Anar al contingut

Circumferència inscrita i exinscrita en un triàngul

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En geometria, la circumferència inscrita o círcul inscrit d'un triàngul és el círcul més gran contingut en el triàngul; toca (és tangente a) els tres costats. El centre de la circumferència inscrita es diu incentro[1] del triàngul.

Triàngul (negre) en circumferència inscrita (blava), incentro (I), circumferència exinscrita (taronja), excentros (JA,JB,JC), bisectrices dels ànguls interns (roig) i bisectrices dels ànguls exteriors (vert)

Una circumferència exinscrita o círcul exinscrito[2] del triàngul és un círcul exterior al triàngul, tangente a un dels seus costats i tangente a l'extensió dels atres dos costats. Cada triàngul té tres circumferències exinscritas distintes, cada una tangente a un dels costats del triàngul.[3]

El centre de la circumferència inscrita, cridat incentro, pot ser trobat en l'intersecció de les tres bisectrices dels ànguls interns.[3][4] El centre d'una circumferència exinscrita és l'intersecció de la bisectriz d'un àngul intern (de vèrtiç A, per eixemple) i les bisectrices dels atres dos ànguls exteriors. El centre d'eixa circumferència es diu excentro relatiu al vèrtiç A, o excentro de A.[3] Degut a que la bisectriz interior d'un àngul és perpendicular a la bisectriz de l'àngul exterior, es deduïx que el centre de la circumferència inscrita junt en els tres excentros formen un Sistema ortocéntrico.[5]

No tots els polígons[6] en més de tres costats tenen circumferències inscrites tangentes a tots els seus costats; estos es diuen polígons tangencials. Vegen-se també les rectes tangentes la circumferència.[7]

Relació en l'àrea del triàngul

[editar | editar còdic]

Els radis de les circumferències inscrites i exinscritas estan estretament relacionats en l'àrea del triàngul.[8]

Circumferència inscrita

[editar | editar còdic]

Supongam que ABC té una circumferència inscrita en ràdio r i centre I. Siga a la llongitut de BC, b la llongitut de AC, i c la llongitut de AB. Ara, la circumferència inscrita és tangente a AB en algun punt C′, i aixina ACI és recte. Per tant el radi C'I és l'altura de el IAB. Per lo tant IAB té una base de medida c , una altura de medida r, i aixina l'àrea és 12cr. De la mateixa manera, IAC té àrea 12br i IBC té àrea 12ar. Ya que estos tres triànguls componen a el ABC, veem que :Δ=12(a+b+c)r=sr, Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix. i Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix. r=Δs,

A on Δ és l'àrea de ABC i s=12(a+b+c) és la seua semi perímetro.


Per a una fòrmula alternativa, es pot considerar ICA. Est és un triàngul rectàngul en un cateto igual a r i un atre cateto igual a rcotA2. Lo mateix és cert per a IBA. El triàngul gran es compon per 6 triànguls i el total de la seua àrea és:Δ=r2(cotA2+cotB2+cotC2)

Circumferència exinscrita

[editar | editar còdic]

Els radis de les circumferències exinscritas són cridats exradios. La circumferència exinscrita al costat AB toca al costat AC estés en G, i el radi d'esta circumferència exisncrita és rc i el seu centre és Ic. Llavors, IcG és l'altura de ACIc, i aixina ACIc té àrea 12brc. Per un argument similar, BCIc té àrea 12arc i ABIc té àrea 12crc. Per tant: Δ=12(a+bc)rc=(sc)rc. Aixina, per simetria, :Δ=sr=(sa)ra=(sb)rb=(sc)rc. Pel teorema del coseno, es té que: cosA=b2+c2a22bc

Combinant açò en l'identitat sen2A+cos2A=1, es té que: senA=a4b4c4+2a2b2+2b2c2+2a2c22bc

Pero Δ=12bcsenA, i aixina: Δ=14a4b4c4+2a2b2+2b2c2+2a2c2=14(a+b+c)(a+b+c)(ab+c)(a+bc)=s(sa)(sb)(sc),

Esta és la fòrmula de Herón.

Combinant açò en sr=Δ, es té que :r2=Δ2s2=(sa)(sb)(sc)s.

De la mateixa manera, (sa)ra=Δ dona: ra2=s(sb)(sc)sa i :ra=s(sb)(sc)sa.[9]

A partir d'estes fòrmules es pot vore que les circumferències exisncritas són sempre més grans que les circumferències inscrites i la circumferència exinscrita més gran és la que és tangente el costat més llarc i la més chicoteta és la tangente al costat més curt. És més, combinant estes fòrmules:[10]Δ=rrarbrc.

