Anar al contingut

Efectes del calfament global sobre les persones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Efectes del calfament global sobre les persones
Archiu:Flooding in the CAPS 0 Midwest June 2008.jpg
Inundacions en el mig oest d'Estats Units, juny de 2008

Els efectes del calfament global impacten sobre els sistemes geològics, biològics i ecològics de la Terra,[1] incloent a la població humana mundial. Els efectes del calfament global com el clima extrem,[2] l'agotament de l'ozon, l'aument dels incendis forestals,[3] la pèrdua de biodiversitat,[4] les tensions en els sistemes de producció d'aliments, l'accés al aigua potable i la propagació mundial de malalties infeccioses[5] representen un perill ambiental que impacten sobre la salut humana, la seguritat alimentària, i l'estabilitat política, social i econòmica.[6][7] S'estima que el canvi climàtic causa més de 150.000 morts anualment.[8]


Les persones i comunitats pobres i de baixos ingressos en tot lo món són les més afectades pels efectes del canvi climàtic. Tenen nivells molt més alts de vulnerabilitat als determinants ambientals de la salut i la riquea, menor accés als servicis de salut, i menys capacitat disponible per a enfrontar els efectes del canvi climàtic. Un estudi de 2009 va estimar que més de 300.000 morts induïdes per canvi climàtic i al voltant de $125 mil millons en pèrdues econòmiques anuals es varen produir en països en desenroll,[9] per l'agravament de les sequies i inundacions.

Salut

[editar | editar còdic]

Les tres categories principals de riscs per a la salut pel canvi climàtic inclouen:  

Estos riscs aumentaran en les pròximes décades si el canvi climàtic global continua en la seua trayectòria actual.[10]

El canvi climàtic amenaça en frenar, detindre o revertir el progrés internacional cap a la reducció de la desnutrición infantil, les morts per malalties diarreicas i la propagació d'atres malalties infeccioses. El canvi climàtic exacerba els problemes de salut existents en les parts més pobres del món. Les variacions actuals en les condicions climàtiques ya tenen molts impactes adversos en la salut de les persones pobres en les nacions en desenroll,[11] i és provable que estos també es multipliquen per les tensions adicionals del canvi climàtic.


Un clima més càlit i més variable conduïx a nivells més alts d'alguns contaminants de l'aire. També aumenta les taxes i els rancs de transmissió de malalties infeccioses a través d'aigües brutes i aliments contaminats, i en afectar als organismes vectores (com els mosquits) i a les espècies hospedadoras intermiges o reservorias que alberguen l'agent infecciós (com el ganado,[12] rat penat i rosegadors). Per eixemple, Bangladés ha experimentat un aument de malalties sensibles al clima com la malaria, el dengue, la diarrea infantil i la neumonia, entre les comunitats vulnerables.[13] Els canvis en el suministrament d'aliments i aigua pel canvie climàtic pot causar indirectament auments en una gama de resultats adversos per a la salut, que inclouen desnutrición, diarrea, lesiones, malalties cardiovasculars i respiratòries, i aument de malalties transmeses per l'aigua i transmeses per insectes.

Els canvis en la temperatura, les precipitacions i la estacionalidad comprometen la producció agrícola en moltes regions, inclosos alguns dels països menys desenrollats, lo que posa en perill la salut i el creiximent infantil, la salut en general i la capacitat funcional dels adults. L'informe de la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l'OMS senyala que és provable que les comunitats desfavorides assumixquen una part desproporcionada de la càrrega del canvi climàtic per la seua major exposició i vulnerabilitat a les amenaces per a la salut. Més del 90 per cent de les morts per malaria i diarrea ocorren en chiquets de 5 anys o menys, principalment en països en desenroll.[14] Atres grups de població greument afectats inclouen dònes, vells i persones que viuen en menuts estats insulars en desenroll i atres regions costeres, megaciudades o àrees montanyoses.[15]

Impactes sicològics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Impacte sicològic del canvi climàtic.

