Anar al contingut

Cirro (Síria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cirro o Ciro (en griego: Κύρρος, Kyrrhos) és una ciutat en l'antiga Síria fundada per Seleuco I Nicátor, un dels generals d'Alejandro Magne. Atres noms per a la ciutat inclouen Hagiópolis, Nebi Huri (àrap نبي حوري) i Khoros (حوروس, Ḳūrus). Una etimologia falsa de el VI ho conecta en Ciro, rei de Pèrsia per la semblança dels noms. L'antic bisbat romà/bizantino és ara una doble sèu titular catòlica.

Ubicació

[editar | editar còdic]

Les seues ruïnes es troben en el nort de Síria, prop de la frontera en Turquia.

Està al voltant de 70 km al noroest d'Alep i 24 km a l'oest de Killis, en Turquia. Cirro era la capital de l'extens districte de Cirréstica, entre la planura d'Antioquía i Comagene.

El lloc de la ciutat està marcat per les ruïnes de Khoros, a 20 km d'Azaz, Síria, prop del riu Afrin, un afluent del Orontes.

Història

[editar | editar còdic]

Cirro de Síria va ser fundat per Seleuco I Nicátor poc despuix del 300 a. C., i va ser nomenat per la ciutat macedonia de Cirro. Andrónico de Cirro va construir la Torre dels Vents en Atenes. Va ser presa pel regne d'Armènia en el I, després es va convertir en romana quan Pompeyo va prendre Síria en el 64 a. C. En el I, s'havia convertit en un centre administratiu, militar i comercial romà en la ruta comercial entre Antioquía i el creuament del riu Éufrates en Zeugma, i va falcar la seua pròpia moneda.[1] Va ser la base de la legió romana Legio X Fretensis.[2] l'imperi persa sasánida ho va prendre vàries voltes durant el III.[3]

En el VI, la ciutat va ser embellida i fortificada pel emperador bizantí Justiniano I. No obstant, va ser presa pels musulmans en 637 i coneguda en eixe moment en el nom de Qorosh, i més vesprada pels creuats en el XI. Nur al-Din Zangi recapturó Cirro en 1150. Els viagers musulmans dels sigles XIII i XIV la descriuen com una gran ciutat i en gran part en ruïnes.[4]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Archiu:NebiHuriTheater.jpg
El ben conservat amfiteatre romà de Cirro es troba entre els més grans de Síria.

La ciutat ha segut excavada per la Missió Arqueològica Síria Libanesa de Cirro.[5] Els resultats inicials indiquen un traçat quadrat en un pla hipodámico i una carretera principal central en columnates típiques de l'orient helenístico. El traçat de la carretera sembla haver sobrevixcut fins a l'época islàmica. Els restants en Cirro inclouen dos ponts romans en funcionament, un teatre en ruïnes fòra de la ciutat i els fonaments d'una basílica i algunes fortificacions urbanes. En el VI es va construir una ciutadella bizantina en el cim del tossal darrere del teatre,[6] en evidència d'influències gregues i egipcíaques en el treball de disseny.[7][8]

Història eclesiàstica

[editar | editar còdic]
Archiu:NebiHuriMausoleum.jpg
Mausoleu de Nebi Huri, Cirro

Cirro es va convertir en bisbat cristià en una data primerenca, sufragánea d'Hierápolis Bambice, capital i sèu metropolitana de la província romana d'Eufratensis. Baix Justiniano, es va convertir en una metròpoli eclesiàstica autocéfala subjecta directament al Patriarca de Antioquía pero sense sufragistes. El seu bisbe Siricio va estar present en el Primer Concilie de Nicea en 325. l'arriano Abgar (latinizado com Abgaro o Augaro) va estar en el Concilie de Seleucia (360). Teodoreto menciona com un atre arriano a un bisbe cridat Asterio de l'época del emperador romà Valente (364-378). Isidoro va assistir al Primer Concilie de Constantinopla en 381. El més célebre dels bisbes de Cirro és el mateix Teodoreto (423-458), prolífic escritor,[9] ben conegut pel seu paper en l'història del nestorianismo, l'eutiquianismo i el marcionismo. Nos diu que la seua chicoteta diòcesis (d'uns xixanta quilómetros quadrats) contenia 800 iglésies, lo que supon una població molt densa. En 476, un bisbe cridat Ioannes va celebrar un sínodo contra Pedro de Antioquía. A fins d'eixe sigle, el bisbe era un nestoriano cridat Sergio, que va ser reemplaçat per un atre del mateix nom que tenia l'opinió teològica directament oposta, sent jacobita, i que va ser depost per l'emperador Justino I en 518. Miguel el Siri enumera a atres tretze bisbes jacobites de la sèu.[10][11][12]

