Anar al contingut

Departament d'Alt Paraná

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Paraná.

Alt Paraná és un dels dèsset departaments que, junt en Asunción, formen la República del Paraguay. S'ubica en l'est de la regió oriental del país, llimitant al nort en Canindeyú, a l'est en el riu Paraná que ho separa del Estat de Paraná (Brasil) i la Província de Missions (Argentina), al sur en Itapúa i a l'oest en Caazapá i Caaguazú. En 763 702 habitants en 2022, és el segon departament més poblat —per darrere de Central—; en 14 895 km², el sèptim més extens; i en 51,3 hab/km², el tercer més densament poblat, per darrere de Central i Cordillera.[1] La seua capital i districte més poblat és Ciutat de l'Est, que alberga el 42% de la població departamental, mentres que la seua àrea metropolitana concentra el 76% del total.

A lo llarc de la seua història, els assentaments humans en esta zona varen ser casi nuls, per l'espessa selva que constituïa el bosc Atlàntic de l'Alt Paraná. És provablement un dels primers territoris de l'actual Paraguai en ser descobert i recorregut pels europeus, a raïl de l'expedició d'Allunte García entre 1524 o 1525. En 1542, l'explorador espanyol Álvar Núñez Cap de Vaca va aplegar a esta zona, despuix d'un llarc viage des de l'Illa de Santa Catarina, i en esta expedició va descobrir i va descriure les Catarates del Iguazú. Durant els sigles XVI, XVII i XVIII va ser zona de trànsit de les incursions dels bandeirantes i indígenes que hostigaban les viles espanyoles més orientals i les reduccions jesuíticas situades més al sur de l'actual territori del Paraguay. Recent a finals de el XIX i al començament de el XX s'establixen les chicotetes factories permanents d'empreses que es dedicaven a l'explotació maderero-yerbatera en la zona. Finalment, en 1945 es crea el departament d'Alt Paraná.[2]


La seua economia, que aporta un 35% al PIB del país,[3] està basada principalment en l'agricultura i és el major productor de soja del país.[4] Per un atre costat, les tres centrals hidroelèctriques assentades en els principals rius de l'Alt Paraná ho convertixen en un dels territoris de major generació d'energia electrohidráulica a nivell mundial. També tant la ganaderia com l'indústria comprenen un lloc significatiu en l'economia del departament.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Numeroses varen ser les fundacions en esta zona del país en l'época de la Colónia de el XVII i transcorrent part de el XVIII, es varen instalar en la zona varis núcleus poblacionals atrets per la prometedora activitat forestal i yerbatera. Estos centres urbans varen ser organisant-se entorn a forts militars que complien la funció de defensa contra els mencionats atacs bandeirantes. D'eixa época daten els primers centres urbans de la zona, com Curuguaty, Ygatimí, Caaguazú, Llima i Alls.

Terminada la guerra de la Triple Aliança, estes terres varen ser venudes generant-se grans latifundis en els que les principals activitats eren l'explotació forestal i el cultiu de la yerba mat.

A finals de el XIX, era un port molt actiu conegut en el nom de Tacurú Pucú, que significa termitero alt, a través d'este port s'enviava rolls de fustes utilisant el curs del riu Paraná cap a la Ciutat d'Encarnación en jangadas, i d'Encarnació es duya menjar i vestimentes per a les persones que treballaven en els obrajes.

El departament va ser creat el 10 de juliol de 1945, separant-se de l'antic departament d'Encarnación (actual Itapúa) i adquirint part de Sant Pedro (actual Canindeyú). La seua primera capital va ser Hernandarias. Una nova modificació territorial ocorreguda el 7 de decembre de 1973 crea el departament de Canindeyú en part del territori del nort d'Alt Paraná, quedant d'esta manera en la seua conformació actual i la capital va ser traslladada de Hernandarias a Port President Stroessner (actual Ciutat de l'Est).

Geografia

[editar | editar còdic]

El departament d'Alt Paraná està ubicat en la Regió Oriental, entre els paralels 24°30′ i 26’ 15’ de latitut sur i els meridianos 54°20′ i 55°20′ de llongitut oest.

Orografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Monday Falls in Paraguay.jpg
Bots del Monday, en President Franco.

Alt Paraná està constituït per una combinació de valls estretes pels que recorren els afluents del riu Paraná i per terres altes i ondulades en elevació que apleguen als 300 m s. n. m..

Les zones propenques a la ribera del riu Paraná, es caracterisen per la presència de boscs que es troben molt deteriorats per la tala indiscriminada. En estos espais s'han establit programes de reforestació, en el cultiu de diverses espècies.

Hidrografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Ñacunday-salto vista panoramica.png
Bots del Ñacunday, en Ñacunday.

El riu Paraná és el principal recurs hídric del departament. Entre els principals afluents del Paraná es troben els rius Acaray, Monday, Itambey, Ñacunday, Limoy, Yñaró, Itabó Guazú, Ypetí, Ycuá Guazú, Yacuí i Pira Pytá. Aixina mateix numeroses rieres tenen conexions en el Paraná i els seus afluents.[6]

Estos cursos d'aigua es destaquen per la presència de roques de gran tamany que donen orige a grans bots, entre ells es destaquen els formats en els rius Monday i Ñacunday.

El poderós cabal dels rius Paraná i Acaray han segut aprofitats per a la construcció de les usinas hidroelèctriques d'Itaipú i la d'Acaray.

L'Alt Paraná presenta una temperatura màxima en l'estiu de 38 °C. La mínima en l'hivern aplega a 0 °C. La mija anual és de 21 °C.

Conta en abundants precipitacions durant tot l'any, sent un dels departaments més plujosos del país. Els registres apleguen a marcar 1725 mm anuals. Esta és la sifra més alta registrada en tot el país. A conseqüència d'això, la zona posseïx molta humitat ambiental durant pràcticament tot l'any, aspecte favorable per a les tasques agrícoles.

En époques hivernals, són constants els purnejos i les boires terreres.

Demografia

[editar | editar còdic]

El departament d'Alt Paraná és el segon més poblat del Paraguay, despuix de Central. És un dels departaments que major creiximent va experimentar des de la seua creació. I fins a l'actualitat, manté la seua alta taxa de creiximent poblacional.

Població Històrica
de el Departament de Alt Paraná
Any Habitants Font
1950 9 531 Cens paraguayà de 1950
1962 24 067 Cens paraguayà de 1962
1972 88 607 Cens paraguayà de 1972
1982 199 644 Cens paraguayà de 1982
1992 406 584 Cens paraguayà de 1992
2002 558 672 Cens paraguayà de 2002
2012 737 092 Cens paraguayà de 2012
2022 784 839 Cens paraguayà de 2022

La màxima autoritat política del departament és el governador, que és electe per vot directe en les eleccions generals i eixercix per un periodo de cinc anys. El governador és assistit a la seua volta per una junta departamental, composta per 21 edilés titulars i igual cantitat de suplents. L'elecció i periodo de govern és la mateixa que la del governador. L'entitat en que es subdivide el departament és el municipi, el govern del qual és regit per un intendent municipal i una junta municipal, que estan compostes de dotze regidorés municipals. Abdós càrrecs són elegits en les eleccions municipals per sufragi directe i rigen per cinc anys.

El departament d'Alt Paraná està constituït en 22 municipis que, a la seua volta, es dividixen en barris (zones urbanes) i companyies (zones rurals):

N.º Municipis d'Alt Paraná Població (2022) Archiu:Alto Paraná.png
1 Ciutat de l'Est 325 819
2 Doctor Juan León Mallorquí 16 144
3 Doctor Raúl Penya 5 617
4 Dumenge Martínez de Irala 5 035
5 Hernandarias 83 285
6 Iruña 3 943
7 Itakyry 27 340
8 Juan Emilio O'Leary 16 092
9 Els Cedrales 7 258
10 Mbaracayú 6 406
11 Minga Guazú 81 072
12 Minga Porá 11 959
13 Naranjal 6 608
14 Ñacunday 6 468
15 President Franco 88 744
16 Sant Alberto 11 162
17 Sant Cristóbal 8 563
18 Santa Fe del Paraná 3 981
19 Santa Rita 27 249
20 Santa Rosa del Monday 5 923
21 Tavapy 6 903
22 Yguazú 8 131
Alt Paraná 763 702
Archiu:Itaipu 171.jpg
Hidroelèctrica Itaipú.

