Canvi climàtic en Israel
El canvi climàtic en Israel és el conjunt de causes, efectes i conseqüències del canvi climàtic en Israel, i per extensió en atres territoris del llitoral oriental del mar Mediterrànea (clima subtropical-mediterràneu) i de les subregiones més àrides a l'est i al sur. Des de que fora definit i abordat en la segona mitat de el xx,[1] ha segut un tema de debat en la societat israelita, els efectes de la qual s'han notat en la política i l'indústria locals, com, naturalment, en els parages naturals a lo largo y ancho de el país.
Existixen importants evidències dels efectes del calfament global en la conca del Mediterràneu,[2] que ha segut somesa a varis tipos d'events climàtics en les últimes décades, més evidents en els països de l'est i surest de la regió, inclós Israel. S'estima que en el futur, estes tendències, de no ser mitigades, podrien impactar en l'economia, la calitat de vida i les relacions en els països veïns.
Efectes de l'intervenció humana directa
[editar | editar còdic]Els efectes migambientals de l'intervenció humana en Israel, i històricament en la regió de Palestina (Eretz Israel), han segut identificats des d'abans de la fundació de l'Estat hebreu.[3] A partir de l'invasió d'Egipte i l'Alce mediterràneu per Napoléon, la regió es va transformar en un centre d'activitat política i industrial, impactant en els parages naturals, com a boscs i pantans, i les espècies que els habitaven. La deforestación en fins agrícoles va fer minvar les espècies autòctones (després reemplaçades per espècies importades) i va reduir substancialment les zones verdes en alguns punts de la regió.
Abans i despuix de la fundació de l'Estat d'Israel, les llabors fomentades pels moviments sionistes se centraven en l'agricultura, la construcció i l'acondicionament de la terra baix el lema «fer florir el desert», al mateix temps que es va fer recalcament en la natalitat i l'aument de la població com un objectiu estratègic. Molts d'estos proyectes, considerats en el seu dia un èxit de l'empresa judeua en l'incipient Estat, varen resultar perjudicials per als ecosistemes locals conforme s'anaven desenrollant els coneiximents relacionats en els efectes migambientals. Quan David Ben-Gurión es va mudar al desert del Néguev, ho va fer com una declaració sobre la necessitat de dur la civilisació cap a eixe ecosistema que formava el 60 % del país. Pero potser el més célebre va ser el gran proyecte de drenado i aprofitament per al cultiu dels pantans del vall de Jule. Considerat un gran èxit durant molts anys (i un ejémplo de la vocació i destrea de la Hityashvut), es va produir un efecte perjudicial per a l'ecosistema local que va influir en la desaparició de vàries espècies i un canvi en la composició de la terra destinada a la labranza. En este cas concret, les llabors de recuperació de les últimes décades han donat el seu frut, havent conseguit recuperar bona part de les espècies desaparegudes.
A partir de la segona mitat de el xx, les activitats d'extracció de minerals en la conca del mar Morta han contribuït a l'acceleració en el ritme de secat del llac, ya en sí en ràpit procés de reducció per les cada volta més escasses aportacions del riu Jordán,[4] conseqüència del calfament global i de l'us de l'aigua per a la irrigación de terres agrícoles. Les aigües de la mar Morta i zones confrontants estan riques en potasas, bromur, algeps, sal i atres minerals que s'extrauen en grans cantitats per empreses israelites i jordanes en la partix sur del llac, una indústria que constituïx una important font d'activitat econòmica. Per a portar a terme el procés, és necessari evaporar artificialment aigua del llac, que pert entre 700 i 800 millons de metros cúbics (hm³) a l'any, dels que 250-350 hm³ es deuen a la mineria.
Efectes del calfament global
[editar | editar còdic]Registres arqueològics de la regió mostren que sempre ha existit una variabilitat significativa del clima en el Mediterràneu oriental. No obstant, és a partir de la segona mitat de el xx quan s'ha detectat el començ d'un periodo d'incertitut, que ha afectat en el camp dels estudis climàtics les variables corresponents a paràmetros que ya tenien en consideració eixa variabilitat històrica.
El calfament global s'ha manifestat en la regió mediterrànea a través de llarcs periodos de sequia. Des de la década de 1960 la regió ha anat calfant-se en un increment important en la freqüència, intensitat i duració de les ones de calor i els periodos de sequia.[5] Estes tendències han tingut especial manifest en Israel, a on s'ha observat un increment en els dies i nits càlides i una reducció dels dies i nits fredes. El principal factor en la pujada de la temperatura mija en Israel ha segut la pujada de la temperatura mínima en esta regió.
Entre 2006 i 2009, Israel va sofrir la pijor sequia en huit décades, en precipitacions fins a 20 % per baix de la mija, la qual va dur a l'implementació de mides d'emergència que constaven de retallades en el suministrament d'aigua per a l'agricultura i, per tant, repercutint tant en els agricultors, els qui varen perdre entre el 40 % i 50 % de la seua producció anual, com en els preus dels productes agrícoles, molt consumits en Israel i atres mercats destine, com Palestina.
