Anar al contingut

Eleuterias

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eleuterias

Les Eleuterias (


  • Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
    ) eren festes que cada cinc anys celebraven en Platea els grecs, en honor de Zeus Eleuterio (Libertador) i en memòria de la batalla que va guanyar en el 479 a. C., el general espartano Pausanias sobre l'eixèrcit persa manat per Mardonio. [1] Eleutheria, una festa grega de la llibertat celebrada pels grecs despuix de la batalla de Platea (segons el calendari àtic, el tercer dia del més de Boedromión),[2][3] Açò no solament va ser una expressió de gratitut a Zeus al que devien la seua victòria sobre els perses, sino també un víncul d'unitat entre ells. Plutarco va registrar que, despuix de la batalla, en una assamblea de tots els grecs, el general (estratega) ateniense Arístides va emetre un decret per a que delegats de tots els Estats grecs es reuniren en Platea cada any per a la celebració de les Eleuterias.[4] La ciutat mateixa també va ser declarada sagrada i inviolable sempre i quan les seues ciutadans oferiren ssacrificis anuals, que després varen ser instituïts en nom de Grècia. Cada cinc anys (segons atres fonts, cada quatre anys).[5][6] Estes festivitats se celebraven en concursos (agon ton Eleutherion - ἀγὼν τῶν Ἐλευθερίων), en els que els guanyadors eren recompensats en corones de flors,[7] i el títul aristos Hellénón (άριστος Ελλήνων - excelents grecs).[2]


El festival anual de les Eleuterias en Platea va tindre lloc segons Plutarco de la següent manera: agon ton Eleutherion. Dic que estos ritos dels plateos s'observen fins al dia de hui.» [4] Tucídides afirma que les ofrenes sacrificiales també incloïen roba i les primícies de la collita, que provablement també es cremaven en la pira.[8] Segons l'arqueòlec belga Paul Graindor, la cerimònia anual era la contraparte de la cerimònia de les Eleuterias de quatre anys (en l'inscripció IG II² 2086,,[9] en la llínea 36, la mateixa hidria s'usava en el llavat de tombes (Arístides), un rito registrat per Plutarco.[10]

El viager grec Pausanias va vore i va descriure el lloc commemoratiu de les celebracions de les Eleuterias en el II: «A l'entrada mateixa de Platea es troben les tombes d'els qui varen lluitar contra els medos (perses). Els espartanos i atenienses caiguts estan enterrats per separat i els versos de Simónides estan inscrits en les seues làpides; els demés helens tenen un monument comú (lloc de sepeli). No llunt de la tomba comuna dels helens es troba l'altar de Zeus Eletherio (Eleuterio - Libertador)... fet de metal, l'altar de Zeus en una estàtua està fet de marbre blanc. Inclús hui en dia, se celebren carreres ací en Eleuteria cada cinc anys, i la carrera ha alcançat la major popularitat. Corren en armadura (hoplitódromo) front a l'altar. Els grecs varen colocar el monument a la victòria (tropaión) de la batalla de Platea aproximadament a quinze estadis (2,775 km) de la ciutat.»[11]


Se celebraven en atres llocs de l'antiga Grècia ademés de Platea, per eixemple en Tesalia Larisa, a on s'han trobat inscripcions fragmentarias de llistes de vencedors de les Eleuterias locals (varen ser introduïdes en Larisa despuix de la conclusió exitosa de la segona guerra macedónica).[12][13][14]

Eleuterias també era el nom d'un festival celebrat en l'illa de Samos en honor al deu Eros.[15][16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2011) Starověké Řecko (en cs), Praha: Slovart, pp. 369. ISBN 978-80-7391-580-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 Albert Schachter (1994). Cults of Boiotia: Potnia to Zeus, London: University of London, Institute of Classical Studies, p. 141. ISBN 978-09-0058-741-2.
  3. ↑ (1970) Klasické Atény (en sk), Bratislava: Tatran, p. 153.
  4. ↑ 4,0 4,1 PlutarcoArístides, 21, 1-2.
  5. ↑ (2010) Creating a Hellenistic World, Bristol: ISD LLC, p. 154 idioma =en. ISBN 978-19-1058-924-3.
  6. ↑ (2021) Ancient Greek Athletics, Oxford: Oxford University Press, pp. 371. ISBN 978-01-9260-762-1.
  7. ↑ (1843) Diccionari d'antiguetats gregues i romanes (en en), Harper & Brothers, p. 397.
  8. ↑ Tucídides (2010). Dejiny peloponézskej vojny I-IV (en sk), THETIS, pp. 198-199. ISBN 978-80-970115-4-3.
  9. ↑ «Inscriptiones Attica (IG I-III), Eleuterias» (en el). Consultat el 2026-04-14.
  10. ↑ (1986) Hesperia, Princeton: Institute for Advanced Study, p. 91. ISBN 978-06-7436-281-9.
  11. ↑ Pausanias (1974). Pausaniás, cistella po Řecku II. (en cs), Editorial Svoboda, p. 188.
  12. ↑ «Inscriptiones Central Greece (IG VII-IX), Eleuterias» (en el). Consultat el 2026-04-14.
  13. ↑ «Inscriptiones Central Greece (IG VII-IX), Arístides» (en el). Consultat el 2026-04-14.
  14. ↑ Denver Graninger (2011). Brill (ed.). Cult and Koinon in Hellenistic Thessaly (en en), Leiden, p. 77. ISBN 978-90-0421-502-3.
  15. ↑ Ateneu, agon ton Eleutherion, 13,562.
  16. ↑ Thomas F. Scanlon (2002). Eros and Greek Athletics, Oxford: Oxford University Press, pp. 266. ISBN 978-01-9534-876-7.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eleuterias&oldid=897911»