El llímit del bosc, llímit de creiximent d'arbres, llímit arbòreu o llínea dels arbres, és com es designa a la llínea imaginària que marca el llímit de l'hàbitat en el que els arbreés són capaços de créixer. Més allà del llímit del bosc les inadequades condicions ecològiques no permeten el creiximent, ya siga per les temperatures fredes, la falta de pressió d'aire, la falta de humitat o les condicions del sol.
El llímit superior del bosc sorgix en les montanyes, marcant, per a cada latitut i condició climàtica, el llímit d'altitut màxim d'expansió dels arbres, i en les regions circumpolares, marcant la latitut més elevada apta per a la formació de boscs.
En la llínea arbolada, el creiximent dels arbres és a sovint molt raquític, en l'última formació enmarañada d'arbres baixos i arbustos. Si és causada pel vent, es coneix com a formació krummholz (de l'alemà krumm (curvat, torçut) i Holz, (fusta): krummholz, «fusta retortillada»).
La llínea arbolada, com moltes atres llínees naturals (els llímits d'un llac, per eixemple), apareix ben definida des de la distància, pero en un reconeiximent lo suficientment propenc, es tracta d'una transició gradual: els arbres creixen més baixos en direcció a la zona més inhòspita fins que simplement deixen de créixer.
Archiu:Tree line.jpgLlínea dels arbres en una zona montanyosa de Colorat, a on s'observa la zona d'arbres en la zona de transició d'una vegetació de menor porte i després la seua absència.
Existixen varis tipos de llínees arboladas definides en ecologia i geologia:
Llímit superior del bosc o llímit arbòreu alpí. Senyala els llocs de major altitut que els arbres poden créixer: més dalt, està massa fret o la terra permaneix coberta de neu durant massa temps. El clima per damunt de la llínea arbolada (en general associat en zones de montanya) és cridat clima alpí i el terreny pot ser descrit com tundra alpina. En les montanyes del Hemisferi Nort les llínees arboladas de les ales expostes al nort són més baixes que les ales orientades al Sur, perque en les zones de fortes ombres du més temps derretir la neu i això reduïx la temporada de creiximent dels arbres, ocorre lo mateix per a el Hemisferi Sur de forma contrària.
Llímit arbòreu desértico. Senyala els llocs més secs que els arbres poden créixer. Les zones desérticas seques tenen insuficients precipitacions per a sostindre els arbres. La llínea arbolada desértica tendix a ser menor en ales orientades al Pol que en ales orientades a l'Equador, perque la major ombra permet temperatures més fresques i disminuïx l'evaporament, lo que conserva la humitat del sol més temps, donant una temporada de creiximent més llarga.
Llímit arbòreu desértico-alpí. En algunes zones montanyoses, les zones més elevades per damunt de la llínea de condensació o ales de sotavent (les ales orientades al Sur en el hemisferi nort i les ales orientades al nort en el hemisferi sur) poden donar lloc a l'escassea de precipitacions i l'aument de l'exposició a la radiació solar. Açò seca el sol, resultant un entorn àrit inadequat per als arbres. En les montanyes occidentals dels EE. UU. moltes crestes orientades al Sur tenen menys arbres que les orientades al nort per l'aument de l'exposició al sol i l'aridez.
Llímit arbòreu per exposició. Senyala els llocs aïllats, en les costas o montanyes, en que la llínea arbolada és molt menor que la que correspondria per altitut o latitut en eixa mateixa zona, a causa dels forts vents que reduïxen el creiximent dels arbres. Ademés, la falta de sol adequat, com en forts talussos o en formacions rocoses nuetes, eviten que els arbres obtinguen un adequat sustente per al seu enraizamiento i els exponen a la sequia i al sol.
Llímit arbòreu àrtic. Senyala els llocs més al nort en el hemisferi nort que els arbres poden créixer: més al nort, fa massa fret i les temperatures extremadament baixes pot donar lloc a la congelació de la llacor en l'interior dels arbres, causant la seua mort. Ademés, el permafrost en el sol pot impedir que els arbres conseguixquen que les seues raïls alcancen suficient profunditat per al necessari respal estructural.
Llímit arbòreu antàrtic. Senyala els llocs més al Sur en el hemisferi sur que els arbres poden créixer: més al sur, fa massa fredor per a mantindre els arbres. Es tracta d'un concepte teòric que no té cap lloc geogràfic determinat: no existixen arbres en l'Antàrtida o en les illes subantárticas, i més al nort no hi ha masses de terra en que puga aparéixer una verdadera llínea arbolada.
Unes atres llímits arbòreus. Senyalen llímits d'entorns massa extrems per a que els arbres creixquen. Açò pot ser causat per l'exposició geotèrmica associada en aigües termals —com en Yellowstone, o prop d'un volcà—, per l'alta acidea del sol —prop dels pantàs—, per alts nivells de salinitat —associats a plajas o llac salats—, o perque estan massa saturats d'aigua subterrànea (lo que exclou l'oxigen de la terra, que les raïls dels arbres necessiten per al creiximent) —màrgens de turberas i pantàs; no obstant, no existix la llínea de pantà, ya que espècies com el Ciprer calp i moltes atres adaptades als manglarés poden créixer en sols anegados permanentment—.
Archiu:Geographical Distribution of Plants 1850 Alexander Keith Johnston.pngDistribució de Plantes en Direcció Perpendicular en les Zones Tropical, Templada i Freda" publicat en 1850 en "L'Atles Físic dels Fenomens Naturals": Resumit de l'edició en Foli Imperial per a l'Us de Coleges, Acadèmies i Famílies", edició de 1848 "L'Atles Físic" per Alexander Keith Johnston (1804-1871)
Arno, S. F. & Hammerly, R. P. 1984. Timberline. Mountain and Arctic Forest Frontiers. The Mountaineers, Seattle. ISBN 0-89886-085-7
Ødum, S. 1979. Actual and potential tree line in the North Atlantic regió, especially in Greenland and the Faroes. Holarctic Ecology 2: 222-227.
Ødum, S. 1991. Choice of species and origins for arboriculture in Greenland and the Faroe Islands. Dansk Dendrologisk Årsskrift 9: 3-78.
Beringer, J., Tapper, N. J., McHugh, I., Lynch, A. H., Serreze, M. C., & Slater, A. 2001. Impact of Arctic treeline on synoptic climate. Geophysical Research Letters 28 (22): 4247-4250.
