Cuádruple Aliança (420 a. C.)
La Cuádruple Aliança del 420 a. C. va ser un pacte defensiu conseguit per Alcibíades, nebot de Pericles, quan ya era strategos d'Atenes, en les ciutats d'Argos, Élide i Mantinea.[1] Este pacte es va realisar en el context de l'anterior Pau de Nicias de l'any 421 a. C., en la que terminava la guerra arquidámica (431 - 421 a. C.). Es va conformar entre les polis gregues mencionades per la tensió existent entre la zona d'influència de la Lliga del Peloponeso i la de la Lliga Àtic-Délica, generant una alarma en Esparta i Corinto, davant la sensació de preparació ateniense per a una segona guerra oberta entre les dos potències, per la fragilitat de la Pau de Nicias.
Antecedents
[editar | editar còdic]La guerra arquidámica va ser molt dura per a abdós potències, espartana i ateniense, i els seus respectius aliats. En la Lliga de Delos, l'endemia de pesta sofrida en la ciutat d'Atenes en el moment de la primera invasió espartana de la península Ática (430 a. C.) s'havia transmés a ciutats aliades pel desplaçament de guarnicions, i també havien sofrit greus episodis bèlics com el sege de Platea. Mentrestant, en la Lliga del Peloponeso, que també havia sofrit alguns revessos militars greus en les batalles de Pilos i Esfacteria, s'havia generat inestabilitat adicional a causa d'una rebelió d'ilotas, esclaus espartanos.
A partir del 424 a. C. varen aparéixer nous escenaris d'operacions: els atenienses havien ocupat l'illa de Citera, des d'a on podien amenaçar el Peloponeso. En Beòcia, no obstant, els atenienses varen ser derrotats en la batalla de Delio. Per una atra part, en la regió de la Calcídica, el espartano Brásidas va obtindre una série de victòries que sumirien la moral ateniense. Esta desmoralisació, junt a la disminució de reserves econòmiques i el temor a seguir perdent aliats, per part ateniense, i la necessitat de recuperar presoners, l'amenaça que suponia l'ocupada illa de Citera i la necessitat d'evitar noves rebelions de ilotas, per part espartana, varen ser factors que varen conduir a acordar la Pau de Nicias en el 421 a. C.[2]
Membres del tractat
[editar | editar còdic]Alguns anys abans de la guerra del Peloponeso, cap al 461 a. C., Argos havia firmat una aliança en Atenes[3] pero es va mantindre neutral durant els primers dèu anys de la guerra perque cap a 451 o 450 a. C. havia acordat una treua de trenta anys en Esparta. Esta treua ara estava aplegant al seu fi[4] i, encara que els argivos aspiraven a que la seua ciutat tinguera la supremacia en el Peloponeso, les notícies de que els espartanos havien aplegat a un pacte en els beocios i el temor a quedar aïllats els va decidir a enviar embaixadors a Esparta per a renovar la treua.[5] No obstant, l'arribada de Alcibíades en la proposta de la cuádruple aliança des d'Atenes, els va inclinar a acceptar dita aliança ya que consideraven que en cas de guerra els atenienses els serien lleals donada les seues relacions amistoses des de temps antics, aixina com que el govern d'abdós ciutats era un sistema democràtic i ademés apreciaven el seu poder en el mar.[6]
Sobre Mantinea, també tenia un règim democràtic i per això, ya abans de la proposta ateniense, s'havia aliat en Argos. Anteriorment havia estat aliada en Esparta, pero despuix de la guerra que havien tingut contra Tegea, ferma aliada de Esparta i de règim oligàrquic, els mantineos temien que els espartanos els despullaren del domini sobre una bona part de la regió d'Arcàdia que tenien.[7] Despuix d'esta aliança entre Mantinea i Argos, els lacedemonios en seguida varen realisar una campanya militar en la que varen lliberar la regió de Parrasia del domini de Mantinea.[8]
Élide, per la seua banda, s'hi havia enemistado en Esparta perque els espartanos havien acodit a un arbitrage que havia solicitat la ciutat de Lépreo, que a l'inici de la guerra del Peloponeso s'havia negat a pagar tribut al santuari de Zeus d'Olimpia. Els eleos no havien acceptat que els lacedemonios arbitraren este conflicte, i per això havia acodit a Lépreo un contingent de hoplitas espartanos. Despuix d'estos successos, els eleos havien decidit també aliar-se en Argos.[9]
També Corinto havia firmat una aliança en Argos, Élide i Mantinea pero eixa ciutat no va voler formar part de l'aliança que anava a firmar-se en Atenes. Segons Tucídides, el motiu era que als corintios els bastava l'aliança defensiva firmada i no desijava colaborar en proyectes ofensius.[10] No obstant, s'ha senyalat també que els corintios seguien enemistados en els atenienses pel respal d'estos últims a Corcira —un dels detonants de l'inici de la guerra del Peloponeso— i que davant l'acort entre democràcies que suponia la Cuádruple Aliança, era més natural que l'oligarquia corintia s'alineara junt a l'oligarquia espartana.[11]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- FERNÁNDEZ URIEL, Pilar: Història Antiga Universal II: El Món Grec.
- The World History Encyclopedia: The Delian League, Part 5: The Peace of Nicias, Quadruple Alliance, and Sicilian Expedition - https://www.worldhistory.org/article/952/the-delian-league-part-5-the-peace-of-nicias-quadr/
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ César Fornis Vaquer. «Esparta i la cuádruple aliança, 420-418 a. C.» (en espanyol). Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ María José Hidalgo de la Vega, Juan José Sayas Abengochea, José Manuel Roldán Hervás: Història de la Grècia Antiga, pàgines 236-237. Salamanca, Universitat de Salamanca, 1998. ISBN 84-7481-889-3.
- ↑ Tucídides I,102.
- ↑ Tucídides V,14.
- ↑ Tucídides V,40-41.
- ↑ Tucídides V,44.
- ↑ Tucídides V,29.
- ↑ Tucídides V,33.
- ↑ Tucídides V,31.
- ↑ Tucídides V,48.
- ↑ César Fornis Vaquer, Aproximació a el història social de Corinto i Argos en la Guerra del Peloponeso (431-415 a. C.), p.231. Tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense (1995), ISBN 84-669-0877-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuádruple Alianza (420 a. C.)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.