Encaste Santa Coloma
- Artícul principal → Encaste.
El encaste Santa Coloma és un encaste procedent de la casta Vistahermosa. Per les seues particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, depenent del Ministeri d'agricultura .[1]
El seu nom es deu a Enrique Queralt i Fernández-Maquieira, comte de Santa Coloma, que va començar en 1905 creant la seua vacada en reses d'Ibarra i de Saltillo, formant aixina el encaste Santa Coloma.
Història del encaste Santa Coloma
[editar | editar còdic]Enrique de Queralt i Fernández Maquieira, comte de Santa Coloma, comença a crear la seua vacada en dos etapes: la primera en 1905, comprant a Manuel Fernández Penya la mitat de la ganaderia d'Eduardo Ibarra; i la segona en 1912 comprant al marqués del Saltillo Rafael Roda Osborne un hato de reses.[2][3] D'esta manera va conseguir unir en una sola ganaderia les dos branques de la casta Vistahermosa: Barber de Utrera-Arias Saavedra i Varea-Picavea de Lesaca.[4]
L'unió que va resultar dels bous d'Ibarra en els temperamentales de Saltillo va ser de resultat satisfactori.[5] El comte va ser duent en un principi per separat les dos llínees i una atra en lo creuat d'abdós, encara que despuix de tentar tot el ganado i seleccionar-ho de forma minuciosa, va conseguir crear un tipo de bou en personalitat pròpia: el bou de Santa Coloma.[6] A mitan dels anys 20, el comte de Santa Coloma va ser realisant vàries vendes de ganado de les que varen sorgir les tres llínees de les que es compon el encaste, podent aplegar a considerar-se un encaste diferent: Coquilla, Graciliano Pérez-Tabernero i Buendía. El restant de les vendes que va fer el comte varen contribuir a que la sanc santacolomeña estiga present en diversos encastes, com Albaserrada,[7][8] Vega-Villar,[9][10] Villamarta i Cuadri, que encara que no està reconegut com a tal, pot considerar-se un encaste propi de la ganaderia homònima per les característiques úniques dels seus bous, que varen resultar de l'unió de reses de Santa Coloma i Urcola.[11]
Llínees del encaste
[editar | editar còdic]Llínea Coquilla
[editar | editar còdic]Esta llínea la va crear el ganader salmantino Francisco Sánchez, conegut com Paco Coquilla, alusiva a la finca a on pastaban els seus bous, quan en 1916 va comprar al Comte de Santa Coloma una partida de vaques i sementals en més proporció de sanc Ibarra que de Saltillo.[12]
Els bous de Coquilla, encara que eren menuts, tenien la seua dificultat i molta bravura,[13] fins al punt de que el torero sevillà Manuel Jiménez “Chicuelo” va aplegar a insinuar en una frase que, pese a ser menuts, eren bous difícils i braus para la brega.[14][15] Paco Coquilla la va mantindre fins a l'any 1934, quan va tindre que vendre-la en cinc lots per problemes econòmics; d'esta venda sorgiran les ganaderies que componen en l'actualitat la llínea Coquilla.
Llínea Graciliano Pérez-Tabernero
[editar | editar còdic]La va formar Graciliano Pérez-Tabernero Sanchón en 1920, quan li va comprar reses al Comte de Santa Coloma per a una ganaderia que tenia heretada del seu pare, i va eliminar el ganado d'este. Gràcies als fruts d'un semental, Mesonero,[16] va començar a conseguir resultats satisfactoris i a crear un tipo de bou en més bravura, conseguint triumfos en les principals places d'Espanya. Un dels bous de la ganaderia de Graciliano, Fandanguero, es va fer tristament famós per haver causat la mort en 1931 al torero Francisco Vega dels Reis “Gitanillo de Triana”.[17][18]
En 1939, acuciado per problemes econòmics va vendre casi tota la seua vacada a José Escobar Barrilaro, quedant-se únicament el ferro, un semental i unes poques de vaques. Els bous de llínea de Graciliano són els més braus i complicats del encaste Santa Coloma, sent considerats els Miuras del Camp Charro de Salamanca.[19][20][21]
Llínea Buendía
[editar | editar còdic]El creador d'esta llínea va ser el sevillà Joaquín Buendía Penya, encara que l'orige d'esta llínea pot remontar-se anys arrere; el seu pare Juan Buendía i el soci d'este, el soriano Felipe Bartolomé Sanz, compren en 1921 la ganaderia de Rafael Surga, de casta Vazqueña en la llínea d'Antonio Mera.[22]
En 1932 la ganaderia de Santa Coloma estava prou descuidada, es va posar en venda i va ser adquirida per Joaquín Buendía i el seu padrí Felipe; varen ser socis durant alguns anys fins a la seua separació. El primer es va quedar en el ferro del Comte i Felipe va mantindre el vell ferro de Rafael Surga, pero va eliminar casi tot el ganado de Vázquez i es va quedar en la mitat del de Santa Coloma.[23][24] La selecció feta pels nous ganaders va ser el buscar un bou més brau i que durara més temps durant la brega, pero que fora més noble en ella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Agricultura. «Real Decret 60/2001, de 26 de giner, sobre prototip racial de la raça vacuna de brega». noticiasjuridicas. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ «Encaste Santa Coloma (Capítul I)» (en és-es). torosdelidia.és. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ Federació Taurina de Valladolit. «[1]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ García Sánchez (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 170. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ Notícies Castella i Lleó. «[2]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ García Sánchez (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 171. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ La Vanguardia. «[3]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ Llança Digital. «[4]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ L'Heralt Montañés. «a-amar-a-la-fiestael-encaste-vega-villar/ ». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ Diari de Sevilla. «[5]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ Andalusia Informació. «[6]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ García Sánchez (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 180. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ Diari HOY. «[7]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ ABC de Sevilla. «[8]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ Glorieta Digital. «fer-torero-en-camps-de-salamanca/ Quan Chicuelo es va fer torero en camps de Salamanca» (en és-es). glorietadigital.és. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ «[9]». Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ El Correu d'Andalusia. «[10]». Consultat el 5 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ «seua-agarrada-mortal-3404.html Gitanillo de Triana sofrix en 1931 la seua agarrada mortal» (en és-es). Cultoro. Archivat des d'el seua-agarrada-mortal-3404.html original, el 26 d'octubre de 2020. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ Salamanca RTV. «[11]». Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ Glorieta Digital. «[12]». Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ «[13]». Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ García Sánchez (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 200. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ «Encaste Santa Coloma, capítul IX». tauroarte.com. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ «ENCASTE - SANTA COLOMA (Llínea Buendía)». tauroarte.com. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Santa Coloma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.