Erioneuron pilosum

Erioneuron pilosum és una gramínea perenne curta que sol trobar-se en pasturages que són sobrepastoreadas en les Américas. Dins de la família de les gramínees, les Poaceae, pertany a la subfamília Cynodonteae, que es troba principalment en pasturages àrits tropicals i subtropicales.

Descripció

Erioneuron pilosum es distinguix de la majoria de les demés espècies de gramínees per esta combinació de característiques:

Els tallos amacollados poden ser fins a 40 cm d'altura, encara que solen ser més curtes. Per lo general, solament un entrenudo del talle es veu per damunt de la densa mata de fulls basals. A voltes desenrolla estolonés.

Els fulls, de fins a 9 cm de llarc, solen ser plegades per la mitat (són conduplicadas) i presenten vores molt endurides. En la base del full hi ha mechones de pèls de fins a 2 mm d'altura. Sobre la base del full, la baïna foliar, es troba la lígula, composta per un mechón de pèls de fins a 3,5 mm d'altura.

Les espiguillas, de fins a 15 mm de llarc, contenen fins a 20 flors (generalment la mitat), i es disponen en panículas o arracadas ovalats i compactes de fins a 6 cm de llarc.

Les flors, comprimits lateralment, són de color púrpura quan són inmaduros, pero es tornen pàlits, possiblement en una tenyida púrpura, en madurar. En desprendre's, es desarticulen per damunt de les glumas. Les glumas són de tamany similar, de fins a 7 mm de llarc. Una aresta recta de fins a 3 mm de llarc apareix en les puntes de les lemes inferiors; les venes de la lema són densament cobertes de pèls llarcs i suaus.

Distribució

Erioneuron pilosum presenta una distribució disyunta. En Norteamérica, es troba en els estats del suroest d'Estats Units, des del sur de Califòrnia fins al centre de Texas, i cap al sur fins al sur de Mèxic. En Sudamérica, ocorre de Bolívia i Argentina.

Hàbitat

En EE. UU., Erioneuron pilosum viu en sols ben drenados sobre calcàrea, arena i caliche, en pasturages oberts, incloent zones sobrepastoreadas, i a on el sol generalment és pobre en nutrients. En Califòrnia, es descriu com una espècie que habita en ales rocoses, crestes i boscs de pins i ginebreres des dels 1280-2000 metros d'altitut.

En Argentina es troba en sols rocosos, en montanyes, especialment en el Parc Nacional Lihué Calel, conegut pels seus tussokés. També en Argentina, Erioneuron pilosum ha segut senyalat com una bioindicador per a sols calcáreos.

Ecologia

Erioneuron pilosum és la planta hoste de les orugas de la palometa Hesperia uncas.

Les aus granívoras s'alimenten dels grans d'esta espècie, i els menuts mamífers l'utilisen com a material per a anidar. Els venados l'eviten com a aliment.

Interaccions humanes

En jardins

Erioneuron pilosum és una planta perenne cespitosa en una inflorescència atractiva i plumosa que lluïx be en jardins de praderia de pastura curta, a on alcança uns 30 cm d'altura. Un viver que ven esta espècie afirma ademés que pot proporcionar una bona base per al cultiu de flors selvades. Entre estes flors selvades, aporta un interessant contrast en la seua textura.

En pasturages

Erioneuron pilosum és una de les gramínees més curtes i menys productives sobre forraje per al ganado, encara que les ovelles i les cabres, en les seues boques menudes, la consumixen en menor mida. Oferix una protecció mínima contra l'erosió en el sol.

Taxonomia

En 1862, Samuel Botsford Buckley va descriure per primera volta a Erioneuron pilosum, baix el basónimo Uralepis pilosa.

La lliteratura antiga a voltes menciona varietats de Erioneuron pilosum, pero actualment les tres varietats enumerades en la revisió de 1997 del gènero figuren entre els 30 sinònims del tàxon.

La descripció formal del gènero Erioneuron realisada per Nash en 1903 es va basar en Erioneuron pilosum.

Etimologia

El nom del gènero Erioneuron deriva del grec erion, que significa «llana», i neuron, que significa «nervadura». Per lo tant, «nervaduras peludes», lo que descriu be els llarcs pèls de les flors de les espècies d'este gènero.

El nom de l'espècie, pilosum, deriva del llatí pilus, que significa «pèl». S'afig el sufix -um per a declinar la forma neutra adjetiva de la paraula, donant com resultat el significat de «pelut». Açò sense dubte es referix als pèls de les lemes i atres parts de la planta.