Un artícul de 2011 en la revista American Psychologist va identificar tres classes d'impactes sicològics del canvi climàtic global:[16]

  • Directes: "Efectes aguts o traumàtics d'events climàtics extrems i un entorn canviat".
  • Indirectes: "Amenaces per al benestar emocional basades en l'observació d'impactes i preocupacions o incertitut sobre riscs futurs".
  • Psicosocials: "Efectes socials i comunitaris crònics de la calor, la sequia, les migracions i els conflictes relacionats en el clima i l'ajust posterior al desastre". Es mostra un impacte sicològic a través dels comportaments de les persones i cóm actuen front a la situació real. El tema del canvi climàtic és molt complex i difícil d'entendre per a les persones, lo que afecta la forma en que actuen sobre ell. Ranney i Clark (2016) han demostrat que informar a les persones sobre la ciència del clima promou el canvi de comportament cap a la mitigació del canvi climàtic.[17]

Destrucció de servicis de salut

[editar | editar còdic]

Els events climàtics extrems, ademés de ser vectores de propagació de malalties infeccioses,[18] provoquen la destrucció d'infraestructures essencials per al recapte de servicis sanitaris, empijorant els temps de resposta front a les crisis sanitàries. Els huracans i les inundacions provoquen la destrucció d'hospitals, servicis de sanejament i carreteres. Per eixemple, el cicló Idai en les costes de Beira va ocasionar que l'infraestructura dels servicis de salut sofrira pèrdues irrecuperables.[19]

Malalties infeccioses

[editar | editar còdic]
Test de detecció ràpida per a la malaria.

El canvi climàtic pot conduir a auments dramàtics en la prevalença d'una varietat de malalties infeccioses. A partir de mediats dels anys 70, hi ha hagut una "aparició, resorgiment i redistribució de malalties infeccioses".[20] Les raons d'açò són provablement causals múltiples, depenent d'una varietat de factors socials, ambientals i climàtics, no obstant, molts sostenen que la "volatilitat de les malalties infeccioses pot ser una de les primeres expressions biològiques d'inestabilitat climàtica".[20] Encara que moltes malalties infeccioses es veuen afectades pels canvis climàtics, les malalties transmeses per vectores, com la malaria, el dengue i la leishmaniasis, presenten la relació causal més forta. Una de les principals raons per les que el canvi climàtic aumenta la prevalença de les malalties transmeses per vectores és que la temperatura i la pluja juguen un paper clau en la distribució, magnitut i capacitat viral dels mosquits, que són vectores primaris per a moltes malalties transmeses per vectores. L'observació i l'investigació detecten un canvi de plagues i patógenos en la distribució des de l'equador cap als pols de la Terra.[21] Una ferramenta que s'ha utilisat per a predir esta tendència de distribució és el Procés dinàmic de simulació de mosquits (DyMSiM). DyMSiM utilisa senyes i pràctiques epidemiológicas i entomológicas per a modelar les distribucions futures de mosquits en funció de les condicions climàtiques i els mosquits que viuen en l'àrea.[22] Esta tècnica de modelació ajuda a identificar la distribució d'espècies específiques de mosquit, algunes de les quals són més susceptibles a l'infecció viral que unes atres. Més allà de la distribució, l'aument de les temperatures pot disminuir el temps d'incubació viral in viu en vectores, lo que aumenta la transmisibilidad viral i conduïx a auments en les taxes d'infecció.[23]

Malaria

[editar | editar còdic]

L'aument de les precipitacions com la pluja podria aumentar el número de mosquits indirectament en expandir l'hàbitat de les larves i el suministrament d'aliments. La malaria, que mata a aproximadament 300,000 chiquets menors de 5 anys anualment, representa una amenaça imminent a través de l'aument de la temperatura.[24] Els models més conservadors sugerixen que el risc d'malaria aumentarà entre 5 i 15% per a 2100 pel canvi climàtic.[25] Solament en Àfrica, d'acort en el Proyecte MARA (Mapping Malaria Risk in Africa),[26] hi ha un aument proyectat de 16 a 28% en les exposicions mensuals de persones a la malaria per a 2100.[27]

Archiu:Aedes aegypti CAPS 92 .tif
Aedes aegypti, el mosquit que és el vector per a la transmissió del dengue.

