Anar al contingut

Cynara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cynara.jpg
Cynara
Archiu:Cynara cardunculus0.jpg
Cynara cardunculus
detall de cap floral pre antesis.
.
Archiu:Cynara humilis 2.JPG
Cynara humilis.
Archiu:Cynara syriaca.JPG
Cynara syriaca.
Archiu:C. tournefortii-1.jpg
Cynara tournefortii

Cynara és un gènero de plantes perennes de la subfamília Carduoideae dins de la família Asteraceae, i és el gènero tipo de la tribu Cynareae.

Comprén uns 70 tàxons, entre específics i infraespecíficos, descrits i, d'estos, solament una dotzena estan actualment acceptats.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

El gènero és natiu del Mediterràneu occidental.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes herbáceas perennes espinoses, llevat les espècies o varietats cultivades que són inermes. Tenen talles simples o ramificados distalment, no alados o solament en ales discretes i més o menys estriados longitudinalment; encara que també poden ser acaules. Les fulles són alternes, sésiles o alguna cosa decurrentes, llevat les basals que en pecioladas. Poden ser sanceres, dentadas ondulades, pinatifidas, bi-partipinnadas i tenen vores espinoses. Les inflorescèncias són capítuls terminals, solitaris o en corimbes, en un involucre ovoide de 5-8 séries de bràcteas més o menys coriáceas i imbricadas, terminades en apèndix apical més o menys triangular, erecto, palés o reflexo, espinós o no. El receptàcul és pla o alguna cosa convexo, alveolado i en páleas cerdosas blanquecinas planes. Les flors són flósculos generalment hermafroditas, en corola tubulosa i pentámera, més o menys zigomorfa, glabra, de color blau, violáceo o blanc, en tubo i llim pentámero ben diferenciats. Els fruts són cipselas homomorfos, obovoides, glabras i de secció més o menys circular o tetrágona, sense eleosoma i en pappus (vilano) caedizo, en files de pèls blancs inferiorment plumosos i discretament asprosos en la seua part distal, soldats en un anell basal.[3]

Referències

[editar | editar còdic]