Canal de Bristol
El canal de Brístol (en anglés, Bristol Channel; en galés, Môr Hafren; lliteralment, mar de Severn) és una llarga i estreta entrada de mar (tipo ensenar) de 135 km de llongitut al suroest de l'illa de Gran Bretanya, sent la major del Regne Unit. Bàsicament, és un braç o golf del oceà Atlàntic limítrof en el mar Cèltica. Separa el sur del país de Gals dels comtats anglesos de Devon i Somerset en el suroest del Regne Unit, i finalisa en l'estuari del riu Severn. És una important via d'accés marítim a l'interior de l'illa de Gran Bretanya i rep el seu nom perque en les seues proximitats es troba la ciutat anglesa de Brístol.
Geografia
[editar | editar còdic]El canal de Brístol té 135 km d'extensió i en el seu punt més ample medix més de 50 km. El llímit més baix del canal es troba entre St. Govans Head, en Pembrokeshire, l'illa de Lundy, i la punta d'Hartland en Devon. El llímit superior està entre Sand Point, Somerset i Lavernock Point en el sur del país de Gals. El noroest de Pembrokeshire i el nort de Cornualles estan fòra dels llímits del canal i es consideren costes de l'oceà Atlàntic, a pesar de que Bude, al nort de Cornualles era coneguda pels marins en la seua ruta a Cardiff com «la porta d'entrada al canal de Brístol».
Hi ha numeroses illes menudes poc habitades en el canal:
- Lundy, que forma part del comtat de Devon en Anglaterra, és la major de totes les illes en una superfície de 4,24 km²;
- Steep Holm, part de Somerset en una superfície de 25,51 hectàreas;
- Flat Holm, al nort de Steep Holm, part de Glamorgan en el país de Gals.
Estes illes són una reserva natural en a on habiten numeroses espècies d'aus com gavinas, fulmares, cormoranes, alcas, llaureu-vos, frailecillos, ostreros, torruanes, merles negres, petirrojos i pardillos, entre unes atres.
En el canal es produïxen numeroses mareas, la segona més gran del món despuix de la baïa de Fundy -en marea baixa es troben vasts bancs de fanc en les vores del canal.
Transport
[editar | editar còdic]El canal conta en dos ponts en els seus punts més estrets, el primer va ser obert en 1966 per a la ruta M48 i el segon va ser obert en 1996 per a l'autopista M4. Abans de l'obertura del primer pont, el canal es creuava en el ferry d'Aust.
El túnel Severn es troba prop del segon pont sobre el riu Severn i facilita la circulació de trens baix el canal.
Notes
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Bristol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.