Dengue

[editar | editar còdic]

La febra del dengue es transmet per la picadura del mosquit femella conegut com Aedes aegypti. Esta espècie de mosquit pot viajar fins a 400 metros en busca d'aigua per a posar els seus ous, pero a sovint permaneix més prop de les poblacions humanes.   

L'hàbitat del mosquit Aedes aegypti i la cantitat de mosquits en una població estan fortament influenciades per la cantitat de recipients que contenen aigua o bosses d'aigua estancada en un àrea, temperatura diària i variació de temperatura, humitat i radiació solar.[28] Si be la febra del dengue es considera principalment una malaltia tropical i subtropical, els rancs geogràfics del aedes aegypti s'estan expandint per l'aument global de les temperatures.[29]

Canvis ambientals

[editar | editar còdic]

El canvi climàtic afecta dràsticament la pèrdua d'hàbitats i assentaments humans.[30] La desertificación, les sequies, les inundacions i els events climàtics extrems ocasionen que les persones perguen els seus mijos econòmics i deguen desplaçar-se del seu lloc d'orige.

Temperatura

[editar | editar còdic]
Efectes del calfament global.
Vórtice polar de 2019, un fenomen meteorològic extrem recent.

Una temperatura de bulbo humit sostinguda superior als 35 °C és el llindar en el que el sistema de regulació de la temperatura dels humans escomença a experimentar dificultats per a gelar la pell. Un estudi realisat en el 2013 va concloure que l'estrés per calor reduirà la capacitat laboral considerablement en els escenaris d'emissions actuals.[31] Hi ha evidències que mostren que les altes temperatures poden aumentar les taxes de mortalitat entre els fetos i els chiquets.[32] Les temperatures més altes reduïxen l'aprenentage i la productivitat dels treballadors, lo que pot afectar l'economia i el desenroll d'un país.

Baixes temperatures extremes

[editar | editar còdic]

El canvi climàtic contribuïx a les ones de fredor per les interrupcions en el vórtice polar, que a la seua volta és causat per una disminució en el gèl marí de l'Àrtic, lo que causa que l'aire fret es derrame de l'Àrtic cap a àrees de l'hemisferi nort que generalment no experimenten temperatures tan fredes, com el surest, norest i mig oest d'Amèrica del Nort, i parts d'Europa.[33] Açò du en si temperatures extremes de fredor durant un curt periodo de temps i dona com resultat una interrupció a gran escala en les activitats humanes. Una estadística de les senyes sobre la temporada d'hivern de 2013-14 mostren que va causar danys per $263 millons de dólars, 32 morts i 9 lesions.[34] Ademés, es varen produir danys en l'infraestructura en forma de carreteres tancades, escoles, aeroports i atres funcions civils en tot el norest i en algunes parts del mig oest i el surest dels Estats Units.[34] També va causar alguns danys en els cultius, com es mostra en Ohio, a on es va perdre el 97% de la collita de raïm.[35] Les collites adicionals en els anys següents també es varen vore afectades mida que el dany per congelació aplegava fins als troncs d'algunes plantes que varen terminar per destruir els cultius. Els danys totals es varen estendre a aproximadament $4 millons de dólars, impactant l'economia d'Ohio i la producció de vi. S'espera que els events frets aumenten a curt determini, mentres que a llarc determini l'aument de la temperatura global donarà pas a més events relacionats en la calor.

