Circ de Colomers

Circ de Colomers

Llac Major de Colomers

Circ de Colomers i vall del Aiguamog, en el Valle de Arán, Catalunya, sobre un pla d'Instamaps. A l'est, el circ de Saboredo.

Lagos i cims més destacables del circ de Colomers

Lagos d'Ratero de Colòmers i Cap de Colòmers

El circ de Colomers —Circ de Colomèrs, en aranés— és un circ glaciar en la zona axial dels Pirineus, orientat al nort, en el Valle de Arán, en Catalunya, Espanya. Està format per una série de cims que superen els 2500 m d'altitut i conté casi cinquanta llac de tots els tamanys que formen part de la capçalera del riu Garona a través del riu Aiguamoix (en aranés, Aiguamòg).

El nom del circ procedix de l'explorador francés Charles-Joseph Colomès de Juillan (1799-1870), ingenier de ponts i camins naixcut en Tarbes, França, de pares espanyols, que ho va donar a conéixer en 1838, donant pas a una era de viages i exploració dels cims pirenáicas, entre els pioners dels quals s'inclou el poeta Jacinto Verdaguer, que va estar ací en 1883 mentres es documentava per al seu poema Canigó.

Hi ha a lo manco 32 llac de més de mija hectàrea, molts d'ells units per mig d'un canal subterràneu artificial que desagua en l'Estany Major de Colomers, des d'a on s'abastix la central hidroelèctrica d'Artíes, que també rep aigua del Garona de Ruda, que naix en Vaquèira.

Descripció

El circ de Colomers, format en la seua major part per materials granítics, dona lloc al ric Aiguamoix (Aiguamòg en aranés), que desemboca en el Garona de Ruda, front a la població de Tredós. En la part baixa de la vall es troba l'embassament de Aiguamoix (Aiguamòg), de 9 hectàrees i 1 hm³ de capacitat, que forma part del sistema de regulació de la central hidroelèctrica de Artíes.

Gran Tuc de Colomers

Cims

D'est a oest, els cims més importants que formen el circ de Colomers són:

De nort a sur

• Tuc o pico de Sendrosa (2492 m) i serres de Sendrosa i Saboredo
• Tuc de Pishader (2538 m)
• Tuc Gran de Sendrosa (2706 m), a on escomença pròpiament el circ glaciar. Des d'ací, una llarga cresta que voreja els 2600 acaba en el collado d'Ratero (2560 m), que comunica en el circ de Saboredo abans d'ascendir bruscament fins al següent cim.
• Tuc d'Ratero (2861 m), que descendix llaugerament, fins a 2750 m i dona lloc a una cresta que seguix cap al sur per un costat i cap a l'est per l'atre per a tancar el circ de Saboredo, a orient de Colomers
• Tuc de Bergús (2841 m), a on el circ escomença a tancar-se cap a l'oest

D'est a oest

• Gran Tuc de Colomers (2933,4 m), el pico més alt en l'extrem meridional del circ; separa el Valle de Arán, al nort, i el vall de Sant Nicolau, que forma part del Parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici.
• Tuc de Pòdo (2.729 m) situat al nort de la cresta eixint des de la Agulha deth Gran Tuc de Colomers.
• Tuc Blanc (2879 m)

De sur a nort

• Creu de Colomers (2895 m)
• Port de Colomers (2600 m)
• Pic de la Tallada Llarga (2753 m)
• Tuc de Lluça, obrint-se cap a l'oest
• Tuc del Port d'Caldes (2783 m), de nou cap al nort
• Tuc del Cap del Port d'Caldes (2671 m)

• Tuc de Ribereta (2675 m), a on acaba pròpiament el circ, i serra de Ribereta
• Tuc de Saslosses (2530 m). En l'anterior, separen el circ de Montardó del de Colomers.

Lagos

Els llac més importants de la cinquantena que formen el circ de Colomers són, d'est a oest a est i de sur a nort en orde descendent:

Estany Long de Colomers, en el Tuc d'Ratero al fondo

• Estany del Cap de Colomers (2528 m i entorn a 3 ha), que desagua en el de Ratero de Colomers (2489 m i 7,4 hectàrees) i seguix cap al de Ratero (2460 m), el Obago (2230 m), el Redon (2170), el Long de Colomers (2170 m) i el Clòto de Baish (2140 m). Des d'ací s'obri una vall que descendix al Pla de la Lòssa, en els llac del mateix nom, i naix el riu de Montanheta, que s'unix a l'Aiguamòg baix el llac Major de Colomers.

• Este conjunt de llac rep aixina mateix les aigües dels llac de Pòdo (2445 m i 5,4 hectàrees) destacant el Estanh de Pòdo (2455 m i 4 Ha) que naix baix el Tuc de Pódo (2729 m) i desemboca en el Obago; el Gargolhes (2300 m), que desemboca en el Redon per l'oest, Pla (2188 m i 4,6 hectàrees), també cridat Cabidornats (taperots en aranés), que desemboca en el Long per l'oest, i Manhera (2185), que desemboca en el Clòto de Naut (2140 m i 1,1 hectàrees) i est en el Clòto de Baix.

