Centre comercial
Un centre comercial, també conegut com shopping, mall o mol,[1][2] és una construcció que consta d'un o varis edificis, per lo general de gran tamany, que alberguen servicis, locals i oficines comercials aglutinats en un espai determinat concentrant major cantitat de clients potencials dins del recint. Un centre comercial està pensat com un espai colectiu en distintes tendes; ademés, inclou llocs d'oci, espargiment i diversió, com cines o fires de menjars dins del recint. Encara que estiga en mans privades, per lo general els locals comercials es lloguen i es venen de forma independent, per lo que existixen varis amos de dits locals, que deuen pagar servicis de manteniment al constructor o a l'entitat administradora del centre comercial.[3]
Els primers conjunts coneguts de comerciants baix un mateix sostre són els mercats públics, que es remonten a l'Antiguetat, i els mercats coberts, bazarés i socs d'Orient Pròxim. En París, es varen construir uns 150 passages coberts entre finals d'el XVIII i 1850, i en el XIX es varen construir en tota Europa una gran cantitat de pòrtics comercials. En Estats Units, l'us generalisat de l'automòvil en la década de 1920 va donar lloc als primers centres comercials d'unes poques dotzenes de tendes que incloïen aparcament per a coches. A partir de 1946, es varen construir grans centres a l'aire lliure en grans almagasens (a voltes com una colecció de propietats comercials adjacents en diferents propietaris), i despuix centres comercials tancats, escomençant pel Southdale Center de Victor Gruen prop de Minneapolis en 1956. En els països anglohablantes un shopping mall és un tipo de zona comercial, terme nortamericà que originalment significava una passejada peatonal en tendes a lo llarc del mateix, pero que a finals de la década de 1960 va començar a utilisar-se com a terme genèric per a grans centres comercials ancorats per grans almagasens, especialment centres tancats. [4][5] Molts centres comercials d'Estats Units estan actualment en greu decliu ("centres comercials morts") o han tancat. Les excepcions més exitoses han afegit entreteniment i experiències,[6] han afegit grans superfícies com a inquilins principals, o són formats especialisats: power centers, lifestyle centers, centres outlet, i festival marketplaces. Actualment, en Estats Units hi ha aproximadament al voltant de 1050 centres comercials, la qual cosa supon un volum de superfície excessiu per a un país digitalment molt alvançat.[7] Entre els tipos més chicotets de centres comercials en Norteamérica s'inclouen centres comercials de barri i inclús més chicotets, lloa strip malls. Els centres comercials peatonals en Estats Units o Centres comercials peatonals (carrers comercials), han segut menys comuns i han tingut menys èxit que en Europa.[4][5] En Canadà, uns passages subterràneus en Montreal i Toronto unixen grans espais comercials adjacents del centre de la ciutat. En Regne Unit i Europa, els centres comercials seguixen creixent i prosperant.[8] En la regió es distinguix entre centres comercials (tendes baix un mateix sostre), recints comercials (zones peatonalizades d'un poble o ciutat a on s'ubiquen moltes tendixques minoristes),[9] el "high street" (carrer -peatonal o no- en una alta concentració de tendes),[10] i retail parks (normalment fora del centre de la ciutat, de 5000 m² o més i en grans superfícies o supermercats, en lloc de grans o almagasens).
