Canvi climàtic i agricultura
El canvi climàtic i la agricultura són dos processos relacionats entre sí. L'agricultura es veu impactada pel canvi climàtic, pero certes pràctiques agrícoles contribuïxen a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.[1]
El canvi climàtic afecta a l'agricultura de diferents maneres; els impactes es relacionen en l'increment de la temperatura promig, la modificació del patró de precipitacions, l'aument de la freqüència i intensitat d'events climàtics extrems (sequia, inundacions, tornats, ciclons, ones de calor), l'increment de la concentració de diòxit de carbono, el desgel i l'interacció entre estos elements, els quals influïxen en la producció d'aliments i amenacen la seguritat alimentària.[2][3]
Al mateix temps, les activitats agropecuarias han contribuït al canvi climàtic a través de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, principalment de diòxit de carbono, metà i òxit nitroso.[4] L'excés d'estos gasos en l'atmòsfera ha pertorbat la capacitat de la Terra per a regular la temperatura i és responsable d'induir el calfament global i forçar el canvi climàtic.[2]
El canvi climàtic ya està afectant l'agricultura, i es preveu que els impactes s'agraven en els pròxims anys en diferents graus de severitat i complexitat, podent ser variables d'acort en la regió geogràfica i les condicions particulars del context climàtic i socioeconòmic dels sistemes de producció alimentària.[5]
Els periodos de sequia prolongats, les ones de calor, la reduïda disponibilitat d'aigua i l'excés de precipitacions disminuïxen el rendiment dels cultius i afecten a la salut i el benestar del ganado, i en això la disponibilitat d'aliments.[2] El canvi climàtic és una amenaça per a la seguritat alimentària; en particular, les poblacions més vulnerables seran les més afectades.[6][7]
Per una atra part, la bona gestió dels coneiximents generats per la ciència del canvi climàtic podria impulsar l'aplicació d'estratègies de mitigació i adaptació favorables per a reduir les emissions, maximizar la producció i favorir el desenroll de sistemes de producció millor adaptats al canvi climàtic.
Impacte del canvi climàtic en l'agricultura
[editar | editar còdic]
A pesar dels alvanços tecnològics com el mejoramiento genètic de cultius, els organismes genèticament modificats, els sistemes de rec, les tècniques de fertilisació i l'us de ferramentes digitals,[8] els factors clau i determinants de la productivitat agrícola seguixen sent la biodiversitat, els factors edàfics i el clima.[9]
Des de temps ancestrals, els sistemes agropecuarios s'han desenrollat en funció del clima, i també han patit els embats de la variabilitat climàtica, pero el canvi climàtic en desenroll es convertix en un factor que aumenta substancialment el risc i la possibilitat de forta repercussió en àrees agrícoles de major vulnerabilitat.[10][9] El canvi climàtic afectarà de manera paulatina i progressiva la producció agropecuaria, ocasionant canvis en les condicions ecològiques de les zones de producció agrícola i ganadera.[11]Senyes de 2023 de la Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) mostren que el sector agrícola sofrix el 23 per cent de les pèrdues econòmiques per desastres en el món.[12]
L'efecte del canvi climàtic en l'agricultura està relacionat en variacions en els climes locals, més que en patrons mundials. La resposta dels sistemes agrícoles al canvi climàtic és i serà diferent en cada regió;[13] i les diferències es relacionen en les característiques pròpies de cada territori, tipo de cultius o modalitat de criança d'animals, pràctiques de maneig i grau de vulnerabilitat dels sistemes agrícoles.[5][9] En tal sentit, els estudis corresponents a canvi climàtic i agricultura deurien ser conduïts en les condicions locals de cada regió.
El Tercer Informe d'Evaluació de el IPCC va senyalar que els països més pobres serien els més afectats en la reducció de la producció agrícola en la majoria de les regions tropicals i subtropicales, per menor disponibilitat d'aigua i a l'aument de l'incidència de noves plagues d'insectes o malalties.[13] En Àfrica i Llatinoamèrica molts cultius es troben prop del seu llímit de tolerància màxima de temperatura, per lo que, provablement, el rendiment dels cultius es reduïxca, encara en menuts canvis en el clima. Es preveu que en el XXI, la productivitat agrícola caurà fins a un 30%. La vida marina i l'indústria peixquera es voran també greument afectades en algunes zones.
Segons el Servici meteorològic del Regne Unit, s'espera que les àrees de cultiu es reduïxquen a un 50% en Pakistan, mentres que la producció de dacsa en Europa aumentaria a 25% en òptimes condicions hidrològiques.
