Gran Conca Artesiana
La Gran Conca Artesiana és un aqüífer artesiano de gran tamany que proveïx l'única font confiable d'aigua dolça en gran part de l'interior d'Austràlia.[1] És l'aqüífer artesiano més gran i profunt del món, en una extensió total d'1.700.000 km² i temperatures que van des dels 30 °C fins als 100 °C.[1] Cobrix un 23% de tota Austràlia, incloent la majoria del territori de Queensland, el cantó surest del Territori del Nort, la part norest d'Austràlia del Sur, i el nort de Nova Gales del Sur. La conca aplega a tindre fins a 3.000 metros de profunditat en certs punts i s'estima que conta en 64.900 km³ d'aigua subterrànea.[2] El Comité de Coordinació de la Gran Conca Artesiana (en anglés, Great Artesian Basin Coordinating Committee o GABCC) coordina les activitats relacionades en la conca entre els diferents nivells del govern i organisacions comunitàries.[3]
Fisiografía
[editar | editar còdic]Esta regió és una de les províncies fisiográficas de les Conques d'Austràlia Oriental, i inclou la secció fisiográfica més chicoteta del Llindar de Wilcannia.
Geologia
[editar | editar còdic]L'aigua de la GCA està retinguda en una capa de arenisca que va ser depositada per l'erosió continental de terreny més elevat durant els periodós Triásico, Jurásico i principis del Cretácico. Més alvance, en una época en la que gran part de l'interior d'Austràlia es trobava per baix del nivell de la mar, la capa de arenisca va ser coberta per una capa de roca sedimentaria marina, la qual va formar la capa de contenció, atrapant d'esta manera l'aigua en l'aqüífer de arenisca. L'extrem oriental de la conca es va vore alçat quan es va formar la Gran Cordillera Divisòria. L'atre extrem va ser creat a partir dels accidents geogràfics de les Terres Baixes del Centre-Este i el Gran Replanell Occidental en l'oest.
Gran part de l'aigua que recarrega a l'aqüífer entra a través de formacions de roca relativament elevades prop de l'extrem oriental de la conca (en Queensland i Nova Gales del Sur) i fluïx molt gradualment cap al sur i l'oest.[4] Una cantitat molt menor ingressa pel marge occidental en l'àrida Austràlia central, fluint de sur a est. Degut a que la arenisca és permeable, l'aigua passa pels poros entre els grans d'arena en forma gradual, fluint a un ritme d'un a cinc metros per any.
Les descàrregues es donen eventualment a través d'un número de manantiales i filtracions, més que tot en la partix sur de la conca. L'edat de l'aigua subterrànea s'ha determinat a través de medicions de carbono 14 i clor 36 en combinació en models hidràulics: s'estima que tenen des de varis mils d'anys en les zones de recarrega en el nort fins a casi 2 millons d'anys en les zones de descàrrega en el suroest.[5]
Font d'aigua
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels europeus, les aigües de el GCA es descarregaven a través de manantiales, molts d'ells en l'àrit sur australià. Estos manantiales eren el sustente d'una varietat d'invertebrats endèmics (moluscs, per eixemple), ademés de proveir l'element vital a les comunitats aborigen i les seues rutes de comerç.[6] Després de l'arribada dels europeus, estos varen permetre l'exploració del continent i comunicacions més ràpides entre el surest d'Austràlia i Europa a través de la Llínea Telegràfica Transaustraliana.[6] La Gran Conca Artesiana es va convertir en una important font d'aigua per a ranchos, irrigación i us directe per a ganado i persones, i és de vital importància per a les àrees rurals en Austràlia.[7] Per a explotar-la, es perforen pous fins a una capa rocosa adequada, en a on la pressió de l'aigua l'expulsa a la superfície, casi sempre sense necessitat de bombeig.
