Eixèrcit Aliat Protector de la Llei
El Eixèrcit Aliat Protector de la Llei de Centre Amèrica,[1] Eixèrcit Lliberal Centroamericano o Eixèrcit Morazánico, va anar un eixèrcit organisat en el més d'octubre de 1827, despuix de l'invasió del Eixèrcit Federal Centroamericano al mando del Tinent general José Just Milla al territori de l'Estat d'Hondures i derrocar al Cap Suprem d'Estat Dionisio d'Herrera. Tot lo anterior seguint órdens del general Manuel José d'Arce i Fagoaga que fungía com a president de la República Federal de Centroamérica. En referir-se universalment a este "Eixèrcit Aliat Protector" inseparablemente es té que fer menció del seu artífex l'hondureny Francisco Morazán.
Història
[editar | editar còdic]Les Alcaldies Majors de les províncies centroamericanas (Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica) havien declarat la seua independència d'Espanya el 15 de setembre de 1821, en la ciutat de Guatemala. Seguidament es varen unir per a formar les Províncies Unides de Centre Amèrica en la qual es declaraven tant independents i emancipats, despuix d'una fugaç unió en el Primer Imperi mexicà d'Agustín d'Iturbide, els polítics de Centroamérica varen conformar la República Federal de Centroamérica; és ací quan escomencen a discórrer les idees polítiques separatistes tant lliberals, com a conservadores per part dels senyors funcionaris i representants polítics. Cada estat centroamericano havia emés la seua constitució i creat les bases federals, socials i polítiques com a nació, aixina mateix la creació d'un eixèrcit nacional.
El general salvadoreny Manuel José d'Arce i Fagoaga estant de tanda com a president de la , va ordenar al Tinent general hondureny José Just Milla ex vicejefe de l'Estat d'Hondures, invadir eixe país i derrocar al govern hondureny; Just Milla el 19 de giner de 1827 al mando del Segon Batalló Federal, va traspassar les fronteres hondurenyes i va invadir primerament la Vila dels Plans de Santa Rosa, la qual va prendre sense dificultat alguna. Seguidament va partir en rumbo a la ciutat capital Comayagua, a la qual va sitiar per 36 dies fins a la capitulació de la mateixa el 10 de maig i l'arrest del llicenciat Dionisio d'Herrera i enviat a Guatemala, alguns oficials defensors de la ciutat, entre ells el coronel Remigio Díaz i coronel José Antonio Márquez i Francisco Morazán varen eixir en rumbo a la Vila de Tegucigalpa per a reclutar hòmens i rescatar la ciutat capital. Morazán va retornar en 300 hòmens i en la facenda "La Maradiaga" va entrar en combat en les tropes federals a les quals va véncer, pero no va poder alvançar fins a Comayagua. Per a això, Morazán novament es va anar a Tegucigalpa i afores a reclutar més hòmens disposts a lluitar per l'Estat d'Hondures i es va inclinar, no pels criollos, ni fills d'espanyols, sino pels treballadors, obrers i esclaus que desijaven llibertat i havien escoltat la tenacitat i heroïcitat del libertador Simón Bolívar, és allí quan naix el verdader "Lliberalisme Centroamericano" i la base del "Eixèrcit Aliat Protector de la Llei".
Per eixe llavors, Tegucigalpa estava baix les órdens del coronel Ramón d'Anguiano, que va ordenar l'arrest de Morazán, al com varen detindre soldats en la localitat d'Ojojona; despuix d'intentar dur-ho davant els oficials federals, Morazán va conseguir escapar i fugir cap a El Salvador a on va expondre la situació al representant de govern salvadoreny Mariano Vidaurre este va donar via lliure a Morazán i els seus seguidors en el territori salvadoreny i aixina mateix poder viajar fins a Nicaragua i solicitar ajuda a aquell govern, José Anacleto Ordóñez "Cleto" va proporcionar armes i hòmens, per al rescat d'Hondures, ara Francisco Morazán -que no tenia instrucció militar d'acadèmia- havia format un eixèrcit en soldats salvadorenys, nicaragüencs i uns atres de Texiguat i Choluteca que es varen unir a la causa, conformant a el "Eixèrcit Aliat Protector de la Llei" i aixina l'11 de novembre de 1827 va tindre lloc la Batalla de la Trinitat a on el "Eixèrcit Aliat Protector de la Llei" va tindre el seu primer triumfo sobre les tropes federals al mando de José Just Milla. Morazán assumix com a Cap d'Estat d'Hondures i més vesprada, el 28 de juny de 1828 deposita la Jefatura d'Estat en favor de Diego Vigil; mentres Morazán marcha cap a El Salvador a prestar-li auxili i triumfa en la Batalla del Gualcho. El 13 d'abril de 1829 Francisco Morazán, pren Guatemala i el 30 d'abril és nomenat "Benemérito de la Pàtria".[2] Francisco Morazán, va fer la seua primera aparició pública com a Comandant en Cap de l'Eixèrcit Aliat Protector de la Llei, un 9 de juny de 1829 davant la Cámara en Guatemala.[1] Morazán com a Comandant de l'Eixèrcit Aliat Protector de la Llei, ix de Guatemala i retorna a Hondures a on ocupa de nou la Jefatura d'Estat el 2 de decembre de 1829, l'Assamblea Nacional hondurenya havia donat el seu vot de confiança; despuix Morazán deixa l'administració en mans del doctor Juan Ángel Arias el 24 de decembre d'eixe mateix any i en giner de l'any següent 1830, es troba lluitant en els rebels olanchanos, Morazán ocupa Juticalpa i més vesprada el 21 de giner venç als sublevats en la Batalla dels Regressos del Ocote, sense disparar ni una sola arma.