Els efectes més favorables per als cultius depenen en gran part del diòxit de carbono en el creiximent dels cultius i de l'aument en l'eficiència en l'us de l'aigua. La disminució de cultius potencials provablement es produïxca per la reducció del periodo de creiximent, l'escassea de l'aigua i la vernalización deficient.
A llarc determini, el canvi climàtic podria afectar a l'agricultura de vàries maneres:
- Productivitat, en térmens de cantitat i calitat dels cultius.
- Pràctiques agrícoles, a través dels canvis de l'us de l'aigua (rec) i aportes agrícoles com herbicidas, insecticidas i fertilisants.
- Efectes en el mig ambient, particularment la relació entre la freqüència i sistema de drenage de sols, erosió, reducció de la diversitat de cultius.
- Espai rural, per mig de la pèrdua i guany de terrenys cultivats, la especulació de terres i els servicis hidràulics.
- Adaptació, els organismes podrien convertir-se en més o menys competitius; també els humans podrien tindre la necessitat de desenrollar més organismes competitius, com a varietats d'arròs resistents a la sal o a les inundacions.
Gran part de les proyeccions són incertes, en especial per la falta d'informació en vàries regions locals específiques, ademés de l'incertitut que existix sobre la magnitut del canvi climàtic, els efectes de canvis tecnològics en la productivitat, la demanda mundial de menjar i les numeroses possibilitats d'adaptació. El canvi climàtic està causant un creixent número de migracions forçades.[14]
Molts agrònoms creuen que la producció agrícola serà afectada principalment per la gravetat i el ritme del canvi climàtic i no per tendències graduals del clima. Ya que, si el canvi és gradual, la biota tindria temps suficient per a adaptar-se. No obstant, si el canvi climàtic és greu, podria amenaçar l'agricultura en molts països, especialment la d'aquells que ya han sofrit canvis en les condicions climàtiques, ya que tenen menys temps per a una òptima selecció natural i adaptació.
Proyeccions
[editar | editar còdic]En 2001, el IPCC va subrallar que els països més pobres serien els més durament afectats en fortes reduccions del rendiment dels cultius en moltes regions tropicals i subtropicales per la dificultat de dur aigua i a les noves plagues d'insectes.
Si be es podien sentir beneficis locals del calfament global en algunes regions (tals com Siberia), les evidències més recents diuen que el rendiment global dels cultius i collites seran afectats negativament.[15]
En 2007, Schneider et al.[16] va proyectar que un increment d'1 a 3 °C produiria una disminució en la producció d'alguns cereals en latitut baixes i un aument de la producció en altes latitut, i en general la producció mundial s'incrementaria fins a una pujada de 3 °C aproximadament, i provablement disminuiria si sobrepassa el nivell dels 3 i 4 °C. Molts dels estudis d'agricultura mundial fets per Schneider et al. no inclouen factors crítics com els canvis extrems o la propagació de pesta i malalties. Els estudis tampoc han considerat el desenroll de tècniques específiques o tecnologies que ajuden a l'adaptació. En 2007, l'aument dels incentius als agricultors a cultivar productes no alimentaris de biocombustibles[17] junt en atres factors (com l'aument dels costs de transport, el canvi climàtic, l'aument de la demanda dels consumidors en China i l'Índia, i el creiximent de la població) va causar escassea d'aliments en Àsia, l'Orient Mig, Àfrica, i Mèxic, aixina com l'aument dels preus dels aliments en tot lo món. En decembre de 2007, 37 països s'enfrontaven a crisis d'aliments i 20 havien impost algun tipo de control de preus als aliments.
Un atre punt important a considerar és que les herbes indesijables també realisen el mateix cicle que els cultius i, per tant, també es beneficiarien de la fertilisació de carbono. Ya que la majoria de les malezas són plantes C3 (es diuen aixina perque en les de tipo C3 el primer compost orgànic fabricat en la fotosíntesis té 3 àtoms de carbono i en el tipo C4 té 4), estan competint contra els cultius C4 tals com la tomata. No obstant, alguns resultats fan possible pensar que els herbicida poden guanyar en eficàcia en l'aument de la temperatura.
El calfament global podria causar un aument en les precipitacions en algunes zones, lo que duria a un aument de la humitat atmosfèrica i la duració de les estacions humides. Combinat açò en les altes temperatures, podria favorir el desenroll de malalties fúngicas. El estat Barinas (Veneçola) està sofrint este efecte, sobretot en el cultiu de la yuca. També l'aument de temperatura i de la humitat està favorint l'increment de les plagues d'insectes.