Incendis forestals
[editar | editar còdic]Les condicions d'extrema sequia han propiciat la propagació d'incendis en la regió. En decembre de 2010 es va produir el major i més letal dels desastres naturals de l'història del país, quan un incendi en el mont Carmelo va assolar 2200 hectàrees de boscs, vegetació i poblats, incloses les 600 hectàrees de la molt important reserva natural de Jai-Bar. L'autumne d'eixe any hi havia estat marcat per una excepcional absència de pluges, experimentant condicions d'extrema sequia despuix de dèu mesos consecutius sense precipitacions. L'incendi va cobrar 43 vides i més de 17 000 persones varen ser evacuades, en importants conseqüències per a l'ecosistema local.
Segons un estudi realisat per científics israelites i alemans, els incendis forestals són un dels indicis més típics del canvi climàtic en la regió, i seran més freqüents conforme s'acoste a la pujada de 1,5 °C en la temperatura global que els experts manegen com a hipòtesis més provable, i que serà superada en el Llevant mediterràneu.[6]
Pèrdua de biodiversitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pèrdua de biodiversitat.
Segons un estudi de l'Institut de Paleontologia de l'Universitat de Viena publicat en giner de 2021 en la revista de la Royal Society, el calfament de les aigües provocat per la crisis climàtica ha eliminat de les baixes aigües del Mediterràneu israelita a el 95 % de les espècies autòctones de la regió, que han segut substituïdes per espècies tropicals migradas (més adaptades a aigües més càlides).[7] L'investigació va apuntar a una reorganisació de l'ecosistema del Mediterràneu oriental que pot provocar que les migracions d'espècies s'intensifiquen en els pròxims anys. Entre les espècies desaparegudes d'estes latitut del llitoral israelita s'inclouen caragols, pechines, esponges de mar i peixos típics d'esta regió, i és provable que este fenomen revele una tendència més general, que puga donar-se en atres zones del Mediterràneu oriental.
De el 5 % d'espècies autòctones que encara habiten estes aigües, el 60 % de les que es varen identificar en l'estudi tenen tamany notablement menor que la mija de la seua espècie, lo que demostra que moren molt jóvens, abans de reproduir-se.[7] Esta falta de reproducció podria significar la futura desaparició d'un número major de poblacions, tendència possiblement ya irreversible per a les aigües baixes, pero que encara podria evitar-se en les aigües profundes, a on les temperatures són més baixes i les poblacions d'espècies autòctones són molt més àmplies.
Atres espècies, com les tortugues marines del Mediterràneu, són considerades espècies en perill d'extinció, que s'han vist perjudicades per múltiples factors relacionats en l'activitat humana, com la contaminació marina, la peixca, la disminució de zones de nidificación costeres i el calfament global. La capacitat de les tortugues marines per a aguantar la respiració baix l'aigua depén de la temperatura de l'aigua – quant més freda, més temps poden quedar-se sumergides (fins a vàries hores). El calfament de les aigües baixes significa que les tortugues tinguen que pujar més a sovint a la superfície,[8] lo que resulta perillós per a la seua supervivència.
Mentres que les aigües càlides suponen un problema per a les espècies autòctones, atres espècies aprofiten la pujada de les temperatures en estes latitut. Entre estes espècies són cada volta més comunes les meduses[9] i escats com el taburó arenero i el taburó tros, que han aumentat la seua presència en les costes d'Israel.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Effect of future Climate Change in Israel:». www.bgu.ac.il. Consultat el 2021-04-20.
- ↑ Israel Journal of Health Policy Research.2(1)
- 23.ISSN 2045-4015.doi:10.1186/2045-4015-2-23.Consultat el 2021-04-22.
- ↑ (2013) Between Ruin and Restoration: An Environmental History of Israel, University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-6222-9.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-04-23 (en en).
- ↑ International Journal of Environmental Research and Public Health.12(6)
- 6745–6770.ISSN 1661-7827.doi:10.3390/ijerph120606745.Consultat el 2021-04-23.
- ↑ «The fire in Israel is a typical example of climate change - Helmholtz-Centre for Environmental Research». www.ufz.de. Consultat el 2021-04-23.
- ↑ 7,0 7,1 «El canvi climàtic destruïx les espècies autòctones en baixes aigües d'Israel» (en és-es). infobae. Consultat el 2021-04-23.
- ↑ «Siga Turtles – an endangered species! Why?» (en en-us). www.parks.org.il. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «New Jellyfish Species Tells a Tale of Global Warming - Green Prophet» (en en-us). Consultat el 2021-04-22.
- ↑ «Environment and Climate in the Middle East - Warm waters draw sharks off Israel’s Mediterranean coast – Al Arabiya». mideastenvironment.apps01.yorku.ca. Consultat el 2021-04-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático en Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.