El descobriment i us de l'aigua depositada en la Gran Conca Artesiana va permetre que mils de quilómetros quadrats de terreny, alluntats dels rius de Nova Gales del Sur, Queensland i Austràlia del Sur, s'òbriguen per a activitats pastorals. El descobriment europeu de la conca data de 1878, quan un pou poc profunt prop de Bourke va tirar aigua. Va haver descobriments similars en Back Creek a l'est de Barcaldine en 1886, i en 1887 prop de Cunnamulla.[7][8]
L'extracció d'aigua de la GCA és essencialment una operació minera, en taxes de recarrega que són molt menors al ritme d'extracció actual. En 1915 hi havia 1500 pous que proveïen 2000 megalitros d'aigua per dia, pero hui en dia la producció total s'ha reduït a 1500 megalitros diaris.[2] Açò inclou una miqueta menys de 2000 pous d'aigua que fluïxen lliurement i més de 9000 que requerixen de bombeig per a alcançar la superfície. Molts pous no són regulats o estan abandonats, lo que resulta en una cantitat considerable d'aigua malgastada. Estos problemes han existit per moltes décades i en giner de 2007 el govern d'Austràlia va anunciar un increment en els fondos per a tractar de controlar-los. Desafortunadament, molts dels manantiales mencionats anteriorment s'han secat degut una caiguda en la pressió de l'aigua, la qual cosa provablement ha resultat en l'extinció de vàries espècies d'invertebrats.
[9][10]
Ademés, la conca ha proveït d'aigua a una estació d'energia geotèrmica en Birdsville a través d'un pou d'1.2 quilómetros de profunditat. L'aigua es troba a una temperatura aproximada de 98 °C i proveïx el 25% de les necessitats energètiques del poble.
Administració
[editar | editar còdic]Degut a que la Gran Conca Artesiana es troba entre els estats de Queensland, Nova Gales del Sur, Austràlia del Sur i el Territori del Nort, i cada u dels estats opera baix diferents règims reguladors, llegals i d'administració de recursos, és important que es conte en un enfocament coordinat que considere a la conca com un tot. El Comité de Coordinació de la Gran Conca Artesiana (GABCC) proveïx recomanacions a organisacions comunitàries i estatals, fins a ministres de govern estatals, sobre un maneig de recursos eficient, efectiu i sostenible en la conca. Tots els estats, territoris i agències governamentals australianes en responsabilitats administratives sobre qualsevol part de la GCA, ademés de representants de les comunitats i de sectors, tenen membresía en el Comité.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Spanevello, M.D. "The phylogeny of prokaryotes associated with Austràlia's Great Artesian Basin." Griffith University Ph.D. Thesis. November 2001. Accessed 2009-07-26.
- ↑ 2,0 2,1 «Underground water factsheets: Great Artesian Basin». Department of Environment and Resource Management. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 GABCC website
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2014. Consultat el 29 de juliol de 2010. page 40
- ↑ «Mound springs of the Great Artesian Basin in South Austràlia:a case study from Olympic Dam».Environmental Geology.Springer Berlin / Heidelberg.39(5)doi:10.1007/s002540050452.
- ↑ 6,0 6,1 Harris, Colin (2002). Culture and geography: South Austràlia’s mound springs as trade and communication routes [1] archivat en Wayback Machine., Historic Environment, 16 (2), 8-11. ISSN 0726-6715.
- ↑ 7,0 7,1 Environmental Protection Agency (Queensland) (2002). Heritage Trails of the Queensland Outback, State of Queensland, pp. 9. ISBN 0-7345-1040-3.
- ↑ «The Great Artesian Basin: past, present and future». Water management. The State of Queensland (Department of Natural Resources and Water). Archivat des d'el original, el 15 de març de 2007. Consultat el 2 de març de 2007.
- ↑ Ponder, Winston. Mound Springs in Arid Austràlia, Australian Museum.
- ↑ Artesian springs ecological community - endangered ecological community listing - final determination, NSW Scientific Committee, Minister for the Climate Change and the Environment, New South Wales Government. Gazetted 15 June 2001. Page updated 12 February 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Cuenca Artesiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.