Anar al contingut

Constant de Gauss

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, la constant de Gauss, denotada per mig de la lletra G, és definida com l'inversa de la mija aritmètic-geomètrica de 1 i la raïl quadrada de 2:

G=1agm(1,2)=0,8346268

La constant és aixina cridada en honor a Carl Friedrich Gauss, qui, el 30 de maig de 1799, va descobrir que

G=2π01dx1x4

aixina que:

G=12πB(14,12)

a on B denota la funció beta de Euler.

Relacions en atres constants

[editar | editar còdic]

La constant de Gauss pot ser usada per a expressar el valor particular de la funció gamma si l'argument és 1/4:

Γ(14)=2G2π3

i lloc que π i Γ(1/4) són algebraicamente independents en Γ(1/4) i irracionals, la constant de Gauss és també un número trascendente.

Constants de la lemniscata

[editar | editar còdic]

La constants de Gauss també pot ser usada en la definició de les constants de la lemniscata; la primera d'estes és:

L1=πG

i la segona constant:

L2=12G

les quals es plantegen en problemes de càlcul de llongitut d'arc d'una lemniscata.

Atres fòrmules

[editar | editar còdic]

Una fòrmula que expressa G en térmens funcions theta de Jacobi és la següent:

G=ϑ012(eπ)

També hi ha representacions en forma de séries de convergència ràpida, com pot ser la següent:

G=324eπ3(n=(1)ne2nπ(3n+1))2.

La constant pot ser expressada també per mig d'un producte infinit

G=m=1tanh2(πm2).

aixina com en forma de fracció contínua per mig de la següent seqüència: [0, 1, 5, 21, 3, 4, 14, …].

Referències

[editar | editar còdic]