Anar al contingut

Carboxibencilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sustituyente carboxibencilo, símbol Cbz, Cbo (símbol obsolet), o Z (en honor del seu inventor Leonidas Zervas), és un carbamato utilisat a sovint en un grup protector del grup amina en síntesis orgànica[1][2]  És generalment utilisat en síntesis de péptidos, en a on el carboxibencilo protegix el grup amina i s'introduïx per reacció de l'amina en clorocarbonato de bencilo (cridat també cloroformato de bencilo) en presència d'una base dèbil:

El clorocarbonato de bencilo 1 reacciona en un aminoàcit 2 per a formar un Cbz-aminoàcit protegit 3.

El mecanisme de reacció es troba estretament relacionat en el de la Reacció de Schotten-Baumann. Alternativament, com en la transpoisición de Curtius, el grup protector es forma quan el isocianato intermediari reacciona en l'alcohol bencílico.

L'amina protegida es pot desproteger per mig d'hidrogenació catalítica o per tractament en HBr, produint un àcit carbámico terminal que després es descarboxila fàcilment per a produir l'amina lliure.

El método utilisat per primera volta pels químics Max Bergmann i Leonidas Zervas en 1932 per a la síntesis de péptidos, per lo que este método de protecció també és referit com a método de Bergmann-Zervas.[3]

Protecció de amina

[editar | editar còdic]
Carboxibencilo protegint una amina

El grup carboxibencilo (Cbz) és  utilisat generalment en síntesis orgànica com a grup protector para amina. Els casos més comuns són:

La majoria de métodos de protecció d'amina comunes

[editar | editar còdic]

Desprotección

[editar | editar còdic]

L'hidrogenació catalítica en la presència d'una varietat de catalisadors a pur de paladi és un método habitual per a la desprotección. El paladi en carbono és el més comú.[6]

Archiu:Cbz deprot.png
Hidrogenólisis en presència de catalisadors a pur de paladi.

Alternativament, els àcit de Lewis forts o HBr s'han utilisat, proporcionant una trampa per al carbocation bencilo lliberat.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jakubke, Hans-Dieter; Sewald, {{{nom2}}} (2008). Peptides from A to Z: A Concise Encyclopedia, John Wiley & Sons. ISBN 978-3-527-62117-0.
  2. Clayden, Jonathan; Greeves, Nick; Warren, Stuart; Wothers, Peter (2001). Organic Chemistry (1st ed.). Oxford University Press. p. 248, 652-654, 1484. ISBN 978-0-19-850346-0.
  3. (1932).Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.65(7)
    1192–1201.doi:10.1002/cber.19320650722.
  4. Organic Preparations and Procedures International.21(1)
    83–90.ISSN 0030-4948.doi:10.1080/00304948909356350.
  5. Angewandte Chemie International Edition.38(13–14)
    1985–1986.doi:10.1002/(SICI)1521-3773(19990712)38:13/14<1985::AID-ANIE1985>3.0.CO;2-7.
  6. Chemistry – A European Journal.16(41)
    12440–12445.ISSN 1521-3765.doi:10.1002/chem.201001377.
  7. Theodora W. Greene, Peter G. M. Wuts (1999). Protecting Groups in Organic Synthesis, 3 edició, J. Wiley. ISBN 0-471-16019-9.