Inuit

Erro al crear miniatura:

Inuit

Inuit és un nom comú per als distints pobles que habiten en les regions àrtiques d'Amèrica del Nort. La paraula significa 'la gent' (en inuktitut, inuit), el singular és inuk, que significa 'home o persona'. En espanyol també és freqüent l'us de la paraula esquimal (Eskimo en anglés), encara que ha caigut en desús en Canadà, a on es considera despectiu i solament s'utilisa oficialment «inuit». En Alaska i Siberia els pobladors yupiks se seguixen cridant «esquimal», mentres que en Groenlàndia s'usen abdós térmens. Els inuits viuen en la major part del nort de Canadà, en els territoris de Nunavut, Nunavik en el terç nort de Quebec, Nunatsiavut i NunatuKavut en Labrador, i en vàries parts dels Territoris del Noroest. La Regió d'Assentament Inuvialuit (ISR) també inclou l'Ala Nort del Yukón, en el territori de Yukón, que és relativament chicoteta en comparació a la ISR dels Territoris del Noroest i no té comunitats vivint en ella, pero forma part de les zones tradicionals i actuals de caça, captura, peixca, etc. dels inuvialuit. En l'excepció de NunatuKavut, estes zones són conegudes, principalment per Inuit Tapiriit Kanatami, com Inuit Nunangat. En Canadà, la secció 25 i la 35 de la Llei Constitucional de 1982 classifiquen als inuits com un grup distintiu de canadencs aborigen que no estan inclosos ni en la categoria de Primeres Nacions ni en la de Métis.

Orígens i migració

Els inuits tenen els seus orígens en Siberia, al noreste d'Àsia. Els seus antepassats esquimo-aleutianos varen creuar el estret de Bering i es varen assentar també en Norteamérica. Cap a l'any 1000 va sorgir en Alaska la cultura Thule, orige del poble inuit, que es va estendre ràpidament cap a l'orient, a lo llarc de la regió del Àrtic. Els inuits varen aplegar a Groenlàndia cap al 1300 i a Labrador cap a 1500, substituint a la cultura Dorset en tot el territori que ocupava al nort de la llínea arbolada de l'Àrtic, en excepció de la illa Coats i algunes illes veïnes en la baïa d'Hudson, en les quals varen habitar els sadlermiuts fins a 1903.

El poble inuit

Erro al crear miniatura:

Distribució geogràfica dels distints idiomes i dialectes dels inuits.

Inuit és el nom genèric dels grups humans que habiten l'Àrtic. Els inuits han soportat la vida del Àrtic durant mils d'anys i tenen una gran experiència per a poder sobreviure en el gèl. Viuen en les tundras del nort de Canadà, Alaska i en Groenlàndia. Es calcula que viuen en esta regió unes 150 000 persones. Desenrollen una vida nómada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals poden destacar-se els caribúés, orsos, ballenes i focas. D'estos i atres animals aprofiten totes les parts possibles per a alimentar-se, abrigar-se, construir vivendes i ferramentes per a caçar. La caça de foques i la peixca els permeten conseguir aliments inclús en el cru hivern de l'Àrtic. En ocasió, els inuits usaran iglús durant la nit o periodos de caça per a mitigar els possibles efectes del clima. El gos de trineu té un paper important en la vida inuit. Sobre la neu o el gèl, un equip de gossos arrastren el qamutik, un trineu fet de fusta, ossos d'animals, barbes de la boca d'una ballena i inclús peix congelat.

