Anar al contingut

Derbe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Derbe

Derbe (en griego: Δέρβη) també cridat Derbeia (en griego: Δέρβεια), va ser una ciutat de Licaonia que, en el s. I passaria a formar part de la província romana de Galacia, en la península de Anatolia, i posteriorment, de les províncies de Licaonia, Isauria i Capadocia.[1] És mencionada en els Actes dels Apòstols en 14:6, 14:20, 16:1 i 20:4. És l'única ciutat mencionada en el Nou Testament a on el mensage del Evangelio va ser acceptat des del principi pels seus habitants.

Ubicació

[editar | editar còdic]

Estrabón coloca Derbe “al costat” de Isauria i casi en Capadocia. En un atre lloc diu que era l'undècima prefectura de Capadocia. Quàn els apòstols Pablo i Bernabé varen visitar Derbe la varen situar en Licaonia. Esteban de Bizancio la coloca en Isauria.

En 1956, basant-se en una inscripció datada en 157 a. C., Michael Ballance va ubicar i Derbe en un montícul conegut com Kerti Hüyük, a 24 km al nordest de Karaman (antiga Laranda), prop del poble de Ekinözü en l'actual Turquia.[2] A pesar d'existir debat al respecte, esta ubicació es considera actualment el lloc més provable.[3][4]

Història

[editar | editar còdic]

Antípatro de Derbe, un amic de Cicerón,[5] va ser gobernant de Derbe pero va ser assessinat per Amintas de Galacia, quí va afegir Derbe a les seues possessions.[6][7]

Ad Familiares va ser el nom de Derbe durant el regnat de l'emperador romà Claudio. És usat en monedes de II.[2]

Els apòstols Pablo i Bernabé varen aplegar a Derbe despuix de fugir una lapidació en Iconio, a aproximadament 60 milles,[3] i varen predicar en èxit en la ciutat.[8] Pablo i Bernabé varen retornar allí despuix de ser llapidats una atra volta en Lystra.[9] Sobre estes experiències Pablo va comentar: " per a entrar al regne de Deu és necessari passar per moltes tribulacions."[10] Pablo tornaria una tercera volta a Derbe junt a Silas.[11]

El bisbat de Derbe va ser posteriorment una sèu sufragánea d'Iconio pero no és mencionada en la Notitiae Episcopatuum. Solament es coneixen quatre bisbes entre 381 i 672.[12]

Derbe és hui en dia una sèu titular de l'Iglésia catòlica.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Esteban de Bizancio, Ethnica, §D225.2
  2. 2,0 2,1 Fant, Clyde E.; Reddish, {{{nom2}}} (23 d'octubre de 2003). A Guide to Biblical Sites in Greece and Turkey, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-988145-1.
  3. 3,0 3,1 Bastian Van Elderen, “al lado”, 157-159 [1] archivat en Wayback Machine..
  4. Steve C. Singleton, Some Archaeological Observations on Paul’s First Missionary Journey
  5. Cicerón, Ad Familiars, xiii. 73
  6. Estrabón, XII,i, 4; vaig vore, 3
  7. Dion Casio, XLIX, xxxii)
  8. Plantilla:Bíblia
  9. Plantilla:Bíblia
  10. Plantilla:Bíblia
  11. Plantilla:Bíblia
  12. «Derbe». Catholic Encyclopedia. Consultat el 17 de febrer de 2007.
  13. Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), p. 880

Plantilla:DGRG


Referències

[editar | editar còdic]