt propenques al Zen. Atres sectes, com el avivamiento modern del linaje Cheontae, la Orde de Jingak (una secta esotèrica moderna), i el recent format budisme Won, han atret també un seguiment considerable.

Es diu que el budisme coreà ha contribuït considerablement al budisme en Àsia Oriental, especialment escoles religioses en China, Japó i, en menor mida, a el Tibetano.[2][3][4][5]

Esquema general entorn a desenroll del budisme coreà

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Temple Beopjusa.

Quan va aplegar el budisme a Corea des de temps de la dinastia Jin aproximadament en el 372 d. C.,[6] uns 800 anys despuix de la mort de Gautama Buda, els coreans encara creïen en el chamanisme. Al principi, es va conseguir una síncresis o mescla de creències chamanistas-espiritistas en les creències budistes. D'esta manera en eixa época es creïa en l'existència de tres esperits supremamente elevats: Sanshin (el de la montanya), Toksong, i Chilsong (o de les Sèt Estreles). Esta creència local va ser acceptada i absorbida pel budisme coreà, de modo que estos esperits encara apareixen representats en molts temples de Corea. En poques paraules més: representen una traça coreà, no obstant permaneixen dins de la doctrina budista o Dharma.

Durant l'época dels tres regnes de Corea, el budisme va gojar inicialment d'una gran acceptació, aplegant a ser la religió i ideologia de l'Estat durant el periodo Goryeo. El budisme en Corea va sofrir la repressió extrema durant la dinastia Joseon, que es va prolongar durant més de cinccents anys. Durant este periodo, l'ideologia neo-confuciana va véncer al domini previ del budisme. No obstant la valioses activitats dels monges budistes coreans durant la Guerra Imjin, va terminar la persecució contra el budisme.

El budisme durant els Tres Regnes

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa dels Tres Regnes de Corea circa 375 d. C.

Quàn el budisme va aplegar a Corea, aproximadament en el seguixc Ⅳ d. C., la seua activitat es va dividir entre els tres regnes: Goguryeo en la partix nort de Corea, incloent territori de China i Rússia, Baekje en el suroest i Cadira en el surest. Recentment es varen descobrir vestigis del budisme en eixa época, per eixemple la tomba prop de Pyeongyang en un motiu budiste en el seu sostre.

Dícese que uns monges varen viajar a China o a l'Índia per a estudiar budisme durant el segon terme d'este periodo, especialment en el sigle Ⅵ. El monge Gyeomik (en Hangul: 겸익) de Baekje va fer un llarc viage per la ruta de la mar a Índia per a deprendre l'idioma sánscrito i la disciplina vinaya.[7] Per una atra part, el monge Paya de Goguryeo va ser a China i va estudiar budisme en Zhiyi, mestre d'Escola Budista del Tiantai.[8]

Goguryeo

[editar | editar còdic]

En 373 l'emperador chinenc Fu Jian de la dinastia Qin va enviar a un monge cridat Sundo (en Hangul:선도) al rei Sosurim de Goguryeo. Sundo duya texts i escritures, la seua missió va tindre per resultat que els nobles acceptaren el budisme ràpidament com a ideologia del regne.[9] Al principi, el budisme en China tenia com a objectiu la busca de la felicitat dels humans i en Corea es mantenia relacionat en el chamanisme mantenint aixina una afinitat en la gent del regne Goguryeo. Despuix de l'èxit del budisme en el regne de Goguryeo els monges varen passar a predicar -també en èxit- en el regne de Cadira.

Erro al crear miniatura:
Pagoda de Mireuksa, temple en Iksan.

El regne de Baekje es trobava ubicat en la partix suroest de la Península de Corea i mantenia importants relacions per via marítima en les dinasties chinenques i en la Wa de Japó. En 384, un monge indi cridat Marananta va aplegar a Baekje en molts texts budistes. Per la prédica de Marananta el rei de Baekje cridat Asin va proclamar:

«(La gent) Té que creure en el budisme i buscar la dita.»

[10]

En 526, el monge Gyeomik (겸익, 謙益) va ser directament a la regió central d'Índia, i va retornar a Corea acompanyat pel monge indi Paedalta. Despuix de retornar a Corea, va traduir 72 llibres d'escritures sánscritas i va concretar l'instalació de l'escola Vinaya en el regne de Baekje, açò un sigle abans que en China.[9]

Després els monges de Baekje varen introduir la cultura budista en Japó.[11]

Erro al crear miniatura:
Retrat de Wonhyo.

El regne de Cadira va acceptar el budisme al voltant del sigle Ⅴ d. C.[12] A diferència de lo que va ocórrer en els atres regnes coreans, en Cadira varen ser primer els plebeus els atrets pel budisme, mentres que hi havia resistència entre els nobles.[11] En 527, un prominent misionero cridat Ichadon (en Hangul:이차돈) va tractar de convertir al rei Beopheung,[13] pero tal rei en escoltar-ho li va fer degollar; es diu que en este moment va ocórrer un milacre: del cos d'Ichadon no va manar sanc sino llet molt blanca. La pintura descrivint esta escena està ubicada en el temple Haeinsa i existix un monument honrant-ho en el Museu nacional en la ciutat de Gyeongju.
El rei Jinheung finalment va reconéixer al budisme com a religió oficial en ple respal de la població; en el budisme, la cultura del país es va desenrollar en gran cantitat d'aspectes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Choi, Yong Joon (30 de juny de 2006). Dialogue and antithesis (vol. 2), Hermit Kingdom Press. ISBN 978-1-59689-056-5.
  2. Buswell, Robert I. (2005). Currents and countercurrents : Korean influences on the East Asian Buddhist traditions, Honolulu: University of Hawaiʻ@i Press. ISBN 0824827627.
  3. Chunwei Song (Oct. 2008). Heroes Brought Buddhism to the East of the Siga: A Fully Annotated Translation of The Preface of Haedong Kosŭng Chŏn, Sino-Platonic Papers 183
  4. «Korean Buddhism». Asiarecipe. com. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2014. Consultat el 6 de març de 2012.
  5. The Tibetan Assimilation of Buddhism: Conversion, Contestation, and Memory - Matthew Kapstein - Google Books, Books. google. com.
  6. «300 to 600 CE: Korea | Àsia for Educators | Columbia University». Afe. easia. columbia. edu. Consultat el 6 de març de 2012.
  7. Gyeomik Durant la seua era, el rei Muryeong va recolzar el budisme plenament favorint la construcció de temples i becant als monges per a estudiar budisme en atres països.
  8. «[1]», Doosan Donga. Consultat el 11 de març de 2015.
  9. 9,0 9,1 Buswell, Robert I. (1991). Tracing Back the Radiance: Chinul's Korean Way of Zen, University of Hawaii Press, pp. 5,6. ISBN 0824814274.
  10. «[2]», Ko, Yeong seop. Consultat el 11 de març de 2015. p.148
  11. 11,0 11,1 (2007) 동아시아 역사와 일본}(L'història d'Àsia Este i Japó, East Àsia. ISBN 8988165594.
  12. (2014) 신라왕조실록 1(La crònica de Cadira 1), 한국인물사연구원, pp. 70-71. ISBN 8994125345.
  13. Han, Jiwoo (2014). 한지유의 사찰 문화재 기행(Viage a vestigis budistes en Corea per Han Ji woo, 한국인물사연구원, pp. 291. ISBN 8994125345.

Bibliografia

[editar | editar còdic]