Conca de Tarija
La conca de Tarija és una antiga conca sedimentaria gasífera en el surest de Bolívia i el noroest d'Argentina que antecedix a la formació dels Vages.[1] La conca va acumular sediment durant un periodo de 160 millons d'anys des del Carbonífero al Jurásico fins a aplegar a tindre una gruixa aproximada de 2500 metros.[2] Açò es traduïx en baixes taxes d'acumulació (en promig 16 metros per milló d'anys) si es compara en atres conques sedimentarias.[2] La baixa taxa d'acumulació s'explica en una escassa subsidencia i esta subsidencia llimitada es voria reflectida en periodos d'erosió que es manifesten com discordanças en la farcidura sedimentario.[2] Entre els dos grups més antics, Macharetí i Mandiyutí, estes discordances apleguen inclús a constituir paleovalles.[2] L'acumulació de sediment en la conca va ocórrer quan Sudamérica era part del continent Gondwana. Este continent va estar parcialment glaciarizado des de fins del Devónico fins a fins del Pérmico generant un impacte en els depòsits de la conca.[1]
La conca posseïx petròleu albergat en roques sedimentarias corresponents a areniscas d'edat carbonífera depositades en antics canals cavats en roques devónicas.[3]
Cap al sur la conca està delimitada per la dorsal de Michicola, un alt de basamento.[3]
Farcidura sedimentario
[editar | editar còdic]La farcidura sedimentario de la conca compon de vàries formacions geològiques reunides en quatre grups: Macharetí, Mandiyutí, Cuevo i Tacurú.[1] El grup Macharetí, el primer en depositar-se en la conca, consistix en una base de sediment arenencs, seguida estratigráficamente de "roques pelíticas obscures" usualment laminadas. Després li seguixen principalment diamictitas. En menor medida el grup conté intercalació de conglomerat i arenisca. En este grup també s'observen clastos interpretats com dropstones i substrats en estrías glaciars.[2] Sobre el grup Macharetí yacer el grup Mandiyutí la base del qual és de roques arenenques i dures, i més arriba estrigráficamente compon de roques pelíticas obscures, en parts en diamictitas i de forma llimitada, areniscas.[2] Li seguix el grup Cuevo. Este Grup té en parts un conglomerat basal, pero domina en el restant del grup les areniscas depositades pel vent, la pedra calcàrea i la limolita.[2] Les roques més jóvens de la conca, les del grup Tacurú, afloren principalment en Bolívia i alcancen una gruixa màxima de 600 m. Estes roques són majoritàriament areniscas depositades pel vent.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Starck, D., i Del Papa, C. (2006). «The northwestern Argentina Tarija Basin: Stratigraphy, depositional systems, and controlling factors in a glaciated basin». Journal of South American Earth Sciences (en anglés), 22 3-4: 169-184.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Starck, D., (1999). Evolució Estratigráfica Sedimentaria de la Conca Tarija. En: G. González Bonorino, R. Omarini, J, Viramonte (Eds.) Geologia del Noroest Argentí (Relatorio de el XIV Congrés Argentí – Bota) I: pp. 227–234.
- ↑ 3,0 3,1 Oil & Gas Journal.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca de Tarija» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.