Els inuit estan organisats en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica. La cultura inuit de Canadà és coneguda sobretot per la seua artesania, especialment les seues escultures, la majoria en sabonet, la venda del qual supon una font important d'ingressos per a vàries comunitats inuits. En algunes comunitats Inuit,es practica la políandria,és dir,que les dònes poden tindre molts hòmens

En 1902-1904, Knud Rasmussen va realisar la seua primera expedició, L'Expedició de la Lliteratura, en Jørgen Brønlund, Harald Moltke i Ludvig Mylius-Erichsen, per a examinar la cultura dels inuits. El gran guany de Knud Rasmussen va ser la Quinta Expedició Thule (1921-1924): un equip de sèt hòmens, entre ells Peter Freuchen, va travessar casi 29 000 quilómetros des de Groenlàndia fins al Pacífic per a trobar l'orige del poble inuit. Varen arreplegar tradicions, varen realisar excavacions i varen conviure en els inuits. Actualment, pel fort procés de globalisació, s'està produint un canvi en les seues formes de vida originàries, encara que seguixen practicant algunes de les seues costums, com la caça de foques. No obstant, les mateixes qüestions polítiques es plantegen en lo que concernix als inuits i als amerindios. El més important procés de reivindicació territorial en l'història de Canadà, va dur en 1999 a la creació de Nunavut, un nou territori concebut com a pàtria de la majoria dels inuits de Canadà, per lo que el seu nom significa 'la nostra terra'. Ademés, en la finalitat de respondre les reivindicacions dels inuits de la regió de Nunavik, en el Àrtic quebequense, el govern de Quebec va crear l'Administració Regional Kativik, en el marc de la Convenció de la Baïa de James i del Nort de Quebec. En Canadà, els inuits són representats per la Inuit Tapiriit Kanatami.

Mitologia

Artícul principal → Mitologia inuit.

Els pobles inuits tenen una rica mitologia que es va transmetre de forma oral i dona conte de les seues tradicions i de l'orige del món que habiten. La religió inuit té principis animistes i chamanistas. Els animals tenen un ànima i el caçador deu celebrar una breu cerimònia quan mor per a que la seua ànima vaja al món no terrenal. Les persones quan moren van al cel o a l'infern, pero una part de la seua ànima passa a un parent recent naixcut. En el orige del món, s'explica, estaven l'home i la dòna, sense cap animal. Llavors la dòna li va demanar a Kaila, el deu del cel, que poblara la terra. Kaila li va ordenar fer un forat en el gèl per a peixcar. Llavors, ella va ser traent del forat, un a un, a tots els animals. El caribú va ser l'últim. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonico que podria fer-li, perque alimentaria al seu poble. El caribú es va multiplicar i els fills dels humans varen poder caçar-els, menjar la seua carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seues tendes. No obstant, els humans sempre elegien els caribús més bells, els més grans. Un dia, solament els varen quedar els dèbils i els malts, per lo que els inuits no varen voler més. La dòna es va queixar llavors a Kaila. Ela va reenviar al gèl i ella va peixcar el llop, enviat per Amarok, l'esperit dellop, per a que es menjara als animals dèbils i malts en la finalitat de mantindre als caribús en bona salut. En atres mitologia inuits l'animal tutor del ser humà és el cuervo. La llegenda de Sedna explica l'orige dels animals marins i dels canvis en la mar per la presència de Sedna, una chicona raptada llunt del seu pare pero finalment sacrificada, i que habita en el mar. Les montanyes provenen de la lluita de dos jagants o tuniq, enganyats per un caçador inuit al que volien menjar-se.

Llengua

Artícul principal → Llengües inuit.

L'idioma inuit pertany, junt en les llengües yupiks, a la branca esquimal de les llengües esquimo-aleutianas. És més un continu dialectal que una sola llengua; este continu es pot dividir aproximadament en setze dialectes, que es poden classificar en quatre grups:

• Inupiat (Nort d'Alaska)
• Inuinnaqtun (Àrtic occidental canadenc)
• Inuktitut (Àrtic oriental canadenc)
• Kalaallisut o groenlandés (Groenlàndia).