Àfrica
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La geografia d'Àfrica la fa particularment vulnerable al canvi climàtic i el 70 % de la població conta en la agricultura de seca per a la seua subsistència. Un informe oficial de Tanzània sobre el canvi climàtic sugerix que les zones que generalment tenen 2 precipitacions a l'any provablement tindran més i aquelles que solament tenen una temporada de precipitacions podrien tindre molt manco pluges. El resultat net esperat és que creixerà 33% menys dacsa (l'aliment bàsic del país).[18] Junt en atres factors, es creu que el canvi climàtic regional, específicament la disminució en les precipitacions, han contribuït al Conflicte de Darfur.[19] La combinació de décades de sequia, desertificación i sobrepoblación són les causes del conflicte, ya que la busca d'aigua del poble nómada Baggara ho obliga a dur els seus ganados més al sur, a terres ocupades principalment per grangers.[20]
En una alta provabilitat, el IPCC va concloure que la variabilitat del clima i el canvi comprometrien greument la producció agrícola i l'accés als aliments.[21] Alguns estudis sostenen que el sur d'Àfrica podria perdre més del 30% del seu cultiu principal, la dacsa, en 2030.cita requerida
El canvi climàtic pot ser que siga una de les causes de conflicte de Darfur (Sudan). La combinació de décades de sequia, desertificación i sobrepoblación són algunes de les causes del conflicte perque els àraps baggara (àraps nómades) duyen els seus ganados més al sur en busca d'aigua, a la terra ocupada principalment per a l'agricultura dels pobles.[22]
Un estudi publicat en la revista Science sugerix que, pel canvi climàtic, Suràfrica podria perdre per a l'any 2030 més del 30% de la seua collita principal, el dacsa. En el sur d'Àsia, les pèrdues d'aliments bàsics regionals com el arròs, el dacseta i el dacsa podrien alcançar un 10%.[23][24]
Amèrica
[editar | editar còdic]El IPCC (2007:14) va proyectar que és molt provable que en les zones seques d'Amèrica Llatina la producció d'alguns cultius i de ganado disminuïxca, en conseqüències desfavorables per a l'obtenció d'aliment. En zones templades, els cultius de soja creixerien. Està previst que durant el XXI la productivitat caiga per damunt del 30%. També l'indústria del peix es vorà molt afectada en molts llocs.[25][26][27]
Estimacions advertixen que per a 2030 en Amèrica Llatina i el Carib 5,8 millons de persones podrien caure en l'extrema pobrea pel canvi climàtic.[28]
En Estats Units, l'aument de la temperatura i les precipitacions podria no tindre efectes significatius en els cultius més importants.[29] Segons el IPCC (2007:14-15) es preveu que en les primeres décades d'este sigle, el canvi climàtic moderat incrementara la producció dels cultius que solament reben precipitacions en un 5-20 % pero en una alta variabilitat entre regions. El major desafiu serà per als cultius que estan prop del ranc de temperatura adequat o els que depenen de recursos d'aigua altament utilisats.
Àsia
[editar | editar còdic]En mijanes provabilitats, el IPCC va proyectar que en la mitat de el XXI, en l'est i surest d'Àsia, els cultius aumentarien en un 20%, mentres que, en el centre i sur d'Àsia, es reduirien en un 30%. A nivell general, es va proyectar que el risc de fam seria molt alt en varis països desenrollats. En el sur d'Àsia les pèrdues de productes bàsics tals com l'arròs, la dacseta i la dacsa podrien aplegar al 10%.cita requerida[30]
Europa
[editar | editar còdic]El IPCC (2007:14) va proyectar que hi haurà una gran provabilitat de que en el sur d'Europa el canvi climàtic reduïxca la producció dels cultius. En el centre i est d'Europa s'espera que disminuïxca la productivitat forestal. En el nort d'Europa, l'efecte inicial del canvi climàtic serà incrementar la producció en els cultius.
