Constant de Gauss
En matemàtica, la constant de Gauss, denotada per mig de la lletra G, és definida com l'inversa de la mija aritmètic-geomètrica de 1 i la raïl quadrada de 2:
La constant és aixina cridada en honor a Carl Friedrich Gauss, qui, el 30 de maig de 1799, va descobrir que
aixina que:
a on B denota la funció beta de Euler.
Relacions en atres constants
[editar | editar còdic]La constant de Gauss pot ser usada per a expressar el valor particular de la funció gamma si l'argument és 1/4:
i lloc que π i Γ(1/4) són algebraicamente independents en Γ(1/4) i irracionals, la constant de Gauss és també un número trascendente.
Constants de la lemniscata
[editar | editar còdic]La constants de Gauss també pot ser usada en la definició de les constants de la lemniscata; la primera d'estes és:
i la segona constant:
les quals es plantegen en problemes de càlcul de llongitut d'arc d'una lemniscata.
Atres fòrmules
[editar | editar còdic]Una fòrmula que expressa G en térmens funcions theta de Jacobi és la següent:
També hi ha representacions en forma de séries de convergència ràpida, com pot ser la següent:
La constant pot ser expressada també per mig d'un producte infinit
aixina com en forma de fracció contínua per mig de la següent seqüència: [0, 1, 5, 21, 3, 4, 14, …].
Referències
[editar | editar còdic]- Gauss's Constant.html en MathWorld.
- Plantilla:OEIS
- Plantilla:OEIS
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante de Gauss» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.