Història
[editar | editar còdic]
El primer centre comercial de l'història va ser el Mercat de Trajano, construït durant el govern de l'Emperador Trajano en el II. En l'Edat Moderna, la primera estructura pareguda a lo que es considera com un "centre comercial" en l'actualitat es troba en la ciutat de Damasc, capital de Síria. Es diu Al-Hamidiyah en l'antic soc de Damasc i es remonta a el XIX. Gran bazar d'Isfahán, que en gran mida està cobert, este es remonta a el XVII. Els dèu quilómetros de llarc cobert del Gran Bazar de Teheran també tenen una llarga història. El Gran Bazar d'Estambul, construït en el XV i seguix sent un dels mercats coberts més grans del món, en més de 58 carrers i 4000 tendes. Gostiny Dvor en Sant Petersburgo, que es va inaugurar en 1785, pot considerar-se com un dels complexos comercials de primera a propòsit-construït tipo de centres comercials, ya que consistia de més de 100 tendes en una superfície de més de 53.000 m² (570.000 peus quadrats). Els centres comercials no són una innovació recent. Un dels primers eixemples de zones comercials públiques procedix de la antiga Roma, en el fòrum a on s'ubicaven els mercats comercials. Un dels primers centres comercials públics és el Mercat de Trajano de Roma, situat en el Fòrum de Trajano. El Mercat de Trajano va ser construït provablement al voltant de l'any 100-110 d. C. per Apolodoro de Damasc, i es creu que és el centre comercial més antic del món.[11] El Grand Bazaar d'Estambul va ser construït en el XV i seguix sent un dels majors centres comercials coberts del món, en més de 58 carrers i 4000 tendes. Atres numeroses galeries comercials cobertes, com el Soc Al-Hamidiyah d'el XIX en Damasc, Síria, també podrien considerar-se precursores dels grans centres comercials actuals.[12] El Bazar d'Isfahán en Isfahán, que està cobert en la seua major part, data d'el X. El Gran Bazar de Teheran, cobert i de 10 quilómetros de llarc, també té una llarga història. El centre comercial d'ocupació contínua més antic del món és provablement el The Rows. Estes passareles cobertes, que daten a lo manco d'el XIII, albergaven tendes, en almagasens i estage per als comerciants en varis nivells. Diferents rencs s'especialisaven en distints productes, com "Bakers Row" o "Fleshmongers Row".[13]
El Gostiny Dvor de San Petersburgo, inaugurat en 1785, pot considerar-se un dels primers complexos comercials de tipo centre comercial construïts ex professe, ya que constava de més de 100 tendes que cobrien una superfície de més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. El Mercat dels Chiquets Rojos de París es va inaugurar en 1628 i seguix funcionant en l'actualitat. El Oxford Covered Market d'Oxford, Anglaterra, es va inaugurar en 1774 i seguix funcionant en l'actualitat. El Passage dones Panorames es va inaugurar en París en 1798.[14] El Burlington Arcade de Londres es va inaugurar en 1819. The Arcade en Providence, Rhode Island va introduir el concepte de galeria comercial en Estats Units en 1828 i és possiblement el "centre comercial" més antic del país.[15] La Galleria Vittorio Emanuele II de Milà, Itàlia, li va seguir en la década de 1870 i s'acosta més als grans centres comercials moderns sobre amplitut. Atres grans ciutats varen crear galeries i centres comercials a finals d'el XIX i principis d'el XX, com el Cleveland Arcade i el GUM de Moscou, inaugurat en 1890. El Cleveland Arcade, inaugurat en 1890, va ser un dels primers centres comercials coberts d'Estats Units i, de la mateixa manera que els seus homòlecs europeus, va constituir un triumfo arquitectònic. Dos dels seus costats tenien 1.600 cristals emmarcats en ferro, i és un excelent eixemple d'arquitectura victoriana. El Queen Victoria Markets Building de Sídney, inaugurat en 1898, també va ser un ambiciós proyecte arquitectònic.
Tamanys
[editar | editar còdic]
Segons els acorts alcançats per International Council of Shopping Centers i les associacions de centres comercials de països europeus, la classificació per tamany dels centres comercials és:
| Denominació | Sigles | SBA |
| Molt gran | MG | més de 79.999 m² |
| Gran | GR | entre 40.000 i 79.999 m² |
| Mijà | EM | entre 20.000 i 39.999 m² |
| chicotet | PE | entre 5.000 i 19.999 m² |
Els edificis en menys de 5000 m² de SBA no es consideren centres comercials, sino galeries comercials.