Galeria

• 
  Nowadlook (Nora) Otenna, dòna inuit (Alaska, EUA, 1907)
• Erro al crear miniatura:
  Home inupiat (King Island, Alaska, EUA, 1906)
• 
  Interior d'un iglú (XX)
• Erro al crear miniatura:
  Cuina inupiat (Alaska, EUA, 1916)
• 
  Família inuit en King Island (Alaska, EUA, 1906)
• 
  Dos jóvens mares inuits en la seua amauti (Anorak en capucha), Pond Inlet 1995
• Erro al crear miniatura:
  Tradicional qamutik (trineu), Veta Dorset
• Erro al crear miniatura:
  Inuit en un cayac, (1929, foto d'Edward S. Curtis)
• Erro al crear miniatura:
  Caçador inuit peixcant en unarpón de punta giratòria en la seua cayac (Glenbow Archives)

Vore també

• Yupik
• Les dents del diable. Película anglosaxona dirigida per Nicholas Ray. Basada en la novela d'Hans Ruesch "Top of the world" editada en castellà en el títul de "El país de les ombres llargues".
• Nanuk, l'esquimal. És un llarcmetrage cinematogràfic de gènero documental estrenat en 1922 i dirigit per Robert Flaherty (Michigan, 1884 - Vermont, 1951). És considerat el primer documental de l'història.
• Paleoesquimal
• Gos esquimal canadenc
• Ayurnamat
• Sipiniq
• Bernard Saladin d’Anglure

Bibliografia

• Hans Ruesch. El país de les ombres llargues (traduït a l'espanyol) Top of the world en el títul original, apareguda en 1950. La novela que nos conecta en una vida distinta: a on les nits duren cinc mesos i els temps són medits pel pas de les llunes. Minúsculs iglúes sobre la mar gelada, en els que la família juga un paper fonamental, la dòna és indispensable i escasseja, les relacions són sinceres i espontànees i els besos es donen restregándose el nas i tenen verdader significat.
• Jean Malaurie. Els esquimal del Pol. Els últims reis de Thulé. Barcelona: Grijalbo, 1981. ISBN 84-253-1320-1.
• De la Groenlàndia al Pacífic. Knud Rasmussen. Interfolio Llibres 2014 ISBN 978-84-940610-0-4
• es/Clasico/Entrades/2014/5/15_De_la_Groenlandia_al_Pacifico. html Fragment De la Groenlàndia al Pacífic,Interfolio

Referències generals i citades

• Alia, Valerie (2009). google. com/books? id=rVoNxuS4n1gC&pg=PP1 Names and Nunavut: Culture and Identity in Arctic Canada, Berghahn Books. ISBN 978-1-84545-165-3.
• (2007) google. com/books? id=8M8aihnBACwC&q=Inuit&pg=PP1 Inuit Women: Their Powerful Spirit in a Century of Change, Rowman & Littlefield. ISBN 978-0-7425-3597-8.
• Hessel, Ingo (2006). google. com/books? id=CXiAQgAACAAJ&pg=PP1 Arctic Spirit: Inuit Art from the Albrecht Collection at the Heard Museum, Heard Museum. ISBN 978-1-55365-189-5.
• (1998) org/details/suicideincanada00leen Suïcide in Canada, University of Toronto Press. ISBN 978-0-8020-7791-2.
• (1998) google. com/books? id=spGsJFoMTAC&pg=PP1 Suïcide in Canada, University of Toronto Press. ISBN 978-0-8020-7791-2.
• Mitchell, Marybelle (1996). google. com/books? id=YqwCYgMlnsAC&pg=PA49 From Talking Chiefs to a Native Corporate Elite: The Birth of Class and Nationalism among Canadian Inuit, McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-7735-6580-7.
• copian. ca/library/learning/nac/nac_dictionary/nac_dictionary.pdf Inuinnaqtun to English Dictionary, Kitikmeot Heritage Society.
• .
• (1984) Handbook of North American Indians (vol. 5 (Arctic)), Smithsonian Institution. ISBN 978-0-16-004580-6.