Espanya és un gran productor mundial de cereals, verdures, frutes i oli. Els cereals de seca que es cultiven en Espanya han alvançat en les tres últimes décades etapes de creiximent que es desenrollen en primavera com a conseqüència dels efectes del canvi global, que en la Península s'han manifestat en un increment de la temperatura mija i una llaugera disminució, pero de major intensitat, de les precipitacions. L'alvanç en els seus estats fenológicos més significatiu ha segut registrat en el blat i en la avena, les fases de la qual d'aparició del full bandera i de floració s'han alvançat una mija de tres i un dia per any respectivament. Les variacions fenológicas poden aplegar a tindre un gran impacte sobre la producció final de cultiu.[31] Per la seua banda, la fenologia i la floració de l'olivera també s'està veent sériament afectada pel canvi global.[32][33] Alguna cosa que pot tindre greus repercussions ya que la floració de l'olivera i la producció de collita estan íntimament relacionades.[34][35] S'ha reportat també per diferents agricultors la bestreta en l'activitat d'insectes chupadores de llacor, tals com pulgones, aranya roja, poll de Sant Josep, etc. derivades de la bestreta en el calendari de les temperatures primaverales al més de febrer. Açò s'ha reportat especialment en la franja mediterrànea.
Oceania
[editar | editar còdic]En Oceania, si no hi ha una futura adaptació al canvi climàtic, els impactes en l'agricultura serien considerables.[36] Per a 2030, la producció de l'agricultura i silvicultura es reduiria en el sur i est d'Austràlia i algunes parts de l'est de Nova Zelanda. Es proyecta que els beneficis inicials seran rius més grans pel sur i oest.[36]
Pols (Àrtic i Antàrtida)
[editar | editar còdic]Brown va reportar per al periòdic The Guardian en 2005 cóm el canvi climàtic havia afectat l'agricultura en Islàndia. Les temperatures elevades varen fer que es poguera cultivar ordi, cosa que no es podia fer des de fa 20 anys. Este calfament es va produir pel canvi de les corrents oceàniques del Carib, afectant també a la peixca.[37]
Anisimov et al. (2007:655) varen estudiar el clima d'esta regió.[38] En una provabilitat mija, varen concloure que els beneficis d'un clima menys sever dependrien de les condicions locals. Un d'estos beneficis seria incrementar les oportunitats per a l'agricultura i silvicultura.
Illes menudes
[editar | editar còdic]En un estudi, Mimura et al. (2007:689) va concloure en una alta provabilitat, que la agricultura de subsistència i la agricultura comercial en les illes menudes serien greument afectats pel canvi climàtic.[39]
Disminució en la producció de grans
[editar | editar còdic]
Entre 1996 i 2003, la producció de grans es va mantindre en aproximadament 1800 millons de tonellades. En 2000, 2001, 2002, i 2003, les reserves de grans s'han reduït ya que la producció mundial d'estos no ha donat abast al consum.
A finals dels anys setanta, el promig de la temperatura de la terra ha estat aumentant, en nou dels 10 anys més calents des de 1995.[41] En 2002, Índia i els Estats Units varen sofrir d'una disminució considerada de cultius per les inusuals temperatures i sequies. En la primavera i estiu del 2003 Europa va sofrir d'escassea de pluges i la calor va danyar la major part dels cultius del Regne Unit i França en Europa Occidental provinent d'Ucrània en l'est. Els preus del pa han estat aumentant en varis països de la regió. Estudis portats a terme en Aragó (Espanya) revelen l'existència d'un procés de marginalización d'algunes zones productores, que dificulten cada volta més la planificació dels cultius com a conseqüència de les majors restriccions derivades del canvi climàtic.[42]
Impactes en la pobrea
[editar | editar còdic]Els investigadors del Overseas Development Institute han estudiat els impactes potencials que podria tindre el canvi climàtic en l'agricultura i cóm açò afectaria a la lluita contra la pobrea dels països desenrollats. Varen sostindre que els efectes del canvi climàtic moderat seran diversos en eixos països. No obstant, la vulnerabilitat dels pobres en els països desenrollats davant els efectes a curt determini del canvi climàtic, principalment l'aument de la freqüència i severitat de climes adversos, provablement tindrà un impacte negatiu. Segons ells, açò deuria tindre's en conte en les polítiques agrícoles.[43]
Models de desenroll de cultius
[editar | editar còdic]Els models que estudien el comportament climàtic freqüentment són inconclusos. Per a estudiar en profunditat els efectes del calfament mundial en l'agricultura, es poden utilisar atres tipos de models com a models de desenroll de cultius, prediccions de la producció i cantitats d'aigua consumida i fertilisants. Tals models resumixen el coneiximent del clima, els sols i els efectes observats com a resultat de diverses pràctiques agrícoles. Aixina, seria possible provar estratègies d'adaptació a la modificació del mig ambient.
