Anar al contingut

Equuleus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Equuleus, el Potro o el Caballito (cridada també la constelació «del Cavall») és la segona més chicoteta de les 88 constelacions,[1] solament superada per la Cruz del Sur. A pesar d'això i de no ser de les més lluentes (cap de les seues estrelas supera la magnitut 4), va anar també una de les 48 constelacions catalogades per Ptolomeo.

Creat per Hiparco i inclós per Claudio Ptolomeo, colindar en Pegàs, el cavall major, pero, a diferència d'esta, es representa com un sol cap de cavall. Claudio Ptolomeo la va catalogar com Ἵππου Προτομή («bust del cavall») per a referir-se a la part superior d'una figura animal; pero els astrònoms posteriors la varen denominar com Equus primus i prior, com precedint a Pegàs en l'ascens. Del seu chicotet tamany vénen els noms Equulus, Equiculus i Equus Minor. En L'Astronomie Populaire, de Camille Flammarion, se li denomina com Equulus, o el Petit Cheval, és dir el Cavall Menor, sent llavors Pegàs el Cavall Major.[2]

Mitologia

[editar | editar còdic]
"Pegàs i Equuleus", làmina 15 de l'Espill de Urania (Urania's Mirror), un joc de cartes celestials acompanyat de A familiar treatise on astronomy ... (Un tractat familiar sobre astronomia...) de Jehoshaphat Aspin. Londres. Carta astronòmica, impressió sobre cartó estratificado: aiguafort, coloreada a mà. Equuleus apareix en color marró. (1825)

Com s'ha indicat, a pesar del seu tamany relativament chicotet i l'absència d'una estrela significativa, Equuleus és, de fet, una de les 48 constelacions considerades per Claudio Ptolomeo en la seua Almagesto. Es diu que la constelació representa, en la mitologia grega, al cavall Celeris o Cílaro, germà de Pegàs, a qui Hermes va entregar a Cástor, o a Cilarus, a qui Hera va confiar a Pólux, o be al primer cavall, creat per Poseidón en colpejar el sol en la seua fitora en el seu enfrontament en Atenea per a posar nom a la ciutat d'Atenes.[3]

En el diccionari LSJ (A Greek-English Lexicon, de Liddell–Scott–Jones) l'entrada per a προτομή cita: «π. ἵππου, nom de l'asterisme de Equuleus.[4] Higino sugerix que Neptú ho va posar en el cel com a senyal del primer cavall creat o entregat als humans.[5] Ptolomeo diu que estes estreles delinean el cap d'un cavall.[6] Manilio diu que es tracta d'un potro inquiet, de caràcter ràpit i impetuoso.[7]


Se nos parla del cavall Cílaro o Celeris. Cílaro i Janto varen ser donados per Poseidón a Hera,[8] de qui va passar als Dioscuros per a competir durant els funerals de Pelias.[9] Cílaro era el cavall de Pólux[10] o de Cástor.[11] Durant la participació de Cástor en l'expedició dels argonautas, Cílaro va ser pare dels corceles Asqueto i Cicno, que més vesprada varen pertànyer a Anfiarao i els va utilisar per a competir en els Jocs Nemeos.[12]

En els texts sobre catasterismes se nos diu que Eratóstenes es referix a esta constelació com Ἵππου προτομή, açò és, ‘la part davantera del cavall’ (el cap o part frontal). El seu catasterisme en incert, referint que va ser el primer en ser oferit als hòmens per Poseidón o be és el companyer de Pegàs.

Equivalent en astronomia chinenca

[editar | editar còdic]

En l'astronomia chinenca, les estreles corresponents a Equuleus s'ubiquen dins de la Tortuga Negra del Nort (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ridpath, Ian; Tirion, Wil (2001), Stars and Planets Guide, Princeton University Press, ISBN 0-691-08913-2
  2. ↑ Evans, James "The History and Practice of Ancient Astronomy" Oxford University Press, 1998.
  3. ↑ Olcott, William Tyler. Star lore of all ages : myths, legends, and facts, Fred Schaaf, Dover edició, Mineola, N.Y.: Dover Publications, pp. 297. OCLC 947036847. ISBN 978-0-486-14080-3.
  4. ↑ Gémino, 3.8, Ptolomeo, Almagesto, 7.5». És dir, “προτομή ἵππου” apareix en context d'eixos autors com a nom d'asterisme.
  5. ↑ De Astronomica II, 28
  6. ↑ Ptolomeo en el Almagesto, Llibre VII Capítul 5, usa l'epítet Ἵππου Προτομή per a Equuleus o “part del cavall” front a Pegàs.
  7. ↑ Manilio: Astronomica I, 25
  8. ↑ Alcmán, fr. 25
  9. ↑ Estesícoro, fr. 178, ademés, Hermes els va entregar atres dos cavalls per a completar la cuádriga, Flogeo i Hárpago, fills de l'harpía Podarge.
  10. ↑ Virgilio: Geórgicas III, 89
  11. ↑ Séneca: Fedra 810; Valerio Flac: Argonáuticas I 425
  12. ↑ Estacio: Tebaida VI, 328
  13. ↑ AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 5 月 15 日 [1] archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
  • The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.
  • «Equuleus». The Constellations. International Astronomical Union.
  • Hoffleit+ (1991) V/50 The Bright Star Catalogue, 5th revised ed, Yale University Observatory, Strasbourg astronomical Data Center
  • (2001).«Stars and Planets Guide».Princeton University Press.
  • Ian Ridpath & Wil Tirion (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Equuleus&oldid=932105»