Aigua

[editar | editar còdic]

Els recursos d'aigua dolça de els que depenen els humans són molt sensibles a les variacions climàtiques i climàtiques. En 2007, l'IPCC va informar en un nivell de gran confiança que el canvi climàtic té un impacte net negatiu en els recursos hídrics i els ecosistemes d'aigua dolça en totes les regions.[36] El IPCC també va trobar en gran confiança que les àrees àrides i semiáridas estan particularment expostes als impactes de l'aigua dolça.[36]

A mida que la temperatura global aumenta, canvia la naturalea de la pluja global, l'evaporament, la neu, el fluix de la corrent i atres factors que afecten el suministrament i la calitat de l'aigua. Els impactes específics inclouen:


  • Les temperatures més càlides de l'aigua afecten la calitat de l'aigua i acceleren la contaminació de l'aigua.[37]
  • Es proyecta que l'aument del nivell de la mar aumentarà l'intrusió d'aigua salada en l'aigua subterrànea en algunes regions. Açò reduïx la cantitat d'aigua dolça disponible per a beure i cultivar.[37][38]
  • En algunes àrees, la disminució dels glaciars i els depòsits de neu amenacen el suministrament d'aigua.[39] Les àrees que depenen de la escorrentía de l'aigua derretida provablement voran que la escorrentía s'agota, en un menor fluix al final de l'estiu i els picos de primavera que ocorren abans.[37] Açò pot afectar la capacitat de regar els cultius. Esta situació és particularment greu per al rec en Amèrica del Sur,[40] per al rec i el suministrament d'aigua potable en Àsia Central, i per a l'energia hidroelèctrica en Noruega, els Alps i el noroest del Pacífic d'Amèrica del Nort.
  • L'aument del clima extrem significa que més aigua cau sobre el sol endurit incapaç d'absorbir-ho, lo que du a inundacions repentines en lloc d'una reposició de la humitat del sol o els nivells d'aigua subterrànea.[41]
  • L'aument de l'evaporament reduirà l'efectivitat dels depòsits.
  • Al mateix temps, la demanda humana d'aigua creixerà en fins de refredat i hidratació.
  • L'aument de la precipitació pot conduir a canvis en les malalties transmeses per l'aigua i pels vectores.[42]

