Desulforudis audaxviator

Desulforudis audaxviator

Candidatus Desulforudis audaxviator és el nom donat a una bactèria extremófila, el nom vulgar de la qual és Audaç Viagera, que es destaca pel fet de que té la capacitat de viure en complet aïllament, sense oxigen, en total obscuritat i a 60 graus Celsius de temperatura.^{cita requerida}

Forma de vida

En les condicions en que viu se li considera a este microorganisme que conforma el primer ecosistema d'una sola espècie descobert en la Terra, lo que significa que deu extraure tot lo que necessita per a viure d'un mig ambient que està mort, ya que el seu entorn és totalment mineral, no usa llum solar per a sobreviure ni cap producte de la fotosíntesis. Els científics que l'han analisat, senyalen que la bactèria sobreviu gràcies a la desintegració radioactiva d'urani en les roques adjacents, de lo que obté hidrogen i sulfat i pot construir les seues pròpies molècules orgàniques a partir del aigua, i carbó inorgànic i nitrogen a partir del amoníac de les roques i líquits que la rodegen^{cita requerida}. En tal context, ha pogut enfrontar una série de condicions sumament hostils per a la vida, desenrollant per a això la capacitat d'obtindre nitrogen directament del nitrogen elemental del mig ambient. Els seus gens varen evolucionar de tal forma que produïx tots els aminoàcits que necessita, i pel seu modo aïllat de viure obté les seues molècules orgàniques de la humitat present en la terra, del carbono inorgànic de les roques i del nitrogen que prové de l'amoni que rodeja els minerals.

La troballa

Este microorganisme tan peculiar va ser descobert en una mina d'or en Suràfrica a casi tres quilómetros baix la superfície terrestre, en una nova galeria de la mina d'or de Mponeng, propenca a Johannesburgo. La bactèria, -que té forma cilíndrica- va ser trobada en una mostra de mils de litros d'aigua recuperada en l'excavació. Els científics, -ya en coneiximents obtinguts per mig de tècniques de biologia molecular en la mina- pensaven que hi havia comunitats molt simples vivint allí. Per a determinar tal hipòtesis varen prendre mostra de l'aigua i varen procedir a secuenciar el genoma sancer de l'espècie més dominant, o potser de 70% a 80% del genoma de vàries espècies, pero en lloc d'açò, lo que varen descobrir va ser que hi havia un sol organisme present en la mostra. És dir, més del 99,9% de el ADN de la mostra provenia d'un simple organisme i el restant eren rastres de contaminació de la mina i el laboratori. Per este descobriment apareix en el lliure dels récorts Guinness com l'ecosistema més chicotet de la terra en tan sol una espècie.