Colonisació russa d'Amèrica
La colonisació russa d'Amèrica (en rus; Русская Kолонизация Америки: Russkaya kolonizatsiya Ameriki) va consistir en l'expansió en Amèrica del Imperi rus dels sigles XVIII a XIX i de l'Unió Soviètica durant el XX.
La colónies russes varen ser l'Amèrica russa i fort Ross, enclavado en l'Alta Califòrnia espanyola, en els actuals EE. UU. i Canadà. Es va tractar d'un vast, agrest i poc poblat territori en el que les factories es dedicaven l'activitat pellicera.
Durant el XX l'URSS va influir econòmica, política, militar i culturalment en Amèrica, sent el màxim exponent l'estat comuniste de Cuba.
Imperi rus: Amèrica Russa (sigles XVIII-XIX)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Amèrica russa.
La tradició situa tant a Semión Dezhniov com a Fedot Alekseyev Popov en les costes d'Alaska. No obstant la primera expedició a Norteamérica va ser la primera expedició a Kamchatka (1724), propiciada pel sar Pedro VI i dirigida pel dano-noruec Vitus Bering. En 1732 l'expedició de Mijaíl Gvózdev va alcançar el veta Príncip de Gals. Posteriorment la segunda expedició a Kamchatka (1733-1743) va reconéixer les costes d'Alaska, conseguint fomentar l'interés per l'explotació de les pells de llúdria marina. La sarina Catalina II va permetre l'establiment, per periodos de tres o quatre anys, de factories per al comerç de pells per part de russos i indígenes siberianos. Els indígenes aleutas (o unangan) varen participar en els intercanvis comercials, a voltes de manera forçosa o desfavorable.
El primer establiment permanent va ser Kodiak, fundat en 1784 per Grigori Ivánovich Shélijov despuix de la sumissió violenta de la població indígena. El principal interés econòmic era el pellicer. L'empresa monopolística Companyia Rus-Americana —RAK, per la seua sigles en rus— va obtindre de Pablo I els drets d'explotació en el propòsit de caçar i comercialisar pells de llúdria marina. Davant l'amenaça russa i els interessos anexionistes anglesos en l'actual Canadà, des de 1774 els espanyols del Virreinato de Nova Espanya varen realisar successives expedicions cap al nort. En 1789 Esteban José Martínez va fundar el fort de Sant Miguel de Nutca (actual Columbia Britànica, Canadà), que es va evacuar en 1795 a conseqüència de les convencions de Nutca.
De 1799 data la fundació del fort Sant Miguel (Крепость Санкт Михаи́л), que va donar lloc a l'actual població de Sitka, poblada per russos i aleutas. En 1802 es va produir a l'invasió tlingit de Sitka, que es va resoldre en la batalla de Sitka (1804) i el pagament d'una compensació econòmica.
En 1812 es va fundar el fort Rus (Крепость–Росс) com a enclavament comercial aïllat en l'Alta Califòrnia virreinal, a 80 km al nort de Sant Francisco.[1] Durant la seua vigència el seu aprovisionament va ser facilitat per l'anglesa Companyia de la Baïa d'Hudson i va ser evacuat en 1841. En 1825 el tractat anglo-rus va posar fi a les disputa limítrofa d'Alaska en el Territori Nort-occidental anglés (actual Canadà). Ademés, el tractat rus-americà de 1824 va reconéixer la sobirania nortamericana del país d'Oregó. En el seu moment de major expansió, la població la constituïen uns 60.000 habitants, entre ells 50.000 esquimal i atres indígenes americans com tinglit o haida.[2]
El deficitari aprovisionament des de Siberia sumat a l'agotament de la caça, i els costs de la guerra de Crimea varen ocasionar la venda de l'Amèrica russa a EE. UU. en 1868 per Alejandro II. L'imperi rus va deixar tras de sí els jaciments petrolífers de Cook Inlet, els auríferos del riu Stikine i de carbó en la península de Kenai. El nom de l'actual Alaska procedix del aleutiano alyeska o alaxsxaq (que significa "terra gran" o, més lliteralment, “l'objecte contra el que l'acció de la mar és dirigida”).[3] L'extensió territorial de l'Amèrica russa en 1867 era d'1.518.800 km²,[4] el 88,37% del territori de l'actual estat d'Alaska.
Fort Elizabeth, Hawái (1816-1817)
[editar | editar còdic]En 1816 la Companyia Rus-Americana va establir una base en fort Elizabeth en el regne d'Hawái (actual Hawái, EE. UU.). Els orígens de l'interés de l'imperi rus en Hawái daten de la primera circumnavegació russa. Pese a haver obtingut el respal de Kaumualii, en 1817 els russos varen ser expulsats per Kamehameha I i la Marina Real britànica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fort Ross
- ↑ «Teslin Tlingit Heritage Centre | Teslin Tlingit Heritage Centre» (en en-us). Consultat el 2024-05-09.
- ↑ Ransom, J. Ellis. 1940. Derivation of the Word "Alaska". American Anthropologist n. s., 42: pp. 550-551
- ↑ Alaska Purchase - Britannica Online Encyclopedia
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colonisació rusa de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.