En alguns casos, l'interrupció total dels servicis d'aigua potable pels fenomens meteorològics extrems pot dur també a l'aument de les malalties. Tal és el cas de l'epidèmia de còlera que es va produir en Beira despuix del pas del cicló Idai.[43]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2011) America's Climate Choices, Washington, D.C.: The National Academies Press, p. 15. doi:10.17226/12781. ISBN 978-0-309-14585-5.
  2. ↑ (2013).Max Planck Research.
  3. ↑ (2015).Annals of the Association of American Geographers.105(1)
    1–21.doi:10.1080/00045608.2014.968892.
  4. ↑ (2010).Biology Letters.6(4)
    544–547.doi:10.1098/rsbl.2009.1024.
  5. ↑ A. J. McMichael (2003). A. McMichael (ed.). Global Climate Change and Health: An Old Story Writ Large. ISBN 9789241562485.
  6. ↑ «Ghfgeneva.org». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2011.
  7. ↑ «Oxfam GB - leading UK charity fighting global poverty». Oxfam GB. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2009.
  8. ↑ «WHO | Climate change». WHO. Consultat el 25 de juliol de 2019.
  9. ↑ «Climate Change - The Anatomy of a Silent Crisis». Global Humanitarian Forum. Global Humanitarian Forum. Consultat el 9 d'agost de 2018.
  10. ↑ (2006).Lancet.367(9513)
    859–69.doi:10.1016/S0140-6736(06)68079-3.
  11. ↑ «Bulletin». World Meteorological Organization. Consultat el 22 de març de 2019.
  12. ↑ (2013).PeerJ.1(1)
    i55.doi:10.7717/peerj.55.
  13. ↑ Kabir, M. I., Rahman, M. B., Smith, W., Lusha, M. A. F., & Milton, A. H. (2016). Climate change and health in Bangladesh: a baseline cross-sectional survey. Global Health Action, 9, 29609. doi:10.3402/gha.v9.29609
  14. ↑ «WHO - The global burden of disease: 2004 update». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2012. Consultat el 8 de març de 2020.
  15. ↑ «- Human Development Reports». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2011.
  16. ↑ (2011).American Psychologist.66(4)
    265–276.doi:10.1037/a0023141.
  17. ↑ Topics in Cognitive Science.8(1)
    49–75.ISSN 1756-8765.doi:10.1111/tops.12187.
  18. ↑ Smith, K.R.; Woodward, {{{nom2}}}; Campbell-Lendrum, {{{nom3}}}; Chadee, {{{nom4}}} (2014). «Human health: impacts, adaptation, and co-benefits.», Field (ed.). Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability. Part A: Global and Sectoral Aspects. Contribution of Working Group II to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, Cambridge and New York, NY: Cambridge University Press, pp. 709–754.
  19. ↑ «Beira, zona zero del canvi climàtic» (en és). La Vanguardia. Consultat el 8 de març de 2020.
  20. ↑ 20,0 20,1 (2002).Epidemiology.13(4)
    373–375.doi:10.1097/00001648-200207000-00001.
  21. ↑ (2013).Nature Climate Change.3(11)
    985–988.doi:10.1038/nclimate1990.
  22. ↑ Environmental Health Perspectives.125(4)
    579–585.doi:10.1289/EHP218.
  23. ↑ American Journal of Tropical Medicine and Hygiene.83(3)
    664–671.doi:10.4269/ajtmh.2010.09-0755.
  24. ↑ (2006).Proceedings of the National Academy of Sciences.103(15)
    5635–5636.doi:10.1073/pnas.0601493103.
  25. ↑ (2006).Current Science.90(3)
    369–375.Consultat el 3 d'agost de 2020.
  26. ↑ «Nigèria: Duration of the Malaria Transmission Season». mara.org.za. MARA/ARMA (Mapping Malaria Risk in Africa / Atles du Risque de la Malaria en Afrique). Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2005. Consultat el 24 de giner de 2007.
  27. ↑ (2005).Nature.438(7066)
    310–317.doi:10.1038/nature04188.
  28. ↑ Patz, J. A., Campbell-Lendrum, D., Holloway, T., & Foley, J. A. (2005). Impact of regional climate change on human health. Nature, 438(7066), 310-317. doi:10.1038/nature04188
  29. ↑ Ebia, K.L. & Nealon, J. (2016). Dengue in a changing climate. Environmental Research, 151, 115-123.
  30. ↑ (2010).Geology.38(12)
    1079–1082.doi:10.1130/G31182.1.
  31. ↑ (2013).Geophysical Fluïu Dynamics Laboratory.3(6)
    563.doi:10.1038/nclimate1827.
  32. ↑ Children and Climate Change: Introducing the Issue.26(1)
    3–9.doi:10.1353/foc.2016.0000.
  33. ↑ «[1]». Consultat el 29 de novembre de 2018 (en en).
  34. ↑ 34,0 34,1 «[2]». Consultat el 28 de novembre de 2018.
  35. ↑ «Most of Ohio's 2014 Wine Grape Crop Lost Due to Polar Vortex, Ohio State Survey Finds» (en en). cfaes.osu.edu. Consultat el 28 de novembre de 2018.
  36. ↑ 36,0 36,1 Kundzewicz Z.W.. «Freshwater resources and their management. In: Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change M.L. Parry et al. (eds.)». Cambridge University Press, Cambridge, U.K., and New York, N.Y., U.S.A.. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «Dr. Kathleen Miller's Research: Climate Change Impacts on Water». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2015. Consultat el 10 de novembre de 2009.
  38. ↑ «EPA : Global Warming : Resource Center : Publications : Siga Level Rise : Siga Level Rise Reports». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2007. Consultat el 8 de març de 2020.
  39. ↑ Kazakhstan: glaciers and geopolitics [3] archivat en Wayback Machine. Stephan Harrison openDemocracy May 2005
  40. ↑ «[4]», BBC News.
  41. ↑ «Climate Change and Mental Health». Psychiatry.org. Consultat el 26 de febrer de 2018.
  42. ↑ Regional Health Forum.12
    16–26.Consultat el 8 de març de 2020.
  43. ↑ «Més d'1.000 casos de còlera registrats en Moçambic». France 24. Consultat el 8 de març de 2020.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efectes_del_calfament_global_sobre_les_persones&oldid=773228»