Característiques
[editar | editar còdic]Els centres comercials posseïxen un orde determinat per a dispondre les tendas; per eixemple, una planta o sector està destinat a la venda de roba, un atre al expendio de menjar i restaurants, un atre per a cines i centre de diversió i oci. És casi imprescindible que el centre comercial tinga un supermercat o hipermercat.
Els centres comercials són més habituals en les grans ciutats, per a aixina evitar el congestionamiento que produiria un mercat públic, encara que els centres comercials en ocasions no eviten esta situació. L'implantació dels centres comercials està més arraïlada en els països occidentals (Amèrica i Europa) i en el surest asiàtic. El centre comercial, ademés de tindre una entitat comercial o econòmica, també té una gran connotació sociològica o antropològica, puix és un espai d'intercanvi social i humà. Complix les mateixes funcions que complia l'antiga plaça del poble: lloc de trobada, manifestació dels interessos de les persones cap als atres veïns, que al final de la jornada en una fi de semana han passat per allí, que és com el carrer major que va a la plaça major en els pobles o el seu equivalent en els barris. Té un horari per als diferents grups de persones: famílies, adolescents, jóvens, majors, etc. Ademés, els gestors del centre i els comerciants ho saben i organisen les seues ofertes, promocions, exposicions, per a tots estos grups. Inclús hi ha persones que ya asseguren que la vida en família es fa de millor forma en els centres comercials.[19]
L'evolució del mercat de centres comercials està relacionat de forma directa en la capacitat de consum de les llars, resentint-se l'activitat en époques de crisis com l'actual. El ràtio d'anàlisis de la madurea d'este mercat ha segut la superfície bruta alquilable per habitant, encara que atres llínees d'anàlisis preferixen la SBA/M€ consumit, que relaciona millor el mercat immobiliari i l'economia real.[20]
Tipos
[editar | editar còdic]
- Fashion mall o centre de moda: de dimensions enormes en una tenda departamental gran, aixina com a lo manco 150 locals comercials de venda minorista, generalment de roba i artículs d'us personal, casi sempre climatizades, tancades i de varis pisos i habitualment acompanyats de cines. Per lo general no posseïxen supermercats.
- Community center o centre comunitari: d'us diari, per tant en supermercat. Ven artículs d'us comú, varietat de productes que són d'us diari, i són visitades per lo manco una volta a la semana. Són tancades, climatizades, de solament un pis i solen contar en cines.
- Power center o passejada central: vàries súper tendes únicament, no tenen passadiços interiors, bàsicament són comerços de grans dimensions en gran distribució especialisada.
- Town center o centre de poble: no necessàriament és un ancora de grans dimensions, pero sí vàries chiques i en productes d'us quotidià en molts servicis (tintorerias, mercerias, convivència, blancs, electrodomèstics, etc.), generalment en passadiços interiors, encara que no sempre són tancades.
- En llínea: una nova forma de comprar que s'utilisa cada volta més per la gent, i és que les comoditats de poder comprar des de la seua casa o lloc de treball sense la necessitat de desplaçar-se gastant gasolina i/o temps, està causant furor. Este tipo de centres comercials destaca pel seu creiximent estadístic de vendes en els últims anys, especialment en països desenrollats.
- Lifestyle center o centre d'estil de vida: és una variant dels centres comunitaris o dels centres de moda en els que es combinen hotelés, condominis, centre de convencions, etc.
- Strip mall o mini centre comercial: centres comercials de carrer, més comunament de servicis, no obstant en varietat de girs i una miqueta de roba, ya siga d'una marca en especial pero molt exclusiva, o be d'us comú, tenen solament els passadiços frontals als locals, no són climatizades, el estacionament està enfront de cada local, hi ha des d'un fins a tres pisos, comunament tenen alguns dels locals destinats a oficines.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «rae. es/dpd/centro+comercial centre comercial». Diccionari panhispánico de dubtes.