Una magnífica basílica albergava les relíquies dels sants Cosme i Damián, que havien sofrit martiri en les rodalies de Cirro cap al 283, i els cossos del qual havien segut transportats a la ciutat, d'a on també li la va cridar Hagiópolis ("ciutat dels sants"). Molts sants, ademés, principalment ermitaños, havien vixcut o vivien llavors en este territori, entre ells els Sants Acépsimas, Zeumatio, Zebinas, Policronio, Marón (patró de l'Iglésia Maronita), Eusebio, Talasio, Maris, i uns atres. El bisbe Teodoreto va dedicar tota una obra a l'ilustració de les seues virtuts i milacres.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Encyclopædia Britannica, 11th ed, s.v. numismatics
  2. ↑ Dow, Joseph A., Ancient Coins Through the Bible, p. 67.
  3. ↑ Mannheim, Ivan. (2001). Syria & Lebanon handbook, Footprint. OCLC 46500081. ISBN 1-900949-90-3.
  4. ↑ Guy Li Strange, Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500, Londres, 1890.
  5. ↑ ArchéoSciences.(33 (suppl.))
    201–203.ISSN 1960-1360.Consultat el 2021-01-03.
  6. ↑ «Cyrrhus». romeartlover.tripod.com. Consultat el 2021-01-03.
  7. ↑ «Cyrrhus». livius.org. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 3 de giner de 2021.
  8. ↑ «The Princeton Encyclopedia of Classical Sites, KABIRION Boiotia, Greece. , KYRRHOS Syria.». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2021-01-03.
  9. ↑ Les seues obres es resenyen en Jacques Paul Migne (ed.), Patrologia Graeca, LXXX-LXXXIV.
  10. ↑ Janin, Raymond (1956). «Cyrrhus», Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques (en fr), Pariu, p. 1186-1187.
  11. ↑ Qui (O.P.) (1740). Oriens christianus: in quatuor patriarchatus digestus : quo exhibentur ecclesiae, patriarchae caeterique praesules totius orientis (en la), ex Typographia Regio.
  12. ↑ Cumont, Franz Valery Marie (1917). Études Syriennes, Paris : Picard.
  13. ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Cyrrhus». www.newadvent.org. Consultat el 2021-01-03.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abdul Massih J., 2008, Edmond Frézouls à Cyrrhus : els débuts de la recherche archéologique en Syrie, Document d’Archéologie Syrienne XIV, pp. 424–428.
  • Abdul Massih J., 2008, Edmond Frézouls et els publications archéologiques syriennes, Document d’Archéologie Syrienne XIV, pp. 428–430.
  • Abdul Massih J., 2006-2007, évaluation de l’état général du site archéologique de Cyrrhus – Nebi Houri Annales Archéologiques de Syrie, XLIX-L, p. 45-59.
  • ALPI F., 2011, Base de statue de Justinien ornée d’unix inscription métrique (Cyrrhus, Euphratésie), Syria 88, p. 341-349.
  • Abdul Massih J, Gelin M., 2009, Notes préliminaires sur l’étude du système défensif méridional de Cyrrhus, Campagnes 2007-2008, Chroniques 2008, Dames 2010, pp. 109–218
  • Abdul Massih J., 2009, Urbanisme du site de Cyrrhus : origine et évolution ; Etat de la question, Colloque de dames 2008 sur l’urbanisme en Orient
  • Jeanine Abdul Massih, Notes préliminaires sur l’étude du système défensif méridional de Cyrrhus, Campagnes 2007-2008, Chroniques 2008, Dames 2010, pp. 109–218, Dames 2010, pp. 109–218.
  • Jeanine Abdul Massih, Els mosaïques de la maison romaine et la fortification polygonale de Cyrrhus (Nebi Houri), Notes préliminaires, Syria 2009, pp. 289–306.
  • Ivan Mannheim, Syria and Lebanon Handbook: The Travel Guide, Footprint, 2001. ISBN 978-1-900949-90-3.
  • Guy Li Strange, Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500, Londres, 1890.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cirro_(Síria)&oldid=787042»