Carthamus tinctorius
Carthamus tinctorius, cridada comunament cártamo o alazor, entre uns atres noms vernàculs, és una planta herbácea del gènero Carthamus de la família Asteraceae i que, encara que originalment era cultivada per les seues florés usades com colorant, hui en dia es cultiva principalment per les seues llavors, de les quals s'extrau un oli comestible.
Descripció
[editar | editar còdic]El cártamo és una planta oleaginosa de cultiu anual que pertany a la família de les asteráceas. És erecta i ramificada. Les ramificacions produïxen d'una a cinc caps florals de 2 a 4 centímetros de diàmetro, cada una de les quals té entre 15 i trenta llavors, que permaneixen protegides inclús quan alcancen la madurea, evitant problemes de desgrane i retardant l'atac dels pardals. La planta pot alcançar de quaranta a 150 centímetros d'altura i produïx espines que dificulten el caminar per les parceles. Són molt resistents a la sequia i prou susceptibles a les gelades. De colors lluents groc, taronja o roig, florixen en ple estiu.
Usos
[editar | editar còdic]Colorants
[editar | editar còdic]Tradicionalment, el cultiu es destinava a l'indústria del colorant (groc i roig), d'espècies, especialment abans de l'abaratiment i disponibilitat de l'anilina, i en medicines.[1] Des de 1950, la planta es cultiva para oli vegetal extret de les seues llavors. Els països en major producció d'oli de cártamo en el món són Mèxic, Índia i Estats Units. Seguixen Etiopia, Kazakhstan, China, Argentina i Austràlia.
Les flors de cártamo s'usen ocasionalment en la gastronomia com un substitut barat del safrà (Crocus sativus), al que es denomina llavors com a «safrà bastardo» (antigament, «safrà romí»). També les seues llavors s'usen comunament com a alternativa a les llavors de girasol (maravella) en l'alimentació d'aus i mamífers ya que a les fardas no els agrada. El cártamo es denomina kardi en hindi (Índia).
Olis
[editar | editar còdic]Use industrial
[editar | editar còdic]L'oli de cártamo s'usa en pintures en lloc d'oli de linaza, particularment en el blanc, ya que no dona la tenyida groga que posseïx la linaza.
Usos alimentaris
[editar | editar còdic]Hi ha dos tipos d'oli de cártamo: un en alt contingut d'àcit gras monoinsaturado (àcit oleico), i l'atre en un alt contingut d'àcits grassos poliinsaturados (àcit linoleico).
En nutrició és similar al oli de girasol. Molt usat com oli de cuina, en ensaladas, i per a produir margarinas. Es consumix també com suplement nutricional. En la Nomenclatura INCI és Carthamus tinctorius.
Propietats
[editar | editar còdic]S'ha demostrat que, en el seu us alimentari, l'oli alt en linoleico de cártamo aumenta l'adiponectina, una proteïna que ajuda a regular els nivells de glucosa en la sanc i el metabolisme dels àcit grassos.[2]
En un estudi de 16 semanes realisat per l'Universitat Estatal d'Ohio sobre dònes postmenopáusicas obeses i diabètiques (tipo II), es va comparar els efectes del consum d'oli linoleico de cártamo en els de un àcit linoleico d'una atra procedència. El resultat va demostrar una reducció mija del 6,3% de greix abdominal i un aument mig del 20,3% de la adiponectina en les consumidores de dit oli de cártamo respecte a les atres.[3]
l'oli de cártamo, ademés de posseir propietats laxante i antifúngica, està indicat para hiperlipidemias, hipercolesterolemias, ateroesclerosis, prevenció de tromboembolismos, estrenyiment i parasitosis intestinals.
l'arctiósido que conté és aperitiu i eupéptico.
En l'Índia s'utilisa, en forma de friccions, com analgésico.
En us tòpic: dermatomicosis.
En la Medicina tradicional chinenca, s'usa per a dolències de fege, cor, per al dolor per estasis de la sanc, com el menstrual, abdominal, de costat o de pit.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p.211
- ↑ Nagao K., Inoue N., Wang Y.-M. & Yanagita T., Conjugated linoleic acid enhances plasma adiponectin level and alleviates hyperinsulinemia and hypertension in Zucker diabetic fatty (fa/fa) rats", Biochemical and Biophysical Research Communications, vol. 310 (2), p. 562, 2003 -doi:10.1016/j.bbrc.2003.09.044. PMID 14521947.
- ↑ Norris L.E., Collene A.L., Asp M.L., Hsu J.C., Liu L.F., Richardson J.R., Li D., Bell D., Osei K., Jackson R.D. & Belury M.A., Comparison of dietary conjugated linoleic acid with safflower oil on body composition in obese postmenopausal women with type 2 diabetis mellitus, The American Journal of Clinical Nutrition, vol. 90 (3)p. 468–476, 2009 - doi:10.3945/ajcn.2008.27371. PMC 2728639. PMID 19535429.
- ↑ «Carthamus tinctorius». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 23 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carthamus tinctorius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.