Com estos models necessàriament simplifiquen les condicions naturals (freqüentment es partix del supòsit de que les malezas, les malalties i les plagues estan controlades), no està clar quines tan realistes són estos estudis. No obstant, alguns resultats s'accepten parcialment en aumentar el seu número d'experiments.
També s'usen atres models, com el de desenroll d'insectes i malalties, que es basen en proyeccions climàtiques, per eixemple, la simulació de la reproducció del áfido o el desenroll de la septoriosis, un tipo de malaltia micótica del cereal.
S'utilisen escenaris per a estimar els efectes del canvi climàtic en el desenroll i rendiment dels cultius. Cada escenari es definix com un conjunt de variables meteorològiques que es basen en proyeccions generalment acceptades. Per eixemple, molts models porten a terme simulacions basades en el doble de diòxit de carbono, un aument de la temperatura de l'orde de 1 °C a 5 °C i un aument o descens del nivell de precipitacions d'un 20%. Atres paràmetros inclouen la humitat, el vent i la activitat solar. Els models d'escenaris de cultius evaluen l'adaptació de les granges, com el canvi en la data de sembra, les espècies adaptades al clima (que necessiten vernalización i resistència a la fredor i a la calor), l'adaptació del rec i els fertilisants i la resistència a les malalties. Els models més desenrollats es relacionen en el blat, la dacsa, l'arròs i la soya.
Efecte potencial de la temperatura en el periodo de creiximent
[editar | editar còdic]La duració dels cicles de creiximent dels cultius està, sobretot, relacionada en la temperatura. Un aument en la temperatura accelerarà el creiximent. En el cas d'un cultiu anual, el periodo entre la sembra i la collita s'acurtarà (per eixemple, el temps abans de la collita de la dacsa podria acurtar-se entre una i quatre semanes). Esta situació podria afectar negativament a la productivitat degut a que la senescencia succeiria més primerenc.
Efecte de l'aument del diòxit de carbono en cultius
[editar | editar còdic]L'aument en la concentració de CO2 en l'atmòsfera podria afectar de diferents maneres als cultius. L'elevació de el CO2 incrementa la producció en els cultius per l'aument de la taxa fotosintética, i també reduïx la pèrdua d'aigua com a resultat del tancament de les estomes. Els efectes d'un increment en el diòxit de carbono serien majors en cultius C3 (com el blat) que en els cultius C4 (com la dacsa). Les plantes CAM serien les espècies menys favorides.[44] lo que produïx una reducció en el consum de l'aigua.[45]
D'acort en el IPCC, «L'importància de l'impacte del canvi climàtic en la calitat del forraje i el gra sorgix d'investigacions recents. Per a l'arròs, el contingut de amilosa del gra (el qual determina la calitat de cocció) aumenta davant l'aument de el CO2. El gra d'arròs cuinat és més ferm en plantes cultivades en ambients en alta concentració de CO2 que en les plantes baixe les condicions actuals. No obstant, disminuirien les concentracions de ferro i zinc, importants per a la nutrició humana. Ademés, el contingut proteic del gra es reduiria si s'incrementaren la temperatura i el diòxit de carbono».[13]
Terres agrícoles i canvi climàtic
[editar | editar còdic]El canvi climàtic podria incrementar la cantitat de la terra cultivable en regions d'alta latitut, per la disminució de les zones gelades en el planeta. Un estudi fet en el 2005 afirma que, des de l'any 1960, la temperatura en Siberia ha aumentat en promig 3 °C (molt més que el restant del món).[46] No obstant, informes sobre l'impacte del calfament global en l'agricultura russa[47] indiquen efectes contradictoris: mentres que en les terres de la zona nort s'espera que aumenten les terres cultivables,[48] també s'advertix de possibles pèrdues en la productivitat i un major risc de sequia.[49]
S'espera que per al 2100 el nivell de la mar aumente un metro, encara que no existix un consens al respecte. L'elevació del nivell de la mar produiria pèrdues de terres de cultiu, particularment en el Surest Asiàtic. La erosió, la inundació de les costes, la salinitat del nivell freàtic per l'increment en el nivell de la mar, podrien afectar a l'agricultura a través de l'inundació de terres en baixa altitut.