- ↑ «asale. org/damer/mol mol | Diccionari d'americanisme» (en és). «Diccionari d'americanisme». Consultat el 2023-12-31.
- ↑ «cosasdesas. com/ centre comercial online». Benvingut a Coses Desas.
- ↑ 4,0 4,1 google. com/books? aneu=7ax7DwAAQBAJ The Routledge Companion to the History of Retailing, Taylor & Francis. ISBN 978-1-138-67508-7.
- ↑ 5,0 5,1 google. com/books? id=ycuSQAAACAAJ The American Department Store Transformed, 1920-1960, Yale University Press. ISBN 9780300149388.
- ↑ forbes. com/sites/gregpetro/2019/04/05/shopping-malls-arent-dying-theyre-evolving/#2e635c727221 Els centres comercials no estan morint, estan evolucionant, Forbes.
- ↑ «aecoc. es/innovation-hub-noticias/els-centros-comercials-de-estados-unidos-se-vacian/ Els centres comercials d'Estats Units es buiden». AECOC. Consultat el 2024-03-22.
- ↑ «eu/research-shopping-centres-continue-to-dominate-european-retail-space-but-significant-variations-exist-between-countries/ Investigació: Shopping Centres Continue To Dominate European Retail Space, But Significant Variations Exist Between Countries». Consell Europeu d'Espais Comercials.
- ↑ cambridge. org/us/dictionary/english/shopping-precinct "Shopping precinct", Cambridge Dictionaries
- ↑ archive. org/web/20200627085606/https://www. lexico. com/definition/high_street "High street", Oxford Dictionaries
- ↑ «mariamilani. com/ancient_rome/ancient_rome_shopping. htm compres en l'antiga Roma». Mariamilani. com.
- ↑ «syriatourism. org/index. php? module=subjects&func=viewpage&pageid=1547 Ministeri de turisme, Síria»..
- ↑ «ac. uk/archiveDS/archiveDownload? t=arch-1416-1/dissemination/pdf/9781848022034.pdf Archaeology Data Service: myADS».
- ↑ «insecula. com/salle/MS01171. html Passage du Caire». Insecula. com.
- ↑ «brightridge. com/pages/arcade. html The Arcade, Providence RI». Brightridge. com.
- ↑ yitgroup. com/siteassets/investors/reports-and-presentations/presentations_2016_eng/analyst-lunch_commercial-concept-of-the-mall-of-tripla_pirjo-aalto_web.pdf Mall of Tripla: The best shopping centre in Finland
- ↑ pasilanasema. fi/en/pasila-station Pasilan asema
- ↑ helsinginuutiset. fi/artikkeli/759018-pasilan-kauppakeskus-triplan-avajaispaiva-julki-samaan-aikaan-avautuu-myos-pasilan =Pasilan kauppakeskus Triplan avajaispäivä julki – samaan aikaan avautuu myös Pasilan uusi asema
- ↑ «theclinic. cl/2012/09/12/horst-paulmann-y-la-familia-en-els-malls/ Horst Paulmann i la família en els malls» (en és). The Clinic. Consultat el 2022-09-16.
- ↑ «addmeet. com/blog/alquiler-centros-comercials-sba-consumo/ Centres comercials, SBA/M€ consumit». Consultat el 16 d'abril de 2013. «addmeet. com, portal especialiste en centres comercials»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- El centre comercial, de Beatriz Sarlo: una descripció (en Internet) des de molts punts de vista: sociologia, ecologia, urbanisme, mercadotècnia, shopping, etc.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Alfredo Aranda, es/business/28814/els-centros-comercials-de-estados-unidos-se-vacian/ Els centres comercials d'Estats Units es buiden - Un símbol de la vida americana es tambaleja - El gran espai comercial que coneixem es fa vell i necessita reinventar-se - Internet i un nou consumidor són les palanques de la seua renovació, Forbes, 20 de juliol de 2017.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centres comercials.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro comercial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.