Dimoni de Laplace
En la història de la ciència, el dimoni de Laplace és la primera articulació publicada de determinisme causal o científic per Pierre-Simon Laplace en 1814.[1] Segons el determinisme de Laplace, si algú (el Dimoni) sabera l'ubicació precisa i moment de cada àtom en l'univers, els seus valors passats i futurs per a qualsevol temps donat serien deduibles d'eixes senyes; podrien ser calculats de les lleis de mecànica clàssica.[2]
El seu desig de confirmar o refutar el dimoni de Laplace va jugar una funció motivadora cita requerida en el desenroll subsegüent de la termodinàmica estadística, la primera de vàries objeccions desenrollades per generacions posteriors de físics a la suposició de determinisme causal sobre la que es va erigir el dimoni de Laplace.
Introducció
[editar | editar còdic]Esta idea és a sovint cridada dimoni de Laplace (i a voltes superhombre de Laplace). Laplace mateixa no va utilisar la paraula "dimoni". En canvi, es va referir a esta entitat com «Unix intelligence... Rien ne serait incertain pour elle, et l'avenir, comme li passé, serait présent à ses yeux.» («Una inteligència (...) Tal que per a ella res seria incert i el passat, de la mateixa manera que el futur, serien present davant els seus ulls»).
Aparentment, Laplace no va ser el primer en imaginar tal dimoni i passos molt similars poden ser trobats décades abans del Essai philosophique de Laplace en el treball de becaris com Nicolas de Condorcet i baró D'Holbach.[3] Aixina i tot, sembla que el primer que va oferir l'image d'una inteligència superpoderosa va ser Roger Joseph Boscovich, la formulació de la qual del principi de determinisme en el seu Theoria philosophiae naturalis de 1758 resulta no solament ser cronològicament anterior a Laplace sino també (en estar fundada en menys principis metafísics i més arraïlada i elaborada sobre suposicions físiques) més precisa, completa i comprensible que l'explicació de Laplace de la doctrina.[4]
Arguments en contra del dimoni de Laplace
[editar | editar còdic]Irreversibilitat termodinàmica
[editar | editar còdic]Segons l'ingenier químic Robert Ulanowicz, en el seu llibre de 1986 Creiximent i Desenroll, el dimoni de Laplace va conéixer el seu fi en el desenroll al començament de el XIX dels conceptes d'irreversibilitat, entropía i la segona llei de termodinàmiques. En atres paraules, el dimoni de Laplace estava basat en la premissa de la reversibilidad i la mecànica clàssica; aixina i tot, Ulanowicz senyala que molts processos termodinàmics són irreversibles, de modo que si les cantitats termodinàmiques es prenen com purament físiques llavors no és possible tal dimoni puix un no podria reconstruir moments i posicions passats de l'estat actual. La termodinàmica d'entropía màxima té un punt de vista molt diferent, considerant que les variables termodinàmiques tenen una base estadística que pot ser pensada de forma separada de la física microscòpica.[5]
Irreversibilitat mecànica quàntica
[editar | editar còdic]Per la seua suposició canònica de determinisme, el dimoni de Laplace és incompatible en l'interpretació de Copenhague, que estipula un indeterminismo ontològic. L'interpretació de la mecànica quàntica està encara oberta al debat i hi ha varis que prenen postures opostes (com l'interpretació dels varis móns i la de Broglie-Bohm).[6]
Hipòtesis del caos
[editar | editar còdic]La teoria del caos és a voltes presa com a contradictòria en el dimoni de Laplace: descriu cóm un sistema determinista pugues empero exhibir un comportament impossible de pronosticar. Com en l'efecte palometa, variacions menors entre les condicions inicials de dos sistemes poden resultar en diferències significatives entre ells.[7] Si be explica l'impossibilitat de predir un sistema en casos pràctics, aplicar-ho al cas de Laplace és qüestionable: baix l'hipòtesis de dimoni tots els detalls són sabuts en infinita precisió i per lo tant les variacions impredictibles en les condicions inicials d'un sistema són inexistents.
L'estudi de l'Equació Llogística dins de la teoria del caos és un atre argument en contra del dimoni de Laplace(Aplicació llogística Comportament segons distints valors de "r" · Prop de 3,57 és l'inici del caos). Vore Esta equació canviarà el teu modo de vore el món
Diagonalización de Cantor
[editar | editar còdic]En 2008, David Wolpert va utilisar l'Argument de la diagonal de Cantor para refutar el dimoni de Laplace. Per a fer-ho, va supondre que el dimoni és un dispositiu computacional i va mostrar que no és possible que entre dos dispositius un prediga totalment a l'atre.[8][9] Si el dimoni no fora contingut i computat per l'univers, qualsevol simulacre certer de l'univers seria indistinguible de l'univers per a un observador intern i l'argument se sostindria a pesar de lo observablePlantilla:Clarify em.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hawking, Stephen. «Does God Play Diu?». Public Lectures. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 24 de juliol de 2016.
- ↑ Pierre-Simon Laplace, "A Philosophical Essay on Probabilities" (full text).
- ↑ Marij(2014).«On the origins and foundations of Laplacian determinism».Studies in History and Philosophy of Science.45
- 24–31.doi:10.1016/j.shpsa.2013.12.003.
- ↑ Kožnjak Boris(2015).«Who let the demon out? Laplace and Boscovich on determinism».Studies in History and Philosophy of Science.51
- 42–52.doi:10.1016/j.shpsa.2015.03.002.
- ↑ http://bayes.wustl.edu/etj/articles/theory.1.pdf
- ↑ http://arxiv.org/pdf/1303.2719v1.pdf
- ↑ Stanford Encyclopedia of Philosophy, "Causal Determinism"
- ↑ David H. Wolpert(2008).«Physical limits of inference».Physica D.237(9)
- 1257–1281.doi:10.1016/j.physd.2008.03.040.
- ↑ P.-M. Binder(2008).«Theories of almost everything».Nature.455(7215)
- 884–885.doi:10.1038/455884a.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Demonio de Laplace» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.