Dreissena polymorpha
La clòchina zebra (Dreissena polymorpha) és un molusc bivalvat d'aigua dolça i salobre. S'alimenta de plàncton i matèria orgànica en suspensió.[1] Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La seua closca té forma triangular en bandes groguenques i pardo-obscures en zig-zag i pot aplegar a medir cinc centímetros en estat adult. Forma denses colónies de mils d'individus per metro quadrat sobre substrats durs.
Valva dreta i esquerra del mateix animal:
-
Valva dreta
-
Valva esquerra
Distribució i caràcter invasivo
[editar | editar còdic]És originari de les mars Caspio, Aral i Negre. A partir d'el XIX es va estendre per Europa central en la navegació fluvial i en 1985 va aplegar a Amèrica del Nort, als Grans Lagos, des d'a on s'ha estés per la conca del Mississipi fins al Carib. Actualment es troba en un procés d'expansió i està colonisant aigües dolces en Europa, Àsia i Norteamérica, causant enormes pèrdues econòmiques.cita requerida
En Espanya, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost.[3]
Reproducció i invasió de l'hàbitat
[editar | editar còdic]Fòra de la seua zona d'orige, es pot considerar una espècie invasora que té séries conseqüències per al mig natural puix produïx greus danys en l'ecosistema per l'eliminació o desplaçament d'espècies autòctones amenaçades, lo que supon un empobriment del patrimoni natural. També causa danys en infraestructures alienes a l'aigua com a depòsits, embarcacions, motors, turbines, etc. Colonisa canonades i conducció d'aigua posant en perill l'abastiment agrícola, industrial i dels núcleus urbans, puix tapona les conducció i obstruïx els filtres.
La base del dany ocasionat per la clòchina zebra radica en la seua ràpida proliferació (la presència d'un eixemplar adult aigües dalt supon l'abocada al caixer d'un milló de larves: és un clar «estratega de la reproducció»), que pot tindre dos cicles reproductius a l'any (primavera i autumne, aproximadament). L'extraordinària resistència del molusc a la temperatura, salinitat, presència de clor (lo que en la pràctica supon que per a eliminar-ho en sistemes oberts s'eliminaria també a la casi totalitat dels habitants de l'ecosistema) i el sistema de creiximent en colónies, creixent uns individus sobre els atres per lo que ràpidament colmatan, atoran i inutilisen canonades, bombes, depòsits, filtres...
Es parla en ocasions dels efectes beneficiosos de la clòchina zebra, a voltes molt valorat en zones del nort d'Europa, com clarificador de les aigües. Les grans colónies d'este animal, i la seua gran capacitat de filtrat —fins a 8,5 l al dia—[4] fan que descendixca de manera molt important la turbidez de les aigües. Estos efectes beneficiosos sempre han suscitat una gran controvèrsia, i en tot cas no deixen de ser una alteració produïda en l'ecosistema per una espècie invasora.
La lluita contra la clòchina zebra s'ha centrat fins al present fonamentalment en evitar la seua proliferació. És un fet que no s'ha pogut expulsar de les zones que ha colonisat, i si ben el seu número tendix a descendir despuix de la primera invasió i estabilisar-se ràpidament, no sol quedar més alternativa que la convivència en el molusc i la seua lluita i erradicació dels sistemes tancats, per métodos agressius.
En el cas de la clòchina zebra, tant l'impacte ecològic com l'impacte econòmic que supon el seu control són enormes. La prevenció de l'invasió de noves àrees i el control de la seua expansió en sistemes tancats ya ocupats, provoca despeses importantíssimes i en continu creiximent. Provablement l'estratègia més eficaç fins a la data contra la seua dispersió haja segut la divulgació del coneiximent de la plaga i els seus efectes, i les mides profilácticas.
L'introducció de la clòchina zebra en l'Ebre
[editar | editar còdic]La clòchina zebra es va introduir en les aigües del Ebre i es va adaptar en èxit al nou hàbitat, aplegant a constituir una verdadera plaga. Per este motiu, els temors sobre la possible invasió d'este molusc s'han fet realitat quan en agost del 2001 un grup de malacólogos de Catalunya, especialistes en náyades i un grup de naturalistes de Flix (Tarragona) varen detectar la seua presència en el baix Ebre, des de Xerta fins a l'embassament de Ribarroja.
Les primeres senyes conegudes d'esta espècie en l'Ebre (setembre del 2001) donaven la sifra d'uns 500 clòchines zebra per m²,cita requerida la seua elevadíssima capacitat de reproducció (cada adult pot originar una descendència d'1,5 millons d'eixemplars per temporada) ho convertix en un agent de canvi ecològic radical ya que disminuïx la concentració de fitoplàncton en l'aigua i altera completament la cadena trófica dels rius. Evitar la seua disseminació cap a atres rius ibèrics és la màxima prioritat.
Despuix s'ha detectat la seua presència en atres conques mediterrànees, com les del Xúquer i Segura i en trams més alts de l'Ebre, fins al embassament de Sobrón, entre les províncies de Burgos i Àlaba, aplegant a l'alvertent cantàbric en Viscaya en 2011 (Embassament d'Undurraga en Arratia).[5]
En la conca del ric Ebre, el molusc ha bloquejat i inutilisat numeroses infraestructures, obligant a realisar abundants i costoses operacions de neteja. Detectat també en el Xúquer, es tem que la seua expansió provoque greus danys en l'economia agrària a escala nacional si s'estén a la conca dels demés rius.
Lluita contra l'espècie
[editar | editar còdic]Donada la seua gran perillositat, s'han desenrollat vàries tècniques per a combatre les larves de clòchina zebra. Les més comunes són els sistemes mecànics (filtres); químics (clor); tèrmics (la clòchina no resistix més de 38 °C) i sónicos. Pronte es varen iniciar atres investigacions per a combatre la clòchina zebra a gran escala. Una d'elles, realisada per l'Universitat Politècnica de Valéncia en Alcoy des de 2008, en finançació del Ministeri de Mig ambient, pretenia identificar un reactiu químic que fora poc agressiu en atres espècies i en el restant d'ecosistemes, pero capaç d'acabar en la resistència de la clòchina zebra.
L'oxidant elegit és una mescla d'aigua oxigenada en sals de ferro potenciada per la llum del sol. Cal treballar per a definir les dosis més apropiades i el seu cost econòmic, aixina com alvançar en la seua possible aplicació realisant ensajos en el regadiu. És letal per a la clòchina zebra, pero deu ser inocuo per al restant d'espècies.cita requerida
Una atra possible solució contra la clòchina zebra és l'ozon.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dreissena polymorpha en DAISIE». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2014. Consultat el 18 de decembre de 2010.
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Asensio, R. (2004) L'invasió de la clòchina zebra.». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 18 de decembre de 2010.
- ↑ Junta de Castella i Lleó. Fullet divulgatiu: La clòchina zebra, una espècie exòtica que amenaça els nostres rius.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dreissena polymorpha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.