Anar al contingut

Derivada temporal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una derivada temporal és una derivada d'una funció sobre el temps, habitualment interpretada com la taxa de canvi del valor de la funció.[1] La variable que denota el temps se sol escriure com t.

Notació

[editar | editar còdic]

S'usen diferents notacions per a denotar la derivada temporal. Ademés de la notació habitual (de Leibniz),

dxdt

una notació abreviada molt comuna, especialment en física, és el punt superior, açò és,

x˙

Açò es diu notació de Newton.

També s'usen derivades temporals de major orde: la derivada segona con respecto de el temps s'escriu com

d2xdt2

en la seua versió abreviada x¨.

Com a generalisació, la derivada temporal d'un vector donat,

V=[v1, v2, v3,] ,

es definix com el vector les components del qual són les derivades de les components del vector original. Açò és,

dVdt=[dv1dt,dv2dt,dv3dt,] .

Us en física

[editar | editar còdic]

Les derivades temporals són un concepte clau en física. Per eixemple, per a una posició que varie en el temps x, la seua derivada temporal x˙ és la seua velocitat, i la seua derivada segona sobre el temps, x¨, és el seu acceleració. En ocasions s'usen inclús derivades de major orde: la derivada tercera de la posició sobre el temps es coneix com sobreaceleración.

Un gran número d'equacions fonamentals en física involucren derivades temporals primeres o segones de cantitats. Moltes atres cantitats fonamentals en ciència són derivades temporals d'unes atres:

entre unes atres.

També és comú en física la derivada temporal d'un vector, com la velocitat o el desplaçament. En tractar en una derivada d'este tipo, tant la magnitut com l'orientació poden dependre del temps.

Eixemple: moviment circular

[editar | editar còdic]
Archiu:Polar rectangular.svg
Relació entre coordenades cartesianas (x,i) i coordenades polars (r,θ).

Per eixemple, siga una partícula movent-se en una trayectòria circular. La seua posició ve donada pel vector desplaçament r=xı^+yȷ^, relacionat en l'àngul, θ, i la distància radial, r, com es definix en la figura:

x=rcosθy=rsinθ

Prengam per eixemple θ = t. El desplaçament (posició) en qualsevol temps t ve dau per

𝐫(t)=rcos(t)ı^+rsin(t)ȷ^

Esta forma mostra que el moviment descrit per r(t) està en una circumferència de ràdio r ya que la magnitut de r(t) ve donada per

|𝐫(t)|=𝐫(t)𝐫(t)=x(t)2+y(t)2=rcos2(t)+sin2(t)=r

usant l'identitat trigonométrica sense2(t) + cos2(t) = 1, i a on és el producte escalar euclídeo usual.

En esta forma per al desplaçament es troba fàcilment la velocitat. La derivada temporal del vector desplaçament és el vector velocitat. En general, la derivada d'un vector és un vector format per les derivades temporals de cada component corresponent del vector original. Aixina, en este cas, el vector velocitat és:

𝐯(t)=d𝐫(t)dt=r[dcos(t)dt,dsin(t)dt]=r [sin(t), cos(t)]=[y(t),x(t)].

Per tant la velocitat de la partícula és no nula inclús encara que la magnitut de la posició (açò és, el radi de la trayectòria) és constant. La velocitat està dirigida perpendicularmente al desplaçament, com es pot comprovar usant el producte escalar:

𝐯𝐫=[y,x][x,y]=yx+xy=0.

L'acceleració és la derivada temporal de la velocitat:

𝐚(t)=d𝐯(t)dt=[x(t),y(t)]=𝐫(t).

L'acceleració està dirigida cap a l'interior, cap a l'eix de rotació. Apunta en sentit contrari al vector de posició i perpendicularment al vector velocitat. Esta acceleració dirigida a l'interior es diu acceleració centrípeta.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chiang, Alpha C., Fonamental Methods of Mathematical Economics, McGraw-Hill, third edition, 1984, ch. 14, 15, 18.


Referències

[editar | editar còdic]