La relació de l'àrea de la circumferència inscrita a l'àrea del triàngul és menor o igual a π33, en l'igualtat solament per al triàngul equilátero.[11]

Construccions relacionades

[editar | editar còdic]

Circumferència dels nou punts i el punt de Feuerbach

[editar | editar còdic]

La circumferència tangente a les tres circumferències exinscritas i a la circumferència inscrita és conegut com circumferència dels nou punts. El punt a on el círcul de nou punts toca la circumferència inscrita és conegut com el punt de Feuerbach.

Triàngul i punt de Gergonne

[editar | editar còdic]
Triàngul ΔABC, en circumferència inscrita (blava), incentro (blava, I), triàngul de contacte (roig, ΔTaTbTc) i punt Gergonne (vert, Ge)
Triàngul ΔABC, en circumferència inscrita (blava), incentro (blava, I), triàngul de contacte (roig, ΔTaTbTc) i punt Gergonne (vert, Ge)

El triàngul de Gergonne (de ABC) està definit pels 3 punts de contacte de la circumferència inscrita en els 3 costats.

El punt de contacte opost al vèrtiç As denota TA, etc.

Este triàngul de Gergonne TATBTC també es coneix com a triàngul de contacte o triàngul en contacte en ABC. Aixina mateix, és el triàngul podal respecte a ABC generat des del seu propi incentro.

Els tres segments ATA, BTB i CTC es intersecan en un sol punt cridat punt de Gergonne, anotat com Ge - X(7). El punt de Gergonne es troba en l'interior del círcul ortocentroidal, i pot ser qualsevol dels seus punts.[12]

Curiosament, el punt de Gergonne del triàngul és el punt simediano del triàngul de Gergonne. Per a un conjunt complet de propietats del punt de Gergonne, vore.

Les coordenades trilineales per als vèrtiços a on el triàngul està en contacte vénen donades per:

  • vérticeA=0:sec2(B2):sec2(C2)
  • vérticeB=sec2(A2):0:sec2(C2)
  • vérticeC=sec2(A2):sec2(B2):0

Les coordenades trilineales per al punt de Gergonne estan donades per:

sec2(A2):sec2(B2):sec2(C2), o, equivalentement, pel Teorema del sen,
bcb+ca:cac+ab:aba+bc.

Triàngul i punt de Nagel

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Punt de Nagel.

El triàngul de Nagel de ABC és notat pels vèrtiços XA, XB i XC que són els tres punts a on cada circumferència exinscrita toca al triàngul de referència ABC i a on XA és l'opost al vèrtiç A, etc. Este triàngul XAXBXC es coneix com el triàngul explícit de ABC. La circumferència circumscrita del triàngul explícit XAXBXC és cridada círcul de Mandart. Els tres segments AXA, BXB i CXC es denominen divisores del triàngul; cada u d'ells biseca el perímetro del triàngul, i els tres es intersecan en un sol punt, el Punt de Nagel del triàngulNa - X(8).

Les coordenades trilineales dels vèrtiços del triàngul explícit estan donades per:

  • vérticeA=0:csc2(B2):csc2(C2)
  • vérticeB=csc2(A2):0:csc2(C2)
  • vérticeC=csc2(A2):csc2(B2):0

Les coordenades trilineales del punt de Nagel estan donades per:

csc2(A2):csc2(B2):csc2(C2),

o, equivalentemente a, segons el teorema del sen,

b+caa:c+abb:a+bcc.

Açò és el conjugat isotómico del punt de Gergonne.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kay (1969, p. 140)
  2. Altshiller-Court (1952, p. 74)
  3. 3,0 3,1 3,2 Altshiller-Court (1952, p. 73)
  4. Kay (1969, p. 117)
  5. (2007) Advanced Euclidean Geometry, Dover.
  6. «Polígons» (en espanyol). Pla Ceibal. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015.
  7. «Rectes tangentes a una circumferència passant per un punt exterior» (en espanyol). Consultat el 28 de setembre de 2015.
  8. Coxeter, H.S.M. "Introduccion to Geometry 2nd ed. Wiley, 1961.
  9. Altshiller-Court (1952, p. 79)
  10. Baker, Marcus, "Una colecció de fòrmules per a l'àrea d'un triàngul pla," Annals of Mathematics, part 1 in vol. 1(6), January 1885, 134-138. (See also part 2 in vol. 2(1), September 1885, 11-18.)
  11. Minda, D., and Phelps, S., "Triangles, ellipses, and cubic polynomials", American Mathematical Monthly 115, October 2008, 679-689: Theorem 4.1.
  12. Christopher J. Bradley and Geoff C. Smith, "The locations of triangle centers", Forum Geometricorum 6 (2006), 57--70. http://forumgeom.fau.edu/FG2006volume6/FG200607index.html


Referències

[editar | editar còdic]