Economia

[editar | editar còdic]

Antigament en la zona, la principal activitat era l'explotació forestal. En l'actualitat, els habitants es dediquen en part a l'industrialisació de diverses varietats de fusta com ser: cedre, yvyra pyta, lapacho, taperyva guasu, petereby, guatambu, incens, guaica i atres més. Una activitat important és el cultiu d'eucalipto com reforestació. També és important l'explotació del margallonera.

Aproximadament 440 000 ha són ocupades per a l'agricultura. Es produïx: soja, dacsa, blat, menta, cotó, canya de sucre, mandarino, taronger dolç, tomata, mandioca, batata, arròs, seca, papa, carlota, frutilla, girasol, arveja i ka’a he’i.

Es resalta que el departament figura com un dels que major rendiment obté (KG/HA) en el cultiu de ''Stevia'' en Paraguay.[7]

En este departament s'crío guanyat vacú i porcí. També es destaca la cría de races indianas com el cebú i nelore. L'indústria ocupa un lloc de creixent importància. Existixen fàbriques d'olis, d'aliments balancejats, embotits, aserraderos, molins arroceros i yerbateros, ceràmica, envasadoras de margalloneres i productes làcteus.

Educació

[editar | editar còdic]

La primera escola fundada en 1965 nomenada 354 per les 3 mestres Heriberta Vázquez de Escobar, Juliana del Port de Osorio i Fidelina Fleitas baix el mandat del delegat de govern, Oddone Sarubbi.

L'Alt Paraná conta en institucions que impartixen ensenyança inicial, educació escolar bàsica i educació Mija. També reben educació els grups indígenes de la zona. També existixen universitats privades com a Universitat Catòlica, Universitat Americana, Universitat Privada de l'Est, Universitat Tecnològica Intercontinental i Universitat Nacional de l'Est.

El Departament d'Alt Paraná està compost per ciutadans de diversos orígens, lo que fa que la pluriculturalidad siga una constant. Posseïx institucions culturals d'importància, entre els quals es troba el Centre d'Escritors de l'Alt Paraná C.E.A.P. fundada el 30 de juliol de 2006, i funciona en la Biblioteca Municipal de Ciutat del Este;[8] i en la ciutat de Hernandarias conta en la Sèu Oficial de la Societat d'Escritors del Paraguai - Filial Alt Paraná.

En la capital departamental, també es troba l'Escola d'Arts i Oficis, que ademés de brindar formació professional, també brinda espais per al desenroll cultural de la regió.

Infraestructura

[editar | editar còdic]

Entre les vies d'accés més importants al departament es troba l'Aeroport Internacional Guaraní en el districte de Minga Guazú, el segon en importància en el país, que oferix vols diaris a Asunción, São Paulo i conexions. Aixina mateix, el Pont Internacional de l'Amistat en Ciutat de l'Est sobre el Riu Paraná que la conecta en Foz de Iguazú (Brasil), i un atre en construcció en President Franco. Les principals vies de comunicació terrestre són:

Rutes Nacionals
Rutes Departamentals
D026 Alt Paraná Intersecció PY07/Sta Fe Del Parana - Intersecció D087 (Llímit Dpto. Canindeyu)
D063 Alt Paraná Els Cedrales (Intersecció PY07) - Santa Rita (Intersecció PY06)
D064 Alt Paraná Intersecció PY07 (Ñacunday) - Intersecció PY06 (Iruña )
D065 Alt Paraná Intersecció PY10 (Sant Cristóbal) - Juan Oleary (Intersecció PY02)
D007 Alt Paraná - Caaguazú Yguazu (Intersecció PY02) Intersecció PY21 - (Creuament Margarita)

Mijos de comunicació

[editar | editar còdic]

Posseïx diversos canals de televisió d'aire i per cable, una central automàtica de teléfons i numeroses radioemisoras. En Amplitut Modulada: Ràdio Parc, Itapirú, Magnífica, Amèrica, Concert, La veu de Hernandarias, Cedre Ty, Corpus de l'Est i Minga Guazú. En Freqüència Modulada: Guaraní, Progrés, Integració, De l'Est, Virtual, Educació, Yguazú, Naranjal, Transparaná, Pionera, Transcontinental, Santa Rita, Pentagrama i El Portal de Itapúa.


