Conca artesiana

Es denomina conca artesiana a la formació geogràfica (bàsicament hidrogràfica i geològica) caracterisada per ser una conca en importants capes freàtiques (subterrànees) que reben aportes hídrics també importants gràcies a que tal tipo de conca es troba total o parcialment rodejada de zones prou elevades sobre el nivell de la mar (o en tot cas sobre el nivell de base de la conca) en les quals, casi de continu, es condensa la humitat atmosfèrica o es produïxen precipitacions en formes de plugeso nevades.

Una conca artesiana és llavors bàsicament una conca hídrica subterrànea (el relleu sobre el terreny pot o no ser afonat) que rep aportes hídrics des de nivells molt superiors i generalment a prou distancia de les surgientes o pous artesianos que se solen trobar en el fondo de la conca; és per este motiu que les aigües artesianas per la combinació gravetat/pressió s'eleven verticalment en prou força tractant d'alcançar el nivell de l'aporte hídric rebut des de les napas en les altures, pero la força de gravetat i la pressió atmosfèrica disminuïxen la potència de la força ascensional de les aigües que sorgixen des de les napas freàtiques artesianas.

Les conques artesianas solen compartir aspectes en els aqüífers: són en la seua major part subterrànees, solen portar aigua dolça, requerixen de zones de càrrega hídrica (per precipitacions) que són casi sempre relativament elevades i zones de descàrrega que són baixes, la major diferència notòria és que un aqüífer sol tindre la seua descàrrega en sistemes fluvials.

Les conques artesianas geològicament, a diferència d'un aqüífer, no requerixen sempre d'un estrat subterràneu que funcione com a gran cisterna; les conques artesianas pròpiament dites es constituïxen a partir d'un o més estrats permeables (arenes, estrats calçcareos, gravas etc.) pels que fluïx l'aigua, tals estrats permeables estan llimitats sempre per davall per un o varis estrats impermeables (roques, argilas etc.) i generalment també l'estrat permeable està recobert per un estrat menys permeable (per eixemple arenas molt sedimentadas i compactar).

De les vàries conques artesianas que existixen en el planeta Terra, la més extensa coneguda és la Gran Conca Artesiana del surest d'Austràlia; esta gran conca comprén centenars de mils de quilómetros quadrats, rebent els seus principals cabals des dels "Alps Australians" (o "Gran Cadena Divisòria"). La Gran Conca Artesiana Australiana permet una irrigación regular per mig de pous i bombejos en els extensos territoris que d'un atre modo serien erialés ya que reben precipitacions de <500mm/any (menys de 500 milímetros en un any).

Atres eixemples

Encara que la vall en a on es troba l'actual megalópolis de la Ciutat de Mèxic no és en tot estrictament una conca artesiana reunix gran part de les característiques d'una conca artesiana: les precipitacions pluvials, la condensació de la humitat atmosfèrica i les més rares precipitacions nivales es donen principalísimamente en les montanyes que rodegen a la vall en a on s'ubica la Ciutat de Mèxic; en este cas els elevats boscs naturals formen una nimbosilva que ajuda a condensar i retindre la humitat atmosfèrica, l'aigua es escurre subterránemente cap a avall des dels arbres a un sol de porosas roques volcàniques (pedra pómez etc.) i descendix fins al fondo de la vall formant, en lloc de pous artesianos, l'important llac de Texcoco.

Etimologia

L'adjectivació artesiana procedix del gentilici que correspon a la regió d'Artois (en formes latinizadas i en espanyol arcaic cridat Artesia), en a on es varen fer famosos els primers "pous artesianos".