• Estanh Gelat de Colomers o Gelat (2590 m, aprox, 3,6 ha), que rep l'aigua de dos llac més elevats, a 2713 i 2688 m d'altitut i aboca les seues aigües en un conjunt de llac menuts denominats Estanyets del Port, a 2390 m, que també reben les aigües del llac del Port de Colomers (2414 m); este conjunt desemboca en el Garguilhs dels seus (2300 m i 1,7 ha) (Abisme de Dalt en aranés), també cridat Cabidornats, i en els dos Garguilhs de Jos (2200 m) (Abisme d'Avall en aranés), que aboquen en el llac Major de Colomers (Lac Major de Colomèrs, 2120 m i 15,4 ha), que està junt al refugi de Colomers, per a on passa la ruta Carros de Foc. Les seues aigües donen lloc al naiximent del riu Aiguamòg, que rep al riu Montanheta en el Pla de la Lòssa.

• El Llac Major de Colomers (40 m de profunditat), que està engrandit per mig d'un assut per a regular el cabal que abastix l'embassament de Aiguamoix i a la seua volta la central hidroelèctrica de Artíes, rep per l'esquerra les aigües del propenc llac o estany Mòrt (2210 m) i 2,5 ha, i el més lluntà i chicotet Port d'Caldes (2475 m).

• Més a l'oest, baix la serra de Ribereta, que separa Colomers de Montardó, hi ha un atre conjunt de llac entre els que destaquen el Estany de Ribereta de Naut (2350 m) i el de Ribereta de Baish (2270 m), i mija decena de llac més menuts separats per una chicoteta cresta de Colomers i que aboquen les seues aigües cap al nort i l'oest en el riu de Rencules, que procedix del circ de Montardó i el llac de Saslòses, per lo que quedarien fòra del circ de Colomers.

Ecologia

La màxima glaciació d'esta zona del Pirineu es va produir fa 40.000 anys. El paisage actual és el resultat de l'erosió dels glaciars sobre un massiç granític centrat en el Gran Tuc de Colomers. El tipo de roca ha donat lloc a una série escalonada de llac de formes redonejades separats per les morrenas que es varen ser formant a lo llarc de tot el periodo glaciar.

En trobar-se per damunt del llímit del bosc, la vegetació està formada principalment per rododendros (Rhododendron ferrugineum), i prats i herbars humits. En els prats domina la festuca, (Festuca eskia, Festuca paniculata, Festuca airoides o Festuca yvesii) i prats de Carex curvula. En les zones més baixes, entorn a 2000 m, hi ha pi negre (Pinus uncinata), rododendros, nabius (Vaccinium myrtillus) i ginebreres (Juniperus communis). En primavera florixen els narcisos grocs (Narcissus pseudonarcissus), seguits del safrà d'autumne (Crocus serotinus), sobretot en el prat de la Lòssa, la miosotis o nomeolvides (Myosotis alpina), a l'oest del llac Major de Colomers, la genciana groga (Genciana lutea) i el cólquito (Colchicum montanum), que florix fins a en autumne.

En els terrenys rocosos es troben la siempreviva (Sempervivum montanum) i el liquen Rhizocarpon geographicum, que tapiza els murs de granit. Precisament, per la naturalea granítica de la conca, tots els llac tenen concentracions molt baixes de nutrients, en aigües molt transparents. Solament hi ha vegetació aquàtica en els llac de menor altitut: Ranunculus aquatilis, Subularia aquatica, Isoetes lacustris, Isoetes echinospora, Myriophyllum alterniflorum i Nitella sp. En el llac Pla, Carex rostrata. En el de Clòto de Naut també hi ha Sparganium angustiflorum). El llac de Pòdo és un dels pocs llac eutròfics dels Pirineus, provablement de forma natural.

En tots els llac del circ de Colomers s'han introduït truchas de riu Salm trutta i el barp roig Phoxinus phoxinus per a poder explotar-los com a peixca recreativa. Ademés de la trucha i el barp, es troben salamandres (Salamandra salamandra), salamandra del Pirineu (Calotriton asper), granota bermeja (Granota temporaria), sapo (Alytes obstetricans), fardacho i escurçó. Entre els mamífers es troben l'isart o sarrio (Rupicapra pyrenaica), la marmota (Marmota marmota) i la farda (Sciurus vulgaris) en la zona de pins.

En la zona boscosa es troba el urogallo (Tetrao urogallus), i en tots els llocs el piquituerto comú (Loxia curvirostra), el carbonero (Parus ater), el herrerillo (Lophophanes cristatus), el verderol (Carduelis citrinella) i els córvidos choca piquigualda (Pyrrhocorax graculus) i cuervo (Corvus corax). En les altures es troba el buitre leonado (Gyps fulvus), el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) i l'àguila real (Aquila chrysaetos).

La calitat de l'aigua és bona segons la Directiva Marque de l'Aigua i de la Xarxa Natura 2000. Tot el circ de Colomers es troba dins del Parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici.

La precipitació mija recollida entre els anys 1946 i 1966 en Colomers, a 2170 m d'altitut, és de 1620 mm, encara que estes senyes poden anar canviant a lo llarc dels decenis, especialment a causa del canvi climàtic en curs. En esta regió, les precipitacions s'incrementen en l'altitut, per eixemple, en Artíes, és de 1138 mm.