El "Eixèrcit Aliat Protector de la Llei" lluite contra els interessos federals, religiosos i conservadors sobre els Estats Centre Americans, a lo largo y a lo ancho de l'istme. Declarats com "bandits" i "falsos libertadores"[3] a l'eixèrcit es varen ser unint més persones i oficials centroamericanos i estrangers en l'afany de concibir l'idea de restaurar una verdadera unió centroamericana.
Francisco Morazán termina el seu periodo com a President de la Federació Centroamericana un 31 de giner de 1839; allí mateixa, mor l'Unió Centroamericana; el 6 de juliol de 1839 és electe Cap d'Estat del Salvador i en esta administració sofrix molts atacs d'opositors en la finalitat de derrocar-li, Morazán en un chicotet eixèrcit s'enfronta al general guatemaltec Rafael Carrera, a on és emboscat i derrotat. Morazán ix en rumbo al Salvador i deposita la Jefatura d'estat en José María Silva, més tarde veent-se obligat, renúncia la Jefatura Salvadorenya un 4 d'abril de 1840 i part d'aquell país. Novament Francisco Morazán torna a reunir a l'Eixèrcit Aliat i intenta una nova Unió Centroamericana i al mando de 500 voluntaris i 5 bucs i en la companyia del general José Trinitat Cabanyes conseguixen desembarcar en Costa Rica i pretenen derrocar el govern de Braulio Carrillo, qui envia al general Vicente Villaseñor i tropes per a enfrontar al invasor Morazán. Villaseñor i Morazán, varen realisar sengles pláticas i varen conseguir un 11 d'abril de 1842, el "Pacte del Jocote" un dia despuix Francisco Morazán i tropes Aliades i costarricenses entren triumfals en Alajuela i Heredia, el 14 d'abril assumix Francisco Morazán el control del país. Un 11 de setembre de 1842, sorgix un alçament en Alajuela sent els cabecilla el general Antonio Pinte i el coronel Florentino Alfaro, els qui enfronten a les forces de l'Eixèrcit Aliat, reduïts i derrotats les forces del general Morazán, est conseguix fugir cap a Cartago i busca ajuda a on Pedro Mayorga, qui li traïciona vilmente. Francisco Morazán, José Trinitat Cabanyes i Vicente Villaseñor en arrestats i jujats. Morazán i Villaseñor són condenats a mort, paradòxicament duts a un paredón de fusilament i eixecutats en data 15 de setembre, vintiun anys despuix de l'Independència Centroamericana.
Despuix de l'eixecució de Francisco Morazán en Sant Josep, Costa Rica en 1842, la filosofia lliberal va continuar en els seus oficials de l'Estat Major, més no aixina en el pensament general de la política centroamericana.
Organisació
[editar | editar còdic]El "Eixèrcit Aliat Protector de la Llei" estava conformat per un Estat Major compost per oficials d'alt ranc i experts en batalla, seguit dels oficials, classes i ajudants.
La base del eixèrcit era el gros del seu infanteria, contava en una cavalleria llaugera i ràpida i una artilleria, en una oportunitat es va usar la força naval, en el va desembarcar a Costa Rica en 1840.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Centroamérica
- Nova Espanya
- Independència de Centroamérica
- Províncies Unides de Centre Amèrica
- República Federal de Centre Amèrica
- Federació Centroamericana
- Anex:Batalles de Francisco Morazán
- Guerra civil centroamericana
- Dissolució de la República Federal de Centroamérica
- Francmaçoneria en Hondures
- Revolució Lliberal de 1871
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ortega. Miguel R. Morazán: llorer sense ocàs: biografia, Volum 3. Editorial Edicions II Centenari, Fundació Morazánica Hondures.
- -Morazán davant la joventut: guia per a la càtedra morazánica. Editor Cultural Centroamericana, Llibreria "Rosegue", 1991.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ejército Aliado Protector de la Ley» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.