Llectura complementària

• Briggs, Jean L. (1970). google. com/books? id=A9QuJjQbh7MC&pg=PP1 Never in Anger: Portrait of an Eskimo Family, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-60828-3.
• ca/en/collection/inuit-peoples Collections: Inuit, Historica Canada.
• Crandall, Richard C. (2000). google. com/books? id=M4p8ZrkbSCkC&pg=PP1 Inuit Art: A History, McFarland. ISBN 978-0-7864-0711-8.
• Eber, Dorothy (1997). google. com/books? id=g7Qcr7vzQbQC&pg=PP1 Images of Justice: A Llegal History of the Northwest Territories and Yellowknife, McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-7735-1675-5.
• Eber, Dorothy (2008). google. com/books? id=zG50985kCSUC&pg=PP1 Encounters on the Passage: Inuit meet the explorers, University of Toronto Press. ISBN 978-1-4426-8798-1.
• (1988) org/details/eskimos00burc The Eskimos, University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-2126-0.
• Fossett, Renée (2001). google. com/books? id=yK7cac_mXGgC&pg=PP1 In Order to Live Untroubled: Inuit of the Central Artic 1550 to 1940, University of Manitoba Press. ISBN 978-0-88755-328-8.
• Freeman, Milton M. R.. thecanadianencyclopedia. ca/en/artícul/aboriginal-people-arctic Arctic Indigenous Peoples in Canada, Historica Canada.
• Freeman, Minnie Aodla. thecanadianencyclopedia. ca/en/artícul/inuit Inuit, Historica Canada.
• (2010) google. com/books? id=NjgysV2UGygC&pg=PP1 Traditional Inuit songs from the Thule area (vol. 2), Museum Tusculanum Press. ISBN 978-87-635-2589-3.
• Hund, Andrew (2012). org/details/encyclopediaofgl0000unse_h1k6 Inuit, Sage Publications, Inc.. ISBN 978-1412992619.
• (2007) google. com/books? id=RGB7w2x0sa0C&pg=PP1 Kiumajut (talking Back): Game Management and Inuit Rights, 1900–70, UBC Press. ISBN 978-0-7748-1241-2.
• (2005) google. com/books? id=ZD2_7LRxGwsC&pg=PP1 Arctic Clothing of North America – Alaska, Canada, Greenland, McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-7735-3008-9.
• McGrath, Melanie (2006). google. com/books? id=7p3rBU6aDb0C&pg=PP1 The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic, Knopf Doubleday. ISBN 978-0-307-53786-7. Also at Plantilla:Internet Archive
• cbc. ca/natureofthings/episodes/inuit-odyssey/history. html Inuit Odyssey: History of the Thule Migration.
• Paver, Michelle (2008). google. com/books? id=0uAyLgAACAAJ&pg=PP1 Chronicles of Ancient Darkness: Wolf Brother; Spirit Walker; Soul Eater, Orion Children's. ISBN 978-1-84255-705-1.
• (1996) org/details/kabloona0000ponc_z8d2 Kabloona: Among the Inuit, Graywolf Press. ISBN 978-1-55597-249-3.
• Sowa, Frank (2014). «Inuit», Andrew J. Hund (ed.). Antarctica and the Arctic Circle: A Geographic Encyclopedia of the Earth's Polar Regions (vol. 1: A–I), ABC-CLIO, pp. 390–395. ISBN 978-1-61069-393-6.
• (2006) google. com/books? id=71lBFUBkrMwC&pg=PP1 Critical Inuit studies: an anthology of contemporary Arctic ethnography, University of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-4303-3.
• Steckley, John (2008). google. com/books? id=i-osjdNH3g8C&pg=PP1 White Lies about the Inuit, Broadview Press. ISBN 978-1-55111-875-8.
• Stern, Pamela R. (2004). org/details/historicaldictio0000ster Historical Dictionary of the Inuit, Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-5058-3.
• Walk, Ansgar (1999). org/details/kenojuaklifestor0000walk Kenojuak: The Life Story of an Inuit Artist, Manotick, Ontario: Penombra Press. ISBN 978-0-921254-95-9.