Si el nivell de la mar aumenta a dits nivells, terres baixes com Bangladés, Índia i Vietnam tindrien majors pèrdues en els cultius d'arròs. Vietnam, per eixemple, depén fortament de la zona sur del país per a sembrar arròs. Qualsevol aument en el nivell de la mar de no més d'un metro inundarà varis km² de cultius d'arròs, causant que Vietnam fora incapaç de produir i exportar el seu principal cereal.[50]
Erosió i fertilitat
[editar | editar còdic]S'espera que les altes temperatures atmosfèriques observades en la década passada es convertixquen en cicles hidrològics més vigorosos, incloent precipitacions més extremes. És provable que es produïxquen erosió i degradació del sol. La fertilitat dels sols també es voria afectada pel canvi climàtic. En els pròxims 50 anys, l'aument de l'erosió en l'agricultura per factors antropogénicos pot causar pèrdues de fins a un 22% del carbó existent en el sol. No obstant, degut a que la relació entre el carbono orgànic en el sol i el nitrogen es manté pràcticament constant, la duplicació del carbono implicaria un almagasenament molt més alt del nitrogen orgànic en els sols, brindant majors nivells de nutrició en les plantes, lo que produiria millors cultius. La demanda de fertilisants en nitrogen disminuiria, brindant l'oportunitat de canviar costoses estratègies de fertilisació.
Pels climes extrems que podrien resultar, l'increment en les precipitacions aumentaria el risc d'erosió, mentres que al mateix temps es tindrien terres en millor hidratació, depenent de l'intensitat de la pluja. La possible evolució de la matèria orgànica en el sol és un fet controvertit: mentres que l'aument de la temperatura causaria una major taxa de producció de minerals, reduint el contingut de matèria orgànica en el sol, la concentració atmosfèrica de CO2 tendiria a incrementar-se.
Efectes potencials del canvi climàtic en pesta, malalties i maleza
[editar | editar còdic]És important recalcar que la maleza experimentarà la mateixa acceleració del cicle, i també es beneficiarà de la fertilisació carbónica. Ya que la gran majoria de la maleza són plantes C3, provablement competirien inclús més que ara contra les plantes C4 en cultius com la dacsa. Per un atre costat, alguns resultats fan possible creure que els herbicidas serien més efectius en l'aument de la temperatura.
El calfament mundial produiria un increment de les precipitacions en algunes àrees, causant un increment en la humitat atmosfèrica i la duració de la estació plujosa. Combinat en altes temperatures, açò podria favorir a la propagació de malalties de fongos. Igualment, per les altes temperatures i la humitat, podria haver un increment en la propagació d'insectes i vectores biològics.
Desaparició i reculada dels glaciars
[editar | editar còdic]La contínua reculada dels glaciars tindrà diferents impactes quantitatius. En regions a on es depenga molt de la escorrentía dels glaciars que es derritieron en la temporada d'estiu més calent, posteriorment actual de la reculada eventualment agotarà el gèl glacial i substancialment reduiria o eliminaria la escorrentía. Una reducció de la escorrentía afectarà l'habilitat de irrigar cultius i reduirà el fluix d'una corrent d'aigua necessària per a mantindre les represas i dics plenes.
Aproximadament 1300 millons de persones viuen en les conques hidrogràfiques dels rius del Himalaya.[51] Índia, China, Pakistan, Afganistan, Bangladés, Nepal i Birmània podrien experimentar inundacions seguides per greus sequies en les décades posteriors.[52] Solament en Índia, El riu Ganges proveïx aigua per a prendre i per a l'agricultura, beneficiant a més de 1300 millons de persones.[53][54] La costa Oest de Norteamérica, que obté gran part de l'aigua que necessiten de glaciars i montanyes com Rocky Mountains i Serra Nevada també serien afectats.[55]
Ozon i rajos UV
[editar | editar còdic]Alguns científics creuen que l'agricultura podria vore's afectada per una disminució de la capa d'ozon, ya que els radiació ultravioleta d'ona mija (UVB) aumentaria, la qual cosa biològicament és perillós. Un excés d'este tipo de radiació pot afectar directament en la fisiologia de les plantes i produir cantitats massives de mutacions, i indirectament canviar el comportament dels polinisadorés, encara que tals canvis són fàcils de quantificar.[56] No obstant, encara no s'ha establit si un increment en els gasos d'efecte hivernàcul farien disminuir la capa d'ozon.