També conta en varis periòdics d'edició diària que circulen en Ciutat de l'Est i àrea metropolitana, ya siga de manera impresa com en el digital (Vanguarda, CDE HOT, La Clau, L'Urbà, Ràdio Concerte, TN PRESS i La Jornada, entre uns atres). Aixina mateix, s'editen semanaris i revistes que es distribuïxen a nivell nacional.

El fútbol és el deport més popular i conta en un club en la Primera Divisió de Paraguay, el Club Atlètic 3 de Febrer, en dos en la Divisió Intermija, el Cerro Porteño PF i el Paranaense FC i un equip en la Tercera Divisió de Paraguay el Club Deportiu Sol de l'Est. El Rugby de Ciutat de l'Est demostra un creiximent ràpit. Ací estan els clubs més competitius de Fútbol sala i de Patinage del país, el bàsquet també és un deport molt popular, ademés estan el balonmà, el voleibol, la natació, el tenis, el gòlf i el rem. Alt Paraná conte en el Campeonat Nacional de Fútbol de Saló en 2 grans potències a nivell nacional com el cas de la Selecció Franqueña de Fútbol de Saló i la Selecció Paranaense de Futsal, sent estes junt a la Selecció Amambay de Futsal les seleccions més guanyadores, que conten en els seus havers en 9 títuls (Paranaense) i 10 títuls (President Franco) cada una a nivell nacional. Ademés conta en atres lligues menors com el cas de Hernandarias, Mallorquí i Minga Guazú.

Este departament oferix una naturalea molt rica, variada i atractiva, representada principalment pel riu Acaray, el riu Paraná i els seus afluents. En Ciutat de l'Est es troba el Parc i llac de la República, llac artificial format per les aigües de la riera Amambay i que servix de pulmó a la ciutat. Este espai va ser creat en la colaboració de tots els municipis del país. Atres atractius turístics que posseïx el departament són les obres d'ingenieria moderna que produïxen gran admiració dels visitants com: el Pont de l'Amistat, que unix Paraguai i Brasil, el complex hidroelèctric Itaipú Binacional, la represa hidroelèctrica de Acaray. Entre els principals atractius destaquen:


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. DGEEC. «el%20Paraguay/13%20Atles%20Alt%20Parana%20cens.pdf Alt Paraná - Síntesis històrica». Archivat des d'el el%20Paraguay/13%20Atles%20Alt%20Parana%20cens.pdf original, el 14 de novembre de 2009. Consultat el 31-08-13.
  3. «Pla de Desenroll Departamental». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2021. Consultat el 24 de setembre de 2020.
  4. Web Escola(2003).Consultat el 2 de maig de 2011.
  5. ABC Color. «Dècim departament de la República del Paraguay». Consultat el 31-08-13.
  6. (2002).Consultat el 2 de maig de 2012.
  7. Acosta,N (2015).Les potencialitats de la stevia nacional en el mercat nacional.Recuperat l'11 d'agost de 2015, del sitie Web del Centre d'Anàlisis i Difusió de l'Economia Paraguayana: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 14 d'agost de 2015.
  8. «El Centre d'Escritors de l'Alt Paraná celebra 10 anys d'intensa llabor cultural». www.diarioprimeraplana.com. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 15 d'agost de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • La Màgia de la nostra terra. Fundació en Aliança. Asunción. 2007
  • Geografia ilustrada del Paraguay. Arami S.R.L. Asunción.
  • Geografia del Paraguay. 1.ª Edició 1999. Editorial Hispana Paraguai S.R.L- Asunción-Paraguay


Referències

[editar | editar còdic]