Bureau dones Llongituts

El Bureau dones Llongituts (Agència de Llongituts en espanyol) és una institució científica francesa, fundada per decret de 25 de juny de 1795 per a la millora de la navegació marítima, la normalisació dels sistemes de temps horaris, la geodèsia i l'observació astronòmica.

Durant el XIX, va anar l'organisme de referència per a la sincronisació de rellongeés a través del món. En esta época va ser encapçalat per François Arago i Henri Poincaré. L'Agència hui en dia funciona com una acadèmia i encara es reunix mensualment per a tractar assunts relacionats en la astronomia.

Comité fundador

Els dèu membres originals del seu comité fundador varen ser:

Geómetras:
Joseph-Louis de Lagrange (1736–1813);
Pierre-Simon Laplace (1749–1827);
Astrònoms:
Joseph Jérôme Lefrançais de Lalande (1732–1807);
Pierre Méchain (1744–1804);
Jean Baptiste Joseph Delambre (1749–1822);
Jean-Dominique, comte de Cassini (1748–1845);
Atres especialistes:
Jean-Charles de Broda (1733–1799), quí va portar a terme el treball relacionat en la mecànica de decorreguts (va ser un precursor de Lazare Carnot per les seues idees en termodinàmica);
Jean-Nicolas Buache (1741–1825), geógrafo;
Louis Antoine de Bougainville (1729–1811), explorador célebre; i
Noël-Simon Caroché (cap a 1740–1813), fabricant de telescopis.

Atres membres destacats

Charles Messier (1730–1817)
Claude-Louis Mathieu (1783–1875)
François Arago (1786–1853)
Augustin Louis Cauchy (1789–1857)
Noël Marie Paymal Lerebours (1807–1873)
Hervé Faye (1814–1902)
Hippolyte Fizeau (1819–1896)
Léon Foucault (1819–1868)
Henri Poincaré (1854–1912)
Roger Cayrel ( 1925)

Història

L'Agència va ser fundada per la Convenció Nacional despuix d'un informe elevat conjuntament pel Comité de Marina, el Comité de Finances i el Comité d'Educació Estatal. Henri Grégoire havia cridat l'atenció de la Convenció Nacional sobre el poder marítim i del mestrage naval d'Anglaterra, proponent que les millores en navegació posarien les bases per a la renaixença de la força naval francesa. Com a resultat, l'Agència va ser fundada en autoritat sobre el Observatori de París i tots els establiments astronòmics de França. L'Agència va ser encarregada de prendre el control de les mars inclús per davant dels anglesos, millorant l'exactitut de la determinació de la posició dels barcos calculant la seua llongitut per mig d'observacions astronòmiques i rellonges fiables.

Per un decret del 30 de giner de 1854, la missió de l'Agència va ser estesa per a comprendre la geodèsia, la normalisació del temps i les mides astronòmiques. Este decret concedia l'independència al Observatori de París, separant-ho de l'Agència, i va centrar els esforços de l'institució en el temps i la astronomia. L'Agència va tindre èxit en organisar un sistema de temps universal en París per mig de polsos d'aire comprimit enviats a través de tubos neumàtics. Més vesprada va treballar per a sincronisar el temps a través del imperi colonial francés, determinant el lapsus necessari per al viage d'anada i regrés d'una senyal fins a les distintes colónies franceses.

L'Agència Francesa de Llongituts va establir una comissió en l'any 1897 per a estendre el sistema mètric a la medició del temps. Varen planejar abolir l'antiquada divisió del dia en horas, minuts, i segons, i reemplaçar-la per una divisió en dècimes, milèsimes, i centèsimes de milèsima d'un dia. Esta proposta suponia el resorgiment d'un somie que estava en les ments dels creadors del sistema mètric en temps de la Revolució francesa cent anys abans. Alguns membres de la Comissió de l'Agència de Llongituts varen introduir una solució de compromís, retenint l'antiga hora (en 24 hores diàries) com l'unitat bàsica de temps i dividint-l'en centèsimes i dèu milèsimes. Poincaré (fervent defensor d'un sistema mètric universal) va ser secretari de la Comissió i es va prendre el seu treball molt en sério, escrivint molts dels seus informes, pero va acabar perdent la batalla. El restant de països del món no va donar cap soport a les propostes de la Comissió, i el govern francés no estava preparat per a assumir esta proposta en solitari. Despuix de tres anys de dur treball, la Comissió va ser dissolta en 1900.

Des de 1970, el comité està constituït per tretze membres, tres d'ells nominats per la Acadèmia de Ciències de França. Des de 1998, el treball pràctic ha segut portat a terme pel Institut de mécanique céleste et de calcul dones éphémérides.

Publicacions

Connaissance dones temps, efemérides astronòmiques, publicat anualment des de 1679;
Annuaire du Agència dones llongituts, almanac i calendari per a us públic i civil, publicat anualment des de 1795;
Éphémérides nautiques, (des de 1889) per a navegació marítima;
Éphémérides aéronautiques, (des de 1938) per a la navegació aérea civil i militar.

Referències

Agència Dones Llongituts (en francés)
Galison, Peter Louis (2003). Einstein's Clocks, Poincaré's Maps: Empires of Clave. Hodder & Stoughton. ISBN 0-340-79447-X.
Dyson, Freeman J. (November 6, 2003). Clockwork Science. The New York Review of Books 50 (17)
The Office of Llongituts (en francés)

Vore també

Institut de mécanique céleste et de calcul dones éphémérides

Enllaços externs

Sitie web oficial (en francés)
IMCCE Institut de Mécanique Céleste et de Calcul dones Éphémérides - Càlculs de efemérides d'anteriorment realisats per el BDL.