Lo que si se sap és que un possible efecte de l'elevació de la temperatura siguen uns nivells significativament més alts de l'ozon en la troposfera, que faria que els cultius tingueren rendiments substancialment menors.[57]
El Chiquet
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Impacte de l'agricultura en el canvi climàtic
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Ganaderia
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Intergovernmental panel on climate change special report on emissions scenarios», consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 IPCC. (2014). Canvi climàtic 2014: Informe de síntesis. Contribució dels Grups de treball I, II i III al Quint Informe d'Evaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic [Equip principal de redacció, R.K. Pachauri i L.A. Meyer (eds.)]. IPCC, Ginebra, Suïssa, 157 págs.
- ↑ FAO. Canvie climàtic i seguritat alimentària. Un document marque. Resum..
- ↑ Costantini, A.O., et al. (2018). Emissions de gasos d'efecte hivernàcul en la producció ganadera. CIENCIA I INVESTIGACIÓN-TOMO 68 Nº 5
- ↑ 5,0 5,1 Porter, J.R., et al., Executive summary, in: Chapter 7: Food security and food production systems (archived 5 November 2014), in IPCC AR5 WG2 A 2014, pàg. 488–489
- ↑ Paragraph 4, in: SUMMARY AND RECOMMENDATIONS, in:HLPE 2012, p. 12
- ↑ Wallace-Wells, David. «The Uninhabitable Earth».
- ↑ FAO. (2015). L'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació: l'innovació en l'agricultura familiar. Roma.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 FAO. (2016). L'Estat Mundial de l'Agricultura i l'Alimentació. Canvi climàtic, agricultura i seguritat alimentària.
- ↑ Journal of Crop Improvement.27(6)
- 667–692.ISSN 1542-7528.doi:10.1080/15427528.2013.845051.Consultat el 2021-07-25.
- ↑ Consultat el 2021-07-25.
- ↑ Consultat el 2026-06-05.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 IPCC. (2001). Canvi climàtic 2001. Informe de Síntesis. Contribució dels Grups de Treball I, II, i III al Tercer Informe d'Evaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic.
- ↑ Bogumil Terminski, Environmentally-Induced Displacement. Theoretical Frameworks and Current Challenges, Liege, 2012
- ↑ The Independent, 27 d'abril 2005, "Climate change poses threat to food supply, scientists say" - report on this event «El creiximent de les temperatures atmosfèriques, les grans sequies, els efectes secundaris d'abdós tals com els alts nivells d'ozon a nivell de terra, contribuiran a una substancial reducció del rendiment dels cultius dels aliments bàsics en la pròximes décades lo que podria ser insuficient per a fer front a un aument de la població situat entorn a 2000 millons de persones més per al 2025 si no es realisa un canvi immediat».
- ↑ S. H. Schneider et al.. ««Assessing key vulnerabilities and the risk from climate change»; en: Climate Change 2007: impacts, adaptation and vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [M. L. Parry et al. (eds.)]». Cambridge (Regne Unit) i Nova York (Estats Units): Cambridge University Press. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ 2008: The year of global food crisis
- ↑ John Vidal. «In the land where life is on hold». The Guardian. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ «Climate change - only one cause among many for Darfur conflict». IRIN. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ Nina Brenjo. «Looking to water to find peace in Darfur». Reuters AlertNet. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2007. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ IPCC. ««Summary for Policymakers». En: Climate Change 2007: impacts, adaptation and vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [M.L. Parry et al. (eds.)]». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ Nina Brenjo. «Looking to water to find peace in Darfur». Reuters AlertNet. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2007. Consultat el 22 de giner de 2008. «L'històric del canvi climàtic, segons consta en el nort de Darfur és casi sense precedents: la reducció de les pluges ha convertit millons d'hectàrees en terres semidesiertas de pastoreig. L'impacte del canvi climàtic es considera directament relacionat en el conflicte de la regió. La desertificación ha aumentat considerablement la tensió pels mijos de subsistència de les societats de pastors, obligant-los a desplaçar-se al sur per a trobar pastures»
- ↑ (2008).Science.319(5863)
- 607–10.doi:10.1126/science.1152339.
- ↑ «[1]», BBC News Online.
- ↑ «Canvie climàtic, peixca i acuicultura en Amèrica Llatina: potencials impactes i desafius per a l'adaptació» (en en). www.semanticscholar.org. Consultat el 2021-02-28.
- ↑ Fisheries and Aquaculture Management Division (2014). Canvie climàtic, peixca i acuicultura en Amèrica Llatina: potencials impactes i desafius per a l'adaptació., FAO Books. OCLC 960085391. ISBN 978-92-5-307775-5.
- ↑ «Peixca i acuicultura 'deuran adaptar-se al canvi climàtic', advertix la FAO» (en és). Amèrica Llatina i el Carib. Consultat el 2021-02-28.
- ↑ El camí d'Amèrica Llatina i el Carib cap a sistemes alimentaris resilientes, saludables i justs.Consultat el 2026-06-05.
- ↑ Fondazione Eni Enrico Mattei.(2006.6)Consultat el 15 de març de 2020.
- ↑ «RT 4.2 Impactes, adaptació i vulnerabilitat regionals - CIE WGII Resum Tècnic». archive.ipcc.ch. Consultat el 2021-07-25.
- ↑ Oteros, J., García-Mosso, H., Botey, R., Mestre, A., & Galán, C. (2015). Variations in cereal crop phenology in Spain over the last twenty-six years (1986–2012). Climatic Change, DOI: 10.1007/s10584-015-1363-9 [2]
- ↑ García-Mosso, H., Yaezel, L., Oteros, J., & Galán, C. (2014). Statistical approach to the analysis of olive long-term pollen season trends in southern Spain. Science of the Total Environment, 473, 103-109.
- ↑ «Statistical approach to the analysis of olive long-term pollen season trends in southern Spain».
- ↑ Oteros, J., Orlandi, F., García-Mosso, H., Aguilera, F., Dhiab, A. B., Bonofiglio, T., ... & Galán, C. (2014). Better prediction of Mediterranean olive production using pollen-based models. Agronomy for sustainable development, 34(3), 685-694.
- ↑ https://www.researchgate.net/publication/258291277_better_prediction_of_mediterranean_olive_production_using_pollen-based_models?ev=prf_pub
- ↑ 36,0 36,1 Hennessy, K. et al.. «Austràlia and New Zealand. In: Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [M.L. Parry et al. (eds.)]». Cambridge (Regne Unit) i Nova York (Estats Units): Cambridge University Press. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ Paul Brown. «Frozen assets». The Guardian. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ Anisimov, O.A. et al.. «Polar regions (Arctic and Antarctic). In: Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [M.L. Parry et al. (eds.)]». Cambridge (Regne Unit) i Nova York (Estats Units): Cambridge University Press. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ Mimura, N. et al.. «Small islands. In: Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [M.L. Parry et al. (eds.)]». Cambridge (Regne Unit) i Nova York (Estats Units): Cambridge University Press. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ (en anglés)Australian Drought and Climate Change
- Archivat el 26 de juliol de 2018 archivat en Wayback Machine., consultat 2007-06-07.
- ↑ NOAA.Consultat el 26 de juliol de 2007.
- ↑ Ecological Economics.68(3)
- 896–904.ISSN 0921-8009.doi:10.1016/j.ecolecon.2008.07.015.Consultat el 2021-07-25.
- ↑ «Climate change, agricultural policy and poverty reduction – how much do we know?» (PDF). Overseas Development Institute. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2007. Consultat el 2007.
- ↑ (1995).New Phytologist.131
- 311–327.doi:10.1111/j.1469-8137.1995.tb03067.x.
- ↑ (1997).Annual Review of Plant Physiology and Plant Molecular Biology.48doi:10.1146/annurev.arplant.48.1.609.
- ↑ German Research Indicates Warming in Siberia, Global Warming Today, Global Warming Today
- ↑ Federal Service for Hydrometeorology and Environmental Monitoring 5Roshydromet), Strategic Forecast of Climate Change in the Russian Federation 2010–2015 and Its Impact on Sectors of the Russian Economy (Moscow 2005)
- ↑ «The danger of climate change for russia – expected losses and recommendations», per Alexey O. Kokorin i Inna G. Gritsevich, Moscou, Russian Analytical Digest, 23/07 [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Global warming 'will hurt Russia', 3 d'octubre 2003, servici de notícies NewScientist.com.
- ↑ «Coping With Climate Change», en revista Rice Today, IRRI, juliol-setembre de 2007: 10-15.
- ↑ Big melt threatens millions, says UN
- ↑ Glaciers melting at alarming speed
- ↑ Ganges, Indus may not survive: climatologists
- ↑ Himalaya glaciers melt unnoticed
- ↑ Glaciers Llaure Melting Faster Than Expected, UN Reports
- ↑ «Ozone layer least fragile on record», artícul de Paul Brown en The Guardian, abril de 2005.
- ↑ «Climate change poses threat to food supply, scientists say». The Independent. Archivat des d'el original, el 2005-06-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático y agricultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.